PER A QUÈ SERVEIX LA PLÀSTICA

Per molts estudiants, la plàstica és una matèria menor, una maria. Tanmateix, la neurociència ha provat que l’habilitat i el desenvolupament visual per dibuixar, pintar o modelar són crucials per millorar el rendiment acadèmic en la resta de disciplines.

ESTILS DE VIDA – LA VANGUARDIA – Text Cervell de Sis.
LVG20121103020CES.pdf
LVG20121103022CES.pdf
LVG20121103023CES.pdf

Per molts estudiants, la plàstica és una asignatura menor, de les denominades fàcils i poc rellevants del currículum. Tanmateix, diversos estudis científics demostren que aprendre utilitzant “estratègies artístiques” millora significativament el rendiment acadèmic de la resta de les assignatures no artístiques. Però perquè funcioni, l’art ha de passar a un primer pla com a eina de feina i de transmissió de la informació. No es tracta només d’ensenyar a dibuixar, pintar o modelar durant una estona a la setmana, sinó d’utilitzar aquestes habilitats en qualsevol altra assignatura.

La raó final innata de l’art per al cervell no és crear emocions, sinó adquirir coneixement. L’emoció és un efecte afegit que la propulsa i la manté, imprescindible, però no l’objectiu bàsic. Conèixer el món a través de la visió, sí. Veient-hi, la possibilitat d’entendre’l i manipular-lo es multiplica enormement. Es pot ensenyar a observar organitzadament i a percebre les coses essencials, a expressar les mateixes idees visualment, a esquematitzar amb imatges els passos pels quals s’ha arribat a un coneixement bàsic, a resoldre un problema o a intuir com aprofundir en un tema.

Només el 15% de la població estudiantil assimila bé els continguts escoltant-los, i són els únics que obtenen bons resultats amb les matèries tradicionals, basades en la transmissió oral de la informació. En canvi, l’aprenentatge via visual és el predominant en el 40% dels alumnes, que necessiten disposar de moltes il·lustracions, diagrames, gràfics… associats als números i a les paraules per integrar-los. A més, el 45% dels estudiants té facilitat per adquirir coneixement explorant manualment i necessiten la manipulació directa i la pràctica per comprendre les abstraccions numèriques i l’escriptura. Amb estratègies basades en la plàstica, les puntuacions en lectura, escriptura i matemàtiques s’incrementen més d’un 20%, i la retenció és més ràpida.

L’assimilació i la generalització de conceptes i l’aplicació a diferents àmbits també milloren, així com les habilitats socials, el control emocional, la presa de decisions i les iniciatives per estudiar, cooperar o resoldre problemes. Finalment, la conflictivitat interpersonal a les escoles es redueix, i com que és un llenguatge comú per a la majoria de cultures, l’art beneficia l’escolarització en la diversitat. Des del punt de vista formatiu no podem valorar l’art visual –ni tampoc cap altre tipus d’art – en termes econòmics, sinó en possibilitats d’aprenentatge i desenvolupament integral del coneixement; d’aquesta manera, l’assignatura de plàstica sí que és primordial.

Les arts plàstiques en la humanitat

Fa uns mesos, en un mercat de l’Estat de Virgínia (EUA) una senyora va comprar un quadre amb un marc que li havia cridat l’atenció, i va pagar-ne l’equivalent a cinc euros i mig. Quan el va desmuntar per separar el marc del paisatge que emmarcava –i que pensava descartar–, va veure que en una cantonada de la tela hi havia una inscripció en què es podia llegir “Renoir”. Era una tela del pintor impressionista francès Pierre Auguste Renoir titulada Paisatge al costat del Sena, adquirida a París el 1926 i el rastre de la qual s’havia esvaït. Un cop reconeguda l’autenticitat de l’obra, es va valorar en uns 80.000 euros, preu amb què va sortir a subhasta a finals de setembre. Tot plegat va representar un guany per a la senyora de més d’un milió i mig per cent.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

%d bloggers like this: