La profusió de fotos digitals està fent canviar la nostra memòria quotidiana?


La profusió de fotos digitals està canviant la nostra memòria

MÍNIM ESFORÇ – La tecnologia afavoreix la foto fàcil: se’n fan amb el mòbil, la tauleta…

COMPARTIR – Cada dia a Facebook els usuaris pugen més de 300 milions de fotografies.

EN IMATGES – La vida d’una criatura està més documentada que la d’un vell de fa una dècada

FUTUR DIGITAL – L’efecte sentimental serà el mateix; el record, més realista i menys idealitzat.

Un núvol de records

En Jaume, de 41 anys, aquest estiu va viatjar al Japó amb la seva nòvia. Armat amb la càmera digital, va anar prenent imatges de tot allò que els cridava l’atenció… Però, malgrat la il·lusió i l’experiència viscuda, encara no han trobat una estona per repassar junts aquelles imatges, o si més no unes quantes. “Ha passat mig any i jo amb prou feines els he donat un cop d’ull per l’ordinador”, confessa en Jaume.

La tecnologia, per descomptat, afavoreix la foto fàcil. Se’n poden fer tantes com es vulgui. No només amb les versàtils càmeres digitals, sinó amb els mòbils, les tauletes, les videoconsoles… Cada avenç suposa canvis de comportament dels usuaris, recorden els experts: amb les primeres càmeres digitals, la majoria de gent revelava les fotos, les passava a paper. Més tard, van començar a emmagatzemar-les digitalment. Però els discos durs tenen una capacitat limitada. Ara, en canvi, es poden fer moltes fotos – d’una qualitat considerable, gràcies a les càmeres que incorporen els telèfons intel·ligents– i emmagatzemar-les al núvol, compartir-les a Twitter, Facebook…

Les xifres prenen dimensions gegantines: en tot just dos anys des que va néixer, l’aplicació/xarxa social de fotografia Instagram i els seus populars filtres va superar els cent milions d’usuaris. Als Estats Units, els que fan servir Instagram hi dediquen una mitjana de 257 minuts mensuals, davant els 170 minuts dels usuaris de Twitter. Mentrestant, només a la xarxa social Facebook –que precisament va adquirir Instagram el mes d’abril passat– cada dia es pugen ni més ni menys que 300 milions de fotografies.

“Som éssers sociables, comunicatius per naturalesa i adorem transmetre idees, pensaments i sensacions als altres amb tots els mitjans disponibles, que avui ho fan fàcil i abundant”, explica Dolors Reig, psicòloga i experta en innovació digital. “La imatge, a més de ser un instrument comunicatiu efectiu, esdevé una forma d’expressió instantània, impulsiva, que ens costa poc, cada vegada menys, de fer servir. Es tracta d’una extensió del fenomen texting, del microtext de Twitter, que podríem anomenar microimatge i que es pot capturar en qualsevol moment i lloc (de moment, amb els smartphones, ben aviat amb les ulleres de Google). I d’aquí poc temps ens expressarem en vídeo”, vaticina.

Precisament, pel poc que costa fer fotos –d’esforç, però també per a la butxaca– el nombre de fotos creix de manera exponencial i pot portar a una banalització de les imatges, segons Josep Lluís Micó, director del departament Periodisme de facultat de Comunicació Blanquerna i coordinador del Laboratori de Comunicació Digital de Catalunya (Digilab). Dolors Reig no hi està del tot d’acord. Segons la seva opinió, “la democratització de la producció d’imatges pot significar, si aprenem a filtrar –que és una de les competències més importants del ciutadà d’avui–, enriquiment més que no pas banalització. I això no vol dir que els professionals deixin de tenir el seu paper: fer una bona feina fotogràfica continua depenent dels criteris que només el professional coneix, continua sense estar a l’abast de qualsevol”.

Per la seva banda, Micó recorda que sovint no hi ha temps material per repassar aquests àlbums, físics o digitals, que els més aplicats acaben confeccionant. “Ara hi ha més records: la vida d’un nen de 3 anys està més documentada que la d’una persona de 80 anys fa tot just una dècada”.

Però aquesta quantitat d’imatges que generen constantment els ciutadans, com acabaran reflectides en el record, en la memòria gràfica que fins fa ben poc s’ha basat en imatges revelades en paper, amb les quals és possible anar als moments importants de la vida? Es perdran sense més ni més? “Es tracta de diferenciar entre diverses menes de fotos quotidianes, de les que neixen per tenir una vida molt curta –com la imatge d’unes sabates que envies a la teva germana per veure si li agraden per al seu aniversari–, fins a les que tenen una importància sentimental o afectiva inqüestionable –com les del dia que neix el teu fill–”, afirma Micó.

Fins fa un temps, assenyala el coordinador de Digilab, “bona part de les fotos es feia per tenir una llarga vida i fins i tot per passar de generació en generació. No sabem exactament què passarà amb les imatges que prenem dia rere dia, però és evident que les fotos efímeres moriran i les dels teus fills les guardaràs. Caldrà veure què passa amb la resta d’imatges que no encaixen en aquestes categories”.

Mirant al futur, Dolors Reig, autora del llibre Socionomía, apunta un fenomen emergent, el lifelogging, basat en “un registre constant de les nostres vides, en què també es fa servir el llenguatge de la imatge”. Creu que, gràcies al lifelogging, “la foto de casament serà substituïda per una interfície informàtica on deixarem una data determinada perquè ens ‘torni’ totes les dades d’aquest esdeveniment (missatges en xarxes socials, imatges, vídeos, informacions d’altres ..). L’efecte sentimental serà el mateix: el record, encara que potser es torni més realista, estarà menys idealitzat”.

Noticia publicada a LA VANGUARDIA.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: