Barcelona estrena super-ordinador: ja està a punt el Mare Nostrum 3

La màquina, que s’estrenarà al novembre, serà dotze vegades més potent que la predecessora.
SERÀ A LA UPC El Mare Nostrum 3 s’instal·larà, com els anteriors, vora el rectorat de la UPC.
PRESSUPOST Incorporar el nou superordinador requereix una inversió de 22,7 milions.
PREDECESSOR OBSOLET El Mare Nostrum 2 havia caigut del lloc 5 al 465 en el rànquing de superordinadors.
QUATRE ANYS DE RETARD La màquina que ha funcionat fins ara s’hauria hagut de canviar l’any 2008.

Per a què serveix el Mare Nostrum

Els superordinadors del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) han estat essencials per desenvolupar importants projectes d’investigació tant públics com privats. Alguns dels més emblemàtics són:

METEOROLOGIA I CLIMA

El departament de ciències de la Terra del BSCCNS utilitza la supercomputació per millorar la predicció meteorològica, els estudis de qualitat de l’aire i les investigacions sobre el clima.

COS HUMÀ

El departament de ciències de la vida pot estudiar, gràcies als superordinadors Mare Nostrum, com actuen les proteïnes a l’interior de les cèl·lules de l’organisme, així com desenvolupar projectes de genòmica.

ENERGIA EÒLICA

El BSC i la companyia Iberdrola mantenen una col·laboració científica per millorar el disseny dels molins de vent a partir de simulacions informàtiques de la interacció entre els fluxos d’aire i les turbines

PETROLI

Repsol i el BSC han creat un centre de recerca conjunt per utilitzar la supercomputació amb l’objectiu de millorar la detecció de dipòsits d’hidrocarburs i la seva explotació

SUPERCOMPUTACIÓ

Algunes de les companyies líders en el sector dels superordinadors, com IBM, Intel i Nvidia, tenen acords de col·laboració estable amb el BSC per millorar els seus productes.

INFORMÀTICA PERSONAL

Microsoft i el BSC han creat un centre d’investigació conjunt per millorar la computació en ordinadors personals i dispositius mòbils.

Noticia de LA VANGUARDIA – JOSEP CORBELLA.

El superordinador Mare Nostrum 2, el més potent d’Espanya, que durant els últims sis anys ha donat servei a la comunitat científica i a més de cent empreses encapçalades pels sectors de l’energia i la informàtica, ha mort.

En el seu lloc, s’instal·larà el Mare Nostrum 3, que ha de començar a computar al novembre i que serà unes dotze vegades més potent. El nou superordinador, en el qual s’invertiran 22,7 milions d’euros, donarà a Espanya una potència de càlcul competitiva per tornar a situar-se en els primers llocs mundials en supercomputació.

Encara que el Mare Nostrum 2 era el cinquè superordinador més potent del món quan va entrar en servei el 2006, en aquests sis anys havia caigut a la posició número 465 del rànquing. L’estratègia inicial del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS), la institució que gestiona els Mare Nostrum, preveia renovar els superordinadors cada dos anys per mantenir-se en primera línia, però les incoherències de la política científica espanyola i la crisi econòmica han acabat retardant quatre anys la construcció del nou superordinador.

El Mare Nostrum 3 estarà ubicat, igual com els seus predecessors, a la capella de Torre Girona, al costat de l’edifici del rectorat de la Universitat Politècnica (UPC). Això ha obligat a desmuntar el Mare Nostrum 2 per poder instal·lar la nova màquina al mateix espai de 120 metres quadrats, cosa que ha deixat durant unes setmanes sense servei els usuaris del superordinador.

Els mòduls del Mare Nostrum 2, que encara són útils, es repartiran entre els nodes de la xarxa de supercomputació espanyola, distribuïda entre diferents ciutats.

El Mare Nostrum 3 l’està construint, també com els seus predecessors, l’empresa IBM, amb la qual l’equip de supercomputació de la UPC desenvolupa projectes d’investigació conjunts des del 1996. Això no obstant, els processadors, en aquesta ocasió, no seran d’IBM, sinó d’Intel –concretament s’utilitzaran els xips Sandy Bridge–. El Mare Nostrum 3 tindrà a més una eficiència energètica més gran que la màquina anterior, de manera que consumirà un 44% més d’energia per a una potència de càlcul dotze vegades més alta.

Fonts relacionades amb el projecte recalquen que el nou superordinador ha de servir tant per crear riquesa com per millorar la vida dels ciutadans. Com a exemple de creació de riquesa a partir de la supercomputació, destaca la investigació finançada per Repsol per augmentar la probabilitat de trobar jaciments petrolífers en realitzar prospeccions. Cada prospecció té un cost d’uns 100 milions d’euros i una probabilitat d’encert d’aproximadament una entre sis. Els càlculs realitzats amb el Mare Nostrum 2 han permès elevar gairebé un 25% la possibilitat de trobar petroli en cada intent –que ara se situa al voltant d’una entre cinc–. En els propers anys, la potència del Mare Nostrum 3 hauria de permetre perfeccionar els algoritmes per augmentar encara més la probabilitat d’èxit.

En conjunt, per cada euro que el BSC-CNS rep d’inversió, genera cinc euros addicionals. Segons aquesta proporció, la inversió que s’ha fet en el Mare Nostrum 3 podria generar un retorn de l’ordre de 100 milions d’euros.

Com a exemple d’investigació orientada a millorar la vida dels ciutadans, però no directament a crear riquesa, destaca la seqüenciació del genoma de les cèl·lules de la leucèmia. És un projecte liderat per científics espanyols, destinat a millorar el tractament de les leucèmies i en el qual gran part de la computació s’ha realitzat al Mare Nostrum 2.

De tota manera, no són aquestes les úniques raons que han portat a finançar ara la construcció del Mare Nostrum 3. També ha estat determinant la participació d’Espanya a la xarxa europea de supercomputació Prace, a la qual es va comprometre Cristina Garmendia quan era ministra de Ciència i Innovació el 2010. Prace és una iniciativa impulsada des

de la Comissió Europea per pal·liar el retard en supercomputació respecte als Estats Units, ja que suposa un hàndicap per al desenvolupament científic i tecnològic d’Europa. Si Espanya hagués incomplert el compromís de construir un dels nodes principals de Prace, hauria hagut de compensar els països socis de la xarxa europea.

El que ha permès desbloquejar el finançament per al Mare Nostrum 3 ha estat un acord concret entre el Govern central i la Generalitat sobre la disposició addicional tercera de l’Estatut, que estableix les inversions que l’Estat ha de fer en infraestructures a Catalunya. Segons dades facilitades per la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat, l’Estat aportarà deu milions d’euros corresponents a la disposició addicional tercera de l’any 2010, que representen un 44% de la inversió necessària per incorporar el Mare Nostrum 3. Uns altres 6,2 milions (27% de la inversió) procediran de fons europeus Feder, previstos per estimular el desenvolupament econòmic de regions europees. Un milió més (4,4%) vindrà de fons tecnològics europeus. I serà el mateix BSC-CNS qui aporti els 5,5 milions restants (24,2%) a partir dels seus propis recursos.

El Mare Nostrum 3 entrarà en servei en dues fases. La primera ha d’arrencar el novembre amb una potència de càlcul inicial de 700 teraflops (o 700 bilions d’operacions per segon). Aquesta potència és més de set vegades superior als 94 teraflops del seu antecessor. La segona fase es retardarà fins al gener, quan la màquina superarà els 1.000 teraflops (o un petaflop, unitat equivalent a mil bilions d’operacions per segon).

El nou superordinador no se situarà entre els cinc més potents del món com va fer el Mare Nostrum 2 quan va entrar en servei el 2006. El més probable és que se situï entre els llocs 30 i 40 a la llista Top 500 dels superordinadors més potents. Fonts relacionades amb el projecte indiquen que no s’ha volgut fer una màquina per quedar bé en el rànquing, sinó una màquina útil per als investigadors, per la qual cosa s’ha sacrificat velocitat punta a canvi d’una arquitectura de computació més útil.

%d bloggers like this: