Catalunya es mobilitza per recollir 1.400 tones d’aliments en dos dies

Campanya gran recapte

Campanya Gran Recapte d’Aliments a Catalunya

El 30 de novembre i 1 de desembre a supermercats i mercats d’arreu de Catalunya

Uns 10.000 voluntaris en un miler de supermercats rebran les donacions.

Recapte‘ o simplement solidaritat. La campanya Gran Recapte organitzada pel Banc dels Aliments per divendres i dissabte pretén recollir prop de 1.400 tones d’aliments per repartir-los entre persones necessitades. I és que la crisi i les dificultats de la majoria mobilitza els sentiments solidaris de molts. El president del Banc dels Aliments de Barcelona, Antoni Santsalvadó, donarà aquest divendres el tret de sortida a la recollida d’aliments al popular mercat de Santa Caterina de Barcelona.

EL PERIÓDICO – CAMPANYA ‘GRAN RECAPTE’

De raons en sobren. Les últimes estadístiques apunten que més de 2,2 milions de catalans, gairebé el 30% de la població, es troben en situació de risc de pobresa o d’exclusió social. Es tracta d’un senyal vermell d’alarma molt vinculat als drames associats a la crisi com l’alça de l’atur i els desnonaments. On no arriba de manera suficient la solució de l’Administració apareixen les iniciatives solidàries.

El Banc dels Aliments, que l’any passat va recollir en aquesta mateixa campanya un total de 1.058 tones d’aliments, vol superar els 1.400 en aquesta quarta edició del “Gran Recapte”. El destí final del que es reculli són entitats socials en contacte amb persones en dificultats. Cada dia es distribueixen entre 17 i 25 tones d’aliments. Una ajuda per a totes aquelles persones, especialment les que confessen que no poden menjar carn, pollastre o peix cada dos dies (el 3,4% dels habitants de Catalunya).

ALIMENTS DE LLARGA CONSERVACIÓ

La campanya de recollida demana a la ciutadania que doni aliments bàsics i de llarga conservació com llegums secs, llet, oli i llaunes de conserva de peix i tomàquet natural. Hi haurà punts de recollida, gestionats pels voluntaris (uns 10.000), en 1.000 supermercats i mercats catalans divendres i dissabte.

La iniciativa està impulsada pel Banc dels Aliments i l’Obra Social de La Caixa, tot i que compta amb la col·laboració d’altres entitats i la majoria de les empreses agroalimentàries catalanes. Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) organitzarà una caravana solidària que recorrerà tres escoles (Escola Betània-Patmos, Escola Jesús-Maria i Escola Pia de Sant Antoni) per recollir el menjar entregat pels seus alumnes i traslladar-lo a la seu del Banc dels Aliments. Per una altra part, la majoria de les cadenes de supermercats també s’han adherit a la campanya i facilitaran punts de recollida.

Tot preparat al Banc dels Aliments per rebre les donacions

AMPA IPSE NEWS #002

 

AMPA IPSE NEWS #002

un espai per a la comunicació i per a la participació

29/11/12

Cliqueu aquí per veure les últimes entrades de “ELS ENCANTS DE L’AMPA”.
Totes les aules de l’escola IPSE amb pissarres digitals i canons amb connexió a Internet.

Gràcies a l’AMPA de l’escola IPSE, que assumeix el 100% del cost de la compra de 4 canons i pantalles per a les aules dels alumnes del cicle mitjà d’educació Primària. L’escola n’assumeix les despeses…
La Comissió Europea exigeix més competències en TIC i emprenedoria

L’ensenyament de competències en matèria de tecnologies de la informació (TI), emprenedoria i ciutadania és fonamental perquè els joves estiguin preparats en el mercat de treball actual. No obstant això, en general els centres educatius segueixen…
Falten científics a Europa

El pes dels llicenciats en matemàtiques, ciències i tecnologia baixa en els països comunitaris. A Espanya aquestes disciplines només atreuen a un de cada quatre estudiants. La Comissió reclama millorar l’ensenyament a l’escola.
Els estudiants europeus…
Escola de parelles, de José Antonio Molina

No sóc un consultor matrimonial, us ho juro. Però acabo d’escriure el llibre “Escuela de parejas” perquè tinc la convicció que la falta d’entesa de les parelles és el problema privat més greu que ens…
És la història, idiota!

Què tenien en comú tots els romans que van viure la caiguda de l’Imperi Romà? Doncs que cap ni un va saber que l’Imperi Romà havia caigut. Roma era una estructura política tan aparentment eterna…
150.000 firmes per la ciència

Àmplia mobilització per protegir L’R+D en els pressupostos de la UE.
Espanya és el segon país, per darrere d’Alemanya, on més persones han signat a favor de la ciència Alemanya, Suècia, Holanda i el Regne Unit exigeixen…
Els mapes mentals

Traducció del post “Cartes mentales” del bloc “Matières d’école”.
Faig servir esquemes heurístics, mapes mentals, des de fa vint anys.
Aquí hi ha alguns exemples en la meva preparació escrit:
(Quadern de treball, notes de reflexió, conferències, cursos…
Acaba la carrera, comença la incertesa

Tenir un títol universitari suposa un avantatge però no una garantia d’ocupació.
DUBTES DEL TITULAT Per la majoria, marxar a l’estranger o allargar els estudis és una opció però no la desitjable.
REQUERIMENTS Les empreses valoren l’experiència…
Vigorèxia i Ortorèxia: altres formes de desordre alimentari

Més enllà de la bulímia o l’anorèxia, hi ha altres trastorns de l’alimentació que es comencen a manifestar a la societat.
Els professionals de la nutrició han detectat una sèrie de desordres de la alimentació diferenciats dels que es poden…
20N dia universal dels drets de l’infant

Visita el web els drets de l’Infant si estàs interessat en conèixer els drets dels infants i si vols implicar-te en la seva promoció i sensibilització.ELS OBJECTIUS
Si t’animes, podrem treballar plegats un seguit d’objectius que ens…
Vuit pistes per detectar a casa que el teu fill pateix assetjament escolar

L’onada de suïcidis d’adolescents víctimes de bullying posa en alerta les famílies.
Primer va ser el suïcidi de l’adolescent canadenca Amanda Todd, de 15 anys, després el de Gauthier, un jove francès de 18, el va…
Sarah-Jayne Blakemore: El misteriós funcionament del cervell adolescent

Per què semblen els adolescents molt més impulsius, molt menys conscients d’ells mateixos que els adults? La neurocientífica cognitiva Sarah-Jayne Blakemore compara l’escorça prefrontal dels adolescents amb la dels adults per mostrar-nos que el comportament típic…
Nou web per potenciar les joguines en català

La Plataforma per la Llengua posa en marxa un servei d’assessorament i recerca de joguines en català. El web http://www.jocsijoguines.cat permet buscar les opcions en català de força productes d’oci per als infants. Només un…
L’ànima de la ciutat intel·ligent

Els habitants de les smart cities’ seran clau per convergir cap a unes ciutats més participatives, competitives i sostenibles.
La tecnologia confereix un rol més actiu a les persones, els millors sensors de les incidències…
Arxivat a Newsletter. Comentaris tancats a AMPA IPSE NEWS #002

Totes les aules de l’escola IPSE amb pissarres digitals i canons amb connexió a Internet.

Gràcies a l’AMPA de l’escola IPSE, que assumeix el 100% del cost de la compra de 4 canons i pantalles per a les aules dels alumnes del cicle mitjà d’educació Primària. L’escola n’assumeix les despeses d’instal·lació i muntatge.

Així doncs, ara totes les aules, des dels alumnes de P3 fins els de segon de Batxillerat, estan equipades amb pissarres digitals i canons amb connexió a Internet.

Font de la noticia: “Butlletí IPSE” del 15 de novembre de 2012 de l’Escola IPSE.

La pissarra digital interactiva (digital interactive whiteboard) és un sistema tecnològic integrat per un ordinador (generalment connectat a Internet), un videoprojector que projecta el que mostra l’ordinador sobre una pissarra blanca, i un dispositiu (fix o mòbil) controlador de un punter que funciona com a ratolí i llapis sobre ella.

La pissarra digital és considerada per molts com el futur en els mitjans de projecció col·lectius. Gràcies a aquesta qualsevol usuari és capaç de crear tot tipus de contingut digital seguint la metàfora de la pissarra, clarions i esborrador, però, amb totes les bondats d’un ordinador.

La Comissió Europea exigeix ​​més competències en TIC i emprenedoria

L’ensenyament de competències en matèria de tecnologies de la informació (TI), emprenedoria i ciutadania és fonamental perquè els joves estiguin preparats en el mercat de treball actual. No obstant això, en general els centres educatius segueixen sense prestar l’atenció deguda a aquestes competències transversals en comparació amb les competències bàsiques de lectura i escriptura, matemàtiques i ciències, tal com destaca un nou informe de la Comissió Europea. El problema es deu en part a dificultats amb l’avaluació. Per exemple, només onze països europeus (la comunitat flamenca de Bèlgica, Bulgària, Estònia, Irlanda, França, Letònia, Lituània, Malta, Polònia, Eslovènia i Finlàndia) disposen de procediments normalitzats per avaluar les competències en matèria de ciutadania, que tenen per objecte desenvolupar el pensament crític i la participació activa a l’escola i la societat. Aquesta avaluació no existeix en absolut per les competències en matèria d’emprenedoria i de TI en cap dels trenta-un països que van participar en l’enquesta (els vint Estats membres de la UE, Croàcia, Islàndia, Noruega i Turquia). L’informe subratlla també els progressos realitzats pel que fa a l’ensenyament de sis de les vuit competències clau per a l’aprenentatge permanent definides a nivell de la UE pel que fa a coneixements, capacitats i actituds.

En paraules de Androulla Vassiliou, Comissària Europea d’Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut, «només dotant als nens i als joves de les competències necessàries, incloses les competències transversals, estarem segurs que la Unió Europea disposa dels mitjans per seguir sent competitiva i aprofitar les oportunitats de l’economia del coneixement. Aquest estudi demostra que hi ha marge de millora i, el que és més important, mostra què hem de fer per crear més oportunitats per als nostres joves. La iniciativa Replantejar l’Educació, que llançaré demà, presentarà propostes concretes en aquest sentit. ».

Les competències transversals s’ensenyen normalment com a part d’altres assignatures i els programes d’estudis nacionals de la majoria dels països inclouen les TI, l’emprenedoria i la ciutadania. No obstant això la situació és desigual: nou països (Alemanya, Països Baixos, Itàlia, Grècia, Romania, Irlanda, Dinamarca, la comunitat flamenca de Bèlgica i Croàcia) no inclouen explícitament l’educació en matèria d’emprenedoria a l’ensenyament primari, mentre que les competències digitals s’aborden en tots els països a l’escola primària, excepte a Croàcia.

Sorprenentment, segueix sent poc habitual que les competències digitals s’ensenyin a les escoles com a part de les assignatures de ciències, matemàtiques i llengua. L’informe mostra que la inclusió de l’educació en matèria de TI, emprenedoria o ciutadania en les assignatures fonamentals pot requerir que els centres educatius canviïn la seva manera d’ensenyar i que s’estableixin resultats d’aprenentatge i mètodes d’avaluació adequats prèviament acordats.

L’informe facilita dades analítiques als responsables polítics i recolza l’enfocament adoptat en la nova estratègia de la Comissió Replantejar l’Educació, que s’adoptarà demà. S’hi indiquen les mesures que han d’adoptar els Estats membres per garantir que els sistemes d’educació i formació proporcionin les competències requerides en el lloc de treball modern.

Context

El 2006, es van definir a nivell de la UE vuit competències clau per a l’aprenentatge permanent quant a coneixements, capacitats i actituds.Aquestes competències són les següents: comunicació en la llengua materna; comunicació en llengües estrangeres, competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia, competència digital, competències socials i cíviques, sentit de la iniciativa i emprenedoria, aprendre a aprendre, consciència i expressió culturals .

Aquestes competències són fonamentals en una societat del coneixement per respondre a les necessitats del mercat de treball, la cohesió social i la ciutadania activa. La idea és garantir un major grau de flexibilitat i adaptabilitat, satisfacció i motivació. L’informe assenyala els progressos realitzats pel que fa a l’ensenyament d’aquestes competències i proposa mesures per garantir que els proveïdors d’educació i formació responguin a les demandes canviants de competències. En l’informe no es van abordar les competències Aprendre a aprendre i Consciència i expressió culturals.

L’informe recull informació de set informes recents de la xarxa Eurídice i abasta l’ensenyament general obligatori i secundària en els trenta-un països coberts per l’informe. L’any de referència és 2011/12.

Eurídice

L’informe ha estat elaborat per la Comissió per la xarxa Eurídice, composta per trenta-vuit unitats nacionals ubicades en trenta-quatre països (els Estats membres de la UE, Croàcia, Islàndia, Liechtenstein, Noruega, Sèrbia, Suïssa i Turquia). Eurídice està coordinada i gestionada per l’Agència Executiva en l’Àmbit Educatiu, Audiovisual i Cultural de la UE.

Més informació

L’informe complet està disponible en anglès aquí.

Developing Key Competences at School in Europe: Challenges and Opportunities for Policy -full (pdf)

Developing Key Competences at School in Europe: Challenges and Opportunities for Policy (pdf)

Comissió Europea: Educació i Formació .

Lloc web de Androulla Vassiliou

Font “Un estudio insta a prestar mayor atención a las competencias de TI y de emprendimiento en los centros educativos“.

Falten científics a Europa

El pes dels llicenciats en matemàtiques, ciències i tecnologia baixa en els països comunitaris. A Espanya aquestes disciplines només atreuen a un de cada quatre estudiants. La Comissió reclama millorar l’ensenyament a l’escola.

Els estudiants europeus somien amb ser periodistes o advocats, però el mercat laboral demana cada vegada més un altre tipus de professions. Les ciències, vistes amb recel per una bona part dels joves, són crucials per a l’economia. I no obstant això el nombre d’estudiants que opten per elles en accedir a la universitat descendeix al Vell Continent. La Comissió Europea alerta sobre aquest problema i anima els països a aturar aviat. Empresaris, experts i membres del sector educatiu mostren una inusual coincidència en la necessitat de revertir aquesta tendència. Sobretot quan el coneixement científic i tecnològic emergeix com una de les vies per aconseguir un avanç econòmic més sòlid que el dels últims anys.

EL PAIS – LUCÍA ABELLÁN Falten científics a Europa (pdf).

Les xifres són descoratjadores. Tot i que el nombre absolut de llicenciats en matemàtiques, ciències i tecnologia ha augmentat des del principi de la dècada, el pes que suposen sobre el total de graduats decreix. En el conjunt de la Unió Europea, aquest grup ha passat de representar el 24% dels llicenciats el 2001 al 21% el 2010. Espanya està una mica millor que la mitjana, però l’evolució és similar: un de cada quatre universitaris prové d’una carrera de ciències, enfront del 27% del 2001. Són dades incloses en un estudi sobre reptes educatius presentat ahir per la Comissió Europea.

“Repensar l’educació no només és una qüestió de diners”, va advertir ahir la comissària d’Educació, Androulla Vassiliou en la presentació d’aquest document a Estrasburg. Per millorar la relació entre el sistema educatiu i el món laboral, Vassiliou ha advocat per “modernitzar i flexibilitzar els sistemes educatius per respondre millor a les necessitats de la societat actual”. Brussel·les no té capacitat per obligar els Estats a modificar els currículums educatius, però sí llança recomanacions que els països apliquen en funció dels seus interessos.

Al contrari del que passa en altres terrenys, on les diferències entre el nord i el sud d’Europa són enormes, la manca de motivació per les disciplines científiques s’estén per tot el continent. La millor xifra, la de Finlàndia -el país que encapçala l’èxit educatiu, segons els informes PISA de l’OCDE , L’organització de països més desenvolupats del món-, ni tan sols suposa un terç dels llicenciats. La pitjor correspon a Xipre, amb només un 13% dels seus titulats.

Més important encara que la preocupació que mostren les autoritats sobre això és la de les empreses. Després del fracàs d’un model de creixement que ha col·locat a l’estacada a diversos països europeus, entre ells Espanya, les patronals clamen per una major oferta de treballadors en el camp científic. En un estudi publicat l’any passat, la principal organització empresarial europea, Business Europe, destaca que estudiar aquestes matèries “millora el futur professional” i alerta sobre la manca de professionals que llastarà als països europeus d’aquí a uns anys. En el cas específic d’Espanya, les projeccions d’aquesta organització mostren una demanda no satisfeta de gairebé 42.000 professionals amb perfil tecnològic per a l’any 2015.

La comissària demana que es potenciï la Formació Professional

“Cal visitar als alumnes a les seves escoles per explicar com poden aplicar la ciència al seu treball”, recomanen en aquesta patronal. Les companyies aposten per cooperar amb els poders públics i admeten la seva part de responsabilitat en aquest terreny: “Les empreses tenen la responsabilitat de comunicar la formació que necessitaran en el futur”, afegeixen.

Brussel·les veu en el sistema educatiu la resposta a aquesta falta de motivació cap a les ciències. Falten professors especialitzats en matemàtiques i ciències en l’educació secundària, constata l’informe de l’Executiu comunitari. Tampoc abunda la bona orientació universitària que s’ofereix als instituts. I hi ha evidència científica, segons aquest document, que els estudiants que gaudeixen les matemàtiques tenen més motivació per aprendre, i viceversa. El problema és la percepció que solen tenir els alumnes d’aquestes matèries: àrides i escassament relacionades amb el món real.

Brussel·les recorda que l’educació és una inversió, i no una despesa

“Els enunciats dels problemes de matemàtiques al segle XXI són els mateixos que en el segle XIX. El nen d’avui no veu la connexió entre el que li ensenyen a classe i les coses que li criden l’atenció”, subratlla Lorenzo J. Blanc, catedràtic de didàctica de les matemàtiques. Blanco il·lustra amb un bon exemple les possibilitats d’apropar aquestes disciplines a la vida quotidiana: “Els tsunamis i els moviments de les persones a les manifestacions es defineixen amb models matemàtics. Als joves els pot cridar l’atenció veure-ho d’aquesta manera”, suggereix . Les noves tecnologies haurien, a més, facilitar l’acostament de l’alumnat a aquestes assignatures.

José Antonio Martínez, president de l’associació estatal de directors de centres públics FEDADi, discrepa d’aquesta crítica a la manera d’ensenyament. ”Els mètodes d’ara no tenen res a veure amb el que es feia abans”. Per aquest expert, el problema rau en el pes que han perdut les ciències en el currículum escolar. I cita com a exemple una matèria, Ciències per al món contemporani, que deixarà de ser comú per a tots els alumnes de batxillerat amb la reforma educativa del ministre José Ignacio Wert. ”No hi ha tanta feina per filòlegs, sociòlegs … les persones que procedeixen de carreres de ciències tenen més facilitats d’ocupació”, conclou. En general, entre l’alumnat abunda una visió “limitada i estereotipada del coneixement científic”, apunta l’informe de la Comissió Europea.

Un altre element que disgusta aquesta institució és l’escassa presència femenina que es dóna en la carrera científica. Dotze països membre, entre els quals figura Espanya, mostren inquietud sobre això. El percentatge de dones sobre el total de titulats en carreres de ciències suposava el 2009 tot just un terç del total (el 32% segons dades de Eurostat , L’agència estadística comunitària). Almenys aquí la tendència si és a l’alça: l’any 2000 no arribaven al 31%. Fonts de la Comissió en Educació destaquen que es tracta més d’una “barrera psicològica” que de destresa real, ja que les dones demostren “major implicació i coneixement” en el període educatiu, però després es veuen menys capaços d’emprendre una carrera científica.

Més enllà de la manca de professionals de la ciència, els experts de la Comissió Europea detecten altra important bretxa en la Formació Professional. La comissària d’Educació va demanar ahir als països que dediquin una “atenció especial” a desenvolupar esquemes de finançament públic-privat, de manera que les dues parts “comparteixin la seva responsabilitat” i aconsegueixin atreure més estudiants i més empreses cap a aquest tipus d’estudis”.

Una sèrie de mites caracteritzen la visió més estesa sobre aquesta formació en oficis, associada popularment al fracàs escolar. ”Enfront del que es creu, al voltant de la meitat dels estudiants a Europa opten per la Formació Professional”, assegura un alt càrrec d’aquest departament.Brussel · les recorda que els països on està més desenvolupada aquesta disciplina, així com la col · laboració entre el món educatiu i el de l’empresa, suporten un menor nivell d’atur. A Espanya es dóna la situació oposada: baixa participació de l’alumnat a la FP (28% dels alumnes, segons l’OCDE) i elevades taxes d’atur (un de cada quatre treballadors ia la meitat dels joves menors de 25 anys i disposats a treballar).

Brussel·les recorda que l’educació és una inversió, i no una despesa

A les deficiències en coneixement científic i en Formació Professional es suma el que la Comissió anomena matèries transversals en els sistemes educatius. És a dir, disciplines com el coneixement de les llengües o les noves tecnologies que, més que un aprenentatge en si mateix, constitueixen una bona eina en tot tipus de disciplines educatives.”Només proporcionant als nens i els joves aquests coneixements ens assegurarem que la Unió Europea té els mitjans per ser competitiva i aprofitar les oportunitats de l’economia del coneixement”, ha explicat la comissària europea.

En aquest terreny, les intencions sobre el paper es veuen molt matisades per la realitat. Espanya assegura tenir una estratègia nacional per a cadascuna d’aquestes disciplines i no obstant això el coneixement que demostren els estudiants de llengües estrangeres, per exemple, està lluny de ser òptim. Més que ensenyar aquestes matèries transversals com assignatures aïllades, Brussel recomana canviar el model educatiu, de manera que s’integrin en la resta de matèries.

La bondat de totes aquestes iniciatives xoca frontalment amb la realitat educativa dels països en crisi. En un moment en què els Estats, en particular els més asfixiats pel deute, redueixen els recursos que destinen a l’educació, l’horitzó per millores sembla ombrívol. La Comissió anima a aplicar la lògica contrària: “És cert que hi ha molta pressió sobre els pressupostos, però l’educació hauria de considerar una inversió, no una despesa. Amb tot, es pot destinar els mateixos diners amb resultats molt diferents. No tot és qüestió de diners “, assegura l’expert de la Comissió Europea.

Escola de parelles, de José Antonio Molina

No sóc un consultor matrimonial, us ho juro. Però acabo d’escriure el llibre “Escuela de parejas” perquè tinc la convicció que la falta d’entesa de les parelles és el problema privat més greu que ens ha deixat el segle XX. No només fa desgraciats els protagonistes, sinó que té un efecte pertorbador que s’estén a tota la societat. Actualment, una relació amorosa té un 50% de probabilitats de fracassar. No hem millorat la capacitat de resoldre el problema de la convivència. He dedicat gran part de la vida a estudiar la intel·ligència humana. M’han interessat els grans èxits a què ha arribat, la capacitat que té d’inventar, de trobar una sortida quan tot sembla indicar que no n’hi ha, l’afany de superació. Però també me n’han interessat els fracassos. Per què, si som tan intel·ligents, ens equivoquem tan sovint? Diem sense immutar-nos que l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades en la mateixa pedra, sense adonar-nos que és una trista exclusiva.

José Antonio Molina – Escola de parelles – La Vanguardia – ES (català) – 24 nov 2012 – Page #31 (pdf).

Les enquestes indiquen que més del 90% de la població creu que la ruta més segura cap a la felicitat és tenir unes bones relacions amoroses. Però, alhora, el nostre imaginari social és ple d’històries dramàtiques. Del no puc viure sense tu al no puc viure amb tu hi ha un trànsit ben fàcil. Ens falta una narrativa de la convivència feliç. Aquest fet hauria d’interessar per força tots els investigadors de la intel·ligència humana, perquè no és lògic sinó psicològic, i aquest prefix misteriós –psico– amaga la nostra complexitat i el nostre destí.

En totes les cultures i èpoques històriques, l’experiència de l’enamorament és molt semblant. Una persona destaca sobre la resta del món, es converteix en la clau de la felicitat mateix i crea un estat d’excepció. Tothom pensa que una convivència amorosa duradora i estable és bona, i intenta fomentar-la per mitjans legals, morals, o simplement per pressió social. Però hi ha una cosa contradictòria, en l’intent de prolongar durant tota la vida un estat d’excepció com és l’enamorament.

En aquest moment està apareixent un discurs amorós nou, que no pretén mantenir l’estat d’enamorament sinó prestigiar altres hàbits del cor més sostenibles: les passions dolces, les petites felicitats quotidianes, la intensitat serena, l’alegria. Hi ha una certa desmitifica ció de l’enamorament. Eva Illouz ha publicat un llibre sobre l’experiència amorosa de la modernitat que sembla la història d’una gran  confusió. Una glorificació excessiva de l’enamorament condemna al fracàs l’amor a seques.

He volgut col·laborar en la formació d’aquest nou discurs amorós, que pot ajudar les parelles a fer front als problemes de convivència. M’agradaria que el meu llibre el llegissin els homes i el recomanessin a la parella. Seria un gran canvi cultural, una confessió pública d’una cosa que fins ara està amagada: que la convivència amorosa també és important per als homes, encara que molts homes no se n’adonin fins que el matrimoni s’ha enfonsat. De fet, més del 70% de les separacions les comencen les dones, amb gran sorpresa de la parella, que es pensava que tot anava bé. El camí de l’infern n’està empedrat, d’aquestes badades.

José Antonio Marina

Filòsof, pedagog, impulsor i director del projecte “Universidad de Padres” (una fundació sense ànim de lucre i sense cap relació religiosa o política), autor de nombrosos llibres i col·laborador del suplement Es de La Vanguardia.

Una mica d’humor sobre el tema del dia

Hi haurà divorci entre Catalunya i Espanya?

Autor “Faro” (http://www.e-faro.info).

Autor “Faro” (http://www.e-faro.info).

Autor “Faro” (http://www.e-faro.info).

😉

És la història, idiota!

Què tenien en comú tots els romans que van viure la caiguda de l’Imperi Romà? Doncs que cap ni un va saber que l’Imperi Romà havia caigut. Roma era una estructura política tan aparentment eterna que quan l’any 476 l’últim emperador va ser deposat els romans van creure que allò només era un parèntesi, que abans o després l’imperi es restauraria.

Albert Sánchez Piñol – ARA.CAT – 24/11/2012

Ara bé, si em permeten afegir una opinió personal, diria el següent: que si molts, moltíssims romans no es van adonar de la caiguda de l’imperi no va ser perquè tenien l’esperança que ressuscités, o perquè no tenien prou perspectiva històrica, sinó per un motiu molt més trivial: perquè hi ha gent que mai no s’assabenta de res. Si alguna cosa caracteritza la majoria dels éssers humans és l’aversió gairebé patològica al fet polític, o històric, com vulguin dir-ne. En realitat, si examinéssim la història de totes les societats humanes, inclosos els períodes més turbulents i dinàmics, veuríem que la majoria absoluta sempre la té el mateix grup: els indiferents.

Recordo que farà uns anys vaig llegir un treball sobre els obrers barcelonins del període 1936-39 que es focalitzava en el règim de vida quotidià dels obrers en uns anys tan fatídics i apassionants. Bé doncs, el que realment deixava bocabadat era la munió de testimonis personals… que no havien percebut cap canvi! És a dir, persones que el 1936 treballaven en fàbriques sota el règim capitalista i de sobte van viure una revolució anarcosindicalista, persones que el 1938 van viure com la República atenuava l’ordre revolucionari, i que el 1939 van viure com el sistema fabril quedava sotmès a un ferri control franquista. Doncs encara que sembli increïble molts individus no van adonar-se de res. En absolut! Es limitaven a fitxar a la feina, al marge de qualsevol interès o inquietud moral. L’investigador havia seguit el mètode de les històries de vida, i una de les frases que repetien alguns entrevistats era: “ Yo no me enteré de ná de ná“. I punt.

Farà un temps també vaig llegir la carta d’una dona escrita des de la Barcelona assetjada pels exèrcits borbònics. La carta s’adreçava a un metge de l’exterior, i li comentava els símptomes de la malaltia del seu marit. Lògicament era un missatge que només buscava un remei, però sobtava que l’única referència al setge fos una breu frase: “I a francesus per tot arreu” [sic]. Pels símptomes que la dona descrivia l’home s’estava morint de gana. És a dir, que la història havia entrat a dins de la casa d’aquella dona, fins i tot estava a punt de matar el seu marit, i ella no entenia res. De fet, la referència als francesos era purament circumstancial, perquè a dins de Barcelona no n’hi havia cap. El més probable era que l’encarregat de dur la carta, burlant el bloqueig, hagués exagerat els perills per apujar el preu del transport.

D’on prové aquesta indiferència, aquest desinterès per la política? Hi ha una maledicció xinesa que diu “Així visquis anys històrics!”, perquè els anys històrics acostumen a ser apassionants, però terribles de viure. Un tendeix a pensar que l’ésser humà manté les mateixes relacions amb la política que els escarabats amb els insecticides: els han assassinat amb tantes fórmules que al final el seu organisme s’ha tornat immune. Afortunadament sempre ens quedarà Hannah Arendt, que té una visió més esperançadora. Arendt afirma que, paradoxalment, les revolucions no les fan aquells sectors que més es beneficiarien de l’èxit revolucionari, sinó individus conscienciats. Arendt va examinar un cas de desobediència civil durant la Guerra del Vietnam. (Recordin, aquella guerra en què els blancs van enviar a la guerra els negres per impedir que els grocs es tornessin rojos). I el que constatava era que la majoria dels que havien participat en la protesta no eren afroamericans, ni tan sols orientals residents als Estats Units, sinó WASP (blancs anglosaxons i protestants) teòricament beneficiaris d’aquella guerra. En altres paraules: és possible que la massa majoritària sempre sigui un grup amorf i desmotivat, però l’activisme generós pot canviar les coses. Pot canviar-ho tot.

Hauria pogut titular aquest article “Els indiferents”. Perquè demà hi haurà unes eleccions històriques i, com sempre, una enorme massa de ciutadans ni tan sols votaran. Es quedaran a casa, com si allò no anés amb ells. Però demà pot ser un gran dia, demà podrem escollir si som objectes o subjectes de la història. I si vostè vol que sigui una nit gloriosa, només ha de fer un petit esforç. Agafar per banda un d’aquests indiferents i cridar-li a l’orella: “És la història, idiota!”

😉

150.000 firmes per la ciència

Àmplia mobilització per protegir L’R+D en els pressupostos de la UE.

Espanya és el segon país, per darrere d’Alemanya, on més persones han signat a favor de la ciència Alemanya, Suècia, Holanda i el Regne Unit exigeixen més retallades; França prioritza l’agricultura.

LA VANGUARDIA  – BEATRIZ NAVARRO – JOSEP CORBELLA – 150.000 firmes per la ciència (pdf)

La mateixa setmana que els líders europeus es reuneixen a Brussel·les per acordar com cal quadrar el pressupost de la Unió Europea per al període 2014-2020, gairebé 150.000 ciutadans han firmat ja una petició de no retallar la inversió en R+D a fi de no comprometre el futur desenvolupament econòmic d’Europa.

PROJECTES EUROPEUS EMBLEMÀTICS 1. Accelerador LHC del CERN. L’Organització Europea de Recerca Nuclear (CERN), amb 20 estats membres, lidera la física de partícules a nivell mundial. Aquest any ha presentat el descobriment del bosó de Higgs, identificat als detectors Atlas (a la foto) i CMS, a l’accelerador LHC 1

La petició va ser impulsada fa un mes per 44 premis Nobel i 6 medalles Fields (equivalents als Nobel en matemàtiques) en una carta oberta en què van recordar que “transformar el coneixement en nous productes, serveis i indústries innovadors és l’única manera de donar a Europa un avantatge competitiu en el panorama global ràpidament canviant d’avui dia”. La majoria de persones que han subscrit aquesta petició estan vinculades a la comunitat científica, però també s’hi ha adherit el sector empresarial a través de BusinessEurope, organització que agrupa 41 patronals de 35 països (la CEOE espanyola, entre d’altres).

Espanya, amb 17.698 firmes quan es va tancar aquesta edició, és el segon país en nombre d’adhesions, per darrere d’Alemanya (22.631) i per davant del Regne Unit (14.407), Itàlia (12.472) i Holanda (10.553). El document havia estat subscrit ahir a la nit per 146.158 persones al web Nocuts-on-research.eu, i, a un ritme d’unes 1.500 noves firmes diàries aquesta última setmana, està previst que arribi a les 150.000 diumenge.

El punt central del conflicte és el programa d’investigació europeu Horitzó 2020, el nou programa marc d’investigació de la UE per al període 2014-2020. Amb el pressupost anterior, durant els darrers set anys la UE ha dedicat a aquesta partida al voltant de 55.000 milions d’euros. Ara la Comissió Europea proposa reservar al programa 80.000 milions, un augment que els dirigents dels Vint-i-set posen en qüestió encara que no sigui més que una petita part del bilió d’euros que es prepara per a la UE.

D’aquesta quantitat, 24.598 milions es dedicarien a finançar la investigació d’alt nivell, inclosos els projectes del Consell Europeu de Recerca. Gairebé 18.000 finançarien projectes d’innovació industrial, amb una atenció especial a les pimes. I més de 31.700 milions es dirigirien a projectes que reflecteixen els reptes futurs de la UE: canvi climàtic, transport sostenible, mobilitat, abaratiment de les energies renovables, seguretat alimentària i envelliment de la població.

Brussel·les defensa que cal veure aquestes partides “com a inversions, no com a despesa”, que la UE ha de donar contingut a la seva aposta per una economia més moderna i, sobretot, que un euro invertit a escala europea en investigació té més valor afegit que a escala nacional.

La Comissió Europea ha fet comptes: “Entre el 2000 i el 2006, cada euro invertit en política de cohesió va generar un retorn de 2,1 euros. Per al 2020 s’espera que s’elevi a 4,2 euros per cada euro que s’hi ha invertit. En ciència i investigació el retorn encara és més gran: en alguns casos, un euro invertit a escala europea en genera fins a 14”, afirma Janusz Lewandowski, comissari de Pressupostos.

Per guanyar-se el suport dels líders dels Vint-i-set al pressupost (tots els països tenen poder de veto), la proposta de compromís elaborada per Herman van Rompuy, president del Consell Europeu, preveu una retallada del 7% (uns 11.000 milions) en la despesa proposada per Brussel·les per competitivitat, una partida àmplia que engloba Horitzó 2020 i altres programes, com seguretat nuclear i el projecte de navegació per satèl·lit Galileo.

Aquests moviments s’observen amb preocupació al Parlament Europeu, que té poder de veto en la matèria. “Tot pressupost per sota del que proposa la Comissió Europea significaria rebaixar l’ambició”, ha advertit Maria Carvalho (PPE), ponent de l’informe parlamentari sobre el programa Horitzó 2020. Carvalho calcula que cada rebaixa de mil milions d’euros en el pressupost suposaria renunciar a 600 investigadors principals, 240 projectes de col·laboració i 400 acords amb petites i mitjanes empreses.

Atès que Van Rompuy ha concentrat les retallades en els ajuts agrícoles i en el desenvolupament regional, els següents candidats a la tisora són la competitivitat i les xarxes transeuropees de transport i energia. El 2005 la innovació ja es va emportar la pitjor part de les retallades d’última hora de la cimera. Per França, la despesa en agricultura és sagrada i absorbeix gairebé la meitat del pressupost europeu (són gairebé els únics ajuts públics autoritzats per al sector), cosa que condiciona enormement el seu disseny.

A les objeccions d’Alemanya, Suècia i Holanda al nivell de despesa pressupostària proposada per Brussel·les (volen retallar-lo 100.000 o 130.000 milions d’euros) se suma l’amenaça de veto llançada pel britànic David Cameron, que exigeix una retallada global de 200.000 milions.

Van Rompuy ha presentat una proposta de compromís que el rebaixa uns 80.000 milions, i a partir d’aquí la tisorada només pot anar en augment. No es descarta que la cimera acabi sense acord i que els Vint-i-set es tornin a citar el mes de febrer per mirar d’apropar posicions.

Des dels centres de recerca de Catalunya, la negociació sobre el pressupost del programa Horitzó 2020 se segueix amb interès i preocupació. “Els recursos europeus són molt importants per als investigadors de Catalunya”, observa Antoni Castellà, secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat. En un moment en què el Govern central redueix de manera dràstica el pressupost per a R+D+I, els investigadors catalans depenen de manera creixent del finançament europeu per tirar endavant els seus projectes.

Els mapes mentals

Traducció del post “Cartes mentales” del bloc “Matières d’école“.

Faig servir esquemes heurístics, mapes mentals, des de fa vint anys.
Aquí hi ha alguns exemples en la meva preparació escrit:

(Quadern de treball, notes de reflexió, conferències, cursos de preparació, …)

Notes de lectura del projecte jardins: oasis urbans 

Faig servir esquemes heurístics des de fa uns vint anys.
Ha estat a través de la formació continuada que he conegut aquest mètode.
L’Inspectrice de circonscriptions em va animar a fer una formació 3h basat en el llibre de Tony Buzan ” Une tête bien faite” Les Editions d’organisation 1984.

Ara recomano aquest llibre posterior, del mateix autor, autor del pensament irradiant:  ” Mindmap, Dessine-moi l’intelligence ” Tony & Barry BUZAN Editions d’organisation, 1995, 2003 Fixa de lectura : http://hebergement.ac-poitiers.fr/ecoles17/ais/clis_upi/Reflexions/heuristic.htm

Anàlisi de text i problemàtica

Un esquema heurístic és una representació gràfica d’un problema o d’un concepte fent servir ramificacions per a simplificar les relacions entre les idees. Ens dóna una visió general d’una situació donada.

projecte dansa: recerca de diferents taules

La base està en posar el tema principal al centre del full representat per una paraula o un dibuix i després, a partir d’aquí, desenvolupar branques amb les principals idees relacionades amb el tema.

Síntesi de lectura Catherine Tauveron
“Lire la littérature à l’école. Pourquoi et comment conduire cet apprentissage spécifique.”
Hatier . 2002 . 351 p . Hatier pédagogie.

Bàsicament, és tracta d’una representació principalment arborescent de dades. Es repeteix el procediment, és a dir, que cada branca es pot tornar a dividir per a detallar més el problema. L’interès d’aquests sistemes és que permeten una gran llibertat de construcció i que les paraules poden ser reemplaçades per a imatges, dibuixos, fotografies, …

Exploració antropològica de la figura OURS

Notes seminari “Eduquer, Montrer “
intervention Elisabeth Caillet
“La muséographie, un langage à partager”

Notes per a una visita d’una expo amb els estudiants
entrevista amb l’artista ERRO la nit de l’obertura

Notes de lectura J.Brunner
“Pourquoi nous racontons nous des histoires ?”

Scénario vidéo d’un moment de classe

ENLLAÇOS

http://www.petillant.com/
Pétillant ® : Le site expert de la carte heuristique (Mind Mapping)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Mapa_mental
Un mapa mental és un diagrama que s’utilitza per representar les paraules, idees, tasques, o altres conceptes lligats i disposats radialment al voltant d’una paraula clau o d’una idea central. S’utilitza per a la generació, visualització, estructura i classificació taxonòmica de les idees, i també com a ajuda interna per a l’estudi, planificació, organització, resolució de problemes, presa de decisions i escriptura.

http://fr.wikipedia.org/wiki/Mind_mapping
Une carte heuristique (mind map en anglais), aussi appelée carte des idées ou carte conceptuelle est un diagramme qui représente les connexions sémantiques entre différentes idées, les liens hiérarchiques entre différents concepts intellectuels.

http://www.knowledge-mapping.net/index.php?option=com_content&task=view&id=26&Itemid=1
« En quoi consiste une carte ? Quel est le contenu d’une carte ? À quoi sert une carte ? ».

http://innovablog.com/outils/secrets-pensee-liberee-27-utilisation-mindmaps_cartes-mentales/
Le processus du mindmapping est simple : commencer par une idée centrale et penser de façon radiale, en ajoutant des nœuds qui pourraient à leur tour avoir leurs propres branches et des nœuds supplémentaires.

http://www.visual-literacy.org/periodic_table/periodic_table.html#
Table de classification de visualisations de données

http://www.visualcomplexity.com/vc/
Cartes à regarder, à admirer.

Acaba la carrera, comença la incertesa

Tenir un títol universitari suposa un avantatge però no una garantia d’ocupació.
DUBTES DEL TITULAT Per la majoria, marxar a l’estranger o allargar els estudis és una opció però no la desitjable.
REQUERIMENTS Les empreses valoren l’experiència i el caràcter polivalent i proactiu.

La Vanguardia – JOSEP PLAYÀ MASET – Acaba la carrera, comença la incertesa (pdf

Tenir una carrera universitària ja no garanteix tenir feina, almenys de forma immediata. Cada vegada són més els joves que una vegada acabats els estudis a la universitat es troben sense perspectiva de feina i viuen amb intranquil·litat l’entrada en aquella nova etapa. Continuar estudiant un postgrau, millorar idiomes o anar-se’n a l’estranger són recursos no sempre desitjats en espera d’una ocasió per entrar al mercat laboral.

Un dels últims estudis fets entre els universitaris espanyols per Universia, la xarxa que agrupa 1.232 universitats iberoamericanes, reflecteix aquestes dificultats. Un 66% afirma que la primera feina que van trobar no estava relacionada amb els estudis. Cada vegada creix el nombre dels qui opinen que més important que els coneixements és disposar d’experiència i ser proactius i demostrar capacitat per adaptar-se a les circumstàncies, unes característiques que no s’ensenyen a les aules.

Pol Cervera, de 22 anys, està a punt d’acabar Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona; li queden només dues assignatures. Gràcies al servei Treball Campus treballa quatre hores al gabinet de premsa de la UOC i amb menys freqüència en el projecte de la nova revista Respostes. També ho fa a Ràdio Prat, en les retransmissions de partits de futbol de cap de setmana. “És molt complicat trobar feina ara, i quan la gent acaba la carrera viu situacions fins i tot d’angoixa emocional, per això crec que l’important és fer coses, agafar experiència”. El Pol pensa també a “acumular alguns estalvis i iniciar algun projecte de web i provar fortuna” pel seu compte.

Només un 5% dels universitaris espanyols es planteja anarse’n a l’estranger a estudiar o treballar. Tot i així, comencen a arribar dades sobre la sortida de titulats cap a altres països. Durant els últims quatre anys, el nombre d’estudiants espanyols que estudien als Estats Units ha augmentat un 34,5%. Segons l’informe anual Open Doors 2012 sobre mobilitat acadèmica internacional de l’Institut d’Educació Internacional, només l’últim any, el nombre d’estudiants espanyols matriculats en institucions educatives dels EUA va créixer de 4.330 a 4.924.

Pol Fontboté, de 21 anys, pertany a la primer promoció que acabarà el grau de Dret aquest curs. “La incertesa és total; per fer oposicions de jutge o fiscal són quatre o cinc anys de preparació sense saber si es convocaran. I ara a més ens exigiran un màster per col·legiar-nos com a advocats, la qual cosa significa un any més, quatre mesos de pràctiques i un examen estatal. I per si no fos prou el màster costa 6.200 euros i hi ha places per a la meitat dels que acabem Dret…”. Fa un any va estar a Alemanya, va aprendre alemany i va sobreviure gràcies a algunes minifeines. “No m’agradaria, però, si no em queda cap opció, potser caldrà plantejar-se sortir”.

Joana C. és una estudiant de Medicina a la Universitat de Barcelona, de 24 anys, que és a l’últim curs. “Em plantejava anar a algun país iberoamericà, pel que suposa d’experiència laboral i treball voluntari, però això implicava allunyar-me de Catalunya i, mentrestant, els meus companys ja estarien preparant el MIR, i tal com està la situació prefereixo posar-m’hi ja, això és com una competició”.

Tenir un títol universitari encara suposa un avantatge important. Almenys així ho reflectia l’última enquesta d’inserció de l’Agència de Qualitat Universitària (2011) entre 16.182 graduats el 2007. Nou de cada deu graduats treballaven tres anys i mig després d’haver finalitzat els estudis. I encara que la taxa d’atur havia augmentat fins al 7,8%, seguia molt per sota de les xifres que registraven el conjunt de la població juvenil o de la població activa. L’estudi desmenteix cert derrotisme i confirma que “la universitat és més una fàbrica d’ocupats que d’aturats”, encara que caldrà veure què diu la propera enquesta.

La taxa d’ocupació ja presentava fa un any diferències significatives segons la tipologia d’estudis. Arquitectura registrava el descens més gran, 17 punts menys en la taxa d’ocupació en relació amb l’enquesta del 2008, seguida de Turisme (12,1 punts menys), Nàutica (10,4 menys) i Agrícola (9,3 menys). En canvi, Medicina, Odontologia, Química o Veterinària no registraven cap descens. Tampoc Magisteri, encara que des d’aleshores ha canviat la situació perquè no hi ha oferta de places públiques per a docents.

Pedro Aranzadi, director general d’Universia España, assenyala arran de l’última enquesta presentada aquesta setmana que “en el moment d’incertesa econòmica en què es troba immers el nostre país, les empreses busquen en els candidats capacitat per adaptar-se als canvis, que siguin polivalents i amb ganes d’aprendre, capacitat per treballar en equip i que siguin proactius”. Els estudiants consultats comparteixen aquestes premisses, però tot i així no troben ofertes de treball ni oportunitat de tenir una primera experiència, i quan aquesta situació es prolonga suposa desgast i angoixa.

Les empreses entren a la universitat

La Universitat Pompeu Fabra va celebrar a principis d’aquest mes la vuitena edició de la Fira d’Ocupació, una jornada en què desenes d’empreses (més de quaranta aquest cop) van muntar estands a la seu universitària per intentar caçar algun talent i donar-se a conèixer. Els joves llicenciats, graduats o estudiants dels últims cursos s’havien inscrit prèviament i havien fet arribar els seus currículums a algunes empreses per poder entaular una primera trobada, especialment a les speed-networking que es van celebrar durant tot el matí. Per primera vegada, en aquesta fira pensada perquè empreses i estudiants estableixin un primer contacte hi va haver respresentants del tercer sector que van explicar tant la seva visió general sobre la situació com les oportunitats laborals d’aquest àmbit. Exalumnes de la UPF van explicar, així mateix, les seves experiències com a emprenedors.

La paret de vidre

Tres joves universitaris expliquen com veuen i com afronten la recerca d’un futur laboral.
CRÍTIQUES ALS MÀSTERS Els joves pensen que sense experiència laboral és poc productiu fer-ne.
L’ESTRANGER Si no troben feina aquí, estan disposats a buscar qualsevol cosa fora del país.

En Xavier Murciano i la Mireia Ruíz Díaz vesteixen avui seriosos i elegants. No n’hi ha per menys. Tenen 22 anys, acaben de finalitzar la carrera de Dret aquest estiu i tenen cita a la Fira d’Ocupació organitzada per la Universitat Pompeu Fabra per fer diverses entrevistes de speed networking (trobades ràpides) amb representants dels grans despatxos d’advocats de Barcelona.

“Què, com ha anat?” Estan tranquils, l’speed networking és un pas més, una via més per intentar exercir d’advocats i no desaprofitaran la més mínima oportunitat. Saben que ara com ara tot és negre, però encara són optimistes. Només fa dos mesos que busquen feina, s’han donat un temps i, encara que no ho volen, en l’horitzó sempre apunta la possibilitat, o l’obligació, de marxar del país. Uns quants metres més enllà, Griselda Morales Moreno deixa el seu currículum al taulell d’una empresa farmacèutica. Aquesta jove de 21 anys estudia l’últim curs d’Administració i Direcció d’Empreses (ADE) però tampoc no vol perdre ni un minut.

Treballar, treballar, treballar. En Xavier, la Mireia i la Griselda són realistes, crítics i tenen les idees clares. Cursar un màster? Primer, coincideixen a respondre, caldrà saber per què. En Xavier sí que en fa un aquest any sobre dret laboral dos dies a la setmana al Col·legi d’Advocats, però subratlla que el primordial és fer el salt des de la “teoria” dels estudis a la “realitat molt diferent” de la professió. Un màster, un postgrau –coincideixen– és adequat sobretot quan ja s’atresora una certa experiència professional i es vol aprofundir en alguna branca.

Per això, la Mireia posa en solfa el que consideren una excessiva “titulitis”. Màsters i més màsters cars que ells no poden pagar. “Ho estem devaluant tot –assenyala–, els joves van posposant afrontar la vida real”. Aquests tres nois han decidit encarar-la tal com ve. Viuen amb els seus pares, tots reforcen l’anglès i envien cada dia el seu currículum. En Xavier, de Terrassa, es desfoga jugant a hoquei herba. La Mireia, de Sant Feliu de Llobregat, fa classes particulars a nens per guanyar una mica de diners i perquè li agrada. Tots dos han passat en poc temps de tenir tot el dia ocupat amb una intensa vida universitària a veure’s a casa amb un títol, moltes il·lusions i una realitat grisa.

“Fa quatre anys ens deien que quan acabéssim la carrera la crisi ja s’hauria dissipat, i mira”, comenten. També l’hi van dir un any després a la Griselda, que vol aprofitar els sis mesos que l’esperen a partir de gener a Holanda. A Amsterdam cursarà un Erasmus i aprofitarà per intentar fer pràctiques en alguna empresa. Ho ha fet aquest estiu a Catalunya, ha gaudit, però en les empreses ja li adverteixen que quan deixi de ser becària –o sigui, quan acabi el grau– ja no la podran contractar perquè les condicions són diferents. Li suggereixen que allargui la carrera deixant assignatures pendents per prorrogar la seva condició de becària. “Sempre he cregut que les coses s’han de fer bé, i per això vull acabar els estudis quan toca”, assenyala aquesta jove d’Esplugues.

Marxar… En Xavier i la Mireia han estudiat Dret, una carrera que per les seves característiques no facilita trobar feina a l’estranger. La Mireia tenia molt clar que volia fer oposicions, clavar els colzes per ser jutge o fiscal, però aquest any el Govern central no ha convocat ni una sola plaça.

El periple a la recerca d’una oportunitat acaba de començar. Si d’aquí a un temps no ho han aconseguit se n’aniran a treballar de cambrers o d’au pair a l’estranger, almenys, diuen, així tindran una nova experiència i aprendran a fons un altre idioma. “Fixa’t –diu la Mireia– jo he estudiat sempre becada i si me’n vaig es perdrà una inversió feta amb els impostos de tots”.

La Griselda, la Mireia i en Xavier només demanen una oportunitat. Una, diuen, perquè sense experiència mai no avançaran. Llueixen a la foto, preparats i disposats a buscar-la cada dia. Ara només cal que algú els ajudi a trencar la paret de vidre.

%d bloggers like this: