Les escoles tindran un protocol per atendre alumnes amb TDAH

La guia, impulsada per les famílies, és part del pla contra el fracàs escolar

La Vanguardia – ANA MACPHERSON – 7/10/2012 – LVG201210070471LC (pdf)

Les escoles catalanes disposaran a partir d’ara d’un protocol d’actuació específic per a alumnes afectats per dèficit d’atenció, amb hiperactivitat o sense. La guia d’actuació és producte d’un llarg recorregut de les associacions de TDAH de Catalunya que el 2007 van aconseguir ser sentides al Parlament.

El Departament d’Ensenyament va incloure aquest projecte dins del pla de xoc contra el fracàs escolar i ha aprovat aquest protocol que se suma a la guia per a la dislèxia, que ja té un any de vida, i altres plans en elaboració que preveuen altres trastorns d’aprenentatge més complexos, com el de l’espectre autista.

La tasca diària a l’aula s’enfronta amb un volum de trastorn d’aprenentatge que es calcula que abasta al 15% dels nens. Dislèxia i dèficit d’atenció són els més freqüents –aquest últim s’estima present en fins al 7% dels nens– i els professors necessiten saber com cal actuar.

“El fet que un nen amb TDAH sigui atès de manera adequada al seu trastorn, se li ensenyi de manera que pugui progressar i se l’avaluï conforme a aquesta realitat avui depèn de la sort”, explica Elena O’Callaghan, presidenta sortint de la Federació Catalana d’Associacions de Familiars i Afectats pel TDAH (FacafaTDAH) i de TDAH Catalunya. Aquesta extrema variabilitat en l’actuació de les escoles suposa per a la majoria de les famílies continus enfrontaments amb els professors, canvis d’escola, i una freqüent peregrinació per equips d’assessorament i avaluació. Les associacions es queixen de com contínuament han de sentir un “no crec en això” o “és un invent americà” en boca dels responsables de decidir si un nen té unes necessitats educatives especials. Això ha acabat amb aquest protocol “que serà d’obligat compliment i deixa molt clar que el TDAH existeix i que les escoles han de respondre”, assenyala O’Callaghan.

El protocol proporciona als professors criteris d’observació per identificar el problema (no per diagnosticar-lo). I, molt espel’aula i en el context escolar, la qual cosa inclou la relació amb la família.

“Els informes de l’escola dels adolescents que tractem començaven a segon de primària amb un ‘es distreu; no acaba les tasques; li costa de seguir les instruccions’ que es repeteix a tercer, a quart, on ja s’afegeix ‘dificultat en comprensió lectora’ i així continua fins a tercer d’ESO, amb un ‘de vegades no fa els deures i a classe està totalment passiu i apàtic’. Era visible, oi?”, es pregunta la neuropediatra de Sant Joan de Déu Anna Sans, directora de la Unitat de Trastorns de l’Aprenentatge Escolar (UTAE). “Amb aquests senyals, cal començar a actuar abans. El fracàs escolar no s’esmena al final de l’ESO, sinó des de primària”, insisteix.

Segons ella, la implantació d’aquests protocols d’actuació han de ser exigibles. “El de dislèxia, per exemple, disposa de mesures senzilles i que tenen un impacte claríssim en l’evolució del nen i en el seu èxit escolar, com donar-los més temps per llegir i escriure, afavorir la fluïdesa lectora amb exercicis que requereixen cinc minuts diaris, no més, o facilitar-los exàmens orals on demostrar que ho saben”. Inicialment, informació completa perquè puguin entendre com pensa i actua un nen amb TDAH. Els experts del departament creuen que aquest coneixement canvia radicalment les possibilitats d’actuar sobre aquest alumne. La guia, a més, posa a disposició dels professors una sèrie de mesures educatives validades que es poden utilitzar a l’aula i en el context escolar, la qual cosa inclou la relació amb la família.

“Els informes de l’escola dels adolescents que tractem començaven a segon de primària amb un ‘es distreu; no acaba les tasques; li costa de seguir les instruccions’ que es repeteix a tercer, a quart, on ja s’afegeix ‘dificultat en comprensió lectora’ i així continua fins a tercer d’ESO, amb un ‘de vegades no fa els deures i a classe està totalment passiu i apàtic’. Era visible, oi?”, es pregunta la europediatra de Sant Joan de Déu Anna Sans, directora de la Unitat de Trastorns de l’Aprenentatge Escolar (UTAE). “Amb aquests senyals,  cal començar a actuar abans. El fracàs escolar no s’esmena al final de l’ESO, sinó des de primària”, insisteix.

Segons ella, la implantació d’aquests protocols d’actuació han de ser exigibles. “El de dislèxia, per exemple, disposa de mesures senzilles i que tenen un impacte claríssim en l’evolució del nen i en el seu èxit escolar, com donar-los més temps per llegir i escriure, afavorir la fluïdesa lectora amb exercicis que requereixen cinc minuts diaris, no més, o facilitar-los exàmens orals on demostrar que ho saben”.

Primers senyals, als 5 anys

Més de la meitat dels trastorns d’aprenentatge, que afecten el 15% dels escolars, donen senyals clínics abans dels 5 anys, tot i que arriben a la consulta de l’especialista als 10. Però els metges creuen que són visibles des del començament. Alguns exemples:

El nen que serà diagnosticat de dislèxia, a P-4 ja mostra dificultats de lectura, tal com solen reflectir les seves notes.

Un TDAH aviat es veu incapaç de controlar la seva conducta com ho fan els altres a la seva edat.

Una discalcúlia surt a P-3 quan el nen no és capaç de comptar un nombre petit d’objectes.

El repartiment de transtorns

4 per aula

El dèficit d’atenció copa el 34% de les consultes per trastorns d’aprenentatge. El 19%, dislèxia, i el 10%, tots dos. Si el 15% dels escolars tenen algun trastorn, a cada aula n’hi ha 4 o 5.

%d bloggers like this: