Sobre la prohibició de l’ús de telèfons mòbils en escoles i instituts


Sobre la prohibición del uso de teléfonos móviles en escuelas e institutos 02

Ja s’han publicat en Educació amb TIC diversos articles amb exemples de propostes i experiències educatives realitzades a escoles i instituts utilitzant dispositius mòbils, i són moltes més les que podem trobar per la xarxa. No obstant això, el professorat que vol incorporar la utilització de dispositius mòbils a classe es troba amb un impediment: la normativa sobre això establerta en el Reglament de Règim Intern dels centres educatius, o fins i tot l’establerta per les Conselleries d’Educació d’algunes comunitats autònomes.

Traducció del post de EDUC@CONTIC de Maria Loureiro.

Aquest és un exemple de norma que podem trobar en qualsevol centre d’ensenyament:

No està permès l’ús de telèfons mòbils, càmeres fotogràfiques, gravadores, MP3 i altres aparells semblants durant el període lectiu, que inclou classes, activitats complementàries i extraescolars i esplais. Quan qualsevol professor o professora detecti seu ús o manipulació, haurà requisar i dipositar-lo a la direcció d’estudis fins que la mare o pare ho reculli. Si l’alumne reincideix, no se li retorna l’aparell fins al final del curs.

Alguns centres inclouen l’excepció de poder-los utilitzar per a activitats lectives concretes dins de classe, però com una cosa puntual o excepcional.

Els motius:

En general, les raons esgrimides per aprovar aquestes normes tan restrictives són la detecció d’alguns casos d’assetjament a través de les xarxes socials, o la publicació a Internet d’imatges i de vídeos adquirits a través dels dispositius mòbils. També, tot s’ha de dir, en general el professorat no està encara habituat ni preparat en l’ús de la tecnologia mòbil i no sap com controlar una classe o una guàrdia del pati en què s’utilitzen aquests recursos, i la forma més fàcil de evitar problemes és la prohibició total del seu ús.

Una alternativa:

Proposo una alternativa a aquest tipus de normatives, que inclouria tres aspectes bàsics:

  1. Inclusió en el Reglament de Règim Intern una redacció clara sobre això de no permetre accions que suposin una agressió als drets fonamentals de les persones, com l’honor, a la intimitat, a la pròpia imatge, al secret de les comunicacions i a la protecció de dades, establint les sancions oportunes, però evitant la prohibició dels dispositius electrònics.
  2. Dissenyar i posar en marxa una campanya educativa que promogui el correcte ús de la tecnologia mòbil i d’Internet, incidint especialment en les qüestions ètiques.
  3. Introduir en el Pla TIC del centre un apartat relatiu a la utilització didàctica dels dispositius electrònics mòbils, i estendre el seu ús didàctic a través dels diferents departaments interessats, posant en valor a potencialitat d’aquestes eines per a la realització de múltiples tasques a través de les aplicacions instal·lades.

Justificació:

El que pot ser motiu de sanció i / o prohibició són determinats usos que es facin de la tecnologia, però no la pròpia tecnologia, que és neutra.

  • La normativa de molts centres mostra els dispositius electrònics com una cosa perjudicial. Hauríem canviar-li el sentit i encoratjar sobre els usos que no estan permesos sense reprendre la utilització de la tecnologia, que està amb nosaltres per facilitar tasques i la vida diària amb una potencialitat educativa de gran magnitud, especialment pel que fa a l’adquisició de la competència digital.
  • Les accions i actituds sancionables s’han de determinar i donar a conèixer a l’alumnat. Tal com està redactada la normativa en molts centres no es distingeix entre els diferents usos, posant igual de censurables usos completament innocus com ara consultar l’agenda o escoltar música i altres que evidentment haurien de tenir una sanció exemplar, com la usurpació de la personalitat o la gravació de persones sense el seu consentiment. L’alumnat ha de conèixer la diferència entre uns usos i altres.
  • S’ha d’evitar la consideració de l’ús de la tecnologia com una cosa sancionable per si mateix. Per exemple, quan un alumne o alumna còpia en un examen amb un mòbil el fet censurable és l’acte de copiar, i no el mitjà a través del qual es copia. De la mateixa manera, una acció com fer un apunt a l’agenda ha de considerar com una cosa positiva amb independència del mitjà que s’utilitzi, ja sigui de paper o electrònic.
  • La utilització de qualsevol recurs per a l’activitat docent és una cosa que hauria d’estar garantit i no s’ha de considerar com una cosa excepcional en la normativa del centre. Un telèfon mòbil o una tauleta han de ser considerats com a recursos educatius de la mateixa categoria que un ordinador i s’ha de fer esment al seu ús en el pla TIC del centre.
  • En tot cas, la utilització de qualsevol dispositiu durant el temps de classe ha de ser permesa o rebutjada pel professorat en funció del seu criteri. Durant una classe l’alumnat ha d’estar treballant i no s’han de permetre activitats d’oci, ja sigui utilitzant un mòbil, com fent un sudoku o llançant un avió de paper. És a dir, el problema no és que s’estigui utilitzant un mòbil, sinó que es faci res que no procedeix en el temps lectiu.

No és un problema tecnològic. És un problema de conducta.

  • Prohibir la utilització dels mòbils amb la intenció d’evitar casos d’assetjament a Internet no condueix a l’educació de l’alumnat, de manera que, encara que s’aconsegueixi que des del centre no es produeixin actes ofensius a través de mitjans electrònics, no s’evitarà que es produeixin fora del mateix.
  • Aquestes mateixes accions d’assetjament que van provocar la decisió de prohibir els mòbils poden realitzar-se a través d’altres dispositius, com els ordinadors de les aules d’informàtica això de les aules del programa Escola 2.0, i no té sentit anul · lar aquestes aules o prohibir el seu ús per evitar aquest tipus d’incidents.
  • L’única manera d’evitar problemes d’assetjament a altres persones, tant directament com a través d’Internet, és mitjançant l’educació en valors. Una persona respectuosa amb els seus companys i companyes ho serà amb o sense Internet i amb o sense telèfon mòbil.
  • L’educació dels nois i noies ha d’anar orientada a tenir coneixement de les accions i actituds que atempten contra drets fonamentals de les persones i siguin conscients de la gravetat de les mateixes, i també a que adquireixin actituds a hàbits que els protegeixin de possibles agressions.
  • No resultaria eficaç intentar educar en l’ús ètic de la tecnologia i d’Internet en un context en què el seu ús està prohibit, ja que a més del rebuig que pot provocar en l’alumnat un missatge anti-tecnològic no seria possible fer una observació, un seguiment ni una avaluació de les activitats educatives que es promoguin sobre això. 

La tendència actual mostra un creixement i generalització de l’ús de dispositius mòbils amb connexió a Internet. És una realitat que hem d’acceptar i assumir.

  • La utilització de dispositius mòbils en la vida quotidiana està creixent de forma inexorable, i cada vegada és major a utilització de plans de dades per a l’accés a Internet a través dels mateixos. Avui en dia, la utilització de mòbils i de xarxes socials forma part de la vida i del dia a dia del nostre alumnat i també de múltiples professionals de tots els àmbits, i s’ha de considerar com una cosa útil, necessari i bàsic per desenvolupar-se correctament en els temps actuals i en un futur pròxim.
  • Igual que un ordinador, un dispositiu mòbil actual permet comunicar-se, trobar i classificar la informació, formular i articular idees, compartir mètodes i coneixements, prendre mesures, fer càlculs o ampliar la capacitat de la nostra memòria, amb l’avantatge respecte a altres dispositius de que l’accés a la informació es produeix de forma deslocalitzada. Tot això fa modelar la nostra manera de pensar, d’interpretar el món i d’experimentar amb l’entorn, i no és possible parlar de competència digital sense atendre a la utilització de la tecnologia mòbil i d’Internet.

Utilització didàctica

  • Hi ha milers d’exemples a la xarxa de propostes i experiències educatives realitzades utilitzant dispositius mòbils, com audicions, enquestes, geolocalització, diccionaris, notes, diaris de viatge, etc. Existeixen, a més, múltiples aplicacions educatives instal · per diferents sistemes operatius i matèries.
  • Cada vegada hi ha més centres que estan substituint els llibres de text en paper per material en format electrònic.Aquests projectes consisteixen en la utilització de rajoles i de connexió wifi a tot el centre, tant en les hores de classe com en el temps de lleure. No hi ha notícies que en aquests centres es produeixin més conflictes derivats de l’ús de la tecnologia mòbil que en altres centres en què està prohibit.
  • La prohibició generalitzada de l’ús en temps d’oci és un fre per a la incorporació d’activitats educatives que requereixin de la utilització de dispositius electrònics, ja que impediria que l’alumnat en els esbarjos poda estar escoltant audicions de música o idiomes, cercar paraules al diccionari, consultar l’agenda, fer cerques a Internet, comunicar-se, instal · lar aplicacions, compartir fitxers amb els companys i companyes, etc., resultant un impediment per al desenvolupament d’aquestes activitats i per millorar la seva competència en el tractament de la informació i digital.

Penso que en molts centres d’ensenyament no s’ha tractat aquest tema de l’ús de dispositius mòbils amb la suficient profunditat, i cal que es reflexioni, es debati i s’estudiï de manera pausada i no es prenguin decisions precipitades al respecte.

Espero que les reflexions d’aquest article contribueixin a enriquir la visió del professorat sobre el caràcter de la tecnologia i les qüestions ètiques i educatives derivades del seu ús, i que la normativa dels centres serveixi per evitar males conductes de l’alumnat, però que no sigui un impediment per a la incorporació de l’ús dels dispositius electrònics en les tasques de la vida escolar.

Sobre la prohibición del uso de teléfonos móviles en escuelas e institutos 01

Anuncis

2 Respostes to “Sobre la prohibició de l’ús de telèfons mòbils en escoles i instituts”

  1. Andreu Says:

    La teoria és molt bonica, però la crua realitat del dia a dia en els centres respecte al tema dels mòbils és molt complicada. Com a docent només pregunto quan podem diferenciar l’ús correcte dels aparells electrònics (principalment smartphones) i quan no. És impossible. El que és segur és que principalment fan ús dels aparells per conectar-se a xarxes socials principalment en situacions que no toca. El seu ús a l’hora del esbarjo el trobo correcte

  2. Eduard Garcia Says:

    Al meu fill,li ha estar requisat el móvil per mirar un what app a clases que jo mateix li baig enviar(soc el seu pare).reconect que no es correcte l’us de móviles a clases(el meu fill tambe ho reconeix).Pero es te de pensar que el móvil fora de l’escola,per els pares es una eina de comunicación amb els nostres fills.retenir el móvil después de de clase amb sembla fora de lloc.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: