Escola d’elit per a mestres


La Generalitat impulsa un centre pilot amb totes les universitats per al curs vinent.

DESAJUST
Cada any es titulen uns 2.600 mestres i com a màxim se’n requereixen uns 1.500
SELECCIÓ
Oferta de 120 places de primària i infantil amb requisits d’accés més estrictes
NOU CENTRE
S’ubicarà al costat d’una escola de primària a Barcelona per fer pràctiques
DIRECTOR
La Generalitat té dos o tres candidats entre pedagogs de reconegut prestigi

La Vanguardia – JOSEP PLAYÀ MASET

Una titulació de magisteri conjunta de totes les universitats catalanes, impartida a Barcelona, amb poques places i nota d’accés alta, amb el millor professorat i que serveixi de referent per a la millora de la formació del professorat. Aquesta és l’última proposta que ha formulat la direcció general d’Universitats (DGU) de la Generalitat de Catalunya.

A Catalunya cada any entren 3.265 estudiants per cursar els estudis de Magisteri en els dos graus que s’imparteixen actualment d’educació primària i educació infantil. Al voltant d’un 80%, uns 2.600, acabaran els estudis. El problema ara mateix és que la Generalitat no ha convocat aquest any oposicions i no se sap si les convocarà l’any vinent perquè, a més, l’hi impedeix també el Govern espanyol. Però, fins i tot en el cas que n’hi hagués, es calcula que la xifra de reposició anual de mestres per jubilació és d’uns 1.500; és a dir, que més d’un miler es quedarien cada any sense possibilitat d’obtenir plaça.

Convé, malgrat tot, mantenir aquesta oferta tan alta de places de Magisteri a les universitats catalanes? És cert que una part d’aquests estudiants buscarà altres sortides professionals, però tot i així i en el millor dels casos en els propers anys es crearà una bossa de mestres sense plaça. Una altra opció seria la d’establir un númerus clausus i deixar les escoles de Magisteri només per als millors estudiants. Però en els últims anys no ha estat precisament aquesta la tendència. L’obertura de noves escoles a les universitats privades (Abat Oliba i Internacional, que se sumen a les de Blanquerna-Ramon Llull i Vic) ha permès fins i tot que a algunes s’hi accedís amb una nota mínima. És més, el canvi de normativa afavorit per l’anterior govern socialista, que va eliminar la reserva fixa de places per als estudiants procedents dels cicles de formació professional, va provocar en el curs 2010-2011 una entrada massiva d’alumnes de cicles formatius d’FP que no havien de passar per la selectivitat. Aquest curs, per exemple, de les 154 places d’educació infantil a la UAB, 139 eren per a alumnes d’FP i només 15 per als que procedien de la selectivitat. A més, aquests alumnes, amb un perfil més professionalitzat, partien amb l’avantatge de tenir diversos crèdits validats. Una distorsió que s’ha corregit en part amb la inclusió d’una fase específica en les proves d’accés (que eleven la nota fins a 14).


LVG201211110441LC.pdf

Precisament per frenar aquest augment de l’oferta, des de la Generalitat es va denegar a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) la possibilitat que oferís els dos graus de Magisteri, encara que també s’hi van afegir arguments com la dificultat de conjugar una carrera tan pràctica amb estudis a distància. Però la conseqüència ha estat que prop de 400 catalans s’han matriculat als centres virtuals de la Universitat Internacional de La Rioja i de la Universitat Internacional de València.

L’any passat la Generalitat ja es va plantejar una sortida per a aquest embut. La proposta d’exigir una nota mínima més alta en llengua a la selectivitat no es va arribar a aplicar per les presses amb què es va formular. Una part dels degans de les escoles de formació del professorat s’hi van oposar en considerar que s’ha de donar una oportunitat a l’alumne més vocacional, ja que pot millorar el seu rendiment durant la carrera.

Finalment, en l’última reunió del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), celebrada a finals de setembre, es va decidir impulsar la creació d’una escola pilot de nou encuny, que oferirà un títol avalat per cinc universitats públiques i quatre de privades, si finalment totes s’afegeixen al projecte. S’exigirà una nota mínima de llengua per poder entrar-hi i hi haurà un grup reduït d’alumnes: 60 places per a educació infantil i 60 per a educació primària. Com que se suposa que hi haurà una demanda elevada, els alumnes que entrin estaran molt seleccionats, ja que la nota de tall serà previsiblement molt alta. Serà una escola universitària que establirà les bases del que haurà de ser el currículum universitari de Magisteri per als propers 20 anys, amb una metodologia que alternarà la pedagogia amb la formació en continguts.

La previsió és instal·lar el nou centre en un espai físic situat al costat d’una escola per facilitar les pràctiques dels alumnes. De moment s’analitzen dues escoles de Barcelona i ja hi ha dos o tres candidats –pedagogs de reconegut prestigi– per dirigir el centre. L’objectiu final és que d’aquí a quatre anys (el primer curs serà el del 2013-2014) surtin els primers graduats i es converteixin en un referent i un estímul per a la resta d’escoles. L’experiència servirà per revisar qüestions com el pes que han de tenir les notes del batxillerat en la selecció, els temes de l’especialitat, el coneixement d’anglès, les pràctiques i la internacionalització. La fórmula jurídica triada és la d’una titulació adscrita a les diferents universitats que l’emparen. De tota manera la matrícula tindrà caràcter públic.

Seria la primera vegada que a Catalunya s’ofereix una titulació del conjunt del sistema educatiu, una opció que apunta al model de la Universitat de Califòrnia i renuncia a la via molt més complexa de fusió d’universitats.

Aquest projecte podria anar acompanyat d’una altra decisió important: la reducció d’un 20% de les places que ofereixen les diferents escoles de Magisteri. “L’objectiu és passar de les 3.200 actuals a 2.600 o 2.700”, assenyala Lluís Jofre, director general d’Universitats de la Generalitat. Aquesta reducció permetria alliberar una part del finançament per als nous graduats, però també per a la millora dels nivells d’experimentalitat que reclamen les escoles actuals i d’aquesta manera poder oferir grups més reduïts. Una altra idea que s’està estudiant amb el Departament d’Ensenyament afecta els graduats. Es planteja la possibilitat d’establir algun tipus de prova addicional per als interins que volen accedir a un centre.

LVG201211110451LC.pdf

Adequar oferta i demanda

La Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya del 27 de setembre passat va acordar iniciar una sèrie d’actuacions per analitzar els desajustos entre l’oferta d’estudis i la demanda de feina. S’han creat tres comissions per a tres àmbits. Un dels grups de treball haurà de fer una proposta abans de Nadal sobre els estudis de comunicació, i en concret la situació de Comunicació Audiovisual, una de les titulacions amb més demanda i una nota de tall més elevada, i poques possibilitats de trobar feina. Un altre àmbit que s’analitzarà és el de Turisme, a partir de l’enquesta de l’AQU que reflectia un cert desencant dels estudiants. I finalment s’estudiarà l’àmbit d’Arquitectura i Construcció arran de la profunda crisi per la qual passa el sector i la falta d’ofertes per als titulats d’aquesta especialitat. També s’ha plantejat oferir un grau de caràcter pilot sobre Criminologia i Seguretat entre les facultats que ofereixen títols de Criminologia i l’Institut de Seguretat Pública.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: