Una tesi exalça l’ús del mòbil a l’escola


L’investigador aposta per acabar amb la prohibició dels smartphones en les aules i per estendre el seu ús com a eina pedagògica.

L’autor d’una tesi doctoral advoca per acabar amb la prohibició i la persecució a les aules dels dispositius mòbils, especialment dels telèfons intel·ligents, i per potenciar la seva utilització com a eines al servei de l’aprenentatge dels alumnes.

L’investigador, Germán Velásquez, que ha presentat el seu treball a la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, ha analitzat diversos casos d’aplicació d’aquests aparells amb una finalitat didàctica. La seva conclusió és que, amb l’orientació adequada, els smartphones, les càmeres digitals, etc. són tan vàlids en les classes com els quaderns o els llapis. De fet, segons el seu criteri, tots ells tindrien la mateixa finalitat: elaborar material útil per a l’estudi i la reflexió.

Velásquez s’ha centrat en les produccions audiovisuals desenvolupades amb aquest instrumental al Col·legi Colombo Francès de Medellín (Colòmbia), tot i haver exposat per primera vegada aquests resultats a Barcelona. El doctorand, que ha estat codirigit pels professors Fernando de Felipe i Iván Gómez, aclareix que la resistència que ha detectat entre els docents a l’hora d’incorporar els mòbils en la dinàmica de les escoles no és l’únic problema que s’ha de superar en aquest terreny.

I és que, segons la seva opinió, aquesta plataforma encara no compta amb un llenguatge propi, una modalitat genuïna que permeti obtenir el màxim profit de les característiques dels aparells de gravació i del suport de difusió. En aquest aspecte, hi ha un concepte clau per entendre l’abast d’aquesta nova via educativa: la “autocomunicació”, terme encunyat pel catedràtic Manuel Castells.

Es tracta de la “possibilitat d’expressió individual a través de canals que poden arribar a tota la societat”, un fenomen que es dóna amb una intensitat elevada entre els més joves i que, en opinió de l’investigador,” no s’ha de prendre a la lleugera “per la seva capacitat de” fer imaginaris, transformar l’estètica i el gust col·lectius i influir en els mitjans”.

La idea d’aquest autor no es refereix a l’ensenyament virtual o e-learning, sinó a la clàssica, és a dir, a la presencial, en la línia del que proposa les últimes edicions de la Conferència Iberoamericana en Sistemes, Cibernètica i Informàtica , celebrada cada estiu a Orlando (Estats Units).

Fa anys que allà els dispositius portàtils van deixar de ser vistos com elements nocius que distreuen els nens i adolescents de les seves obligacions i que dispersen la seva atenció. A més, moltes de les experiències més prometedores comentades en aquest fòrum i en altres similars, com el Mobile World Congress de Barcelona, provenen d’àrees que no són precisament potències econòmiques: Amèrica Llatina, Àfrica Subsahariana.

Font: LA VANGUARDIA via CATEI.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: