Per què els pares no em parlen de sexe?


Als pares se’ls fa una muntanya parlar de sexe al seus fills en etapa infantil (entre 6 i 12 anys). La mainada, en ple desenvolupament, s’acaba informant sobre sexualitat a través dels companys d’escola i dels mitjans de comunicació. La informació que obtenen no és la més adequada, ni beneficiosa. Els nens troben a faltar que els pares els eduquin en aquest sentit.

Educació sexual adequada

L’objectiu de l’educació sexual infantil és ajudar a comprendre-la parlant-ne amb informació real i adaptada a l’edat.

LA VANGUARDIA – Susana Cañamares Martínez S. CAÑAMARES MARTÍNEZ, psicòloga clínica infantil i juvenil, Institut Universitari Dexeus.

Encara que el terme sexualitat s’associa freqüentment a pràctiques sexuals concretes i adultes, la sexualitat no és una cosa que tenim. És el que som. És la manera en què sentim, expressem, comuniquem i intimem. La manera en què donem i rebem plaer amb la paraula i els cinc sentits del nostre cos. No es pot deslligar de l’afecte, de la relació i de l’intercanvi.

Es tracta d’un procés global i en desenvolupament continu que es manifesta de manera diferent en cada període de la vida, i passa per diferents etapes fins a arribar a la genital i adulta.

Descobrir i explorar el cos, experimentar plaer a través de carícies afectives de persones a qui s’està vinculat, identificar-se amb el propi sexe, autoestimular-se, sentir curiositat per paraules que es van aprenent (embaràs, part, menstruació, coit…), així com conèixer i assumir els canvis que es van produint en el seu cos i en el de l’altre sexe, no deixen de ser manifestacions diferents d’aquest desenvolupament.

En general, els nens s’informen sobre sexualitat a través dels seus companys i dels diferents mitjans de comunicació. La informació que reben és esbiaixada, imprecisa i en molts casos falsa. S’arriben a formular un ideal de sexualitat desconnectat de la realitat i de les seves pròpies vivències.

En diferents enquestes, els nois declaren que els hauria agradat que els seus pares fossin els seus principals educadors sobre la sexualitat. També l’escola hauria de tenir un paper actiu en la formació esmentada. A més a més, família i escola haurien de tenir pautes comunes d’actuació.

Cada vegada hi ha més acord entre els psicòlegs i els educadors en la conveniència que l’educació sexual s’hagi d’iniciar en les primeres etapes infantils. Primer, perquè en aquestes edats ja es tenen inquietuds i comportaments de contingut sexual. Després, perquè és important poder transmetre amb temps –a més d’informació– actituds, valors i models de comportament apropiats.

Educar en la sexualitat de manera adequada a edats i nivells maduratius no és avançar esdeveniments o estimular una sexualitat que no vagi d’acord amb l’edat. És permetre que el nen comprengui què li passa al seu cos i a les seves emocions, que ho pugui viure amb naturalitat, lluny d’estereotips i distorsions, i sigui capaç de donar nom a les seves pròpies sensacions i desitjos.

Que el nen disposi d’informació real i adequada el protegirà de fer actes que no desitja o per als quals no se sent preparat pel fet de creure que és el que s’espera que faci. És un factor protector de comportaments sexuals de risc. Li permetrà entendre que la realitat és el que sent i no el que ha vist a través de mitjans de comunicació o el que ha sentit al pati de l’escola.

Per a l’establiment d’una educació sexual adequada cal obrir canals efectius de comunicació amb el nen, en un clima d’escolta, empatia i confiança sabent que se’l respecta. Es recomana donar informació sobre el que passarà amb una mica d’antelació perquè no se sorprengui ni visqui els canvis amb sobresalts, bo i entenent que no hi ha normes rígides ni úniques. Això permetrà a l’educador veure com va evolucionant en el camí cap a una sexualitat adulta.

En aquesta etapa s’elaboren processos molt importants. Han d’aprendre a acceptar el seu cos i el dels altres amb els canvis que es van produint (tenint en compte la pressió important que exerceixen els mitjans de comunicació amb models corporals allunyats de la realitat), i adoptar així una imatge corporal adequada.

El fet de valorar com adquireixen actituds i comportaments com la coqueteria, la seducció (sense ferir-se i sense ferir), conèixer les expectatives i creences que tenen respecte als seus primers contactes amb el sexe oposat, etcètera, permet acompanyar-los en el procés reconduint les falses creences i acceptant la seva individualitat.

Fomentar des dels primers anys hàbits saludables i una bona autoestima, reforçar-los en la importància i la responsabilitat de la presa de decisions, promoure la seva autoconfiança i transmetre valors respecte a l’amor, a les relacions i al respecte per un mateix i pels altres, són elements essencials que determinaran el seu posicionament en les relacions de parella (i en molts altres aspectes de la seva vida posterior).

L’objectiu de l’educació sexual infantil és ajudar a comprendre la sexualitat parlant-ne amb informació real i adaptada a l’edat del nen i permetre l’adopció de conductes i actituds adequades, vincular la sexualitat a la resta de dimensions i necessitats que formen la persona: afectives, d’expressió, de coneixement i de relació.

LVG201209300381LC (pdf)

Del bolquer al preservatiu

L’educació afectivosexual comença abans del naixement i ha de ser gradual: cal dir-ho tot però no de cop.

LA VANGUARDIA – Cristina Ramírez Roa C. RAMÍREZ ROA, professora de la Universitat de Barcelona.

Fa més de vint anys que col·laborem en l’àmbit de l’educació sexual i hem anat observant qüestions molt interessants: la velocitat a la qual es cremen les etapes del desenvolupament; sembla que ens hem entossudit a fer grans els petits mentre –i aquí rau la paradoxa– els joves volen ser eternament adolescents. En segon lloc, la quantitat d’informacions, opinions i missatges clarament repressius o obertament irresponsables que ens col·loquen en una situació molt compromesa quan ens sentim responsables de la parcel·la de la sexualitat de nens i nenes.

Però les coses no s’esdevenen tan de pressa; no es passa directament del bolquer al preservatiu. Les persones maduren, aprenen i experimenten i cada experiència no hauria d’arribar abans del que li correspon. Ens preocupen els nens hiper-sexualitzats, les lolites i els adams en miniatura perquè pensem que l’educació sexual ha de seguir un itinerari organitzat i adaptat.

El nostre sistema d’actuació és un decàleg educatiu a seguir, una proposta senzilla però no simple, oberta però respectuosa i fonamentalment pràctica:

1. L’educació afectivosexual comença abans del naixement i ha de ser gradual: cal dir-ho tot però no de cop.

2. Ensenyeu a acceptar-se a si mateix i a mantenir un diàleg emocional coherent, cosa que requereix una educació emocional de qualitat.

3. Sempre hi ha una resposta: eviteu les evasives. Cal respectar i tenir en compte el nivell de desenvolupament de la persona; així que les informacions han de ser clares, precises i adaptades a l’edat.

4. Eviteu els exemples de la naturalesa: els nens no són biòlegs ni entomòlegs.

5. Empreu la tècnica de la naturalitat, el respecte, la paraula adequada i el missatge oportú.

6. Que els adults, pares, mestres i tutors serveixin com a exemples dels seus fills i alumnes.

7. L’educació afectivosexual és molt més que informació sexual i molt diferent de la mecànica sexual.

8. Estigueu ben informats i busqueu educadors amb garantia de qualitat i qualitats personals i professionals.

9. Reforceu valors fonamentals com la intimitat i el respecte.

10. Aquest punt el pot completar el lector.

Dels amors de guarderia als nòvios cangur hi ha un camí ple d’experiències i aprenentatges que han de basar-se en el respecte mutu, i la millor manera de prevenir les conseqüències d’una sexualitat precoç i de conseqüències indesitjables és el plantejament seriós, progressiu i eficaç d’una Educació Sexual amb majúscules.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: