Ferran Resina: “El primer consell en ciberbullying l’hi donem a l’agressor”


El sotsinspector i cap de la Unitat d’Atenció al Ciutadà coordina les xerrades en escoles catalanes sobre l’ús d’internet de manera segura.

El cas de Amanda Todd ha posat en evidència la importància de frenar l’ assetjament a la xarxa abans que derivi en una situació de no retorn. El sotsinspector i cap de la Unitat d’Atenció al Ciutadà dels Mossos d’Esquadra , Ferran Resina (Terrassa, 1966), defensa aquesta idea i subratlla la necessitat d’educar en els riscos de internet. Resina coordina xerrades com Internet segura que des de 1998 recorren les escoles catalanes per assessorar alumnes sobre com comportar-se en la xarxa  i a pares i professors sobre com orientar els seus fills i alumnes. L’any passat es van donar més de 3.700 conferències. Ajustant-se als nous temps, ara juntament amb el Cesicat (Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya) preparen trobades sobre l’ús de contrasenyes, parlen de les xarxes socials i volen convertir les xerrades en tallers interactius. També hi ha un correu per a dubtes .

Entrevista publicada a LA VANGUARDIA.

– Quines consignes donen en les xerrades?
Els diem que no es facin passar per ningú, que no amenacin ni donin un tracte vexatori a cap company … Quan parlem en una classe, cal pensar que a l’auditori pot haver potencials agressors i potencials víctimes. I moltes vegades el que és una víctima en un entorn en una altra situació pot ser agressor o a l’inrevés. Així que cal donar consells que serveixin per a tothom. Els diem que vagin amb compte amb les fotografies que pengen i que envien als seus amics perquè ara són amics però demà pot ser que no ho siguin. També els advertim que quan pengen una fotografia perden el control sobre ella i si algú els vol amenaçar la pot utilitzar. I és important que sàpiguen que no els han de donar les seves contrasenyes als seus amics per molt amics que siguin.

– Llavors, el consell més important és …
El principal consell no el donem a la víctima sinó l’agressor. Li diem “No facis a internet allò que no t’agradaria que et fessin a tu”. Internet pot fer que una broma a través d’un comentari o una foto, es descontroli. Els diem que actuïn amb responsabilitat i pensin les coses abans de fer-les. Ens hem trobat amb casos en què s’ha fet broma a una noia amb una foto i quan parlem amb l’agressor pot arribar a dir que no s’imaginava que la cosa es faria tan gran …

– Es donen aquestes situacions de xerrades entre víctima i agressor?
Els joves no solen explicar les problemàtiques concretes directament a la xerrada. Es detecten quan s’acaba i algun alumne, professor o fins i tot pare t’explica situacions que ha viscut i et demana consell. Particularment no m’he trobat amb que m’hagin explicat un tema greu i si passés el primer que els diria és que vinguessin a comissaria per posar una denúncia. El cas de Amanda Todd cal circumscriure’l al lloc on ha passat. Ha estat un cas puntual amb unes conseqüències molt greus, però no és el freqüent aquí, òbviament.

– Els nois pregunten pel cas?
La veritat és que no. És un cas complicat … Difícil de classificar …

– Què és el més freqüent que es troben a les xerrades?
Casos d’assetjament que moltes vegades es poden solucionar parlant. Una de les coses que nosaltres els diem a pares i també a joves és que quan se sentin malament, ja han de començar a actuar. Quan un menor sent que li estan donant un tracte degradant o vexatori, quan se sent insultat o amenaçat, ho ha de comunicar als seus pares. Si es fa així, els pares poden parlar amb l’escola i iniciar accions abans que la cosa vagi a més. Quant abans es detecti un cas d’assetjament, abans es pot treballar-hi. I les conseqüències seran menys greus. Però per detectar abans també és important que els fills tinguin confiança amb els seus pares, amb els mestres … amb tot el que els envolta.

– Aquesta confiança no és molt habitual avui en dia …
Sí … A les xerrades intentem fomentar això. Als pares els diem que el que han de fer és començar des de petits a navegar per la xarxa amb els seus fills. Els adolescents és més difícil que accedeixin a navegar amb els seus pares, així que cal fer-ho abans. Si es fomenten aquests ponts i aquesta confiança, quan el nen tingui un problema no li importarà explicar als seus pares perquè veurà que són persones properes que parlen el seu mateix llenguatge. I el mateix amb els professors. Cal fomentar la confiança des de petits.

– El problema és que amb ciberbullying la víctima no té descans?
Es amplifiquen les conseqüències del bullying perquè la divulgació és rapidíssima. Una broma que abans quedava entre dos o tres, si ara es penja a internet un comentari degradant la seva divulgació és molt gran, la seva constància en la xarxa és les 24 hores al dia, es cronifica en el temps. Abans un noi que era assetjat a l’escola, quan sortia d’aquest àmbit es sentia segur i quan estava a casa igual. Però si ara a la seva habitació es connecta a internet i veu els comentaris que estan fent ja no se sent segur ni allà.

– Això complica més la situació.
Exacte. A més, una de les característiques que tenen alguns dels joves que pateixen aquest assetjament és que viuen molt pendents dels comentaris que es fan sobre ells. Si a més té un telèfon amb internet, estarà tot el dia penjat al telèfon intel·ligent mirant què estan dient d’ell. És com una gota malaia que va minant. Per això el consell és que quan se sentin malament ho expliquin.

– Què els demanen els joves?
De tot. Si poden penjar fotos d’un amic, per exemple. I els diem que han de demanar permís perquè molts joves no ho pregunten. Com esperarem que ho facin si els grans tampoc ho fan? També ens expliquen que se’ls colen al xat persones que no coneixen i nosaltres els diem que han d’eliminar la persona ràpidament. Els estudiants d’ESO pregunten si és legal descarregar música o si els seus pares poden veure on es connecten. I ara també els donem consells per a l’ús de mòbils.

– Quins?
Per exemple, que tinguin contrasenya al smartphone, que cada vegada que surtin d’una aplicació d’una xarxa social tanquin la sessió … Si el deixen obert és molt fàcil que algú li agafi el telèfon, entre dins del seu perfil i faci comentaris actuant en el seu nom. Els diem que les contrasenyes les tinguin ells, que siguin segures i que no se les donin a ningú. També els recordem que facin un ús responsable dels mòbils, però en això és difícil que ens facin cas …

– Creuen que en general els fan cas?
Creiem que sí, però costa molt saber-ho del cert perquè es desconeix la xifra negra, allò que no es denuncia. És més complicat que ens ho expliquin directament, però alguns col·legis ens comenten a posteriori que arran de la xerrada amb mossos un jove li ha explicat al seu pare o al mestre alguna cosa que fins a aquest moment es guardava. I a partir d’aquí es poden posar a treballar des de l’escola. Les nostres xerrades serveixen de catalitzador i fan sortir aspectes que els joves tenien latents.

– Hi haurà hagut moltes variacions d’aquestes xerrades …
Oi tant. Des del 98 fins avui hem hagut d’anar modificant l’estratègia. Abans era important controlar el punt d’accés a la xarxa, se’ls deia als pares que siga comuna de la casa i que es connectessin amb ells. Seguim dient el mateix però ara els nens tenen telèfon amb internet i es poden connectar on vulguin, així que tots els consells van dirigits a fomentar la responsabilitat del menor ia educar. Cal fer-los veure que han de ser responsables per ells i pels altres perquè Internet bé usat és una meravella però mal usat pot fer molt de mal a ell ia altres persones. Cal donar-los eines de defensa. D’una banda cal fer que no siguin agressors fins i tot sense voler-ho i d’altra banda donar-los eines de defensa perquè detectin situacions anòmales. Explicant això, els joves tenen més eines per detectar quan els pot passar això o per alertar.

– Han detectat alguna preocupació concreta dels joves?
Evidentment la imatge per a ells és important i un dels consells que els donem és que no enviïn fotografies que no volen que les vegi tothom.

– Cal pensar que l’important no és que hi hagi més control sobre els joves sinó més educació?
El pots posar de dalt a baix. S’ha vist que el control és molt complicat i que l’important és l’educació perquè fa que hi hagi confiança … però requereix que els pares dediquin un temps a això i també els professors. Vénen molts pares a les xerrades, però ens agradaria que vinguessin molts més i que es vinculessin molt més. El que és molt complicat és que si un nen s’ha connectat a Internet sempre només si té un problema vagi a buscar el suport de la família si aquesta està en un món diferent del que ell viu.

– Els pares estan preocupats per l’assetjament a la xarxa?
Els que vénen a les xerrades estan molt interessats, més que preocupats. Moltes vegades amb les xerrades els dónes una visió que moltes vegades no s’havien ni plantejat.

– D’ells reben més feedback directe?
Sí El pare directament t’ho diu. A posteriori passem enquestes per valorar la xerrada i els professors moltes vegades diuen que a partir d’elles es generen debats a classe que els han anat bé per tractar altres temàtiques. I arran de les xerrades hi ha alumnes que s’animen a parlar …

– Diuen que també parlen per a l’agressor, expliquen les conseqüències legals que comporta assetjar?
Les advertim que infligir un tracte vexatori o degradant, que amenaçar algú pot tenir conseqüències molt greus per a la persona que és amenaçada però també per a la qual amenaça. Els vam explicar que és un delicte i que es pot convertir en un tema greu. A més se’ls diu que es pot descobrir tot i que ho facin des de la seva habitació. A internet hi ha una falsa sensació d’impunitat i així l’hi diem perquè la xarxa deixa empremta i aquesta empremta sempre es pot seguir. Quan ho expliques apel·les a la seva responsabilitat però els adverteixes que si ho fan després arriba el càstig. I els diem que “els enganxarem” si ho fan. I si algú amb uniforme li diu això a un noi, s’ho creu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: