Internet i els ‘smartphones’ transformen els nostres hàbits en nombrosos àmbits


La vida digital

EINA DE MOBILITAT – El fàcil ús del mòbil avançat crea nous costums en el camp turístic.
VENDA MULTIPANTALLA – La presència de nous dispositius afavoreix nous processos de compra.
CREIXEMENT DE LA XARXA – Hi ha 2.200 milions d’usuaris d’internet i la xifra es doblarà cap al 2016.
CONSULTA WEB – El 84% dels espanyols accedeix a la xarxa per a gestions i consultes de sanitat.
NOUS DISPOSITIUS i USOS – El pròxim gran repte de les tauletes és la possible utilització a les aules.

La Vanguardia – FRANCESC BRACERO

Fa vint anys, quan l’enginyer britànic Neil Papworth va enviar des d’un ordinador el primer SMS de la història al Regne Unit, potser no era conscient del pas que feia. Probablement per això, l’esdeveniment, un 3 de desembre, va tenir una frase tan poc ajustada a la data com mancada d’imaginació: “Bon Nadal”. El seu interlocutor, Richard Jarvis, va rebre el missatge a l’únic telèfon de l’època capaç de rebre’l, un Orbitel, però no va poder tornar la resposta, perquè l’equip del seu company no estava capacitat per rebre-la. Des d’aleshores, la comunicació digital interpersonal s’ha desenvolupat a un ritme vertiginós. Internet i els smartphones, s’han aliat perquè la nostra vida tingui cada vegada un vessant més digital. En la sèrie televisiva Revolution, ambientada en un futur apocalíptic en què, per algun estrany experiment, l’electricitat dels aparells deixa de funcionar, fa anys que una mare guarda com una relíquia un antic iPhone que no pot encendre perquè, a les seves tripes, és on conserva les úniques fotos que té dels seus fills. No les pot veure, però se suposa que són allà. On són avui els nostres records en forma de fotografies?

Nombroses obres mestres de la literatura i el cinema de ciència-ficció no van aconseguir intuir en quin punt del desenvolupament tecnològic ens trobaríem en aquesta època. Pocs van imaginar que avui podríem portar un ordinador de butxaca que ens permet comunicar-nos per veu i imatge, que és reproductor d’imatge i so, brúixola, calculadora, navegador, diccionari, llanterna, càmera de fotografia i vídeo, agenda, consola de jocs i mil coses més. Fins i tot telèfon. Encara que el mòbil no és l’única via de creixement del nostre comportament digital, aquest dispositiu és el que més l’ha incrementat.

El president de Google España, Javier Rodríguez Zapatero, observa que “de revolucions tecnològiques, n’hi ha hagut sempre i han canviat la manera en què la societat ha evolucionat”. En aquests moments, hi ha 2.200 milions d’usuaris d’internet al món. És una xifra a la qual s’hi ha arribat en els últims vint anys. Tanmateix, com apunta el directiu del gegant de les recerques d’internet, el 2016, estarem per sobre dels 5.000 milions.

El creixement de la connexió a internet, per Rodríguez Zapatero, no es deu només a l’element més important, l’smartphone, sinó a d’altres com la televisió. “Tota aquesta revolució –comenta– afecta com ens comportem com a societat, com ens relacionem”. Entre els aspectes que canvien, enumera la “capacitat d’accés al coneixement i la seva immediatesa”, la comunicació entre persones, i la connexió amb “mercats abans inexistents”. I en tot això, apareix el mòbil com “l’element més accessible que tens”. “És la teva cartera, el teu company o conseller i serà un mitjà de pagament, té la capacitat de trobar informació, relacionar-la i adquirir béns i serveis”, indica.

El directiu de Google crida les empreses a ser valentes i a preparar-se en l’entorn digital. Assenyala que les millors xifres de les empreses que estan esquivant la crisi coincideixen amb aquelles que tenen un perfil digital més acusat. Rodríguez Zapatero reclama un esforç de tota la societat. “El creixement –argumenta– passa per tenir una economia digital forta, amb polítiques de desenvolupament de xarxes, d’internet i d’emprenedoria”. “Per tal com l’anglès és importantíssim, l’economia digital ho és igual”, sentència.

Les xifres avalen moltes de les seves afirmacions. Al món viuen 7.200 milions de persones. El nombre de connexions mòbils a internet a finals d’aquest any serà una xifra similar. Un estudi de Bupa-Sanitas Health Pulse publicat la setmana passada sobre els hàbits en salut de 14.000 adults de 13 països revela que el 84% dels espanyols accedeix a internet per a gestions i consultes relatives a la sanitat.

A l’àmbit de la salut hi accedim amb regularitat com a usuaris digitals, ja sigui en relació amb els seus serveis o per resoldre dubtes mèdics. El portal de consultes mèdiques Doctoralia, creat a Barcelona, s’ha transformat en una referència mundial en l’àmbit de la medicina privada, en connectar metges i pacients de la forma més ràpida. Els seus set milions de visitants mensuals avalen l’existència d’aquest comportament digital en la recerca de metges. “Els problemes d’accés a la salut són universals”, comenta Frederic Llordachs, fundador junt amb Albert Armengol de Doctoralia, que avui està estesa a 19 països.

Salut, educació, feina i lleure han donat gradualment cada vegada més presència al digital. Josep Ollonarte, director de l’agència de selecció Randstad Professionals a Catalunya, explica que en la seva activitat “el dia

a dia ha avançat moltíssim”. “Tota la tecnologia ens ha permès treballar més de pressa i amb més facilitat”, apunta. L’element més destacable han estat les xarxes socials, de forma singular les especialitzades en l’àmbit professional: “Ens han donat molta cobertura internacional. Abans comportava setmanes buscar un candidat a qualsevol part del món; ara és instantani”, indica.

El període d’una recerca i selecció de candidats per a una feina ha passat en els últims anys de quinze dies de mitjana a dos o tres. Ollonarte fa notar que l’ús d’internet i les xarxes socials ha afectat a molts tipus de feina i també a com les empreses accedeixen als professionals. “Cada dia ens sorprèn. El més important encara ha d’arribar, però per molta informàtica que hi hagi, hi ha certes coses que l’home no podrà deixar de fer”, indica. Per exemple, les entrevistes personals. Encara que ara, això sí, es fan per videoconferència en molts casos.

El turisme també ha canviat amb la revolució digital. José Mínguez és el conseller delegat del portal de turisme en línia Muchoviaje.com, que ofereix nombrosos serveis. Explica que cap a l’any 2000 van entrar al mercat “nous jugadors”. “Vam ser els que vam passar per sobre de les tradicionals. Els grans negocis de turisme per internet no depenen ara dels grans grups”, assenyala.

Entre els factors d’èxit de la contractació de serveis turístics per internet està la seva variadíssima oferta i els seus preus: “En fabricar tecnologia, aconseguim els millors preus. Al final ja ha calat. Internet és sinònim del millor preu. Aquest és un factor fonamental”, recalca.

El mòbil apareix novament com l’eina clau també per al turisme. “No és que sigui una opció de futur –afirma el responsable de Muchoviaje.com–, és que és ja una realitat”. Les companyies ja s’aboquen al mòbil i les aplicacions pròpies, un concepte que fa només quatre anys pràcticament ningú no preveia. Amb el mòbil ja es fan moltes reserves hoteleres d’última hora, que són les que tenen les ofertes més avantatjoses. El fàcil ús i la contractació mitjançant l’smartpho

ne comença a crear nous comportaments. Una de les tendències detectades és que alguns turistes viatgen fins a la destinació i busquen allotjament una vegada hi arriben. No és un comportament nou, però el dispositiu mòbil i les aplicacions dels portals de turisme fan molt més fàcil l’operació que fa només uns anys.

Un altre dels factors que fa pujar l’ús del telèfon en el viatge turístic és que “el viatge és experiència”, argumenta Mínguez. “I el mòbil –posa en relleu– és una eina fonamental per explicar el que s’ha viscut a través de les xarxes socials”.

El director general Omnicom Media Group, Joan Jordi Vallverdú, explica que s’està produint una evolució en el consumidor de mitjans, que ja no és tan fix com abans. “A les llars, el grau de penetració de smartpho

nes, tauletes i smart tv està creixent d’una manera molt sostinguda”. Els dispositius mòbils connectats ja no es corresponen amb un públic residual més aferrat a les novetats tecnològiques. “Això és un nou panorama i ho hem de tenir en compte a l’hora de dissenyar una campanya de comunicació”, manifesta Vallverdú.

“Com a usuaris –analitza–, vivim una nova manera de consumir mitjans que nosaltres en diem multipantalla”. Ara un espectador pot veure un anunci d’un cotxe al televisor, rebre una invitació a la tauleta i demanarne una prova. S’inicia així un procés de compra que abans no existia. “La tecnologia –comenta Vallverdú– ha vingut per quedar-se. El que no podem fer és pensar que serà passatgera. No té límits”.

El consum digital dels mitjans ha portat tots els mitjans tradicionals, premsa, ràdio i televisió a smartphones i tauletes. “No podem perdre de vista que els mitjans tradicionals són molt importants. Els nous, potser no generen tanta notorietat, però sí que són molt influents en un procés de compra. Internet ha democratitzat el màrqueting”, sentencia l’alt directiu d’Omnicom.

Les empreses també han hagut d’adaptar algunes estratègies comunicatives als nous usos digitals. En els últims anys s’han generalitzat els controls de la reputació en línia. Una companyia ha “d’escoltar” de manera activa les xarxes socials per saber quins missatges circulen sobre ella i poder respondre a temps davant qualsevol eventualitat amb una estratègia comunicativa.

Amb més de tres milions de tauletes existents a Espanya, aquest dispositiu reinventat per Apple fa menys de tres anys amb l’iPad comença a crear nous hàbits de tot tipus amb petits usos en la vida diària.

El pròxim gran repte de les tauletes són les aules. Ja hi ha algunes experiències, però no hi ha hagut encara una generalització en el seu ús. Els costos són un fre. Entre els seus avantatges com a element educatiu hi ha la possibilitat de reduir el volum dels manuals escolars si s’utilitza com a lector. A més es pot fer servir amb llibres multimèdia que incorporin gràfics interactius i arxius com a vídeos i sons, a més de ser un ràpid accés a la recerca d’arxius o informació.

L’aprenentatge de la taula periòdica amb aplicacions com Los Elementos, o el funcionament dels planetes amb d’altres com Solar Walk o Pocket Universe desperta en els adults l’enveja de no haver tingut a l’abast aquests instruments d’aprenentatge durant l’etapa escolar.

La digitalització dels nostres hàbits ha estat enorme en els últims anys, i les previsions són que creixi molt més en el futur. La vida té cada vegada més aspectes digitals.

Internet i els smartphones transformen els nostres hàbits en nombrosos àmbits

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: