L’ànima de la ciutat intel·ligent

Els habitants de les ‘smart cities’ seran clau per convergir cap a unes ciutats més participatives, competitives i sostenibles.
La tecnologia confereix un rol més actiu a les persones, els millors sensors de les incidències de l’entorn.
El lliure accés a les dades de les administracions aporta una nova perspectiva al servei públic.
Barcelona acull una fira mundial amb els nous  avenços per a les urbs del futur.

EL PERIÓDICO – VÍCTOR VARGAS LLAMAS – BARCELONA – L’ànima de la ciutat intel·ligent (pdf)

Per saber-ne més: Fulla de Ruta per a la Smart City – CTecno (pdf)

¿Què queda de la democràcia de l’antiga Grècia, bressol de la civilització occidental, on les assemblees de ciutadans decidien el futur de les polis? Eren ciutats amb pocs habitants i això feia possible que tots els homes lliures se succeïssin en el poder. Amb el pas dels segles, les urbs han anat augmentant en densitat de població i superfície, i la capacitat d’influència del ciutadà ha minvat de manera inversament proporcional, assumint un rol cada vegada més passiu en la gestió del seu entorn. Paradoxalment, la tecnologia, tantes vegades criticada per deshumanitzar la societat, pot contribuir que el ciutadà recuperi el protagonisme perdut.

Els pròxims 40 anys, el 75% de la població mundial viurà en ciutats, una xifra que obliga a un replantejament urbanístic per evitar el collapse socioeconòmic i el desastre mediambiental. Les tecnologies de la informació són les eines per processar aquest canvi necessari, però cap smart city és possible sense el ciutadà intel·ligent, autèntica ànima del procés i gran beneficiari de la transformació. «En aquestes urbs, els habitants són sensors per recopilar informació de l’entorn, detectar anomalies i traslladar-les al mapa, però també per aportar creativitat», resumeix Peter Hirshberg, que és conseller delegat de The Reimagine Group i participant en el congrés mundial Smart City Expo, que acull la Fira de Barcelona a partir de demà.

Detectant sots

Un exemple del ciutadà sensor és a Boston, que ha creat una aplicació per a smartphones capaç de detectar sots a l’asfalt. Al registrar una batzegada brusca en els trajectes en cotxe, envia un avís a l’ajuntament de la localitat pertinent amb la geolocalització del forat perquè pugui ser reparat. Amb un ínfim esforç de l’individu, milloren les infraestructures, s’estalvien recursos públics i, a més a més, hi ha premi: el veí veurà com, al final, se li redueixen les ta·sultar les famílies que estiguin pensant a mudar-se de barri.

La democratització de la informació és una de les claus que expliquen l’extraordinari potencial de les urbs intel·ligents. Si els ciutadans
poden accedir a les valuoses bases de dades recopilades per administracions públiques durant dècades, és molt probable que entre les masses sorgeixi algú amb una idea genial, en què ningú havia pensat fins aleshores. És el fenomen de l’open data, que permet comparar estadístiques i avaluar amb més rigor els recursos disponibles per a la societat. «L’objectiu és modificar el concepte de ciutat subministradora de serveis per passar a ser gestora d’ecosistemes», reflexiona Esteve Almirall, professor de Direcció de Sistemes d’Informació d’ESADE. Una nova via per la qual aposta Sascha Haselmayer, cofundador de la companyia Citymart, al considerar-la una «gran oportunitat de negoci per a moltes empreses».

Josep Ramon Ferrer, director de Tecnologies de la Informació de l’Ajuntament de Barcelona, confirma aquest punt: «Si hi ha possibilitat d’explotació econòmica, les corporacions cobriran les necessitats ciutadanes i alleugeriran els pressupostos públics. I allà on no arribi la inversió privada, ho acabarà fent l’Administració».

Per Hirshberg, les ciutats més intel·ligents sabran millorar el seu horitzó amb una fórmula «transversal i inclusiva», en què la participació ciutadana serà una «font vital de desenvolupament i innovació». Així, la metròpolis serà un espai més competitiu, amb una «Administració transparent», en què els ciutadans, que coneixen més bé que ningú els problemes que hi ha al barri, comprovaran «amb quina eficiència s’estan resolent», subratlla Almirall.

Encara que no ho sembli, molts d’aquests problemes són comuns en ciutats dels cinc continents, de manera que val la pena compartir experiències per afrontar els desafiaments del futur. A partir d’aquesta idea neix el City Protocol, un projecte impulsat per Barcelona que engloba empreses, universitats i urbs de tot el món perquè els avenços en sostenibilitat, eficiència i serveis millorin la qualitat de vida dels veïns del Raval i dels de qualsevol barri de Lima, Maputo o Istanbul.

%d bloggers like this: