AMPA IPSE NEWS #008

 

AMPA IPSE NEWS #008

un espai per a la comunicació i per a la participació

28/02/13

Cliqueu aquí per veure les últimes entrades de “ELS ENCANTS DE LAMPA”.
Guia didàctica per al foment de noves vocacions científiques entre els més joves

«La ciència és maca» és una de les frases més destacades de Maria Lluch al vídeo I si fossis tu la peça clau?
Aquesta senzilla frase és un bon punt de partida per a aquesta guia…
Apps4bcn.cat, un nou portal d’aplicacions mòbils per a Barcelona

Barcelona ha llançat el portal Apps4Bcn perquè els seus ciutadans puguin consultar i descarregar les aplicacions de mòbil que donen resposta a les seves necessitats. La pàgina ofereix una selecció de apps a partir de les recomanacions d’experts, segons…
Google mostra el que és capaç de fer Project Glass

Les ulleres de realitat augmentada executen ordres donades a través de la veu com fer fotos i vídeos o realitzar videoconferències. Google ha mostrat a través d’un nou vídeo el que és capaç de fer les seves ulleres de…
Gairebé la meitat dels nens de Primària pirateja videojocs

Segons un estudi, el 47,2% de les noies i el 42,8% dels nois de Quart de Primària recorre al plagi mentre un 11% dels demana prestats.
La utilització de videojocs ‘piratejats’ augmenta acord amb l’edat dels…
El telèfon mòbil, eina pedagògica

Un institut de Lleida en presenta els usos didàctics al MWC.
Al’Institut Ronda de Lleida, com a la majoria de centres educatius catalans, els alumnes no poden dur mòbil, però tots el porten a la butxaca….
Classes de suport, amb seny

Els experts recomanen professors particulars a secundària; a primària, només si hi ha problemes d’aprenentatge.
El 20,4% dels alumnes de primària i el 32,8% de l’ESO tenen el suport d’un professor particular L’Erik, que fa classes…
El deures de l’escola no són per als pares

La família ha d’ajudar que l’alumne adquireixi rutines i responsabilitat.
El paper dels pares és crear l’atmosfera adequada, motivar l’alumne i acceptar el criteri del professor Pels pedagogs, és irracional que els nens carreguin amb més…
Doctor “APP”

El telèfon mòbil s’ha convertit en els últims temps en una eina potentíssima per, si no millorar, almenys sí vetllar per la nostra salut.
PER L’EMBARÀS
El meu embaràs dia a dia. Informació sobre els canvis en el…
The Harlem Shake: el fenomen viral que substitueix ‘Gangnam Style’

Vídeos de 30 segons que mostren a grups d’amics o companys de treball ballant en roba interior o disfressats inunden la xarxa.
Ja hi ha candidat al fenomen viral del 2013. Se li coneix com ‘ The Harlem…
El fenomen ‘Informer’: Qui en pot respondre legalment?

Amb només un mes de vida, el fenomen ‘Informer’ ha fet saltar les alarmes en els instituts i les universitats del país, on s’ha estès com la pólvora entre els estudiants. La comunitat educativa ho té…
Arxivat a Newsletter. Comentaris tancats a AMPA IPSE NEWS #008

Guia didàctica per al foment de noves vocacions científiques entre els més joves

I si fossis tu la peça clau

«La ciència és maca» és una de les frases més destacades de Maria Lluch al vídeo I si fossis tu la peça clau?

Aquesta senzilla frase és un bon punt de partida per a aquesta guia didàctica que neix amb l’objectiu de complementar les tres experiències vitals i professionals vinculades a la ciència i, més concretament, a la recerca que hem vist al vídeo. Són el cas de Maria Lluch, del Centre Regulació Genòmica, Isaac Casanovas, de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, i Aida Pintó i Claudia Grossi, de l’Institut Català de Ciències del Clima.

Des que alguna persona et pregunta: «I tu, què vols ser de gran?» fins que aconsegueixes entendre qui ets i tenir una lleugera idea de per on vols anar, es necessita de materials que et mostrin, encara que sigui amb unes quantes pinzellades, què pots arribar a ser si decideixes aventurar-te en el món de la recerca. Un món ric i divers que es pot iniciar per carreres professionals molt diversificades i cada cop més estretament relacionades amb la tecnologia. Per tant, decidir-se per la via de la investigació, pot fer-se triant itineraris professionals molt diferents, tots ells necessaris i interessants.

A més, sembla inevitable mencionar en aquesta guia l’enriquiment que suposa la possibilitat de conèixer persones d’altres països, atès el marcat caràcter internacional que té qualsevol troballa. També cal esmentar l’aprenentatge permanent que requereix la recerca, la lectura i l’elaboració d’articles d’actualitat, les discussions i les aportacions entre els professionals d’un mateix equip de treball, els viatges i els intercanvis, la importància de l’anglès com a llengua de relació professional, etc.

Per tot això, el visionat del vídeo I si fossis tu la peça clau? acompanyat d’aquesta guia didàctica, en què es treballen i plantegen altres reflexions addicionals, poden contribuir al despertar de noves inquietuds de joves que encara no tinguin clar el seu futur professional. I, qui sap, potser la ciència també els sembla maca…

Institució CERCA

I si fossis tu la peça clau? (Vídeo)

Guia didàctica (pdf)

«I si fossis tu la peça clau?» Aquest és el nom d’un vídeo i una guia didàctica amb activitats per desenvolupar a l’aula que tenen per objectiu fomentar noves vocacions científiques entre els més joves. El vídeo mostra les experiències vitals i professionals de quatre joves investigadors: Maria Lluch, del Centre de Regulació Genòmica; Isaac Casanovas, de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, i Aida Pintó i Claudia Grossi, de l’Institut Català de Ciències del Clima. Adreçat principalment a l’alumnat de l’ESO, els continguts els ha desenvolupat la Institució CERCA en col·laboració amb l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), Zinhezba (entitat dedicada a l’educació en valors) i personal investigador dels centres CERCA abans esmentats.

Apps4bcn.cat, un nou portal d’aplicacions mòbils per a Barcelona

Apps4bcn web

Barcelona ha llançat el portal Apps4Bcn perquè els seus ciutadans puguin consultar i descarregar les aplicacions de mòbil que donen resposta a les seves necessitats. La pàgina ofereix una selecció de apps a partir de les recomanacions d’experts, segons ha indicat l’Ajuntament de la capital catalana en informar sobre aquesta iniciativa pionera.

El tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà, Antoni Vives, i el CEO del start-up catalana Dotopen, Carles Ferreiro, han definit Apps4bcn com un lloc que reuneix les millors aplicacions mòbils per viure i gaudir de la ciutat. El portal inclou 170 apps seleccionades per 50 experts en 16 temàtiques (cultura, esport, salut, negocis, jocs, etc) i acompanyades de 300 valoracions.

Apps4bcn s’adreça a tres tipus d’usuari: el ciutadà que vol descobrir les millors apps per viure i gaudir de Barcelona, ​​el professional o emprenedor que vol proposar apps que poden ser útils per a Barcelona, ​​i l’expert o especialista que fa recomanacions i puntua les aplicacions mòbils útils per als barcelonins o els visitants de la ciutat.

Aquesta iniciativa s’emmarca en les activitats de Capital Mundial del Mòbil que la ciutat exerceix fins al 2018. Segons l’Ajuntament, aquesta iniciativa converteix Barcelona en la primera ciutat a tenir un portal amb aquestes característiques. A la presentació, que ha estat el primer acte que ha acollit el nou edifici Mobile World Centre , Antoni Vives ha destacat que App4bcn servirà també per incentivar la indústria local, ja que contribuirà a donar visibilitat als emprenedors i desenvolupadors d’aplicacions i dinamitzar la indústria.

Vives ha assenyalat que aquest portal neix amb voluntat de crear estàndard internacional i ser un exemple per a altres ciutats que ho vulguin replicar. A la presentació també ha participat Genís Roca, de Roca & Salvatella, un dels experts que col · labora amb el llançament del nou market de la ciutat que ha assegurat que Apps4bcn és un laboratori d’innovació social.

El nou portal ha estat fruit de la col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la startup catalana Dotopen, creadora de AppCircus, el major concurs itinerant d’aplicacions mòbils del món, que cada any atorga els Mobile Premier Awards. Aquest any, els premiats es coneixeran el proper 25 de febrer a Barcelona, ​​coincidint amb el Mobile World Congress.

Font: La Vanguardia via COEINF.CAT

Google mostra el que és capaç de fer Project Glass

glass_google_project

Les ulleres de realitat augmentada executen ordres donades a través de la veu com fer fotos i vídeos o realitzar videoconferències.

Google ha mostrat a través d’un nou vídeo el que és capaç de fer les seves ulleres de realitat Google Glass. La companyia de Mountain View ha portat les seves ulleres en un viatge en globus, a una pista d’esquí o una caiguda lliure en paracaigudes per mostrar com les seves ulleres de realitat augmentada fan fotos, graven vídeos, realitzen Hangouts o segueixen una ruta a Google Maps.

Project Glass està cada dia més a prop d’arribar als usuaris. Aquestes ulleres de realitat augmentada van ser presentades en la passada conferència Goolgle I / O a San Francisco i de moment la companyia ha començat a enviar als desenvolupadors perquè puguin treure’n el màxim partit. Amb elles, gràcies a la realitat augmentada, els usuaris podran tenir moltes de les funcionalitats d’un ‘smartphone’ o un ‘tablet’ directament en els seus ulls.

Des que van ser presentades a la conferència de Sant Francisco, Google ha anat mostrant petites pinzellades sobre què es pot veure a través d’aquestes ulleres. No obstant això, fins ara no coneixíem en detall les seves possibilitats ni el seu funcionament.

“Vols veure com se senten en realitat Glass? És sorprenentment simple”, afirma la companyia. En el vídeo es mostra que amb només dir “pren una fotografia”, “pren un vídeo” i fins i tot “fa un hangout” acompanyat de la frase “ok glass” abans de cada ordre, Google Glass comença a executar l’acció. Fotografies, vídeos i widgets que indiquen l’hora, el dia o la temperatura ambient, així com la possibilitat de realitzar videoconferències, són algunes altres de les funcions d’aquest dispositiu.

Noticia de LA VANGUARDIA – TECNOLOGIA

Project Glass és un programa de recerca i desenvolupament de Google per desenvolupar unes ulleres de realitat augmentada (HMD). El producte (Google Glass Explorer Edition) estarà disponible per als desenvolupadors de Google I/O per US$ 1500 l’any 2013, mentre que la versió per a consumidors estarà a punt el 2014.

El propòsit de Google Glass seria mostrar informació disponible per als usuaris de smartphone sense utilitzar les mans, permetent també l’accés a Internet mitjançant ordres de veu, de manera comparable amb Siri, característica del iPhone . El sistema operatiu serà Android.

Encara que les ulleres de realitat augmentada no són una nova idea, el projecte ha aconseguit l’atenció de la premsa per tenir un disseny més fi i lleuger que altres prototips i ser desenvolupat per Google. El primer prototip de Project Glass s’assembla a un parell de ulleres normals on s’han substituït les lents per pantalles. En el futur, es podria permetre la integració de la pantalla amb les ulleres corrents.

Gairebé la meitat dels nens de Primària pirateja videojocs

pirata videojuego

Segons un estudi, el 47,2% de les noies i el 42,8% dels nois de Quart de Primària recorre al plagi mentre un 11% dels demana prestats.

La utilització de videojocs ‘piratejats’ augmenta acord amb l’edat dels nens, d’acord amb un Treball de Fi de Màster realitzat per Juan Antonio Martin, alumne del Màster Universitari en Prevenció i Intervenció Psicològica en Problemes de Conducta a l’Aula impartit per la Universitat Internacional Valenciana (VIU) En concret, segons aquest estudi que analitza el comportament dels estudiants de tercer i Quart de Primària (entre 8 i 10 anys), respecte a aquests darrers, els percentatges de videojocs comprats són el 41, 1% per les noies i el 46,6% per als nois, destacant, sobretot, els alts percentatges de videojocs plagiats (47% noies i 42,8% nois).

LA VANGUARDIA 

L’autor d’aquest TFM dirigit per la doctora Carmen Carmona Rodríguez, professora de la Universitat de València, sosté en aquest sentit que aquestes dades estan en la línia dels estudis existents que avalen el fet que Espanya sigui un dels països on la taxa de pirateria és major, propera fins i tot al 61%. El percentatge de plagis disminueix entre els estudiants de Tercer de Primària on els videojocs comprats suposen ja el 77,7% entre els nens i el 33,3% entre les nenes i això explica que, a mesura que creixen, poden anar tenint accés a els mecanismes que faciliten el plagi i perquè la pròpia activitat de piratejar videojocs no està prou controlada pels pares en estar desproveïda de qualsevol connotació que li aproximi a la seva consideració com a acte delictiu.

A la pregunta ‘Com els sols aconseguir?’ (Comprats, prestats, piratejats o altres), el 33% de les nenes de tercer curs de Primària coincideixen a respondre comprats i prestats, mentre que un 16,6% reconeix que els ‘pirateja’ i el mateix percentatge es descanta per altres opcions . En els nens, el percentatge que respon que compra el videojoc augmenta fins el 77,7%, mentre que un 11,1% els demana prestats, i també un 11,1% els ‘pirateja’.

Entre els estudiants de Quart Curs, a més dels percentatges ja ressenyats majoritaris que opten per comprar o ‘piratejar’, hi ha un 11,7% de les nenes que els utilitza prestats i un 10,7% dels nens fa el mateix.

La majoria dels enquestats juga sense cap companyia. Així ho pensen el 82,1% dels nens de Quart de Primària, que tan sols en un 14,2% ho fa acompanyat dels seus pares i un 3,5% amb els seus germans. Les nenes del mateix curs prefereixen jugar sol en un 41,1% dels casos, el 23,5% ho fa en companyia dels seus pares, el 23,4% ho fa acompanyades de les seves germanes, i un 11,7% amb seus amics. També els estudiants de Tercer prefereixen jugar en solitari (72,2% les nenes i un 70,3% els nens), percentatges que superen les que juguen amb els seus pares (16,6%); germans (5,5%) i amics (5,5%) i als que fan en companyia dels seus pares (14,8%); germans (7,4%) i amics (7,4%). Aquestes dades expliquen així mateix la manera de joc habitual. En tots els casos juguen sols la seva habitació (fins a un 94,4% de les nenes de Tercer de Primària i el 70,3% dels nens d’aquest curs). En canvi, pel que fa als alumnes de Quart Curs, encara que la variable ‘sol a casa’ és escollida en un percentatge superior a la resta de variables (nenes 58,8% i nens 60,7%), adquireix certa representativitat l’opció ‘a casa amb els meus amics ‘, en un 23,5% de les nenes enquestades i un 17,8% entre els nens.

Entre altres conclusions d’aquest TFM, els alumnes enquestats manifesten que fonamentalment els videojocs els produeixen sensacions de ’emoció’ (Tercer Curs: nenes 72,2% i nens 88,8%; Quart: nenes 88,2% i nens 89,2 %) i ‘diversió’ (Tercer Curs: superiors a altres variables destacant, al seu torn, la variable ‘m’animen quan estic trist’ en percentatges superiors al 60% entre els estudiants de tot el cicle.

Finalment, en relació a l’actitud dels pares, excepte els alumnes de Tercer, que en un 33% dels casos afirmen que els seus progenitors “no els amonesten molt”, la resta dels estudiants si s’expressen en percentatges que varien del 52 % al 72% que són recriminats per jugar massa temps, la qual cosa indica cert control per part dels pares del temps de joc pels alumnes.

El telèfon mòbil, eina pedagògica

El telèfon mòbil, eina pedagògica

Un institut de Lleida en presenta els usos didàctics al MWC.

Al’Institut Ronda de Lleida, com a la majoria de centres educatius catalans, els alumnes no poden dur mòbil, però tots el porten a la butxaca. Tenint present aquesta realitat, dues professores de l’institut han integrat aquests dispositius en un projecte educatiu que demostra que el mòbil no és només una font de distracció. “Pot ser també una eina educativa”, remarca Anna Aznar, que, juntament amb Mari Àngel Urdániz, és la promotora d’una iniciativa pionera al país que es presentarà la setmana vinent al Mobile World Congress (MWC). El projecte ha consistit en una gimcana per la ciutat de Lleida utilitzant les aplicacions gratuïtes del mateix mòbil. La cinquantena d’alumnes de quart d’ESO que hi han participat han fet l’activitat fora de l’institut perquè a l’aula ja tenen ordinadors o llibres i el telèfon permet el que es denomina aprenentatge mòbil .

ARA – XAVIER TEDÓ – Lleida

L’objectiu de la proposta, com apunta Aznar, és que “siguin conscients que el mòbil pot tenir altres usos més enllà de trucar, fer fotos, enviar missatges o entrar al Facebook”. Després d’una sessió teòrica prèvia, la primera prova que ha hagut de superar cada grup ha estat editar un vídeo de presentació i penjar-lo a la pàgina de Facebook creada especialment per a aquesta iniciativa. La segona ha estat trobar unes coordenades de Lleida posant-les al Google Maps i buscar el camí més ràpid per arribar-hi. Un cop eren als Camps Elisis, lloc on els portaven les coordenades, havien de fer una foto i baixar-la a la pàgina. Tot plegat sota l’atenta supervisió de les dues professores, que des d’una aula de l’institut han validat les respostes. Els alumnes també han viatjat en el temps. A partir de fotografies d’edificis de l’època de la Guerra Civil -molts dels quals malmesos pels bombardejos-, han hagut d’esbrinar, per exemple, que el Casal Republicà era abans l’antic Liceu. En aquest cas, molts han fet servir el comodí de la trucada per preguntar als seus avis si sabien quin edifici era.

Una mirada al passat que els ha portat de nou al present desxifrant codis QR de llocs emblemàtics de Lleida. Uns codis que els enllaçaven a una web o a un vídeo de YouTube que els ha servit per respondre preguntes sobre l’any de la seva construcció, quin nom tenien originalment o la importància que van tenir per a la ciutat. “Són llocs per on han passat milers de vegades, però que no coneixen”, explica Aznar. Els alumnes s’han convertit en investigadors a la Seu Vella, on hagut de desxifrar enigmes com saber el nom del rei que la va fer tancar durant la Guerra de Successió o trobar la pedra fundacional d’aquest edifici. La gimcana d’aquest Mobile Learning Day s’ha completat amb una endevinalla en llengua de signes al mateix edifici de la Seu Vella i amb un collage de fotos al museu d’art de La Panera. Totes aquestes vivències han estat recopilades finalment en un diari virtual i els han servit per adonar-se, com ha sentenciat un d’ells, que “tenir un mòbil és com tenir el món a la mà”.

Eines de profit

Aznar deixa clar que, “de la mateixa manera que poden fer un mal ús de l’ordinador”, els han d’ensenyar “els usos educatius dels mòbils, que permeten un aprenentatge mòbil aprofitant el wifi gratuït”, i lamenta: “Sempre tendim a tenir por del que no podem controlar”. Davant la criminalització d’aquests dispositius a les aules, la promotora del projecte aposta per “utilitzar-los quan els pugui ser de profit, assumint que sempre els porten a sobre i que els són una eina molt pròxima que no diferencia entre classes socials”. Aznar considera que, “en el context actual de crisi del sistema educatiu”, cal reinventar-se perquè es fa “el mateix que fa molts anys”, s’ensenya “amb la mateixa metodologia” i “els adolescents d’ara són molt diferents perquè el món ha evolucionat ràpidament”. Avançar-se a la generació mòbil pot ser un bon començament. Ho avala Raül Manzano, membre de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, que valora que “s’introdueixin les noves tecnologies com a eina d’aprenentatge”.

Classes de suport, amb seny

efaro_papa_repaso

Els experts recomanen professors particulars a secundària; a primària, només si hi ha problemes d’aprenentatge.

El 20,4% dels alumnes de primària i el 32,8% de l’ESO tenen el suport d’un professor particular L’Erik, que fa classes particulars, creu que no s’ha d’abusar dels reforços per evitar saturar el nen.

La Vanguardia – ALICIA RODRÍGUEZ DE PAZ

Ser nen en els temps actuals no és un plat de bon gust. Sí, és cert, la majoria tenen de tot i encara més, però els falta temps per gaudir-ne, almenys, a les grans ciutats. Un mal que també pateixen els pares. I aquesta falta és el que determina el dia a dia de les famílies espanyoles. O, almenys, fins que va arribar la crisi. “Molts pares utilitzaven les acadèmies de reforç perquè els nens estudiessin i fessin els deures, perquè ells estaven treballant i no podien ajudar-los… En certa manera, utilitzaven les acadèmies com a guarderies perquè no podien estar amb ells. Això ha canviat, sobretot, aquest últim any. Primer, perquè molts d’aquests progenitors estan a l’atur i, d’altres, perquè ja no hi poden dedicar tants recursos econòmics”, explica Alba Jambrina, de 32 anys, directora de l’acadèmia Educavanza, a Alcalá de Henares (Madrid).

Segons l’Enquesta sobre la despesa de les llars en educació del curs 2011-2012, elaborada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el 20,48% dels estudiants d’educació primària van a classes de suport fora dels centres escolars, percentatge que ascendeix al 32,58% en educació secundària. Les famílies que contracten aquests serveis es gasten una mitjana de 620 euros a l’any, segons aquesta enquesta, que reflecteix que els estudiants de les escoles privades i concertades utilitzen més els professors de reforç que els de la pública.

Però, són necessàries aquestes classes particulars? “Crec que en la majoria dels casos està justificat aquest reforç, sobretot, a partir dels 10 anys”, assenyala Erik Argenson, un francès de 29 anys establert a Madrid, i que fa classes al domicili dels alumnes i també en escoles fora de les hores lectives. En total té 12 estudiants, que en altres temps van arribar a ser més. En cursos anteriors feia classes en una acadèmia, però aquest any no l’han cridat perquè no hi ha prou grups i s’ha acabat la contractació de professors d’idiomes en companyies i empreses públiques.

L’Erik considera, tanmateix, que no s’ha d’abusar de les classes de suport, perquè els nens poden acabar “molt saturats”. Per això recomana el reforç sobretot en el segon o tercer cicle de primària. En la mateixa línia es manifesta la directora de l’acadèmia Educavanza. “Durant els primers anys de primària, en realitat no es necessita, tret de casos de problemes d’aprenentatge o dèficit d’atenció, llavors és molt recomanable”, indica. El fet de tenir un professor particular només per al nen o anar a una acadèmia amb grups molt reduïts els permet centrar l’atenció, aclarir dubtes i consolidar el que han donat a classe. “Per a molts nens, som de gran ajuda i la nostra presència els dóna confiança a l’hora d’enfrontarse al curs”, assenyalen tant l’Alba com l’Erik.

A secundària, el perfil de l’alumne és diferent. “Solen ser classes de reforç de determinades assignatures, com llengua, matemàtiques i anglès… que per la raó que sigui se’ls dóna malament. O vénen per preparar-se un examen…”, explica l’Alba. De fet, una de les circumstàncies que es repeteix cada any és que, a principi de curs, les acadèmies tenen més alumnes de primària que de secundària. A partir del primer trimestre, quan arriben les notes i els suspensos, els majors de 12 anys requereixen les classes de reforç… “A final de curs, hi ha més alumnes de secundària que de primària”, explica l’Alba.

Aquest any es repetirà el perfil? “Sí, tot i que ha disminuït molt el nombre d’alumnes en general i, també, el nombre d’hores”, indica l’Alba.

efaro.street.football.actividades.extraescolares

Autor “Faro” (http://www.e-faro.info).

El deures de l’escola no són per als pares

alumnes i deures

La família ha d’ajudar que l’alumne adquireixi rutines i responsabilitat.

El paper dels pares és crear l’atmosfera adequada, motivar l’alumne i acceptar el criteri del professor Pels pedagogs, és “irracional” que els nens carreguin “amb més de vuit hores de feina cada dia”.

Les ampes es queixen de sobrecàrrega

Fa uns dies, la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes (Ceapa), va denunciar una “sobrecàrrega” dels deures. Segons l’associació majoritària a l’escola pública, creixen les queixes dels pares sobre la quantitat de tasques que els alumnes han de fer a casa cada dia, cosa que suposa “en gran manera un fracàs del sistema” i provoca desigualtats socials entre les famílies. La Ceapa defensa que els menors necessiten temps per fer activitats esportives, culturals o d’esbarjo. Alhora es queixen que tants deures “constitueixen un problema per a molts progenitors que surten tard de treballar” i no disposen de prou temps. Des de la Ceapa sol·liciten a les administracions que actualitzin el currículum per desterrar tasques mecàniques i poc motivadores, i demanen també que es pugui oferir a tots els centres programes de reforç educatiu per als alumnes amb més dificultats. Juan Antonio Planas, president de la Copoe (Confederació d’Organitzacions de Psicopedagogia i Orientació a Espanya), defensa que, per ser eficaços, les tasques han de ser individualitzades, i mai un càstig ni rutinàries, ni s’han de dissenyar des de les escoles per pal·liar les mancances del sistema educatiu.

alumnes i extraescolars

Tendències – ALICIA RODRÍGUEZ DE PAZ -LA VANGUARDIA

En la immensa majoria dels col·legis d’Espanya, la jornada escolar no s’acaba quan els conserges tanquen les portes del centre, sinó que es trasllada a casa de cadascun dels alumnes mitjançant els deures. Aquestes tasques escolars han generat debats gairebé eterns sobre la seva conveniència, però en el dia a dia els pares es plantegen quin paper els pertoca. Sobretot, si es parteix del supòsit que aquesta peça quotidiana de l’ensenyament busca, a més de reforçar el procés d’aprenentatge dels petits, enfortir el pont entre els alumnes, les seves famílies i l’escola.

Luciano Montero, psicòleg especialitzat en família i educació, adverteix que “la feina fonamental s’ha de fer a l’escola; la de casa ni tan sols és necessària per si mateixa, ja que el que busca és que els nois comencin a treballar amb autonomia. que adquireixin hàbits”. Els especialistes en educació insisteixen que, en tot cas, els progenitors no han d’exercir de professors (“Els pares arriben on arriben, i això no vol dir que deixin de donar suport al progrés educatiu dels fills”, assenyala Montero) ni han d’acabar fent els deures dels nens, òbviament.

María José Rodrigo, catedràtica de Psicologia Evolutiva i Educació de la Universitat de La Laguna, diu que el principal objectiu de les famílies és “generar l’atmosfera i l’escenari adequats, motivar l’alumne, donar sentit en el món real al que estudia i als aprenentatges, i donar suport al criteri del professor, tant si s’hi està d’acord com si no”.

Més enllà dels continguts abordats, la catedràtica de Psicologia de l’Educació de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) Elena Martín recalca el paper simbòlic dels deures. “Suposa dedicar una estona –explica– a treballar en els temes de l’escola. Així es dóna valor a les tasques que fa l’alumne, i l’alumne veu que la família es preocupa pel que fa i, alhora, dóna importància al que demana el professor”.

Rodrigo planteja el paper dels pares envers els deures com un dels aspectes de la denominada parentalitat positiva. “A l’acompanyament en les activitats diàries, entre les quals hi ha fer les tasques escolars, s’uneix el foment de les vinculacions afectives, el consell i la supervisió de normes, el reconeixement dels mèrits, en lloc del càstig físic…”. Segons aquesta responsable de la confecció de programes d’educació parental, els problemes amb els deures tenen a veure, en part, amb la tradicional difícil comunicació entre família i escola: “Hi ha un desacord entre el que esperen uns i altres. Els pares de vegades no atribueixen als professors l’autoritat i categoria que mereixen, mentre que des d’algunes escoles es demana als progenitors que facin de professors i ajudin en tasques que s’haurien de fer a l’aula”.

Juan Antonio Planas, president de Copoe (Confederació d’Organitzacions de Psicopedagogia i Orientació a España), expressa la seva preocupació per la quantitat de temps que ocupen els deures. El 2007, el 47% dels alumnes de 6è de primària que van dur a terme la prova de diagnòstic del Ministeri d’Educació ja va assegurar que dedicava entre una i dues hores diàries als deures. Un altre 30% afirmava que les tasques escolars li consumia més de dues hores diàries.

Segons l’opinió de Planas, resulta “irracional i antipedagògic” que les criatures carreguin “amb més de vuit hores de feina entre les sis hores de l’escola, les activitats extraescolars i els deures que porten a casa”. “És un fenomen més acusat en els entorns urbans, on es tendeix a omplir el temps dels nens amb activitats extraescolars”.

No és tant un debat pedagògic, assegura, com social, centrat en la conciliació. Una i altra vegada els experts consultats mostren la seva preocupació pels desajustos que generen els interminables horaris laborals dels progenitors. També expressen la seva preocupació pel risc que els deures es converteixin en un element de discriminació per als alumnes amb famílies amb nivells socioeducatius més baixos, que no poden ajudar els fills encara que es tracti de tasques simples o no es poden permetre pagar un professor particular o una acadèmia.

Dedicar l’atenció deguda a les tasques escolars, assenyala Elena Martín, no pot suposar “menjar-se la possibilitat de fer un altre tipus d’activitat i de descansar”. Així, els pares han d’orientar també en la gestió del temps i l’organització de les activitats. Tot això, recorda la catedràtica de la UAM, acaba repercutint, a més a més, en el rendiment acadèmic.

Sobre la qüestió de quan han de començar els petits a tenir deures amb regularitat, Luciano Montero situa la introducció gradual amb l’inici de primària: a 1r, 10 minuts; a 2n, entre 15 i 20 minuts; a 3r, entre 20 i 25…

A part del risc que la quantitat de tasques sigui excessiva, Martín adverteix sobre les activitats “repetitives i poc interessants”, i es mostra partidària d’“uns deures assenyats i atractius, que no siguin sempre el mateix”. Segons la seva opinió. les tasques escolars són una manifestació més d’un concepte del que és aprendre, com els llibres de text o les determinades maneres d’ensenyar dels professors.

Doctor “APP”


doctor app

El telèfon mòbil s’ha convertit en els últims temps en una eina potentíssima per, si no millorar, almenys sí vetllar per la nostra salut.

PER L’EMBARÀS

El meu embaràs dia a dia. Informació sobre els canvis en el cos, el desenvolupament fetal, metes diàries per a un embaràs saludable, calculadora del part, guia de nutrició … Castellà. Gratuïta per Android i iPhone.

Mares en forma (In Shape Moms) Consells per a la salut abans i després del part. En català, català i anglès. Gratuïta per a iPhone.

PEDIATRIA

iPediatric Guia sobre el primer any de vida desenvolupada per un equip
de pediatres de Sant Joan de Déu que compta amb un diccionari pediàtric, dades de desenvolupament psicomotor, gràfics … Identifica amb semàfors verds, grocs o vermells la urgència d’anar al metge a partir de els símptomes que presenta el nadó. Castellà i català. Per iPhone 2,69 €

Manual per pares Informació pediàtrica sobre alimentació, desenvolupament, malalties més freqüents, patologies greus. Cobreix des del naixement fins a l’adolescència i ha estat desenvolupada per un pediatre. Per iPhone 0,79 €

Febre nens Per comprovar la dosi recomanada de cada medicament quan el nen té febre. Gratuïta per Android i iPhone.

ESTAR EN FORMA

Runkeeper Permet recopilar les estadístiques esportives: registrar recorreguts, distàncies i rutes mentre es corre. Monitoritza l’activitat del cor. Anglès. Gratuïta per a iPhone i Android.

Endomondo Sports Tracker Registra l’exercici que es fa, permet compartir la informació en xarxes socials, crear objectius, establir competicions amb amics i fins i tot afegir pistes d’àudio perquè s’activin en passar per determinats punts d’una ruta. Castellà. Gratuïta per Android i iPhone.

Caminant Es poden elaborar i seguir rutes per córrer, afegir fotografies i comentaris per diferents punts del recorregut. Castellà. Gratuïta per Android.

CardioTrainer Widget Inclou programes d’entrenament de diversos esports i permet crear taules amb el consum de calories i la pèrdua de pes. En anglès. Gratuïta per Android.

Gympact L’usuari pacta amb l’app quants dies farà exercici i quants diners aposta que ho aconsegueix. Si ho aconsegueix, guanya (amb els diners perduts per altres usuaris) i si no compleix perd l’apostat. Castellà. Gratuïta per a iPhone i Android.

GymGoal Disposa de 280 exercicis de fitness explicats pas a pas per a la seva realització. Permet realitzar taules i gràfics dels progressos aconseguits i de les mesures del cos. Castellà. Gratuïta per a iPhone.

Workout trainer Permet escoltar un entrenador personal en activitats tan diverses com musculació, ioga o escalada. Disposa d’imatges explicatives i permet elaborar estadístiques per avaluar el progrés. Anglès. Gratuïta per a iPhone i Android.

Pocket Ioga Inclou 145 postures, organitzades en tres nivells, per fer ioga on es vulgui. Anglès. Per Android (2,26 €) i iPhone (2,69 €)

Runtastic GPS Permet registrar per GPS la distància, velocitat, altitud, ritme cardíac i calories cremades en els entrenaments. La versió de pagament permet incloure animacions de veu per jalearse i reproduir música, entre d’altres extres. Castellà. Gratuïta per a iPhone i Android.

SEGUIR UNA DIETA

Lose It ! Permet crear un pla personalitzat d’exercici per perdre pes i portar un seguiment diari, setmanal i mensual per saber com s’avança. Ofereix premis de recompensa cada vegada que l’usuari aconsegueix una de les metes que s’ha fixat, el que ajuda a motivar. Anglès. Gratuïta per a iPhone i Android.

DailyBurn Té programes d’exercicis de cardio, ioga, kick boxing … I funcions per fer un seguiment alimentari com ara poder saber la quantitat de calories
o carbohidrats d’un aliment a partir del seu codi de barres. Anglès. Gratuïta per a iPhone i Android.

Comptador de calories Permet registrar els aliments que s’ingereixen en cada àpat i l’exercici realitzat per saber quantes calories es consumeixen i cremen al dia. Es pot elaborar un pla per perdre pes. Castellà. Gratuïta per a iPhone i Android.

ALowGIDiet Desenvolupada per diabètics, permet saber l’índex glucèmic dels aliments, el que també pot interessar als que segueixen una dieta. Castellà. Per iPhone 3,59 €.

DEIXAR DE FUMAR

SmokerSafe Permet calcular els diners que s’estalvia en deixar de fumar, quines coses es poden fer amb aquests diners, quants dies de vida es guanya … Desenvolupat per la Societat Espanyola de Cardiologia. Castellà. Gratuïta per a iPhone.

Quit Now Inclou consells i motivacions per deixar de fumar i permet contactar amb altres persones en la mateixa situació i veure els èxits aconseguits. Català i castellà. Gratuïta per a iPhone i Android.

Beeminder Aquesta aplicació persegueix motivar qui es fixa metes personals, ja sigui fumar només ics cigarrets al dia o fer exercici determinat nombre d’hores a la setmana. Si un es desvia del seu objectiu l’app penalitza econòmicament. Anglès. Gratuïta per a iPhone i Android.

MEDICACIÓ

Prospectes Per si no es recorda per a què serveix o com s’ha de prendre un fàrmac. Permet consultar els prospectes dels medicaments autoritzats a Espanya. Castellà. Gratuïta per a iPhone i Android.

RecuerdaMed Es pot emmagatzemar una llista amb tots els medicaments que prenem, les dosis i la seva fotografia, i es poden programar alarmes perquè avisi a cada presa. Permet imprimir calendaris setmanals, afegir avisos sobre al · lèrgies … Castellà. Gratuïta per a iPhone i Android. Altres similars són MedsOn Time o Med Minder.

Farmadroid Permet consultar les farmàcies de guàrdia en una zona. Castellà. Per Android 0,99 €.

iDoctus Permet comprovar interaccions entre fàrmacs, calcular dosi. Disposa d’un tractat de patologies. Està dirigida a metges. Castellà. Gratuïta per a iPhone ..

MALALTIES CRÒNIQUES

AlertaPolen Ofereix dades periòdiques de la xarxa del comitè de aerobiologia de la Societat Espanyola d’Al · lergologia i Immunologia Clínica. Es pot triar el tipus de pol · len al qual s’és sensible i les localitats de les de rebre informació i una alarma quan es sobrepassa el llindar d’alerta. Castellà. Gratuïta per Android i iPhone. Una altra similar és AlergoAlarm .

Socialdiabetes Permet compartir informació sobre el tractament i les pautes alimentàries a pacients de diabetis mellitus tipus 1. Facilita el càlcul dels carbohidrats dels aliments, una alarma per no oblidar la medicació, informació sobre insulina … Castellà. Gratuïta per Android.

Glucose Buddy Permet arxivar els mesuraments de glucosa en sang i conèixer els efectes de certs aliments. Anglès. Gratuïta per Phone i Android.

Dbees.com Ofereix informació i eines per ajudar els diabètics a planificar les seves activitats, recordar la medicació, i portar un control dels seus paràmetres. Castellà. Gratuïta per Android i iPhone.

MobiCeliac Proporciona una llista d’aliments aptes per a celíacs que es poden consultar per nom, codi de barres o marca. Inclou una guia de restaurants i hotels amb menús per a celíacs. Hi ha una versió que permet utilitzar la càmera del telèfon com a lector de codis de barres per saber si un aliment és apte o no. Castellà. Gratuïta per a iPhone i Android. Una altra similar per Android és Facemovil, de la Federació d’Associacions de Celíacs d’Espanya.

El meu diari d’Epilèpsia MyEpilpesyDiary  Permet registrar informació del seguiment de la malaltia i compartir dades amb familiars i metges. Espanyol. Gratuïta per Android i iPhone.

Heart Rate Permet mesurar la freqüència cardíaca amb posar el dit a la càmera. Anglès. Gratuïta per Android i iPhone.

Pressió arterial Per anotar i fer seguiment de les dades de la pressió arterial. Anglès. Gratuïta per Android.

EMERGÈNCIES

ICE Permet introduir la informació útil bàsica de l’usuari en cas de necessitar atenció sanitària urgent, com números de telèfon dels seus metges, dades sobre possibles al · lèrgies, medicaments habituals … Anglès. Per Android 2,99 €

Primers Auxilis Explica els procediments correctes en cas de situacions d’emergència mèdica. Desenvolupada per Creu Roja la Corunya. Castellà. Gratuïta per a iPhone.

Awareness Intenta prevenir accidents entre els que van pel carrer abstrets amb música en els auriculars. Detecta increments de so i canalitza el soroll d’un clàxon o l’avís d’un altaveu pels auriculars. Castellà. Per iPhone 5,99 €.

DIVERSOS

Doctoralia Per buscar un especialista i demanar cita en línia. Castellà. Gratuïta per a iPhone i Android.

Dermomap Útil per diagnosticar problemes de la pell. Permet pujar fotos pròpies i comparar amb les fotos i informació que figura a la app. Anglès. Per iPad 6,99 €

Universal Doctor Speaker Traductor audiovisual en nou llengües per facilitar la comunicació entre els metges i els pacients. Castellà i català. Per iPhone 5,99 €

Pregunta per la teva salut Permet fer llistes amb les preguntes que es volen fer al metge a la propera consulta. Ofereix preguntes agrupades per temes per facilitar l’elecció de les qüestions més adequades. Es poden escriure i guardar les respostes rebudes. Castellà. Gratuïta per a iPhone i Android.

Pocket Lab Values ​​ Proporciona els valors de referència més comuns per interpretar les anàlisis clíniques. Anglès. Per iPhone (2,69 €) i Android (2,49 €)

Sleep Cycle Posant el mòbil sota el matalàs, analitza els patrons de son pels moviments de la persona i fa sonar el despertador en una fase de son lleuger perquè el despertar sigui més agradable. Castellà. Android (gratuït) i iPhone (0,89 €)

EyeXam Per saber quin és l’ull dominant, si es pateix astigmatisme, com es perceben els colors … Anglès. Gratuïta per a iPhone.

uHear  Per detectar problemes d’audició. Anglès. Gratuïta per a iPhone.

.

LA SALUT AL MÒBIL

La teva salut en el mòbil

LA VANGUARDIA – Estilos de vida – MAYTE RIUS | Segueix a aquest autor en Twitter

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

The Harlem Shake: el fenomen viral que substitueix ‘Gangnam Style’

grumpy-cat-hates-harlem-shake

Vídeos de 30 segons que mostren a grups d’amics o companys de treball ballant en roba interior o disfressats inunden la xarxa.

Ja hi ha candidat al fenomen viral del 2013. Se li coneix com ‘ The Harlem Shake‘ i està arrasant a YouTube des de fa poc més d’una setmana.

LA VANGUARDIA

L’origen és una cançó de Baauer , un Dj novaiorquès de 23 anys que treballa per al segell de música de ball Mad Decent . Fa nou mesos va publicar a YouTube el tema ‘ Harlem Shake ‘. El títol de la cançó conté les primeres reminiscències al celebèrrim fenomen ‘Gangnam Style’. Si el ‘ball del cavall’ del coreà PSY fa referència al adinerat districte de Seül Gangnam , Harlem fa al molt més conegut barri de Nova Yotk.

Fa tot just dues setmanes, el popular canal de Youtube de  Filthy Frank publicar el  vídeo de 30 segons que ha pres la metxa. Al so de la tornada de la cançó de Baauer, en què una veu femenina que recorda a les cantants de reggaeton  repeteix insistentment l’expressió ” Amb els terroristes “, es veu a quatre individus disfressats amb màscares fent tot tipus de bruscs moviments, alguns obscens .

Una setmana després, el noruec Kenneth Håkonsen va pujar la seva pròpia versió del ball:  Harlem Shake (original army edition):

A partir d’aquí, la bogeria.

En una setmana s’han pujat a Youtube més de 12.000 versions de ‘The Harlem Shake’, que acumulen més de 44 milions de visites , segons USA Today . Tots ells tenen diversos components en comú. Durant els primers segons, algú acciona el ‘Play’ i comença a ballar la cançó de Baauer. L’iniciador, en molts casos abillat amb un casc o una màscara, comença a fer moviments pèlvics. De vegades està sol en una habitació o en una oficina.

En altres casos, acompanyat d’amics o companys de treball, que simulen ignorar. En un moment donat, quan la cançó arriba a la frase ‘ Do the Harlem Shake ‘, es canvia el pla del vídeo i s’inicia el desvari: gent en roba interior, fent el pi, vestits amb tota mena de disfresses i movent compulsivament mentre fan ganyotes estranyíssimes.

Alguns dels vídeos que ja s’han penjat a Youtube són realment divertits. Una de les seqüències més repetides mostra a un grup d’amics a l’habitació d’un d’ells, o al saló de casa:

També hi ha molts companys de treball que s’han gravat fent el ‘Harlem Shake’. Entre els primers, és clar, els nois de College Humor :

I n’hi ha que s’atreveixen a enviar també sota l’aigua:

Una simple cerca a Youtube dóna milers de resultats més: bombers , estudis de ràdio, classes senceres de diverses Universitats, equips de futbol … I el que queda per veure.

De moment, ‘Harlem Shake’, el tema original, ja és número 1 a iTunes .

%d bloggers like this: