La Catalunya que estudia i que vota diferent


Els estudiants representen un col·lectiu amb un pes moderat dins de l’electorat català. Segons dades de l’Idescat, entre universitaris i persones que cursen cicles professionals actualment a Catalunya hi ha 220.000 persones que estudien. En general solen ser joves i pensen força diferent del conjunt dels catalans. Fins avui sabem que el seu vot es caracteritza per un suport menor, en relació al conjunt de catalans, a les dues forces polítiques majoritàries (CiU i PSC) i major a les opcions d’esquerres (ERC, ICV) però també per l’abstenció, que ja resulta endèmica entre els votants de menys edat.

ARA – EL PATI DESCOBERT* – La Catalunya que estudia i que vota diferent (pdf)

Ara bé, seria un error acabar aquí l’anàlisi atribuint aquestes dinàmiques a casuístiques únicament de caràcter històric. Els universitaris i estudiants de formació professional s’enfronten a les urnes amb una incertesa enorme sobre el seu present i futur immediats. Els augments sense precedents de taxes de matriculació aplicades pel departament que dirigeix Andreu Mas-Colell, del 67% segons l’Observatori del Sistema Universitari (OSU), han posat més obstacles per accedir als estudis superiors, que ja són els més cars de l’Estat. A més a més, la reforma de Bolonya ha establert un calendari acadèmic que fa de molt mal compaginar amb feines a temps parcial o fins i tot de temporada d’estiu, unes feines que amb la crisi econòmica gairebé s’han esvaït.

Pel que fa la formació professional, enguany ha estat el primer curs en què el departament d’Ensenyament, de la consellera Irene Rigau, ha introduït una matrícula als mòduls de formació públics (de 900 a 1.000 euros) en un ensenyament que fins al curs passat era gratuït. Aquest augment de preus no sembla que estigui justificat per la qualitat que s’ofereix si fem cas de la valoració de l’educació a Catalunya, que és molt més baixa que als països del nostre entorn i que a la resta de l’Estat. Per si no n’hi hagués prou, el context econòmic general no fa ser gaire optimistes els estudiants, que a casa nostra se’ls presenta un futur laboral més aviat magre, amb un atur juvenil (de 16 a 24 anys) del 49,4% segons l’Idescat.

No és estrany, doncs, que el càstig a CiU sigui considerable, amb una intenció de vot entre aquest col·lectiu fins a 15 punts per sota que entre el conjunt de catalans, tal com ens mostra el baròmetre d’opinió política del CEO del juliol del 2012. D’altra banda, el suport a la independència entre els estudiants és sòlid (61%) i amb pocs dubtes -l’abstenció dels estudiants seria inferior al 20% en un hipotètic referèndum-. Ara bé, no sembla que sigui CiU qui capitalitza aquest elevat suport a l’estat propi sinó més aviat ERC, SI o fins i tot la CUP.

‘Radiografia electoral’, avui: Els estudiants

Mireia Manzano: “Em fa por l’engany. Que juguin amb els nostres sentiments i ens manipulin”

Té 22 anys i ha pogut estudiar dues carreres. A la tarda, treballa. Té ganes d’enllestir infermeria i marxar al Regne Unit a treballar. Mireia Manzano és la segona entrevistada d’una sèrie que il·lustrarà la ‘Radiografia electoral’, avui: ‘Els estudiants’.

ARA- MÒNICA TERRIBAS 
 
 
No una carrera, sinó dues. La Mireia Manzano va triar humanitats i ara s’està formant en infermeria. Té 22 anys i no és una ni-ni , perquè estudia i treballa a la tarda impartint classes extraescolars d’anglès.

Quin va ser el primer contacte amb la política? Quina percepció en tens?

Són records vagues… A primer de carrera, vaig tenir contacte amb les associacions d’estudiants, però no m’hi he implicat mai. La política sempre m’ha fet una mica de por. Tinc por que m’utilitzin. No confio gaire en els partits, sincerament.

No hi confies perquè t’han decebut després de fer-los confiança?

No he optat mai per una opció que hagi acabat governant, però la meva relació amb la política sempre ha sigut de desconfiança, perquè considero que és elitista, tèrbola i que no representa les persones.

Com et relaciones amb la política?

A través del que llegeixo als diaris i del que diuen els companys. Però quan llegeixo el diari, em costa molt creure que el que em diuen és objectiu.

No confies en els periodistes, tampoc?

[Riu.] Crec que donen opinions que per ells són neutrals, però que estan mediatitzades per les seves. A les xarxes socials ara tothom pot dir el que pensa, però això té una repercussió política molt minsa.

Qui creus que t’influeix per decidir el teu vot? O el decideixes sola, conscient?

No, no! La decisió no la prenc tota sola, perquè sóc molt influenciable, sense adonar-me’n, i això és el que em fa por. M’influeix la gent del meu entorn, gent implicada socialment i, encara que no ho vulgui, d’alguna manera el que llegeixo als diaris m’influeix.

Ara, davant de les eleccions del 25-N, què et planteges? Aniràs a votar?

Sí que hi aniré, perquè és el meu dret i el meu deure, però tinc dubtes sobre què he de votar.

¿Estàs preocupada per la situació social i econòmica del país?

Sí, em preocupa i m’angoixa. I, personalment, tinc moltes ganes de marxar d’aquí. Si tinc opció de fer-ho, quan acabi infermeria me n’aniré, perquè tinc moltes ganes de viatjar, i tinc energia, i aquí se’m pot oferir bastant poc. Tinc la sensació que ens descuiden, que no ens estan ajudant gaire a sentir-nos valorats. En altres països s’ajuda molt més els joves, i crec que hi haurà una sagnia important de gent que marxarà.

En el dia a dia, què t’amoïna? Què et genera més preocupació?

La por a l’engany. Que juguin amb els nostres sentiments i que ens puguin manipular des de la política i no ens en adonem. I les desigualtats socials. Però veig cada vegada més gent jove disposada a lluitar pel que creuen just, implicada a defensar causes justes…

La discussió sobre el nou marc polític per a Catalunya no sents que ara sigui determinant?

Sí, aquestes eleccions decidiran això, però què passarà després? No ho acabo de veure clar… En part, tinc una mica de por i il·lusió, i ganes d’enfrontar-me al que pugui venir. Veig que aquest tema es viu com un enfrontament, però jo no renego de la meva identitat i mai ho he viscut com un problema.

Una última cosa que m’encurioseix. Per què infermeria després d’humanitats? D’una opció de pensament a una opció d’acció directa amb les persones.

Humanitats la vaig triar per tenir cultura i perquè m’obrís portes, però el que volia era treballar en alguna cosa pràctica, i social. Tocar la realitat.

😉

*’El pati descobert’ és un blog escrit per Marc Guinjoan, Toni Rodon i Marc Sanjaume

Una resposta to “La Catalunya que estudia i que vota diferent”

  1. La Catalunya que estudia i que vota diferent | Web 2.0 for juandoming | Scoop.it Says:

    […] Els estudiants representen un col·lectiu amb un pes moderat dins de l'electorat català. Segons dades de l'Idescat, entre universitaris i persones que cursen cicles professionals actualment a Catalu…  […]


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: