Retard digital a les aules

ENSENYAMENT – El món acadèmic insta a revisar currículums i canviar la manera d’examinar en l’era digital.

Amb les tecnologies integrades a la vida diària, els experts denuncien que l’escola és encara una “illa” al marge. Reclamen una revisió dels currículums i els mètodes d’avaluació per adaptar-los a l’era digital.

ARA – SÒNIA SÁNCHEZ  – Retard digital a les aules (pdf)

A finals del segle XX ens sabíem de memòria els números de telèfon dels familiars i amics més pròxims. Avui la majoria de gent només és capaç de recordar-ne un o dos, però ni tan sols aquests cal tenir-los al cap, perquè només són a un toc de pantalla al mòbil. L’ordinador, la tauleta o el mòbil s’han convertit en eines fonamentals del nostre dia a dia, tant personal com laboral. Sempre a l’abast per compartir-hi o consultar-hi informació abans de prendre cap decisió. Per què encara obliguem els nens, doncs, a respondre a preguntes amb l’única ajuda d’un paper i un bolígraf?

“El que va ser la calculadora fa 40 anys és avui internet”, resumeix el director del grup didàctica innovació i multimèdia (DIM) de la Facultat d’Educació de la UAB, Pere Marqués, i recorda que fins fa uns anys encara es feia aprendre els alumnes a fer arrels quadrades i se’ls prohibia fer servir la calculadora als exàmens. Ara això passa amb internet. Per Marquès, els alumnes del futur “deixaran de memoritzar tot el que no els cal perquè ja és a internet” i alliberaran espai a la seva memòria per aprendre altres coses més útils en la societat del coneixement.

“Tots som ja una mica ziborgs , portem una memòria externa al dispositiu que tenim a la butxaca”, coincideix el professor de psicologia de l’educació de la UAB Carles Monereo, que moderarà una de les taules de debat a la pròxima jornada del Consell Escolar de Catalunya titulada L’impacte i la contribució de les tecnologies digitals en l’educació . Monereo aposta també perquè els currículums escolars “s’estructurin d’acord amb els problemes prototípics dels ciutadans” i que els continguts mínims exigibles deixin de banda “tot el que no serà útil als alumnes en la seva vida quotidiana”.

En la mateixa línia, el professor del departament de psicologia evolutiva i de l’educació a la UB César Coll reclama “revisar en profunditat el currículum” de l’ensenyament obligatori, “no per afegir-hi més hores d’ús de les tecnologies sinó per repensar totes les matèries en el marc d’una cultura digital”.

Una avaluació massa tradicional

El currículum, diuen els experts, hauria de promoure capacitats necessàries per a “un ciutadà del segle XXI”, com la recerca d’informació i la seva anàlisi crítica, el treball en equip, la resposta flexible a problemes complexos i la producció de coneixement. “No tinc cap dubte que les noves tecnologies poden millorar els resultats escolars”, sentencia Coll, i assenyala que, de fet, ja ho estan fent ara. “L’avaluació posa a prova el que l’alumne ha après dins i fora de l’escola. I els nens que tenen accés a aquestes eines a casa amb una orientació correcta dels pares tenen més bons resultats que els que no ho tenen”, explica el professor.

Els tres experts coincideixen, però, que els mètodes d’avaluació encara són massa tradicionals per poder constatar aquesta millora dels alumnes, que ha de ser competencial i no memorística. “No es tracta de traslladar els qüestionaris de paper a l’ordinador”, adverteix Marquès, sinó d’integrar les eines tecnològiques en la manera d’examinar. Monereo també és molt partidari d’aquest canvi, sobretot en les proves de selectivitat, en què caldria -diu- “introduir les tecnologies com a eines per resoldre problemes”. “Ja no viatgem com abans ni ens relacionem com abans: les tecnologies han transformat la nostra vida, però encara avui s’obliga els nens a deixar-les a la porta de l’escola”, reflexiona Coll. També, segons Monereo, fets com la prohibició dels mòbils a classe en alguns centres alerten del “perill” que l’escola esdevingui una “illa” enmig del mar digital.

Coll no creu que sigui un problema de recursos, tot i que demana “un esforç” a l’administració en aquest sentit, perquè “la connexió a internet no és encara tan bona com hauria de ser” a les escoles catalanes. Però a més dels equipaments, cal treballar encara en la “formació del professorat” per a aquesta nova educació en l’era digital, apunta.

Formació del professorat

Aquest és un altre punt d’acord dels estudiosos: la necessitat de formar el professorat perquè “deixi d’entendre l’ensenyament com una transmissió d’informació” i es prepari per “donar eines als alumnes perquè treguin tot el suc d’aquesta informació, els sigui funcional i la sàpiguen utilitzar per construir alguna cosa nova”, resumeix Monereo. De fet, tot i ser “nadius digitals”, els alumnes d’avui no poden aprendre sols les possibilitats i els riscos que obren les tecnologies de la informació i la comunicació. Cal que els professors els ensenyin els criteris correctes per buscar i tractar la informació i a navegar de manera segura pel ciberespai. Marquès conclou: “Hi ha molta por, com passava abans amb l’educació sexual; mestres i pares pensen que els nens ja ho aprendran per ells mateixos perquè són nadius digitals. És un error, perquè ells sols sovint ho aprenen malament, com passa amb l’educació sexual”.

%d bloggers like this: