AMPA IPSE NEWS #006

 

AMPA IPSE NEWS #006

un espai per a la comunicació i per a la participació

31/01/13    

Cliqueu aquí per veure les últimes entrades de “ELS ENCANTS DE LAMPA”.
Internet i els smartphones’ transformen els nostres hàbits en nombrosos àmbits

EINA DE MOBILITAT – El fàcil ús del mòbil avançat crea nous costums en el camp turístic.
VENDA MULTIPANTALLA – La presència de nous dispositius afavoreix nous processos de compra.
CREIXEMENT DE LA XARXA – Hi ha 2.200…
Famílies i col·legis acabaran pagant l’IVA dels monitors

Abans o després, les famílies hauran de gratar-se la butxaca. I si no, ho faran previsiblement els col·legis. Els que disposin, és clar, de certa liquiditat. La notícia que els serveis prestats per monitors escolars (ja sigui al menjador, en…
Ja tenim informer IPSE

Entrada  “Ja tenim informer” del Txeiks al seu bloc SOMA, amb el que coincideixo plenament.
El fenomen informer ja ha irromput a les nostres aules. Ahir mateix va ser el tema preferit de molts dels meus…
El domini .cat és el segon que creix més al món el 2012

La petja catalana a la xarxa és fa fonda. La família .cat va créixer el 2012 un 15% i el total de dominis amb aquesta terminació ja és de més de 61.700. De fet, segons…
Ensenyament activa un protocol contra el ciberassetjament escolar davant el fenomen d’Informer …

La Generalitat calcula que el 20% dels instituts catalans ja tenen pàgines de rumors a Facebook.
La Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat ha activat aquest divendres un inèdit protocol d’actuació contra el ciberassetjament escolar al detectar-se nous casos als instituts catalans amb l’aparició les…
Softcatalà tanca el 2012 amb 826.151 descàrregues de programari en català

Softcatalà va tancar 2012 amb 24.102.024 pàgines vistes en el seu lloc web i 826.151 descàrregues de programari en català des d’ell, segons les dades proporcionades d’aquesta associació pel servei d’audiències Google Analytics i que…
Adolescents fins als trenta

Els experts retarden fins als 27 anys l’edat en què els joves maduren.
Psicòlegs de la URV elaboren un test per avaluar la maduresa dels adolescents | La majoria dels joves segueixen amb els seus pares i estan…
Poemicides, del Txeiks

Del bloc SOMA del Txeiks. 
La poesia es va morir amb una carta d’amor  escrita en Times New Roman de 12 punts, en un cut & paste de paraules que van tenir sentit en altre temps, quan encara hi havia…
Ajudar a fer els deures no és ajudar

Els pares s’impliquen més que mai en les tasques escolars, no sempre de la manera adequada.
Hollande proposa que es facin a l’escola amb supervisió per evitar desigualtats.
Recomanacions amb sentit comú
El pare no ha de seure…
L’addicció a internet amenaça els adolescents

Els joves són el col·lectiu més vulnerable, però només una minoria requereix ajuda.
Només necessiten uns minuts per manejar amb insultant habilitat qualsevol dispositiu que caigui a les seves mans. Són adolescents, natius digitals acostumats a sotmetre…
Tenir estudis de secundària ja no és garantia d’inserció social

El treball de la Jaume Bofill alerta de l’aplicació errònia de la formació contínua.
Un estudi fixa en la formació universitària i la professional superior el llindar del benestar.
En temps no gaire llunyans, acabar l’educació secundària…
Arrenca la policia europea d’internet

La Comissió Europea (CE) ha presentat el Centre Europeu contra el Cibercrim (EC3), a través del qual experts en seguretat a la xarxa intentaran posar límit als 1.500 milions d’euros que es defrauden cada any als ciutadans europeus, principalment, per les…
Neix un web que recopila totes les aplicacions per a mòbils disponibles en català

Appsencatalà, amb més de 700 programes, facilita que els usuaris trobin quines apps’ estan en llengua catalana.
Els ciutadans que busquen aplicacions per a mòbils en català estan d’enhorabona. Ha nascut Appsencatalà, un portal que recopila tots aquells programes per a mòbils que…
L’inventor de la lògica difusa, premi Fronteres del Coneixement

Zadeh ha fet que les màquines prenguin decisions com el cervell humà.
L’enginyer Lotfi Zadeh, que va idear un tipus de lògica que no es basa en l’exactitud sinó en la imprecisió, va ser guardonat ahir…
Arxivat a Newsletter. Comentaris tancats a AMPA IPSE NEWS #006

Internet i els ‘smartphones’ transformen els nostres hàbits en nombrosos àmbits

La vida digital

EINA DE MOBILITAT – El fàcil ús del mòbil avançat crea nous costums en el camp turístic.
VENDA MULTIPANTALLA – La presència de nous dispositius afavoreix nous processos de compra.
CREIXEMENT DE LA XARXA – Hi ha 2.200 milions d’usuaris d’internet i la xifra es doblarà cap al 2016.
CONSULTA WEB – El 84% dels espanyols accedeix a la xarxa per a gestions i consultes de sanitat.
NOUS DISPOSITIUS i USOS – El pròxim gran repte de les tauletes és la possible utilització a les aules.

La Vanguardia – FRANCESC BRACERO

Fa vint anys, quan l’enginyer britànic Neil Papworth va enviar des d’un ordinador el primer SMS de la història al Regne Unit, potser no era conscient del pas que feia. Probablement per això, l’esdeveniment, un 3 de desembre, va tenir una frase tan poc ajustada a la data com mancada d’imaginació: “Bon Nadal”. El seu interlocutor, Richard Jarvis, va rebre el missatge a l’únic telèfon de l’època capaç de rebre’l, un Orbitel, però no va poder tornar la resposta, perquè l’equip del seu company no estava capacitat per rebre-la. Des d’aleshores, la comunicació digital interpersonal s’ha desenvolupat a un ritme vertiginós. Internet i els smartphones, s’han aliat perquè la nostra vida tingui cada vegada un vessant més digital. En la sèrie televisiva Revolution, ambientada en un futur apocalíptic en què, per algun estrany experiment, l’electricitat dels aparells deixa de funcionar, fa anys que una mare guarda com una relíquia un antic iPhone que no pot encendre perquè, a les seves tripes, és on conserva les úniques fotos que té dels seus fills. No les pot veure, però se suposa que són allà. On són avui els nostres records en forma de fotografies?

Nombroses obres mestres de la literatura i el cinema de ciència-ficció no van aconseguir intuir en quin punt del desenvolupament tecnològic ens trobaríem en aquesta època. Pocs van imaginar que avui podríem portar un ordinador de butxaca que ens permet comunicar-nos per veu i imatge, que és reproductor d’imatge i so, brúixola, calculadora, navegador, diccionari, llanterna, càmera de fotografia i vídeo, agenda, consola de jocs i mil coses més. Fins i tot telèfon. Encara que el mòbil no és l’única via de creixement del nostre comportament digital, aquest dispositiu és el que més l’ha incrementat.

El president de Google España, Javier Rodríguez Zapatero, observa que “de revolucions tecnològiques, n’hi ha hagut sempre i han canviat la manera en què la societat ha evolucionat”. En aquests moments, hi ha 2.200 milions d’usuaris d’internet al món. És una xifra a la qual s’hi ha arribat en els últims vint anys. Tanmateix, com apunta el directiu del gegant de les recerques d’internet, el 2016, estarem per sobre dels 5.000 milions.

El creixement de la connexió a internet, per Rodríguez Zapatero, no es deu només a l’element més important, l’smartphone, sinó a d’altres com la televisió. “Tota aquesta revolució –comenta– afecta com ens comportem com a societat, com ens relacionem”. Entre els aspectes que canvien, enumera la “capacitat d’accés al coneixement i la seva immediatesa”, la comunicació entre persones, i la connexió amb “mercats abans inexistents”. I en tot això, apareix el mòbil com “l’element més accessible que tens”. “És la teva cartera, el teu company o conseller i serà un mitjà de pagament, té la capacitat de trobar informació, relacionar-la i adquirir béns i serveis”, indica.

El directiu de Google crida les empreses a ser valentes i a preparar-se en l’entorn digital. Assenyala que les millors xifres de les empreses que estan esquivant la crisi coincideixen amb aquelles que tenen un perfil digital més acusat. Rodríguez Zapatero reclama un esforç de tota la societat. “El creixement –argumenta– passa per tenir una economia digital forta, amb polítiques de desenvolupament de xarxes, d’internet i d’emprenedoria”. “Per tal com l’anglès és importantíssim, l’economia digital ho és igual”, sentència.

Les xifres avalen moltes de les seves afirmacions. Al món viuen 7.200 milions de persones. El nombre de connexions mòbils a internet a finals d’aquest any serà una xifra similar. Un estudi de Bupa-Sanitas Health Pulse publicat la setmana passada sobre els hàbits en salut de 14.000 adults de 13 països revela que el 84% dels espanyols accedeix a internet per a gestions i consultes relatives a la sanitat.

A l’àmbit de la salut hi accedim amb regularitat com a usuaris digitals, ja sigui en relació amb els seus serveis o per resoldre dubtes mèdics. El portal de consultes mèdiques Doctoralia, creat a Barcelona, s’ha transformat en una referència mundial en l’àmbit de la medicina privada, en connectar metges i pacients de la forma més ràpida. Els seus set milions de visitants mensuals avalen l’existència d’aquest comportament digital en la recerca de metges. “Els problemes d’accés a la salut són universals”, comenta Frederic Llordachs, fundador junt amb Albert Armengol de Doctoralia, que avui està estesa a 19 països.

Salut, educació, feina i lleure han donat gradualment cada vegada més presència al digital. Josep Ollonarte, director de l’agència de selecció Randstad Professionals a Catalunya, explica que en la seva activitat “el dia

a dia ha avançat moltíssim”. “Tota la tecnologia ens ha permès treballar més de pressa i amb més facilitat”, apunta. L’element més destacable han estat les xarxes socials, de forma singular les especialitzades en l’àmbit professional: “Ens han donat molta cobertura internacional. Abans comportava setmanes buscar un candidat a qualsevol part del món; ara és instantani”, indica.

El període d’una recerca i selecció de candidats per a una feina ha passat en els últims anys de quinze dies de mitjana a dos o tres. Ollonarte fa notar que l’ús d’internet i les xarxes socials ha afectat a molts tipus de feina i també a com les empreses accedeixen als professionals. “Cada dia ens sorprèn. El més important encara ha d’arribar, però per molta informàtica que hi hagi, hi ha certes coses que l’home no podrà deixar de fer”, indica. Per exemple, les entrevistes personals. Encara que ara, això sí, es fan per videoconferència en molts casos.

El turisme també ha canviat amb la revolució digital. José Mínguez és el conseller delegat del portal de turisme en línia Muchoviaje.com, que ofereix nombrosos serveis. Explica que cap a l’any 2000 van entrar al mercat “nous jugadors”. “Vam ser els que vam passar per sobre de les tradicionals. Els grans negocis de turisme per internet no depenen ara dels grans grups”, assenyala.

Entre els factors d’èxit de la contractació de serveis turístics per internet està la seva variadíssima oferta i els seus preus: “En fabricar tecnologia, aconseguim els millors preus. Al final ja ha calat. Internet és sinònim del millor preu. Aquest és un factor fonamental”, recalca.

El mòbil apareix novament com l’eina clau també per al turisme. “No és que sigui una opció de futur –afirma el responsable de Muchoviaje.com–, és que és ja una realitat”. Les companyies ja s’aboquen al mòbil i les aplicacions pròpies, un concepte que fa només quatre anys pràcticament ningú no preveia. Amb el mòbil ja es fan moltes reserves hoteleres d’última hora, que són les que tenen les ofertes més avantatjoses. El fàcil ús i la contractació mitjançant l’smartpho

ne comença a crear nous comportaments. Una de les tendències detectades és que alguns turistes viatgen fins a la destinació i busquen allotjament una vegada hi arriben. No és un comportament nou, però el dispositiu mòbil i les aplicacions dels portals de turisme fan molt més fàcil l’operació que fa només uns anys.

Un altre dels factors que fa pujar l’ús del telèfon en el viatge turístic és que “el viatge és experiència”, argumenta Mínguez. “I el mòbil –posa en relleu– és una eina fonamental per explicar el que s’ha viscut a través de les xarxes socials”.

El director general Omnicom Media Group, Joan Jordi Vallverdú, explica que s’està produint una evolució en el consumidor de mitjans, que ja no és tan fix com abans. “A les llars, el grau de penetració de smartpho

nes, tauletes i smart tv està creixent d’una manera molt sostinguda”. Els dispositius mòbils connectats ja no es corresponen amb un públic residual més aferrat a les novetats tecnològiques. “Això és un nou panorama i ho hem de tenir en compte a l’hora de dissenyar una campanya de comunicació”, manifesta Vallverdú.

“Com a usuaris –analitza–, vivim una nova manera de consumir mitjans que nosaltres en diem multipantalla”. Ara un espectador pot veure un anunci d’un cotxe al televisor, rebre una invitació a la tauleta i demanarne una prova. S’inicia així un procés de compra que abans no existia. “La tecnologia –comenta Vallverdú– ha vingut per quedar-se. El que no podem fer és pensar que serà passatgera. No té límits”.

El consum digital dels mitjans ha portat tots els mitjans tradicionals, premsa, ràdio i televisió a smartphones i tauletes. “No podem perdre de vista que els mitjans tradicionals són molt importants. Els nous, potser no generen tanta notorietat, però sí que són molt influents en un procés de compra. Internet ha democratitzat el màrqueting”, sentencia l’alt directiu d’Omnicom.

Les empreses també han hagut d’adaptar algunes estratègies comunicatives als nous usos digitals. En els últims anys s’han generalitzat els controls de la reputació en línia. Una companyia ha “d’escoltar” de manera activa les xarxes socials per saber quins missatges circulen sobre ella i poder respondre a temps davant qualsevol eventualitat amb una estratègia comunicativa.

Amb més de tres milions de tauletes existents a Espanya, aquest dispositiu reinventat per Apple fa menys de tres anys amb l’iPad comença a crear nous hàbits de tot tipus amb petits usos en la vida diària.

El pròxim gran repte de les tauletes són les aules. Ja hi ha algunes experiències, però no hi ha hagut encara una generalització en el seu ús. Els costos són un fre. Entre els seus avantatges com a element educatiu hi ha la possibilitat de reduir el volum dels manuals escolars si s’utilitza com a lector. A més es pot fer servir amb llibres multimèdia que incorporin gràfics interactius i arxius com a vídeos i sons, a més de ser un ràpid accés a la recerca d’arxius o informació.

L’aprenentatge de la taula periòdica amb aplicacions com Los Elementos, o el funcionament dels planetes amb d’altres com Solar Walk o Pocket Universe desperta en els adults l’enveja de no haver tingut a l’abast aquests instruments d’aprenentatge durant l’etapa escolar.

La digitalització dels nostres hàbits ha estat enorme en els últims anys, i les previsions són que creixi molt més en el futur. La vida té cada vegada més aspectes digitals.

Internet i els smartphones transformen els nostres hàbits en nombrosos àmbits

Famílies i col·legis acabaran pagant l’IVA dels monitors

IVA monitors menjadors escolars

Abans o després, les famílies hauran de gratar-se la butxaca. I si no, ho faran previsiblement els col·legis. Els que disposin, és clar, de certa liquiditat. La notícia que els serveis prestats per monitors escolars (ja sigui al menjador, en els acolliments matinals i vespertins o en les excursions) aplicaran l’IVA del 21% en les seves factures ha generat tants dubtes com indignació i rebuig.

I encara que la patronal del sector, l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura (Acellec), prepara accions per evitar la implantació d’una mesura “estrictament recaptatòria”, segons el seu gerent, Pep Montes, alguns instituts i escoles ja han començat a rebre cartes de les empreses que els presten el servei de menjador anunciant-los que “a partir del febrer” renegociaran tarifes. Això acabarà repercutint en els rebuts del menjador –si no s’aplicava ja el preu màxim fixat per Ensenyament– i els altres serveis.

EL PERIÓDICO – MARÍA JESÚS IBÁÑEZ

IVA al 21

La contractació de monitors escolars tindrà un IVA del 21%

El sector s’acollia majoritàriament a l’exempció fiscal dels serveis educatius.

La mesura afecta el personal que tutela menjadors, sortides o acollides matinals.

EL PERIÓDICO – MARÍA JESÚS IBÁÑEZ

La contractació de monitors per atendre els menjadors escolars, tutelar les acollides matinals i vespertines, organitzar activitats extraescolars de tota mena o acompanyar els alumnes en excursions resultarà molt més cara a partir d’ara. Aquests serveis, que majoritàriament no apliquen ara l’IVA perquè s’acullen a l’exempció de què disfruten les diferents activitats educatives, hauran d’aplicar a les seves factures un augment del 21% en concepte d’IVA, segons ha comunicat recentment el Ministeri d’Hisenda a la patronal Acellec, que agrupa les empreses catalanes del sector.

Un equip de monitores atén el menjador del col·legi Ramon Llull de Barcelona, el setembre passat. ARXIU / JOAN PUIG Edició Impresa Versió en .PDF Informació publicada en la página 33 de la secció de cv Sociedad de l’edició impresa del dia 19 de gener de 2013 VEURE ARXIU (.PDF)

«Aquesta decisió provocarà una situació realment terrorífica, no només per a les empreses, sinó també per a les famílies i els col·legis, sobre els quals tard o d’hora acabarà repercutint la pujada», va alertar ahir Pep Montes, gerent de l’Acellec. La notícia arriba, a més a més, en la pitjor de les conjuntures: a la meitat d’un curs en què els serveis de monitor han vist reduïda dràsticament la demanda per culpa de la crisi.

Del preu del menú escolar (6,20 euros com a màxim a Catalunya), la meitat correspon als aliments i el servei de cuina, sobre els quals es factura el 10% de l’IVA del sector hostaler. L’altra meitat és amb la qual es paga el servei de monitors, que experimentarà una pujada més que notable. «Com que els preus que es cobren en aquests moments es van pactar a principis de curs, és possible que moltes empreses decideixin assumir de moment el sobrecost derivat de l’aplicació de l’IVA, però és lògic pensar que, de cara al mes de setembre vinent, hi haurà increments», va assenyalar el gerent de la patronal, que ja ha demanat suport a partits polítics i a agents socials.

EFECTES RETROACTIUS / La mesura té, a sobre, efectes retroactius i «no només afectarà les empreses mercantils, sinó també les entitats socials que presten aquests mateixos serveis», va assegurar Montes. «L’origen de tot és una consulta vinculant que l’Acellec va fer ja fa dos anys i mig a la direcció general de Tributs, després de comprovar que no hi havia un criteri únic a l’hora de facturar aquests serveis», va explicar.

«Ens trobàvem que unes empreses aplicaven l’IVA superreduït; altres, el normal, i la majoria no contemplaven aquest impost, al considerar que podien acollir-se a l’exempció aplicable als serveis educatius», va assenyalar. Ha estat en la resposta a aquesta consulta quan el sector ha sabut que «Hisenda opta pel criteri més restrictiu, que és el que s’aplicarà a partir d’ara en totes les inspeccions tributàries».

Ja tenim informer IPSE

INFORMER IPSE

Entrada  “Ja tenim informer” del Txeiks al seu bloc SOMA, amb el que coincideixo plenament.

El fenomen informer ja ha irromput a les nostres aules. Ahir mateix va ser el tema preferit de molts dels meus alumnes i companys. Lògicament el tema està generant certa alarma entre pares i professors conscients de l’enorme risc que suposa un invent com aquest en mans dels nostres adolescents.

És evident que amb l’Informer no s’ha inventat res de nou: el que abans es podia escriure amb un permanent a una porta del lavabo ara, amb l’informer, es pot publicar còmodament des de qualsevol dispositiu que tingui accés a internet i se li pot donar una difusió il·limitada. El que abans es podia eliminar amb una mica de dissolvent, ara amb l’Informer. porta de bòlit a pares i professors arribant, fins i tot, a presentar denúncies a la policia. De manera que l’informer no és només un perill per aquell alumne que patirà ciberacosament, sinó també, per aquell que el practica i que desconeix que amb aquell comentari anònim està incorrent en un delicte.

Algunes escoles ja han preparat un protocol d’actuació davant d’aixó. La meva escola ho està elaborant, però, com sempre, no seran més que remeis parcials. El problema radica en el fet que Internet sigui una eina d’un enorme potencial i que necessiti, per tant, una bona dosi de formació per usar-lo correctament. A ningú se li acudiria, per exemple, regalar-li un Ferrari al seu fill que s’acaba de treure el carnet de conduir; doncs això és el que passa quan un nen de 13 li regalen un Iphone. Abans caldrà que aquest nen prengui criteri, conegui els riscos i sigui capaç de gestionar-los. El mal ús que un adolescent pot fer de les noves tecnologies es veu accentuat per l’accés permanent i il·limitat a les xarxes socials. Des del meu punt de vista, el problema es reduiria a la meitat de la meitat si els mòbils no entressin a les escoles i amb un mínim de regulació de l’ús d’internet a casa. A partir d’aquí ens resultaria una mica més fàcil a pares i professors, establir un marc d’ús responsable d’una tecnologia avui dia tan necessària com eficaç.

MISSATGE D’UN PROFESSOR A L’INFORMER DE LA SEVA ESCOLA:

Benvolgut Informer,He aguantat uns quants dies però no puc més. Ets conscient de fins on arriba la teva broma?No sé ben bé qui ets. Si ets AC, DB, HI, JK o querétaro. Jo sí que sé qui sóc i no me n’amago: Salvador Cardona profe de l’institut preocupat per l’educació dels joves de Gironella.

T’escric a títol personal, no sóc cap representant de l’Institut.Puc entendre les crítiques constructives cap al funcionament de l’Institut, puc entendre les rabietes infantils dels nens que volen pujar a l’ascensor o a les escales mecàniques del Corte Inglés, puc entendre que qui no es menja una rosca s’autoenvïi missatges d’amor, …Però el que no puc admetre és l’insult amb cobertura anònima. Has sentit parlar del bulling? Saps que amb el teu invent estàs donant cobertura anònima a l’acosament personal entre adolescents? Saps la quantitat d’acosament facebookero que han de resoldre els pares amb l’ajuda de l’institut? Saps com es pot capgirar tot això si hi ha la possibilitat d’escriure anònimament?
Saps que algun dels meus alumnes es pot considerar atacat i pressionat per segons quins comentaris? Saps que aquesta pressió en alguns casos ha arribat al suïcidi? Podràs suportar aquesta culpa des de la teva posició de Déu Anònim?Saps que molts professionals de l’educació es deixen hores i hores treballant a l’institut i a casa per l’educació dels joves de Gironella? Saps que ho fan amb molt de gust, molta professionalitat i amb condicions de treball i econòmiques minvants? Saps que estàs fomentant un estat d’odi dels alumnes cap als professors, cap al món educatiu?
Saps que els feixistes dels anys 30 es dedicaven a cremar llibres i qualsevol cosa que sonés a educació? Saps que estàs fent una crida a que quatre bojos tiren ous, tomàquets, punxen rodes i ratllen cotxes, disparen amb pistoles ni que siguin de joguina (amb metralletes als EUA), als centres escolars? El feixisme té això: els dels despatxos, amagats, agiten les masses amb misssatges demagògics, i … quatre ignorants actuen.No ens podem amagar darrere de l’anonimat. Si algú té una opinió l’ha de mostrar valentament amb el seu nom.Crec que també es bo que haguessis considerat si pots fer servir el logo i el nom de l’institut.
Jo particularment, la meva ètica personal (ÈTICA!) m’impediria fer servir nom i logo d’una entitat que no represento. En qualsevol cas ja et dic que no escric en nom de l’institut i no sóc qui per demanar que ho retiris.
No sé si aquests arguments et convencen perquè consideris l’anul·lació d’aquesta pàgina abans no hàgim de plorar qualsevol desgràcia. Em sabria greu que com a alumne (em sembla que ex-alumne/a) puguis haver oblidat les lliçons de fraccions, renaixença, engranatges o paleolític però em sap molt més greu que hagis oblidat les d’ètica i tutoria.

Salutacions [M’agradaria, exigeixo, que publiquis aquest escrit al teu Informer i que no em declaris anònim, escriu clarament el meu nom, considero de covards amagar-se darrere d’un teclat i d’una pantalla]

El domini .cat és el segon que creix més al món el 2012

domini-cat

La petja catalana a la xarxa és fa fonda. La família “.cat” va créixer el 2012 un 15% i el total de dominis amb aquesta terminació ja és de més de 61.700. De fet, segons la Fundació puntCAT, l’entitat privada sense ànim de lucre que gestiona el registre, el “.cat” és el segon domini que creix més al món, només superat pel domini estatal de Montenegro, que amb la terminació “.me”, guanya molts enters per les múltiples possibilitats i jocs de paraules que propicia en anglès (nomcognom.me o combinacions de l’estil love.mekiss.mecall.me).

El domini “.cat” és un domini genèric com el “.com” o el “.org” -a diferència dels estatals del tipus “.es”, “.fr”, “.uk”- que s’adreça “a la comunitat lingüística i cultural catalana a internet”. Per això, per obtenir un “.cat” cal treballar amb continguts en català. Però amb això no n’hi ha prou sinó que, com en tots els dominis, cal abonar taxes.

Precisament, part de la culpa de l’impuls del “.cat” la té “la Megapromo”, un acord entre la Fundació puntCAT i una desena d’empreses registradores de dominis a fi i efecte de reduir un 70% les tarifes de registre del “.cat”. Amb la iniciativa es pretenia abaratir els costos del domini per sota dels 10 euros i, des que es va posar en marxa, al juliol, els registres s’han multiplicat. Diumenge 13 de gener la promoció caduca i, malgrat que a la Fundació puntCAT ja han avançat que a partir del dimarts 15 el preu de venda majorista es reduirà un 25% (passarà de 20 a 15 euros), es fa complicat mantenir preus ajustats: “hem de fer front a una infraestructura i uns costos” expliquen. Els costos els fixa l’ICANN (la corporació internacional que gestiona els noms i dominis d’internet).

Durant molt de temps, el “.cat” ha portat penjada l’etiqueta de domini car i així ho manifesten a CD Mon, una de les principals empreses registradores del país i que el 2012 va canalitzar 4.337 altes noves (1.681 el 2011). L’empresa explica que “a partir del juliol el creixement és bastant espectacular i el nombre d’altes de «.cat» és molt superior a l’any 2012 gràcies a la baixada de preu”.

La Fundació puntCAT nega ser un domini car i destaca que en els 6 anys de vida del “.cat” n’han reduït un 70% el preu i que els registradors el poden vendre a preus semblants (i més barats aprofitant les promocions) que dominis més populars com els “.com”, “.net” o “.org”.

És difícil competir en preu amb el “.es” de les pàgines espanyoles ja que aquest domini el subvenciona l’Estat. Des de desembre a la primera setmana de gener Red.es, l’entitat pública del Ministeri d’Indústria, ha donat d’alta més de 5.000 dominis “.es”. Ja són més d’1,6 milions però el creixement interanual és d’un 10,68%, clarament per sota de la terminació catalana.

Font: El Punt Avui via COEINF.CAT

Ensenyament activa un protocol contra el ciberassetjament escolar davant el fenomen d’Informer i Gossip

Familia i escola

La Generalitat calcula que el 20% dels instituts catalans ja tenen pàgines de rumors a Facebook.

La Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat ha activat aquest divendres un inèdit protocol d’actuació contra el ciberassetjament escolar al detectar-se nous casos als instituts catalans amb l’aparició les últimes setmanes de pàgines de rumors anònims Informer a la xarxa social Facebook i l’aplicació per a iPhone Gossip, on s’han detectat insults i amenaces d’alumnes.

La directora general d’Atenció a la Família i de la Comunitat EducativaMeritxell Ruiz, ha apuntat que es tracta d’un treball que es ve gestant des de fa mesos i que dóna continuïtat a les recomanacions i informacions sobre prevenció i detecció del ciberassetjament que les famílies poden consultar a la web Família i Escola.

EL PERIÓDICO – XAFARDERIES A LES XARXES SOCIALS

SUPERVISIÓ DELS MENORS

Així, Ruiz ha insistit en la “tasca indispensable” dels pares a l’hora de supervisar els menors perquè aquests casos es donen especialment fora de l’horari lectiu, ja que els mòbils als centres educatius han d’estar apagats.

La directora general ha explicat que el protocol, adreçat als instituts, indica els passos a seguir en cas que els centres “detectin un alumne assetjat o assetjador”, avalua la gravetat del fet i com s’ha de resoldre: mitjançant el diàleg entre els alumnes implicats, o bé amb mesures cautelars, expedients disciplinaris o amb el suport terapèutic o socioeducatiu.

Alhora, l’alumne afectat rep protecció i també suport educatiu, a la vegada que es consensuen actuacions amb les famílies i s’intensifica el treball amb la classe on s’ha produït el conflicte; en cas que es tracti de fets molt greus, Ensenyament preveu recórrer a la Fiscalia de Menors si cal.

DENUNCIABLES AL MATEIX FACEBOOK

El protocol té un annex sobre l’Informer en què Ensenyament recorda, “considerant la preocupació que està provocant dins de la comunitat educativa”, que aquestes pàgines són denunciables al mateix Facebook, que les retira si rep diverses notificacions.

Recomana que “en el cas que alguna persona vulgui presentar alguna denúncia davant l’existència d’un fet penal com ara injúries o amenaces”, el primer que s’ha de fer és una captura de pantalla per adjuntar-la a l’escrit de denúncia i entregar-la a comissaria.

EL 20% DELS INSTITUTS

Ruiz ha xifrat en un 20% l’afectació de l’Informer en el conjunt dels instituts catalans, tant públics com concertats, i ha afegit que la Generalitat ha treballat amb els Mossos d’Esquadra per realitzar algunes actuacions per sensibilitzar els alumnes abans que la situació s’agreugi.

Sobre els insults que corren per Gossip, Ruiz ha comentat que Ensenyament no hi pot entrar perquè es tracta d’un aplicació mòbil, de manera que depèn de les famílies, que decideixen si els menors han de tenir internet al seu ‘smartphone’.

L’empresa creadora de Gossip, Crows&Dogs, que ja té 26.000 usuaris i 24.500 descàrregues en mòbils, sosté que està prenent mesures per frenar les males pràctiques, com bloquejar usuaris, filtrar comentaris per paraules o moderar el flux de missatges; a més, en la pròxima actualització d’aquesta ‘app‘, exigirà que l’usuari sigui major d’edat.

Softcatalà tanca el 2012 amb 826.151 descàrregues de programari en català

softcatala

Softcatalà va tancar 2012 amb 24.102.024 pàgines vistes en el seu lloc web i 826.151 descàrregues de programari en català des d’ell, segons les dades proporcionades d’aquesta associació pel servei d’audiències Google Analytics i que ha facilitat en un comunicat.

Softcatalà és una associació sense ànim de lucre que treballa en la difusió de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta.

En el comunicat s’explica que les parts del seu lloc web que el 2012 “han tingut més èxit han estat les eines lingüístiques, el traductor amb un 51% de visites i la correctora web un 25,4% “, i que la resta han estat resta de visites al directori de programari en català i pàgines de projectes.

Els dos programes amb més èxit a Softcatalà van ser l’eina ofimàtica lliure i gratuïta, LLibreOffice, amb 86.299 còpies baixades, i el Catalanitzador per a Windows, amb 84.704.

El Catalanitzador, l’aposta de Softcatalà per simplificar la catalanització d’equips amb el Windows, va ser presentat al març de 2012. A través del Catalanitzador es baixen altres paquets d’idioma i segons el comunicat, amb ell ja s’han realitzat 114.260 descàrregues, el 14% del total de Softcatalà.

Més informació: SoftCatalà

Noticia publicada a COEINF.CAT

Adolescents fins als trenta

100131_joven_apalancao

Els experts retarden fins als 27 anys l’edat en què els joves maduren.

Psicòlegs de la URV elaboren un test per avaluar la maduresa dels adolescents | La majoria dels joves segueixen amb els seus pares i estan infantilitzats.

Segueix a casa, amb els seus pares, i encara que té 23 anys viu com quan tenia 16. És dependent i infantil. Un jove que segueix sent adolescent, a qui li costa assumir responsabilitats i assumir les conseqüències de les seves decisions. Encara que ni totes les dinàmiques familiars són iguals i adolescents n’hi ha per a tots els gustos, els experts constaten un baix grau de maduresa psicològica entre els joves d’entre 15 i 18 anys i que aquesta immaduresa es perllonga durant més temps.

LA VANGUARDIA – SARA SANS – Tarragona.

“Fins als 27 anys no es detecta un canvi d’actitud important”, manté la psicòloga Fabia Morales, membre del Centre de Recerca en Avaluació i Mesura de la Conducta (CRAMC) de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Aquest canvi coincideix amb el procés d’emancipació dels joves. Fabia Morales juntament amb un altre investigador de l’CRAMC, Urbà Lorenzo, i la psicòloga Elisa Camps han preparat el qüestionari Psymas per avaluar la maduresa psicològica dels adolescents d’entre 15 i 18 anys. Han elaborat 26 preguntes concises i directes i han remès el qüestionari a més de mil adolescents per establir els paràmetres sobre els quals avaluar.

100223_jovenes_NI_NIAutor “Faro” (http://www.e-faro.info).

El treball va començar fa tres anys, quan professionals com jutges i metges demanaven eines per poder establir si un adolescent era prou madur com per poder decidir si volia avortar o sotmetre a una operació de cirurgia estètica sense el permís dels seus pares. Sense una gran tradició d’aquest tipus de qüestionaris al nostre país, aquest equip de psicòlegs van partir del model Greenberger, que sol utilitzar-se en Estats Units sobretot en judicis on hi ha menors implicats, i el van adaptar a la realitat social espanyola, per elaborar el qüestionari Psymas.

El test es va provar en una primera fase entre més de 600 adolescents. La prova Psymas (que està comercialitzant TEA Edicions) per a ús tant en instituts, com en àmbits judicials o metges, proporciona una mesura global de la maduresa psicològica dels adolescents i estableix tres subescales: Orientació al Treball (es refereix al nivell de responsabilitat, disciplina, ordre i sentit del deure que té l’adolescent), Autonomia (la predisposició a prendre la iniciativa sense deixar que els altres influeixin excessivament), i Identitat (avalua el coneixement que té l’adolescent sobre si mateix).

“Un adolescent amb més autonomia tendeix a ser més imaginatiu i creatiu i mostra més interès per conèixer altres formes de pensar i per viure més experiències i un jove amb una identitat consolidada tendeix a mostrar una major estabilitat emocional i poca propensió a sentir emocions negatives com l’ansietat, la inseguretat o la tristesa”, apunta Morales, que explica que no tots els adolescents obtenen puntuacions similars en totes les subescales. Així, un pot ser molt responsable en les seves obligacions però molt dependent d’amics o familiars. O molt independent d’amics i familiars però amb un baix coneixement sobre si mateix i poc responsable, “de manera que té probabilitat de dur a terme conductes irresponsables, com beure en excés quan surt a la nit, per exemple”. No obstant això, “en general, la mitjana de les puntuacions va sortir baixa”, diu Morales.

Un cop finalitzat el test, dissenyat per adolescents d’entre 15 i 18 anys, els seus autors van repartir entre 300 estudiants universitaris d’entre 18 i 30 anys. I els resultats no van ser tan diferents: “Vam detectar un petit canvi entre els 22 i 23 anys, però el gran salt no es registra fins als 27 anys”, coincideixen els autors Psymas. “Hi ha joves que realment tenen un bany de realitat, però la majoria dels que es van sotmetre al test segueixen vivint amb els seus pares, viuen entre cotons i estan infantilitzats”, afirma Lorenzo Urbà.

La maduresa psicològica depèn de nombroses variables: al desenvolupament cerebral de cada persona es sumen els factors socials i de l’entorn, experiències o vivències. “Les famílies haurien d’anar cedint responsabilitats i espai propi als adolescents, i veure com van responent, si sempre se’ls tracta com a nens, seguiran comportant-se com a tals, per a ells és molt més còmode”, manté aquesta psicòloga, especialista en adolescència i vellesa.

Coses que no pots eviatar de dir als teus fills

Il·lustració de Maitena Burundarena.

El passota està de moda

A diferència del que passa als Estats Units, on els joves que se sotmeten als qüestionaris intenten aparentar ser més responsables del que en realitat son, els autors de Psymas han constatat que els adolescents a Espanya solen fer al contrari. “Pel que sembla no queda bé dir que treus molt bones notes o que ets molt responsable, i els qui ho són volen aparentar que no ho són tant… Creuen que queda millor dir que són passotes”, explica Fabia Morales. Aquesta actitud correspon amb la de qui sempre assegura que no ha estudiat per a l’examen però sempre treu excel·lents. “Sembla que al nostre país es valora més el resultat i no tant la cultura de l’esforç, com passa, per exemple, als Estats Units”, apunta Morales. Ser “estudiós” i responsable sembla que no està de moda entre els nostres adolescents.

Quatre perfils habituals

El madur

L’adolescent amb una maduresa psicològica elevada és capaç d’assumir obligacions i de prendre decisions responsables i de forma  autònoma, considerant les característiques i necessitats personals (coneix les seves potencialitats i punts febles i això facilita que se senti més segur de sí mateix). Assumeix les conseqüències dels seus actes, té opinions i gustos propis i aspira a realitzar les activitats de la millor manera possible.

L’immadur

Els adolescents amb escassa maduresa psicològica tenen dificultats per afrontar reptes característics de la vida adulta i per assumir les conseqüències dels propis actes i decisions. Tendeixen a retardar o fins i tot eludir les obligacions que tenen i actuen en funció de les opinions o conductes mostrades pels altres, especialment pels amics. Són dependents i solen necessitar ajuda per solucionar els seus
problemes.

El contestatari

Alguns adolescents presenten una maduresa alta en autonomia, és a dir, tendeixen a prendre decisions autònomament i no es deixen influir en excés però són immadurs en l’orientació a la feina (no acaben el que comencen i eludeixen obligacions) i es coneixen poc a si mateixos. Reclamen als pares més independència i que els deixin fer més coses, però després ells no compleixen amb el que han acordat.

L’insegur

Aquest adolescent compleix amb les responsabilitats i obligacions que té, a l’institut i a casa. És autònom i és capaç de prendre la iniciativa sense que la família ni els amics exerceixin un control excessiu. Tanmateix, té un baix coneixement sobre si mateix i li costa d’encaixar a la societat. Sovint no sap com mostrar-se davant els altres i sol tenir dificultats per prendre decisions sobre el seu futur acadèmic o laboral.

Poemicides, del Txeiks

El Tigre i la Neu - Atilio a la seva classe de poesia

Del bloc SOMA del Txeiks

La poesia es va morir amb una carta d’amor  escrita en Times New Roman de 12 punts, en un cut & paste de paraules que van tenir sentit en altre temps, quan encara hi havia algú que creia que les paraules s’havien d’escriure amb la pròpia sang.

La poesia va morir atropellada per la pressa; va ser la immediatesa, amb un click de ratolí, amb l’alarma d’un rellotge, amb una glopada de cafè, amb un embús a les Rondes, amb un gest d’impaciència. La pressa va desnaturalitzar les formes, la tendresa es va extingir en nom del progrés. L’acció va engolir la contemplació.

La poesia es va morir amb l’hedonisme de les imatges que s’explicaven per si mateixes, amb un bombardeig inintel·ligible de sensacions que no ens deixava trobar les paraules, amb una música que no ens deixava escoltar la lletra, amb un disc dur que va fer inútil la memòria d’uns records retocats amb Photoshop.

La poesia va morir ofegada en un preservatiu, quan l’amor va deixar de ser una aposta a tot o res. En aquell moment es va acabar el misteri, la subtilitat, la metàfora i la seducció. Aquell dia va desaparèixer la tinta de les cartes de Keats i la Beatrice va abandonar el cel per la porta de servei.

Quan vam deixar de creure en la veritat, allà va ser on vam matar la poesia. La veritat és una pretensió absurda i perillosa que pot portar els homes a la mort, així que vam decidir que ja no tenia sentit que un home morís pel poble, la poesia havia de morir per nosaltres. La poesia va agonitzar amb la metafísica, quan vam deixar de creure que les coses eren simplement el que són i vam començar a sospitar que tot plegat eren només això, opinions, percepcions subjectives en un espai i un temps individual. Aquell dia la poesia va deixar de ser un llenguatge universal i es va convertir en el dialecte buit i fred dels erudits.

Ajudar a fer els deures no és ajudar

Bones raons per no ajudar al teu fill a fer deures

Els pares s’impliquen més que mai en les tasques escolars, no sempre de la manera adequada.

Hollande proposa que es facin a l’escola amb supervisió per evitar desigualtats.

Recomanacions amb sentit comú

El pare no ha de seure en una cadira al costat de l’estudiant perquè transmet missatges negatius: “No saps fer-ho sol”, “deixa-ho, que jo me n’ocupo”.

No cal corregir els exercicis a casa. L’objectiu no és portar-los perfectes, sinó provar de fer-los per ser conscients de la dificultat. El professor corregeix millor; cal escoltar-lo.

No cal dedicar tota la tarda a estudiar. Millor si juga amb els amics en algun parc, millora la concentració en arribar a casa.

El nen ha d’anotar en una agenda els deures, lliçons a estudiar, treballs a lliurar i dates d’examen.

Cal començar per una tasca breu i senzilla per escalfar motors i després fer la menys agradable. Reservar per al final alguna cosa lleugera i entretinguda.

Un rellotge a la taula ajuda a controlar el temps.

Recordeu que no és possible mantenir l’atenció ininterrompudament més de 40 minuts.

És recomanable estudiar en un lloc de la casa que no sigui d’ús comú, amb el mòbil apagat.

Cal comprovar que ha corregit a classe els deures i en què ha fallat.

EL PAIS – 

Il·lustració de Maitena Burundarena.

Ajudar a fer els deures no és ajudar 2

Falten tres dies per als exàmens de Matemàtiques i Ciències de Álvaro, de 10 anys, que estudia en un col·legi concertat amb fama de dur. Miguel, el seu pare, es treia les castanyes del foc a la seva edat, però aquests dies es prendrà la tarda per repassar junts les matèries més dures. És necessari? Perjudica a la seva autonomia? “Els pares i, sobretot, les mares de tots els estrats socials dediquen diverses hores diàries a ajudar els seus fills amb els deures o a vigilar que els facin. I aquesta realitat contrasta amb l’estès i fals discurs que el fracàs escolar és perquè els pares no es preocupen per l’educació dels seus fills”, sosté Enrique Martín Criado, professor de Sociologia a la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla. El 80% dels estudiants de primària reben ajuda i el 45% dels de secundària, segons l’Enquesta sobre els hàbits d’estudi dels nens espanyols de TNS Demoscopia.

“Els pares van començar a involucrar-se fa més d’una dècada. No només per les mesures de conciliació familiar, també perquè els pares d’ara tenen almenys estudis mitjans, un fet del que no van gaudir les generacions anteriors”, explica la pedagoga Maite Rodríguez Estévez, que imparteix cursos per a educadors i terapeutes. “Això ha fet que la relació pare-fill s’escolaritzi. El que importa són els resultats acadèmics. Tot gira al voltant d’aquesta necessitat i s’ha oblidat el inculcar valors, el joc, la responsabilitat … No hi ha temps per a altres coses en les hores que passen junts”. La també mestra posa com a exemple les activitats extraescolars que ja no són majoritàriament esportives -com ho eren tradicionalment-, sinó classes de reforç o d’anglès. “Hi ha una obsessió per la quantitat, quan no es tracta de donar-li hores”.

Implicar-no pot significar fer els deures a l’alumne. “El pare s’ha de posar en la posició de l’entrenador. Un entrenador no corre amb el jugador ni ha de menjar les mateixes calories, ni, per descomptat, patir les seves lesions. Un entrenador té dues funcions fonamentals: organitzar i assessorar amb l’objectiu de millorar el rendiment “, argumenta la psiquiatra Orlanda Varela.

Com ella opinen la majoria d’experts. “Les tasques s’han d’entendre com un compromís que l’alumne ha d’adquirir, però sense precisar de l’orientació constant d’una altra persona”, recalca l’equip pedagògic del Liceu Francès de Madrid. En altres paraules, colzes sense ningú a la cadira del costat.

“Fer els deures amb ell genera dependència i si el nen té dificultats reforça la idea que no és capaç de fer-ho tot sol”, emfatitza Rodríguez Estévez, que coordina la pàgina www.preparadosparaaprender.com. “A Finlàndia aposten per l’aprenentatge cooperatiu i els deures a casa són individualitzats, per ampliar o investigar coneixement. Si un nen va malament en lectura fa una activitat que tingui a veure amb això. Si va malament en matemàtiques, problemes … “.

“Però hi ha moltes diferències en la possibilitat que tenen les famílies d’ajudar escolarment als fills. Els pares que tenen un nivell d’estudis només poden en els cursos inferiors de primària. Més enllà, estan perduts. I si intenten socórrer explicant conceptes que ells no van aprendre bé, poden fins i tot empitjorar les coses”, alerta Martín Criado, que treballa en aquests moments en un estudi sobre maternitat i classe obrera. Pregunta a les dones enquestades per la seva rutina i les mares li expliquen que dediquen una o dues hores (depenent del curs) al dia a ajudar els seus fills amb les tasques escolars.

El 80% d’alumnes de primària i el 45% dels de secundària reben ajuda

Molts estudis -com l’informe PISA de 2009- demostren que el rendiment acadèmic està molt associat a l’origen social de l’estudiant, la professió dels seus pares, l’estructura de la seva família i, finalment, el gènere. És a dir, hi ha un desequilibri en les oportunitats educatives. “Els pares amb estudis superiors poden ajudar els seus fills fins a cursos avançats. Això produeix una enorme desigualtat per origen social, que s’accentua a mesura que s’ascendeix de curs. A això s’hi suma, a més, que les famílies amb més recursos materials poden contractar acadèmies o classes particulars “, es lamenta Martín Criado, autor de L’escola sense funcions: crítica de la sociologia de l’educació.

“És molt més igualitari i eficaç que els deures es facin a l’escola sota la supervisió de professors. Enviar-los a casa genera desigualtat, en traspassar part de la responsabilitat de la instrucció a les famílies. El col·legi deixa que actuïn totes les desigualtats de recursos culturals i econòmics entre uns i altres “, explica sobre la seva aposta el sociòleg. “Que les tasques es facin a l’escola és el que proposa la nova llei educativa que està preparant el Govern de François Hollande”, prossegueix esperançat.

L’octubre passat, al poc d’arribar a la presidència de França, Hollande va informar d’aquest canvi en els deures escolars. El seu ministre d’Educació, Vicent Peillon, ho va argumentar així en una entrevista a Le Monde: “Desitgem una societat justa. Una escola que ofereixi les mateixes possibilitats d’èxit a tots. I això passa per acompanyar els alumnes en el seu treball personal, en comptes de fer ús de recursos privats, com passa massa avui dia “.

El suport mal fet pot generar dependència, diu una professora

A la Comunitat Valenciana l’any es va engegar un projecte pioner, Club de Deures, que encara s’està perfilant i que segueix aquesta senda igualitària que està disposat a implantar Hollande. “Ha estat una proposta d’un grup de professors jubilats que volen donar suport en horari extraescolar en els centres. La idea és que actuïn de voluntaris ells i estudiants de Magisteri que vulguin adquirir experiència “, explica la popular Beatriz Garbo, directora general de Qualitat Educativa de la Comunitat Valenciana. “No tots els pares saben fer una integral o analitzar sintàcticament una frase. Pensem, sobretot, que vagin els fills de famílies desfavorides. Ara hem de veure què col·legis s’apunten, que les associacions de pares i mares ens passin una relació de noms … “. La localitat que servirà de conillet d’índies és Castelló: “Una ciutat de 200.000 habitants fàcil de controlar. Si va bé, estendrem el club a altres llocs”.

Intervenir en els deures no és bo, però familiaritzar a la llar amb altres idiomes facilita als nens l’aprenentatge. En l’Estudi europeu de competència lingüística (2012), Sara de la Rica i Ainara González San Román, de la Universitat del País Basc, han comparat els alumnes espanyols, amb molt baixos resultats en anglès, amb els suecs, orgullosos de la seva excel · lent nivell. I, a més d’altres condicionants, consideren que és important l’ús d’anglès en l’entorn familiar “perquè aquest pugui desenvolupar una capacitat auditiva des d’edats primerenques que millori el seu rendiment en comprensió lectora en anglès, i alhora progressi la seva expressió escrita i destresa auditiva “.

És clar que parlar la llengua franca a casa no és fàcil quan només el 20,4% dels pares espanyols la domina, enfront del 78% dels suecs. Encara que, paradoxalment, els espanyols comencen a estudiar anglès abans i li dediquen moltes més hores a la setmana, “el fet que [els suecs] a la llar puguin estar més exposats compensa”, subratllen en el seu informe De la Rica i González Sant Román.

“Tot gira al voltant de l’escola. S’obliden els valors “, opina una experta

Escolaritzar el nen en una llengua que no és el mateix causa certa por als pares. Volen que, a diferència d’ells, el seu fill es desenvolupi en una altra llengua, però temen no poder ajudar-lo en les tasques o entendre amb el seu professorat. El bilingüisme en l’ensenyament està en plena expansió i en no gaire temps no hi haurà opció de triar si es prefereix o no aquest sistema. “Encara que es tingui por de no controlar l’idioma, en realitat és millor, perquè no hi ha la temptació de corregir els deures”, tranquil · litza Varela, que treballa en Sinews, un gabinet madrileny de teràpia multilingüe. Però matisa: “Per descomptat, les coses es compliquen si el fill té alguna dificultat d’aprenentatge en un altre idioma i els pares no dominen prou l’altra llengua. Pot necessitar una ajuda extra i l’ideal és tenir un professor de suport que li ensenyi a estudiar i l’idioma. Nosaltres tenim cada vegada més classes d’aquest tipus “.

Al Liceu Francès de Madrid també consideren que la funció paterna és la d’organitzar el temps i l’espai adequats per a les tasques, però afegeixen: “Si a més volen participar en el contingut dels deures poden parlar d’aquests en la seva pròpia llengua i posteriorment seus fills escriure en francès o en altres idiomes “.

La gran majoria dels alumnes del Col · legi Britànic de Madrid són nens d’origen espanyol i això condiciona-i els agrada remarcar-per endavant-la forma de treballar del professorat del centre. “Tot està molt mesurat, coordinat per cada departament, no és cada professor qui decideix els seus deures. Estan pensats perquè els faci el nen sol en un temps determinat: 10 minuts, 20 … Si no és capaç d’acabar o no sap com, cal informar el col · legi per adaptar les tasques al nen “, explica Sílvia Prat, directora de comunicació d’aquest col · legi del British Council.

“El pare ha d’actuar com un entrenador”, diu una psiquiatra

“La metodologia britànica d’ensenyament és diferent de l’espanyola i els pares tenen por quan els nens són petits, però quan s’acostumen tot va bé. Per exemple, les matemàtiques britàniques als cinc o sis anys són molt diferents i per això organitzem tallers per a pares. Molts acudeixen. Encara treballin molt s’impliquen en l’educació dels seus fills. També els despista el sistema de lectura, que és molt fonètic “, explica Prat.

L’ensenyament en les llengües cooficials també preocupa. Segons l’estudi Creences i actituds lingüístiques de la població castellanoparlant cap al basc, del grup de recerca Amarauna d’Unesco Etxea, el 53% dels pares aprèn o aprendria aquest laberíntic idioma (només un de cada 10 ho fa) en primer o segon lloc per ajudar els seus fills amb els deures. Enrere queden la comunicació amb els bascoparlants, el sentit de pertinença a una terra o el desig de preservar-la.

Interessar pels deures ja està al cap de tots els pares, l’objectiu ara és implicar-los en les activitats del centre. Per ara, una utopia. Acudeixen a elles un 32%, el doble que a les reunions, i això per no parlar de la feixuga organització, a la qual només s’anima un pírric 4% dels pares, segons l’estudi La participació de les famílies a l’escola pública (2008), de Jordi Garreta. Temps al temps.

Ajudar a fer els deures no és ajudar

%d bloggers like this: