Sarah-Jayne Blakemore: El misteriós funcionament del cervell adolescent

Per què semblen els adolescents molt més impulsius, molt menys conscients d’ells mateixos que els adults? La neurocientífica cognitiva Sarah-Jayne Blakemore compara l’escorça prefrontal dels adolescents amb la dels adults per mostrar-nos que el comportament típic dels adolescents el causa el seu cervell en desenvolupament.

Sarah-Jayne Blakemore studies the social brain — the network of brain regions involved in understanding other people — and how it develops in adolescents. Full bio »

Fa quinze anys, es pensava generalment que la major part del desenvolupament del cervell es produïa durant els primers anys de vida. Llavors, fa 15 anys, no teníem la habilitat de mirar dins d’un cervell humà viu i seguir el desenvolupament al llarg de la vida. En l’última década més o menys, principalment gràcies als avanços en les tecnologies de representació del cervell, com les resonàncies magnètiques (MRI), els neurocientífics han començat a mirar dins de cervells vius de totes les edats, i a analitzar els canvis en l’estructura del cervell i la funció cerebral, així que utilitzem una ressonància estructural si volem fer una foto amb una resolució molt alta de l’interior del cervell viu, i podem fer-nos preguntes com: quanta matèria gris conté el cervell, i com canvia amb l’edat? També podem utilitzar una ressonància funcional (fMRI) per fer un vídeo, una pel·lícula, de l’activitat cerebral dels participants quan estan fent algun tipus de tasca com pensar, sentir o percebre alguna cosa.

Molts laboratoris en tot el món estan involucrats en aquest tipus d’investigacions, i ara tenim una imatge molt detallada del desenvolupament del cervell humà viu, aquesta imatge ha canviat radicalment la manera en la qual concebim el desenvolupament del cervell humà revelant que no s’acaba tot en l’infància, sinó que el cervell continua desenvolupant-se durant l’adolescència fins al 20 i 30 anys.

L’adolescència es defineix com el període de vida que comença amb els canvis biològics, hormonals i físics de la pubertat i acaba a l’edat en què l’individu aconsegueix un paper estable i independent en la societat. (Rialles) Pot durar molt de temps. (Rialles) Una de les parts del cervell que canvia més radicalment durant l’adolescència s’anomena l’escorça prefrontal. Aquesta és una maqueta del cervell humà, i aquesta és l’escorça prefrontal, just davant. L’escorça prefrontal és una part del cervell molt interessant. En proporció és molt més gran en els humans que en qualsevol altra espècie, i participa en una gran varietat de funcions de gran nivell cognitiu, com la presa de decisions, la creació de plans, planejar el que faràs demà, o la setmana que ve, o l’any que ve, inhibir el comportament inapropiat, per exemple, evitar dir alguna cosa molt grollera o fer estupideses. També participa en l’interacció social, comprendre altra gent, i la consciència d’un mateix.

D’aquesta manera, estudis de ressonàncies que observen el desenvolupament d’aquesta regió mostren que en efecte sofreix un desenvolupament dràstic durant el període de l’adolescència. Si mireu el volum de matèria gris, per exemple, el volum d’aquesta matèria al llarg del temps, des dels 4 anys als 22 augmenta durant l’infància, i podeu veure-ho en aquest gràfic. Arriba al màxim al principi de l’adolescència. Les fletxes indiquen el màxim de volum de matèria gris en l’escorça prefrontal. Podeu veure que el màxim es produeix un parell d’anys més tard en nois que en noies, probablement perquè normalmentels nois arriben a la pubertat un parell d’anys més tard que les noies, i desprès durant l’adolescència, es produeix una disminució significativa en el volum de matèria gris de l’escorça prefrontal. Pot sonar mal, però en realitat aquest és un procés de desenvolupament molt important, perquè la matèria gris conté cèl·lules i connexions entre cèl·lules, les sinapsis, i aquesta disminució en el volum de matèria gris de l’escorça prefrontal es considera que correspon a una poda sinàptica, l’eliminació de sinapsis no desitjades. Aquest és un procés molt important. En part depèn del mitjà en el que estigui l’animal o l’humà, les sinapsis que s’utilitzen són reforçades, i les sinapsis que no s’utilitzen en aquest mitjà en concret seran podades. Es pareix un poc a podar un roser. Podeu les branques més dèbils per a que les que queden, les branques importants, puguen créixer i fer-se més fortes, i aquest procés, que adapta de manera efectiva el teixit del cervell d’acord al mitjà específic de l’espècie, es produeix en l’escorça prefrontal i en altres regions del cervell durant el període de l’adolescència humana.

Un altre mètode que utilitzem per a detectar canvis en el cervell adolescent és la ressonància funcional per observar els canvis en l’activitat cerebral al llarg dels anys. Us donaré un exemple de la meva investigació. En el meu laboratori ens interessem en el cervell social, és a dir, la xarxa de regions del cervell que utilitzem per comprendre altres persones i interactuar amb elles. M’agradaria mostrar-vos una foto d’un partit de futbol per il·lustrar dos aspectes de com funciona el vostre cervell social. Així que estem veient un partit de futbol. (rialles) Michael Owen casi marca un gol, i està tirat per terra, i el primer aspecte del cervell social és que aquesta foto il·lustra perfectament que les respostes emocionals i socials són automàtiques i instintives. Un segon desprès de que Michael Owen falli el gol tot el públic està fent el mateix amb els braços i tenen la mateixa expressió, inclús Michael Owen que està estirat en l’herba està fent el mateix amb els braços, i segurament té una expressió facial pareguda, i les úniques persones que no ho fan son els homes de groc al fons – (rialles) – i em penso que estan al costat equivocat de l’estadi, i tenen una resposta emocional social diferent que podem reconèixer instantàniament, i aquest és el segon aspecte del cervell social que il·lustra aquesta imatge: la gran capacitat que tenim per llegir els comportaments d’altres persones, les seves accions, gests, expressions facials, per relacionar-les amb les emocions internes i estats mentals. Per tant, no haureu de preguntar a cap d’aquests homes. Ja teniu una idea del que senten i pensen en aquest moment precís en el temps.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

%d bloggers like this: