“Mr Bean” encapçala una campanya per legalitzar els insults al Regne Unit

La iniciativa al Regne Unit busca derogar llei que prohibeix “paraules insultants”.

“El problema de proscriure els insults és que qualsevol cosa es pot interpretar d’aquesta manera”, va dir l’actor Rowan Atkinson.

Publicat el 19 de octubre de 2012 a Cooperativa.cl

L’actor britànic Rowan Atkinson, conegut pel personatge de “Mr Bean“, és la cara més visible d’una campanya per derogar una llei que prohibeix des de 1986 l’ús de “paraules insultants” al Regne Unit.

El problema de proscriure els insults és que qualsevol cosa es pot interpretar d’aquesta manera: la crítica, la caricatura, el sarcasme. Fins i tot mantenir una opinió diferent a l’ortodoxa es pot considerar un insult“, va defensar Atkinson en el llançament d’una campanya en què participen altres personalitats britàniques, com el també actor Stephen Fry.

Els activistes que participen en aquest moviment consideren que el capítol cinquè de la Llei d’Ordre Públic del Regne Unit, que prohibeix “paraules, comportaments i signes amenaçadors, abusius o insultants”, atempta contra la llibertat d’expressió.

Sota el paraigua d’aquesta norma, un estudiant de la Universitat d’Oxford va ser detingut el 2005 per dir-li a un agent de la policia muntada: “Disculpi, ¿Vostè conscient que el seu cavall és gai?”. El jove va ser acusat de “proferir comentaris homòfobs ofensius per als transeünts”.

En virtut d’aquesta llei també va ser acusat un manifestant que es va plantar davant de la seu londinenca de l’Església de la Cienciologia amb una pancarta que deia: “la Cienciologia no és una religió, és un culte perillós“.

El diputat conservador David Davis, que s’ha unit així mateix a la campanya, ha considerat que “en una societat lliure no existeix el dret a sentir ofès”.

“Durant segles, la llibertat d’expressió ha resultat vital per a la vida al Regne Unit. Derogar aquesta llei significa reinstaurar aquest dret”, ha apuntat Davis.

23 d’octubre: Presentació del projecte PAIDÓS al Metro Universitat

Invitacio PAIDÓS (pdf)

El proper dimarts 23 d’octubre, a les 13h, Carme Trilla, responsable del projecte PAIDÓS de Càritas, presentarà aquesta iniciativa de prevenció de la pobresa infantil, que s’adreça a famílies i infants en risc d’exclusió social.

Us convidem a assistir a aquesta xerrada de sensibilització, en el marc de la campanya de TMB “Mou-te contra la Fam i la Pobresa”, que tindrà lloc a l’estació de metro Universitat (L1 i L2). (Aforament limitat).

És una gran oportunitat per sentir de primera mà en què consisteix el projecte PAIDÓS i conèixer les seves línies d’actuació, orientades a evitar la pobresa hereditària.

Així mateix, a partir del dia 23 i fins al divendres 26 d’octubre, Càritas disposarà d’un estand a l’estació de metro d’Universitat (L1 i L2)per oferir informació sobre la seva tasca social. Ens podreu trobar de 10 a 14h i de 17 a 19h.

Com arribar-hi:
M: Universitat (L1 i L2)
B: H12, 9, 14, 16, 17, 50, 54, 58, 63, 64, 66, 67, 68, L94 i L95

Aquestes accions s’inscriuen en la campanya “Mou-te contra la Fam i la Pobresa” de TMB, en què també participen el Banc dels Aliments, Creu Roja i la Fundació Alícia. Les activitats solidàries i de sensibilització continuaran al llarg dels mesos de novembre i desembre.

Per a més informació: http://www.tmb.cat/ca/mou-te-contra-la-fam

El bloc de Malala Yousafzai, la jove que es va atrevir a criticar el talibans

Malala Yousafzai només tenia 11 anys quan va començar a escriure per a la BBC seu blog sobre la vida a la Vall de Swat, dos anys després que els talibans arribés al poder i ordenés que les escoles de nenes tanquessin.

Al diari, que va publicar en el servei urdú de la BBC sota el pseudònim de Gul Makai, relatava el sofriment que provocava els talibans.

Quan la identitat de Yousafzai es va revelar, una vegada que els talibans estava fora del poder, la jove va guanyar un premi nacional per la seva valentia i va ser nominada al premi infantil Internacional de la Pau.

A continuació, alguns extractes del bloc.

Dissabte 3 de gener. Tinc por

Vaig tenir un somni terrible ahir a la nit en què havia helicòpters de l’Exèrcit i talibans. Tinc aquests somnis des ue es va llançar l’operació militar al Swat. Vaig anar a l’escola amb por perquè els talibans havia emès un edicte en el qual prohibeix que les nenes anem a l’escola. (…) Els meus tres amigues es van anar amb les seves famílies a Peshawar, Lahore i Rawalpindi després de l’edicte. (…) Mentre anava a l’escola vaig escoltar a un home dir “Et mataré”. Apuri el pas i quan vaig mirar cap enrere l’home venia darrere meu. Però, per la meva gran alleugeriment, ell estava parlant per telèfon així que havia de estar amenaçant algú altre.

Diumenge 4 de gener: He anar a l’escola

Avui em vaig aixecar tard, cap a les 10 del matí. Abans de l’operació militar solíem anar de pícnic dels diumenges. Però ara la situació és tan dolenta que no fem un pícnic fa més d’un any i mig. (…) Avui vaig tasques de la llar i vaig jugar amb el meu germà. Però el cor em bategava ràpid perquè demà he d’anar a l’escola.

Dilluns 5 de gener: No usis vestits de colors

M’estava vestint per anar a l’escola i em posaria l’uniforme però em acirdé que la directora ens havia dit que no utilitzéssim l’uniforme sinó la nostra roba habitual. Així que em vaig posar el meu vestit rosa favorit.(…) Més tard, a l’escola, ens van dir que no utilitzéssim roba de colors perquè els talibans no estaria d’acord.

Dimecres 7 de gener: Ni foc ni temor

Vaig venir a Bunaria a passar Muharram (dia de festa musulmà).M’encanta Bunair per les seves muntanyes i exuberants camps verds. La meva Swat també és molt bonic, però no hi ha pau. En Bunair hi ha pau i tranquil · litat. Tampoc hi ha foc ni cap temor. Tots estem molt contents.

Dimecres 14 de gener: Potser no vagi més a l’escola

Avui estava de mal humor mentre va a escola perquè demà comencen les vacances d’hivern. El director va anunciar les vacances, però no va esmentar la data en què l’escola tornarà a obrir. És la primera vegada que passa esto.En el passat la data de reobertura va ser anunciada sempre amb claredat. (…) La meva conjectura és que els talibans va prohibir l’educació de les nenes des del 15 de gener. (…) Com avui era l’últim dia de la nostra escola, hem decidit jugar al pati una mica més.

Dijous 15 de gener: Nit de trets

Hi va haver trets d’artilleria tota la nit i em vaig despertar tres vegades.Però com no hi havia escola, em vaig aixecar més tard, a les 10. (…) Avui vaig llegir el meu diari escrit per la BBC (en urdú) i publicat al diari.

A la meva mare li agrada la meva pseudònim ‘Gul Makai’ i li va dir al meu pare, per què no cambiarmos seu nom pel de Gul Makai? A mi també m’agrada, perquè el meu nom veritable significa “dolor afligit”.

El meu pare em va explicar que fa uns dies algú li va portar un còpia impresa d’aquest diari dient el meravellós que era. El meu pare va somriure, però ni tan sols podia dir que això havia estat escrit per la seva filla.

Traducció de la noticia de BBC MUNDO.

Contingut relacionat

Madonna li dedica una cançó a Malala, la nena tirotejada pels talibans

La cantant nord-americana llueix davant 18.000 fans a Los Angeles el nom de la petita escrit a l’esquena

LA VANGUARDIA

El tiroteig contra Malala Yousafzai, la nena pakistanesa atacada la setmana passada pels talibans al nord-oest del Pakistan, ha fet efecte en tota una artista de la música pop, Madonna.

Dimecres passat, 10 d’octubre, la cantant li va dedicar unes paraules i una cançó a la petita, de 14 anys, que actualment ha estat traslladada a Regne Unit per salvar la vida, on aquest dimarts ha estat a punt de ser atacada. “Això m’ha fet plorar”, va explicar Madonna davant 18.000 fans a l’Staples Center de Los Angeles, Estats Units.

“La nena pakistanesa de 14 anys que va ser tirotejada en un bus escolar per escriure un bloc … que va escriure un bloc sobre com d’important era l’educació per a ella .. Algú pot entendre el malaltís i absurd que és?”, Es preguntar l’artista, que lluïa el nom de la menor a l’esquena.

“Doneu suport l’educació! Doneu suport a les persones que donen el seu suport a les dones!”, Crida l’artista nord-americana, que li dedica el seu hit, Human Nature , a Malala. 

Espanya encapçala el fracàs escolar i l’atur juvenil a Europa

Estudi 2012 “Educació per a tothom” (EPT) (pdf)

Un de cada tres joves deixa els estudis després de la secundària, quan la mitjana europea és un de cada cinc.

Espanya és el primer país d’Europa en termes de fracàs escolar i de baixa inserció laboral dels seus joves, segons dades recollides per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco) a l’edició 2012 de l’estudi anual ‘Educació per a tothom” (EPT), publicat avui.

Un de cada tres joves espanyols d’entre 15 i 24 anys van deixar els estudis abans d’acabar l’educació secundària, davant la mitjana europea, que és un de cada cinc, d’acord amb l’estudi que recull el progrés dels objectius educatius fixats a Dakar el 2010, que s’han d’acomplir el 2015.

Per als responsables de l’informe, les xifres d’abandonament escolar a Espanya són “preocupants”, ja que es tracta d’un país “durament colpejat” per la crisi i on l’atur juvenil va superar el 50% el març d’aquest any.

La falta de competències professionals dels joves europeus “els aboca a desaprofitar el seu potencial, els fa perdre oportunitats de feina i els impedeix ajudar els seus respectius països a tornar a la prosperitat”, assenyala l’estudi, on s’assevera que, en temps de crisi, dotar-los d’eines és “més essencial que mai”.

Els autors de l’informe van constatar que entre el 2007 i el  2009 els índexs d’atur entre els joves europeus que no havien completat els seus estudis van augmentar “de forma àmplia”, amb l’excepció d’Alemanya, tot i que Espanya va ser, sens dubte, “el més afectat” de tots les països del continent.

L’estudi recupera, a més, el terme ‘ni-ni’ (ni estudien ni treballen), i assenyala que “almenys un quart dels joves espanyols que van deixar els estudis en acabar el primer cicle d’ensenyament secundari i una cinquena part dels que van abandonar-los després del batxillerat, en l’actualitat tampoc no tenen feina”.

“Crear llocs de treball ‘per se’ no ens ajudarà a sortir de la crisi”, segons van indicar els autors, per als quals “Europa ha de formar joves amb competències professionals adequades, amb experiència prèvia i amb capacitat d’adaptació a les noves tecnologies”.

Per això, des de la Unesco s’insisteix a fomentar les pràctiques i a millorar la formació professional, com s’ha fet “amb gran èxit” a Alemanya, per tal de preparar els joves per al futur laboral.

L’esforç val la pena, segons els càlculs de la institució, que estima que cada dòlar invertit en educació i en competències suposa un retorn de 10 dòlars per a l’economia del país inversor.

Més informació al servei de premsa de la UNESCO:

Un 20% de los jóvenes de los países en desarrollo no han terminado la enseñanza primaria y carecen de competencias para encontrar trabajo

Big Draw – La festa del dibuix

DIUMENGE 21 D’OCTUBRE

PORTA LA TEVA IMAGINACIÓ I LES GANES DE CREAR UN BIG DRAW, LA FESTA DEL DIBUIX!

VINE ALS BARRIS DE LA RIBERA, SANTA CATERINA I SANT PERE I PASSEJA, GAUDEIX, EXPRESSA’T I, SOBRETOT, DIBUIXA.

UNA PROPOSTA DEL MUSEU PICASSO PER TOTES LES EDATS

19 TALLERS GRATUÏTS PER A TOTES LES EDATS DE 11 A 19H DE LA TARDA!

Per més informació, clica aquí.

Els nens europeus comencen a aprendre idiomes a una edat cada vegada més primerenca

La majoria dels nens europeus comença l’aprenentatge de llengües estrangeres entre els sis i els nou anys, segons un informe de la Comissió Europea. Augmenta la tendència a ensenyar dos idiomes, encara que l’anglès és el més demandat. En pocs països s’exigeix ​​que els professors d’idiomes passin un període d’immersió a l’estranger.

EVA DEL AMO – REDACCIÓN APRENDEMAS.

Els nens europeus comencen a aprendre idiomes a edats cada vegada més primerenques. La majoria d’ells entre els sis i els nou anys, i alguns, com els nens belgues fins i tot als tres anys, segons l’informe “Xifres clau de l’ensenyament de llengües en els centres escolars d’Europa“, dut a terme per la Comissió Europea.

L’informe també indica que l’anglès és l’idioma més ensenyat en els països europeus, seguit del francès, espanyol, alemany i rus. La comissària europea d’Educació, Androulla Vassiliou, ha manifestat que “la diversitat lingüística és una de les grans bases de la UE. L’aprenentatge d’idiomes fomenta la mobilitat i la integració de la població migrant. M’alegra veure que fins i tot els nostres ciutadans més joves experimenten l’alegria que reporta descobrir llengües estrangeres “.

D’altra banda, cada vegada hi ha més alumnes que aprèn dos idiomes durant almenys un any en l’educació obligatòria. En el curs 2009/2010, gairebé el 61% dels alumnes de primer cicle d’ensenyament secundari estaven aprenent dos o més idiomes, fet que suposa un creixement del 14% en comparació amb el curs 2004/2005. La proporció d’estudiants de Primària que no estudia cap llengua estrangera ha passat d’un 32,5% a un 21,8%.

En el primer i segon cicle d’Educació Secundària, el percentatge d’alumnes que estudia anglès sobrepassa el 90% i menys d’un 5% aprèn idiomes diferents de l’anglès, francès, espanyol, alemany o rus. A Espanya, la immensa majoria dels nens està aprenent anglès, seguit a molta distància del francès i en menor mesura de l’alemany.

Sorprèn que en pocs països se’ls exigeixi als professors un període d’immersió a l’estranger. Només el 53,8% dels professors consultats en un estudi recent havia passat més d’un mes al país la llengua ensenya. En canvi, el 79,7% dels professors espanyols així ho ha fet, davant del 11% dels docents estonians, per exemple.

Finalment, l’informe mostra que, si bé ha baixat l’edat en què estudiants comencen a aprendre idiomes, no ha augmentat la quantitat d’hores lectives que es dediquen a les llengües, que és menor que en altres assignatures.

La importància de l’aprenentatge d’idiomes serà un dels temes clau que es tractaran en la conferència Multilingüisme a Europa, que tindrà lloc a Xipre del 26 al 28 de setembre. L’objectiu de la UE és que tots els alumnes aprenguin, a partir d’una edat molt primerenca, almenys dos idiomes, a més de la seva llengua materna.

Cifras clave de la enseñanza de lenguas en los centros escolares de Europa (pdf)

Avui celebrem el Dia d’Ada Lovelace, diada de les científiques

Avui, 16 d’octubre, arreu del món es celebra el Dia d’Ada Lovelace. Es tracta d’un esdeveniment anual amb l’objefctiu de destacar perfils de dones científiques (STEM), amb el darrer afany d’engrescar a les noies amb aquests possibles models a seguir.

Ada Lovelace Day is about sharing stories of women — whether engineers, scientists, technologists or mathematicians — who have inspired you to become who you are today. The aim is to create new role models for girls and women in these male-dominated fields by raising the profile of other women in STEM.

Reproducció del post de “PepQuímic”.

La britànica Ada Lovelace (1815-1852), amb el títol de Comtessa de Lovelace, fou la única filla del poeta Lord Byron i esdevingués la 1a programadora de la història. Per tant, es tracta d’un perfil destacat a la història de les matemàtiques i la programació. Precisament el llenguatge de programació ADA rep el nom en honor a la Comtessa de Lovelace.

Una celebració com aquesta em porta recordar el desafortunat vídeo editat per la UE i publicat el passat juny (del projecte, “Science it’s a girl thing“), i que fou retirat de seguida, amb l’objectiu d’engrescar les noies amb els estudis científics. Precisament el passat setembre vaig estar a Nancy (França) de congrés (JHC2012), on vaig conèixer a Stéphanie Couvreur (@stephaniecouv) una científica que desenvolupa la seva Tesi Doctoral en el ram de la física i gran lluitadora per la normalització del paper de les dones a la ciència. En referència al desafortunat vídeo que comentava, l’Stéphanie me’n va presentar un altre que va fer ella mateixa amb altres companys com a resposta al primer, titulat Science: it’s our thing, gravat per alumnes i professors del l’escola d’estiu Les Houches Ecole de Physiqueen matèria condensada, entre ells el català Xavier Clotet (@xclotet).

Aquí tenim els dos vídeos.

Precisament al darrer butlletí de l’Associació Catalana de Comunicació Científica(@ACCC_) Gemma altell parla del desafortunat vídeo de la UE. Val la pena llegir-lo!

Referències i més info:

Entrades a Pq relacionades:

Experts demanen endarrerir l’hora per millorar la conciliació i la productivitat

Tornar a Greenwich?

DECISIÓ POLÍTICA No va ser fins al 1942 que Espanya va decidir adoptar el fus horari d’Alemanya

RESULTAT Jornades interminables, poc descans i escàs temps personal HORARI INCONGRUENT Si es dina a les 14 h i se sopa a les 21, caldria començar a treballar a les 10

PRODUCTIVITAT S’ha demostrat que la conciliació augmenta la productivitat un 19%

POC EFECTIU Quan els europeus se’n van a dinar els espanyols treballen, i viceversa

INCOMPRENSIBLE Tot i que les dades mostren que l’horari espanyol és perjudicial, continua

La Vanguardia – CELESTE LÓPEZTornar a Greenwich (pdf)

La idea no és nova, però cada vegada que Nuria Chinchilla, professora del departament de Direcció de Persones a les Organitzacions i directora del Centre Internacional Treball i Família de l’IESE Business School, l’explica, el debat es revifa. En poques paraules, la proposta de Chinchilla es basa en el fet que Espanya adopti l’horari de la Gran Bretanya i Portugal, tal com li correspondria per la seva situació respecte al meridià de Greenwich, amb la més que honrosa finalitat de millorar la conciliació de la vida laboral, personal i familiar dels ciutadans i augmentar la productivitat de les empreses. Objectius que, segons experts en gestió del temps, empresaris i treballadors, són clau per sortir d’una crisi econòmica que tenalla i escanya a la societat.

Però, és possible alinear-nos amb l’horari britànic? “És evident que sí. De fet, havia estat l’horari espanyol des del 1884, any en què es va celebrar una conferència internacional on es va acordar que el meridià de Greenwich seria el de referència per establir el dia universal”, assenyala Chinchilla. Però aquest fus horari es va modificar el 1942, quan l’Espanya de Franco va decidir ubicar-se en el fus horari d’Europa central pel suport que proporcionava a l’Alemanya de Hitler, tal com va explicar al VII congrés nacional per racionalitzar els horaris espanyols, celebrat aquesta setmana a Madrid, en què han participat 200 persones del món econòmic, mediàtic, polític, sindical, social i de la societat civil.

Per això, tot i que el meridià de Greenwich passa per Castelló, Espanya té l’horari de països tan distants com Suècia, Dinamarca, Alemanya o Txèquia, i es regeix per unes hores allunyades de la solar. Per això, a València hi ha una hora de diferència respecte a la que li correspondria a l’hivern i dues a l’estiu, i a Galícia n’hi arriben a haver fins a dues a l’hivern i tres a l’estiu.

Això té conseqüències nefastes per al desenvolupament normal de la vida dels espanyols, sobretot laboral. Per què? “Perquè si dinem entre les dues i les tres del migdia i sopem entre les nou i les deu del vespre, hem de començar a treballar entre les deu i les onze del matí. Això seria el més lògic. Però no ho fem. Al contrari, ens llevem d’hora i allarguem el matí d’una manera eterna, cosa que dóna com a resultat una jornada interminable”, assenyala la professora de l’IESE.

El resultat d’aquesta situació és ben conegut: jornades laborals que no tenen final, que impossibiliten que el ciutadà pugui tenir una vida més enllà de la feina, que l’angoixa i el crema i que, a sobre, no es tradueix en un benefici per a l’empresa, al contrari. La baixa productivitat de les empreses espanyoles, tal com reiteren una vegada i una altra els estudis internacionals, n’és una prova.

Quina és la solució? Segons Chinchilla, que el Govern espanyol no modifiqui el rellotge en el proper canvi d’hora de l’estiu, el 31 de març del 2013. “Així ens situaríem a l’hora d’estiu d’Europa Occidental, la nostra! La mateixa que Portugal, la Gran Bretanya i el Marroc”, assenyala la professora Chinchilla. Segons els seus càlculs, això permetria guanyar una hora de vida familiar i personal. “Si aquesta mesura, que té cost zero, s’uneix a la reducció del temps de dinar de les dues hores actuals a una, es guanyaria molt més… Així, els espanyols tindrien més temps per a ells mateixos, estarien més satisfets amb la seva vida i la seva feina, menys estressats i les empreses augmentarien la productivitat.

Hem vist la teoria d’aquesta experta, però què en pensen els empresaris? Pel que sembla, la unanimitat és absoluta: cal racionalitzar els horaris laborals perquè són “inhumans” i perquè llasten la productivitat de les empreses. Així ho van indicar els ponents d’aquest congrés, entre els quals hi havia directius d’empreses com La Caixa, Vueling, Once o Euskaltel, i representants, de consumidors (OCU), de grans superfícies comercials (Anged), de detallistes (Cecoma), d’autònoms (ATA), d’empresàries, de periodistes (Fape)… Tots van lloar els avantatges de racionalitzar els horaris, inclosa la tornada a l’horari de Greenwich, màxim en uns moments de crisi.

L’empresari Juan Pablo Lázaro, vicepresident de la Confederació Espanyola de Petites i Mitjanes Empreses (Cepyme), ho explica de manera clara: “Perquè uns horaris racionals, humans, retenen el talent, permeten la formació del treballador, redueixen els costos estructurals de les empreses, redueixen l’absentisme, milloren l’organització de l’empresa. És una bona eina de màrqueting i, sobretot, harmonitzar els horaris espanyols amb els europeus va acompanyat d’un estalvi considerable”. Perquè, segons Lázaro, els costos empresarials a Alemanya són un 33% més barats que a Espanya perquè tenen uns horaris laborals més compactes.

En la mateixa línia es va manifestar María José Marinar, presidenta de la Federació Espanyola d’Empresàries BPV Spain, que va mostrar la seva perplexitat perquè, malgrat les evidències i les dades objectives, Espanya continuï apostant per uns horaris que perjudiquen clarament el país. I va posar sobre la taula algunes xifres que deixen en evidència una classe política, empresarial i una societat que, malgrat la realitat, sembla obstinada a mantenir un fus horari perjudicial: encara que Espanya és dels països en què més hores es treballen (1.663 hores anuals, davant les 1.419 dels alemanys, per exemple) la seva productivitat deixa molt a desitjar. “Un informe recent efectuat en 142 països ens situa al lloc 36, i volem ser la vuitena potència econòmica del món?”, es pregunta Marinar.

La presidenta de la Federació Espanyola d’Empresàries BPV insisteix que els horaris s’allarguen en extrem, cosa que impedeix el descans (els espanyols dormen de mitjana uns 50 minuts menys que la resta dels europeus) i el manteniment d’una vida personal i familiar òptima, tot i que està demostrat que només són efectives “la meitat de les hores dedicades a la feina”, assenyala. “Els estudis diuen que la conciliació augmenta en un 19% la productivitat”, insisteix Mainar, que reitera que una de les causes de l’absència de dones als càrrecs directius empresarials es deu a aquests horaris irracionals. “Tot i que les dades avalen que la presència de dones augmenta la productivitat, continuem ignorant la meitat de la població… Com pot ser que continuem fent les coses de la mateixa manera?”.

Per Luis Bolz, director de recursos humans de La Caixa a Madrid, insisteix que cal revisar els horaris ara més que mai per intentar sortir de la crisi, perquè “s’està prioritzant la presència davant l’eficiència”. Com es pot fer? Bolz és partidari de tornar al fus horari de Greenwich, però també d’“abordar canvis culturals”.

I, pels que es puguin mostrar crítics sobre el canvi de rellotge, Chinchilla fa una última reflexió: “Els espanyols estem desfasats respecte a Europa: quan ells mengen nosaltres treballem, i viceversa”.

Per un gran pacte social

El congrés nacional de racionalització d’horaris, organitzat per Ignacio Buqueras, es va celebrar al Ministeri de Sanitat i Serveis Socials, cosa que es tradueix en el “compromís del Govern espanyol” en aquest assumpte. Segons el secretari d’Estat de Serveis Socials, Juan Manuel Moreno, racionalitzar els horaris laborals significaria no només el reconeixement del valor que té “la vida fora de la feina” en els àmbits social i econòmic, sinó també la promoció de la coresponsabilitat dels homes en tasques domèstiques, en l’atenció als fills i en l’assistència als grans. Moreno advoca per “un gran pacte” que faci realitat el que, a parer seu, és “una clara millora de la qualitat de vida”. La societat s’ha d’implicar en un objectiu que, a banda de millorar la qualitat de vida dels ciutadans, permetrà a les empreses guanyar en productivitat, especialment ara que a Espanya el presentisme laboral suma adeptes, va indicar el secretari d’Estat. Diversos estudis assenyalen que “el 45,8% dels treballadors reconeixen que els seus companys es queden més temps als llocs de treball per por de perdre la feina”. El secretari d’Estat aposta per canviar el rumb i reconèixer “el valor social i econòmic de la vida que té lloc fora de la feina”.

Els esclaus del segle XXI

Si es canvia l’horari laboral, els centres comercials tancaran abans

La Vanguardia – CELESTE LÓPEZ –Tornar a Greenwich (pdf)

Els comerços tradicionals vaticinen la seva fi davant la imposició del model asiàtic

Un dels problemes d’Espanya, segons els experts, és que l’economia espanyola es basa gairebé exclusivament en el sector de serveis, cosa que es tradueix en horaris laborals interminables perquè el comprador sempre trobi la porta oberta i compri el que necessiti. Aquesta característica és en la que s’agafa el secretari general de l’Associació Nacional de Grans Empreses de Distribució (Anged), Fernando Olascoaga, per defensar la “necessitat” d’una flexibilitat horària “més gran del comerç”, que, a parer seu, a Espanya no hi ha. A més a més, insisteix, és el que reclamen els consumidors. Per aquest enginyer representant de les grans superfícies, els horaris comercials s’han d’adaptar al temps de què disposen els consumidors. “Si les jornades laborals fossin fins a les sis de la tarda, no hi hauria necessitat d’obrir fins a les deu del vespre”, indica.

Però, normalment, tothom ho veu d’una manera diferent. Mentre que les grans superfícies defensen la llibertat d’obrir quan vulguin i les hores que vulguin, els petits comerciants parlen del final del comerç minorista en un futur gens llunyà. “Perquè la situació és insostenible”, indica Alfonso Tezanos, president de la Confederació de Comerç Minorista, Autònoms i de Serveis de la Comunitat de Madrid, precisament l’autonomia que permet als comerços obrir les 24 hores al dia, els 365 dies de l’any. De moment, les grans superfícies ja obren tots els diumenges, inclosos els dies festius, com aquest 12 d’octubre.

“Si qualsevol sector està afectat per uns horaris irracionals, en el cas del comerç això és una bogeria. Ens hem convertit en els esclaus del segle XXI… No tenim temps per a res, ni per a lleure, ni per a la família…, res”.

Tezanos es va mostrar molt crític al congrés celebrat a Madrid amb els empresaris de les grans superfícies, “empresaris, no pas comerciants, que advoquen per la liberalització d’horaris, ja que ells no seran al comerç a aquelles hores”.

El president dels comerciants minoristes de Madrid creu que s’està imposant el model asiàtic de comerç, que va totalment en contra de qualsevol tipus de racionalització horària. Al final, vaticina, només sobreviuran quatre o cinc firmes grans al món del comerç. Tezanos va anunciar que treballarà per uns horaris més humans per a tothom, però si això no s’aconsegueix, lluitarà perquè ampliïn la jornada la resta de sectors de serveis, com la banca. O tots o cap.

Escola de Pares: QUÈ EN FEM DE LES EMOCIONS?

Escola de Pares 2012-13

Dijous, 25 d’octubre, 21:00h

Lloc: Menjador 1er pis. Entrada per Casanova.
Les activitats de l’Escola de Pares són gratuïtes.

QUÈ EN FEM DE LES EMOCIONS?

(L’EDUCACIÓ EMOCIONAL DES DE CASA)

Dirigida a famílies de TOTS ELS CICLES: INFANTIL, PRIMÀRIA, ESO i BTX

Com eduquem la intel·ligència emocional des de casa per tenir famílies emocionalment sanes? Què són les emocions? Quin paper juguen en el nostre comportament? Cal donar nom, contenir-les i regular-les per gestionar el baròmetre emocional individual i familiar… i la pràctica del dia a dia!!

Xerrada a càrrec de Mª Helena Tolosa i Costa, mestra, logopeda, psicopedagoga i terapeuta familiar. Àmplia experiència en el camp de la formació de mares i pares, l’assessorament familiar, personal i d’adolescents.

AMPA INFORMA NUM 17 (pdf)

😉

http://www.mhelenatolosa.com/qui_soc.html

Guerra oberta a l’obesitat infantil

Salut Pública detecta que el 36% dels nens i nenes de la ciutat tenen sobrepès o són obesos.

CREIXEM SANS La iniciativa promou els hàbits saludables per evitar l’obesitat entre els més petits.

LA VANGUARDIA – JÚLIA MARTÍNEZ – ÀREA BCN – LVG201210130311LC (pdf)

Lluitar contra l’obesitat infantil. Aquest és l’objectiu del programa Prevenció de l’Obesitat Infantil a Barcelona (POIBA) impulsat per l’Agència de Salut Pública i que es porta a terme en 107 escoles de la ciutat amb la participació de 4.000 nens i nenes de tercer i quart de primària i les seves famílies. El programa inclou la iniciativa

Creixem Sans, que busca promoure uns hàbits saludables i evitar el sobrepès i l’obesitat entre els més petits. Entre aquests hàbits destaquen el realitzar com a mínim trenta minuts diaris d’activitat física, dormir entre nou i deu hores cada nit, beure suficient aigua, menjar de manera equilibrada i passar com a màxim dues hores al dia davant una pantalla de televisió, d’ordinador, etc.

MÉS HÀBITS SALUDABLES

Per tal de transformar alguns mals hàbits i inculcar-ne altres de saludables, Creixem Sans proposa diferents tallers participatius amb les famílies perquè, com explica el Dr. Carles Ariza, coordinador del programa POIBA de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, “les famílies tenen un paper clau perquè intervenen directament sobre la dieta dels infants, poden millorar les hores de son i el descans, i tenen capacitat per aconseguir que els nens o nenes disposin d’hores lliures per fer més exercici físic setmanal”.

Cal apuntar que l’obesitat és una malaltia que es considera un factor de risc de cara a patir malalties cròniques en arribar a l’edat adulta, com la diabetes, les afeccions cardíaques, la hipertensió arterial, l’ictus i alguns tipus de càncer, entre d’altres. A més, sovint les persones obeses patèixen problemes psicològics provocats per la discriminació social i tenen dificultats per relacionar-se amb els altres.

EPIDÈMIA DEL SEGLE XXI

Entre els nens i nenes que participen en l’estudi, s’ha detectat que el 20% té sobrepès i el 16% obesitat. Per sexes, el sobrepès és una mica més elevat en les nenes (21%) que en els nens (19%), però pel que fa a l’obesitat les xifres s’inverteixen: aquesta està present en el 18% dels alumnes d’entre 8 i 9 anys i en el 13% de les nenes.

Una de les tendències que mostren els estudis realitzats és que hi ha més obesitat en els nivells socials més desafavorits. En concret, l’índex d’obesitat és del 26% en el nivell socio-econòmic baix, del 16% en el mitjà i del 14% en l’alt.

CONSUMIR MÉS VERDURA

Pel que fa als hàbits alimentaris, “hem detectat que hi ha un elevat consum d’aliments poc saludables, i una manca de llegums i verdura en els àpats que fan els nens i nenes de nou anys de la ciutat”, afegeix el Dr. Ariza.

Segons l’estudi POIBA, quatre de cada cinc nens o nenes barcelonins no mengen suficient llegum, peix, ous i fruit secs a la setmana. Alhora, el consum setmanal de dolços i embotits és alt, a l’igual que el de refrescos i brioxeria. Concretament, una tercera part dels escolars pren refrescos i brioxeria cada dia i, per contra, el consum diari de verdures és molt baix i pitjor que el de fruites.

Programa de Prevenció de l’Obesitat Infantil a Barcelona (POIBA) (pdf)

%d bloggers like this: