Hi ha una nova manera de llegir.


La pantalla transforma el món editorial.

El sector editorial, sacsejat per la tecnologia, no tornarà a ser el mateix.

L’SPOTIFY DELS LLIBRES Per una tarifa de 10 euros al mes, es pot ser lector sense límit a 24symbols i Booquo
NOVES EMPRESES Floreixen les que creen ebooks enriquits, híbrid de llibre i audiovisual
LECTURA EN PANTALLA El dispositiu pot suggerir lectures que complementen el fragment llegit
JAVIER CELAYA “L’editor deixarà de tractar l’autor com un subordinat per veure’l com un soci”

La Vanguardia – XAVI AYÉN L’hospitalet de Llobregat – 8/10/2012 – Hi ha una nova manera de llegir (pdf)

Els rotllos de papir –material procedent de les plantes aquàtiques del riu Nil– van fer les delícies dels lectors en els temps d’Alexandre el Gran, fins que van ser substituïts pel pergamí –fet de pell de cap de bestiar– en un procés que es va estendre almenys al llarg de sis segles. Encara que no som antics egipcis, i encara que el llibre electrònic suposa tan sols un 3% de la facturació del sector, la lectura en pantalla és la tendència que més pujarà en el futur. Malgrat la crisi, el nombre d’e-books a Espanya es va incrementar un 243% el 2011, i en el que va del 2012 ja suposa un 22% del total de títols editats. Els editors –reunits la setmana passada al saló Liber, al recinte Gran Via de Fira Barcelona– intenten reaccionar davant el nou món, que transforma els hàbits de lectura, d’escriptura i els papers que cada un tenia en la funció. Vegem.

The next big thing, la cosa de què tothom parla, és la tarifa plana per llegir. És la lectura per subscripció, batejada com l’ Spotify dels llibres. Si pagant uns 10 euros al mes, tinc accés a tota la música del món per què no fer el mateix amb les novel·les o els assajos? Els pioners han estat 24symbols, amb seus a Madrid i Londres, que compten al seu catàleg amb els e-books d’Anagrama, Roca, Alba, Impedimenta, Nórdica o Rei Lear, a més de molts clàssics de lliure accés. Els llibres es poden llegir tots de franc si s’accepta publicitat, o pagant una quota. Davant aquesta aposta independent, els grans grups –Planeta i Bertelsmann, a través de Cercle de Lectores, empresa en què aquests dos ferotges competidors han esdevingut socis– han llançat Booquo, un portal que permet llegir e-books i revistes i, a més, llogar pel·lícules. Qualsevol usuari pot accedir-hi, pagant per continguts solts, o bé una tarifa plana mensual (gairebé de 10 euros, com a 24symbols) que dóna accés il·limitat als e-books i revistes. Els dos portals permeten accessos simultanis –perquè tota la família pugui llegir alhora– però, si ho comparem amb Spotify, veiem de seguida que els seus catàlegs són més reduïts.

Arantxa Mellado, coordinadora de Liber Digital, aclareix que “costa molt de convèncer els editors espanyols perquè cedeixin els seus títols a aquestes plataformes en streaming, o de lectura al núvol, perquè estan acostumats a la venda per descàrrega”. Si 24symbols paga les editorials segons les pàgines realment llegides de cada obra, Booquo té canals temàtics dirigits per una persona rellevant de cada àrea: Javier Celaya al món digital, Eduardo Punset en ciència, Lorenzo Silva en novel·la negra… La creació de comunitats actives suposa un plus respecte al model de descarregar-se un llibre a, per exemple, els portals de La Central, Laie, llibres. cat, Casa del Llibre o Fnac, encara que, en contrapartida, en aquests es pot trobar gairebé tot, com a l’iBookstore d’Apple, Amazon o Kobo.

Tot, dins del que hi ha en ebook, que no és gaire. Els experts no creuen que hi hagi més de 21.000 e-pubs –el format més universal de llibre electrònic– en espanyol i català, davant un mercat de diversos milions en anglès. “Aquest és el gran problema –apunta Mellado–, que no hi ha continguts”.

Aquest lament serveix per al que suposa passar llibres ja existents al format electrònic. Però floreixen noves empreses que creen directament e-books de contingut enriquit, format híbrid entre el llibre de tota la vida, l’audiovisual i el videojoc, i que inclou les apps per a telèfons mòbils i tauletes: editorials com Sanoen, Arkinauta, La Tortuga Casiopea o Itbook són empreses joves que veuen com gegants com Apple destaquen de tant en tant les seves creacions, sovint llibres infantils. Estan creant una nova manera de llegir, ja que el lector pot dibuixar, veure vídeos, escoltar cançons, interactuar, ampliar dades… “Això porta al seu torn una forma diferent d’escriure –apunta Mellado–. Els escriptors hauran de començar a pensar en això, perquè aquests nens que llegeixen en iPad, tal com vagin creixent, mantindran la seva exigència de productes més elaborats. Parlem a llarg termini, perquè per a mi és inconcebible llegir una novel·la que no sigui una successió de text, però aquestes generacions…”. Noemí Pes, de La Tortuga Casiopea, explica que “al principi els il·lustradors no creien en això: ‘És com si em fes una operació de canvi de sexe’, em va dir un. La indústria del llibre en paper treballa d’una manera individualista, l’autor fa el text i l’il·lustrador els dibuixos, cada un a casa seva, però als llibres digitals es treballa en equip, l’il·lustrador ha d’estar parlant amb el programador, el dissenyador, l’escriptor… S’assembla més a la publicitat o el cinema, amb tempestes d’idees i debats constants”.

El basc Javier Celaya, de la consultora Dosdoce, és un dels gurus de l’edició digital. Apunta, fins i tot l’interès per a un lector tradicional d’aquesta nova manera de llegir, ja que “mentre estàs llegint un assaig, per exemple, se t’obre un requadre a la pantalla que et recomana altres lectures per complementar això, et diu: ‘Si vol conèixer la tesi contrària a aquesta, llegeixi aquest fragment del llibre tal’”. I apunta altres vies de negoci com la fragmentació de continguts –“ja ho feia Dickens, novel·les en lliuraments setmanals-“, la venda de singles –“llibres curts, que es llegeixen en una hora, a molt baix preu”, com els de Sigueleyendo.es– o una cosa que permet la tecnologia, com “vendre els llibres per peces, sol alguns capítols que sumem als d’un altre llibre, el que fan els universitaris amb les fotocòpies”.

El sacseig tecnològic té una conseqüència inevitable: la confusió de funcions. Abans, l’autor escrivia, l’agent venia, l’editor editava, el llibreter venia… “La cadena de valor del llibre era clara i vertical. Si es trencava una baula es trencava tot”, sintetitza Mellado. Però, avui, tots poden fer de tot: l’autor pot editar-se, els agents corregeixen i suggereixen canvis als manuscrits dels seus autors, els editors venen drets… “La tecnologia permet la connexió directa entre autor i lector –apunta Mellado–. Així que, si l’escriptor passa per altres punts diferents, és per enriquir el resultat, ja no és una cadena de valor, sinó una xarxa”. Ho sap Ángel María Herrera, director de Bubok, que afirma, sobre la seva identitat: “No sé gaire bé el que som, ens han anomenat de tot, i no sempre coses boniques, però la realitat és que fem d’editors, agents, llibreters, distribuïdors, prestem serveis…”

Si la britànica J.K.Rowling ha creat el web Pottermore, on ven directament els llibres electrònics de Harry Potter, queda clar que qualsevol autor supervendes pot avui fundar la seva pròpia editorial a internet per comercialitzar els seus llibres. “És un toc d’avís per als editors”, creu Mellado. “Vázquez Figueroa va venir a autoeditar-se amb nosaltres a Bubok –recorda Herrera–, perquè algú que ha venut vuitanta milions d’exemplars, s’emporta els seus lectors a onsevulga que vagi”. Celaya diu que “els editors han de donar millor servei als seus autors i als seus lectors, centrar-se en ells. Per exemple, han d’oferir als escriptors una transparència més gran en les xifres de vendes perquè als webs ja els tenen en temps real. I, amb les tarifes planes, se li pot dir a un autor: ‘Mira, no sé què passa, que tothom s’encalla al capítol sis del teu llibre’… És una informació molt útil per al creador”.

Per a Celaya, al món digital, les editorials no podran passar sense donar un plus als seus autors (per exemple, en promoció i visibilitat) ni als seus lectors (per exemple, creant clubs de lectura a la xarxa). No és, diu, que les noves tecnologies s’ho vagin ara a menjar tot, no, sinó que “sobreviurà el que fragmenti: el que tingui un terç de les seves vendes en llibreries tradicionals, un terç en plataformes digitals com ara iTunes o Amazon, i un terç de venda directa, un altre tabú que alguns hauran de trencar. L’editor és necessari, per crivellar el producte i consolidar-lo al mercat, però ha de donar a l’autor tota la informació que té –per exemple, sobre el lloc, dia i hora en què més el compren– i tots els serveis que ja li donen les plataformes. Ha de deixar de tractar-lo com a un subordinat, i veure’l com a un soci”.

Com puc publicar el meu propi llibre

Proliferen els portals d’autoedició, pels que qualsevol que tingui una obra escrita pot posar-la en venda directament. Aquesta autoedició és cada vegada més sofisticada: avui ja pot un corregir-se no sol les faltes ortogràfiques, sinó les estilístiques, les estructurals, i fins i tot dissenyarse la posada en pàgina i introduir audiovisuals.

Author Solutions. L’estiu passat, la britànica Penguin va comprar aquest portal per 90 milions d’euros. Cobra entre 800 i 1.200 euros als autors per aquest servei.

iAuthor. Plataforma d’Apple que és el terror de les editorials de llibres de text. S’ofereixen plantilles perquè el mestre col·loqui continguts i es fabriqui els seus propis llibres, que després distribueix entre els alumnes.

Bubok Writer. Aquesta empresa espanyola permet crear el teu propi llibre en qualsevol format. L’eina permet escriure directament, importar altres documents i comercialitzar el llibre directament.

Amazon. El fenomen internacional més remarcable han estat els seus e-books autoeditats –per a format Kindle– a través d’un senzill programa.

Apyee. Un pas més, ja que aquesta aplicació genera continguts enriquits –amb vídeos, gràfics interactius, sons, jocs…– i connexions amb les xarxes socials.

Quin és el preu just?

El sector del llibre debat també quin és el preu just per a un e-book. Javier Celaya defensa “el preu dinàmic”, que canvia segons les circumstàncies. Com arrob@books de Cercle de Lectors, que té franges entre els 4,99 i 9,99 euros, però que fa llançaments a 0,99 euros si es compra en les primeres 48 hores de la sortida al mercat. Roca Editorial va baixar un dia 3 euros el preu dels seus e-books i va aconseguir milers de vendes addicionals. Altres segells regalen un llibre concret durant un dia. Celaya trenca un tabú en preguntar-se: “El preu fix ens protegeix realment? Perquè si tots els llibres costen el mateix, el que diferència a un portal de l’altre és el servei i en això Apple i Amazon donaran mil voltes als petits”. Jorge Herralde replica que “quant al llibre en paper, les experiències als EUA i la Gran Bretanya mostren clarament que eliminar el preu fix condueix al tancament de llibreries, encara que al món digital tot està per veure”. Arturo Puig, d’Itbook, explica que “nosaltres vam llançar de franc el primer volum d’una sèrie de llibres infantils, i vam cobrar els següents, a 1,5 euros cada un”. Mentrestant, a la banda del contingut gratuït, Parents to Parents (P2P) permet descarregar i compartir de franc llibres de text i materials didàctics.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: