El rerefons ideològic de la llei educativa


LVG201209300441LC (pdf)

Els experts hi veuen més intencionalitat que novetats pedagògiques.

La Vanguardia- JOSEP PLAYÀ MASET

La nova llei d’educació proposada pel ministre Wert té una doble lectura: d’una banda, la faceta més pedagògica, encaminada a intentar millorar els resultats acadèmics i, de l’altra, el seu vessant ideològic, que té com a objectiu final l’homogeneïtzació dels sistemes educatius transferits a les comunitats autònomes.

Les mesures pedagògiques (anticipació dels itineraris, reforç de matèries instrumentals, menor diversificació, FP dual…) apleguen cert consens, encara que es mantenen els temors per la falta de recursos i la possibilitat que es redueixi la flexibilitat. El grau d’acceptació es mou entre l’aplaudiment dels representants dels centres privats i concertats i les queixes dels sindicats d’ensenyants que temen que es repeteixi la mateixa història de sempre i sense recursos. Però on la llei concita una oposició frontal és en la seva voluntat centralitzadora, de recuperació de competències cedides a les comunitats.

La Vanguardia ha consultat l’opinió de cinc experts de l’àmbit educatiu per avaluar les mesures més polèmiques: Joaquim Prats, Jaume Sarramona, Miquel Martínez, Xavier Masllorens i la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau.

REVÀLIDES – Condicionen la formació

LOMQE. Hi haurà quatre avaluacions externes. “Els criteris d’avaluació i característiques generals de les proves (…) seran fixades pel Govern per a tot el sistema educatiu espanyol, prèvia consulta a les comunitats autònomes”. A primària, n’hi haurà una a tercer i una altra a sisè, sense conseqüències acadèmiques. A l’ESO, n’hi haurà una altra, segons vagin al batxillerat o a l’FP. I una quarta al final del batxillerat que substituirà la selectivitat, encara que les universitats podran fer també les seves pròpies proves d’accés.

Reaccions. “És el tema més preocupant –diu el pedagog i catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona Jaume Sarramona–, perquè qui determina l’avaluació, condiciona la formació. I que consti que no m’oposo a les proves externes d’avaluació, que des del Consell d’Evaluació sempre hem sol·licitat. A Catalunya es fan des del 2001, però el que no té sentit és que sigui el Ministeri qui les fixi. És cert que ja amb el govern Aznar es van voler posar unes proves de diagnòstic de les competències bàsiques, però fins ara, sigui per falta de diners o de voluntat, només s’havien fet proves mostrals i no tenien incidència sobre les notes. Ara anuncien que el Ministeri determinarà les competències bàsiques i després farà unes proves externes d’acord amb d’això. A més, no sabem com ho pagaran”.

“La revàlida és un error –diu el pedagog Miquel Martinez–, a primària ja es fan proves i les de final del batxillerat ni estalviaran la selectivitat”.

CONTINGUTS MÍNIMS – Psicològic, no efectiu

LOMQE. “A fi d’assegurar una formació comuna i garantir la validesa i eficàcia dels títols acadèmics, correspondrà al Govern: a/ l’establiment i definició de les competències bàsiques de cada ensenyament i dels criteris per a la seva avaluació. b/ la fixació dels continguts comuns necessaris per a l’adquisició de les competències bàsiques. Els continguts comuns requeriran el 65% dels horaris escolars per a les comunitats autònomes que tinguin llengua cooficial i el 75% per a aquelles que no en tinguin” (abans era el 55% i 65%, respectivament).

Reaccions. “Em sembla menys important que el tema de la revàlida”, afirma Miquel Martínez, coautor de l’Anuari de l’Educació de la Fundació Jaume Bofill. “No és a través de més continguts comuns com s’aconseguirà millorar els rendiments”, afegeix. D’altra banda, recorda que una capacitat més gran de decisió de les comunitats suposa una manera d’implicar el territori en l’educació.

Segons Sarramona, “mai no s’ha pogut ponderar aquest percentatge i l’augment d’aquest té més un efecte psicològic que efectiu. Com es determina aquest percentatge? Ningú no ho sap, es podria fer per temes i almenys seria més efectiu”, diu Jaume Sarramona. “Això dels percentatges és un brindis al sol, no serveix per a res”, diu el president de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya i catedràtic de la Universitat de Barcelona Joaquim Prats, encara que reconeix que aquest excés de reglamentisme és un intent per acostar-se al model francès.

ITINERARIS ALS 15 – Sí, però amb flexibilitat

LOMQE. “El 4t curs d’ESO tindrà un caràcter orientador i es podrà cursar per a la iniciació al Batxillerat en l’opció d’ensenyaments acadèmics, o per a la iniciació a la formació professional en l’opció d’ensenyaments aplicats”. Es podrà accedir als cicles de Formació Professional Bàsica (que substitueixen els Programes de Qualificació Professional Inicial) amb 15 anys i tres cursos d’ESO o dos cursos d’ESO havent-ne repetit un.

Reaccions. Durant anys aquest ha estat un cavall de batalla entre partidaris i detractors de la Logse. “Jo mateix he estat un defensor acèrrim de l’escola comprensiva fins als 16 anys i pensava que es podria arribar fins als 18 –diu Sarramona–, però amb el temps he vist que els canvis i l’evolució de l’adolescència, la presència d’alumnes amb dificultats per prosseguir els estudis i especialment amb actituds contràries implica que xoquin contra un mur, per tant entenc que pot ser positiu. Ara bé, el que és important és que hi hagi una gran flexibilitat per tornar al sistema, per passar d’un itinerari a l’altre, i que s’entengui que s’ha d’estudiar tant per fer el batxillerat com a l’FP”.

Xavier Masllorens, director d’Educació sense Fronteres, considera que “el problema és que alguns centres es converteixin en guetos i que determinats alumnes quedin encasellats en una FP de la qual serà difícil sortir”. Per Miquel Martínez, “l’existència d’itineraris no serà un greu error si es garanteix la transició i les possibilitats de canviar”.

REFORÇ DE MATÈRIES – La humanística, oblidada

LOMQE. El nou text proposa “la racionalització de l’oferta educativa i el reforç en totes les etapes l’aprenentatge de matèries instrumentals” (llengua, matemàtiques i ciències). En l’ESO i el batxillerat s’impartiran menys matèries per curs.

Reaccions. En línies generals hi ha consens sobre aquest punt. Però també apareixen arguments en contra. Joaquim Prats opina que “cal ser flexibles en el currículum, l’esperit reglamentista no serveix. Moltes vegades no ens adonem que si s’ensenya història també s’ensenya a escriure i a llegir”. Segons la seva opinió es fa a l’ESO culpable de tot “i, encara que no es pot demostrar, el fracàs ja ve de la primària”. Prats es refereix al fet que les primeres proves externes que es van fer a Catalunya a 6è de primària van demostrar que una quarta part de l’alumnat no tenia les capacitats mínimes.

Xavier Masllorens recorda que al Japó s’han reduït les matèries bàsiques a la llengua pròpia, la llengua estrangera, la informàtica i les matemàtiques i el càlcul, i la resta de matèries es treballen com a complementàries. “Personalment m’agradaria que es donés més importància a la humanística, aquesta tendència em sembla un despropòsit”.

Un altre temor l’expressa Sarramona: “L’afany per quedar bé en les proves PISA, que fins i tot s’esmenten en el preàmbul de la llei, fa que es potenciïn les matemàtiques, la llengua i les ciències, i se’n pot ressentir la formació integral, on hi ha altres coses importants per entendre el món”.

RÀNQUINGS DE CENTRES – Poden ser injustos

LOMQE. “El MECD publicarà periòdicament les conclusions d’interès general de les avaluacions efectuades per l’Institut Nacional d’Avaluació (…) Es publicaran els resultats dels centres segons indicadors educatius comuns per a tots els centres educatius espanyols”

Reaccions. “La publicació de resultats és un tema polèmic –diu Sarramona– i encara que als països veïns més avançats com la Gran Bretanya, França i Suïssa es fa, ho veig amb certa prevenció. Els rànquings poden comportar una estigmatització per als centres, especialment per als que estan situats en zones difícils. Alguns països inclouen elements correctors de manera que les comparacions es fan per nivells socioeconòmics i territorials, si no és així poden ser injustos. Un altre perill que comporten és que els resultats només valoren algunes matèries com les matemàtiques i les llengües i això té efectes perversos, perquè els centres tendeixen a preocupar-se només per aquestes matèries i obliden l’educació integral. Potser més endavant, quan la cultura de l’avaluació estigui més consolidada es podran fer. També he de reconèixer que des de la perspectiva dels pares es tracta del dret de la informació per poder escollir escola”.

“Els rànquings són un tema ideològic –diu Masllorens–, es parla d’excel·lència per amagar l’elitisme. El problema de l’Estat espanyol no són els alts professionals sinó la formació de grau mitjà, el més important no és premiar les millors escoles”.

LVG201209300461LC (pdf)

SEGREGACIÓ PER SEXE – Concerts per a tothom?

LOMQE. La llei manté que “en cap cas no hi haurà discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió…”. Però afegeix que “no serà obstacle perquè els centres d’educació diferenciada per sexes puguin subscriure els concerts”.

Reaccions. “Des del punt de vista pedagògic pot ser opinable –assenyala Masllorens–, però el cas és que l’OCDE recomana que no es beneficiï econòmicament aquests centres. La llei pretén blindar contra recents sentències en contra, i per això el contingut és més ideològic. Aquesta concessió de fons públics fomenta desigualtats, afavoreix centres en general elitistes i contrasta de manera flagrant amb la reducció d’ajuts econòmics a les famílies”. Aquesta mateixa setmana el conseller d’Educació de Navarra, José Iribas, ha defensat aquests concerts com una manera de defensar el dret dels pares a l’elecció de centre. “Sense diners aquest dret només existirà per als rics”.

INCÒGNITES – Dubtes sobre el cost zero

LOMQE. La futura llei deixa moltes qüestions sense resoldre. La primera és el finançament. Segons el ministre tindrà un cost zero en els primers anys i entre el 2016 i el 2020 suposarà uns 300 milions d’euros (dependrà de si hi ha més alumnes que arriben a l’FP i no abandonen el sistema). Un altre dubte és l’acollida que tindrà la transformació dels consells escolars en òrgans consultius. Una altra incògnita, en vista del caràcter ideològic d’algunes decisions, són els continguts mínims que tindrà la nova matèria d’Educació Cívica i Constitucional.

Reaccions. Massa novetats per a un avantprojecte que no ha estat negociat ni consensuat. Miquel Martínez i Joaquim Prats temen l’esperit que ha impregnat la redacció del document. Sarramona no es creu això del cost zero. Masllorens opina que el canvi en els consells escolars disminuirà la implicació de les famílies en el funcionament de l’escola.

TEMES PENDENTS – Formació de professors

LOMQE. El preàmbul indica que la llei s’haurà de complementar amb la revisió dels reials decrets sobre ensenyaments mínims i currículum. També queda pendent la llei de l’estatut de la funció pública docent, que regularà la formació del professorat, l’accés a la funció pública, la carrera i la provisió de places.

Reaccions. “Un dels grans reptes –afirma Jaume Sarramona, exdirector del Consell Superior d’Avaluació– és el de prestigiar la professió i ser exigents amb el procés de formació. Però una vegada més queda com a tema pendent. En els propers deu anys no podrà entrar gairebé ningú en el sistema, perquè tenim molts interins i la població escolar tendeix a disminuir, però mentrestant continuem fabricant mestres. És el moment de regular la professió, d’establir un màster de secundària de qualitat”. Masllorens recorda que la Campanya Mundial per l’Educació té com a eix central del 2013 la revalorització i la qualitat de la professió.

LVG201209300451LC (pdf)

Reforma en blanc i negre

La Vanguardia – Miquel Molina

Tantes reformes educatives hi ha hagut en els últims temps que els professors s’han acabat blindant i construint el seu propi sistema dins de l’aula. Un docent amb 25 anys d’experiència confessa que encara passeja a la seva cartera els papers on s’explica com aplicar la reforma anterior, la penúltima. No ha tingut temps d’assimilar-la i ja treu el cap una de nova.

Vista en perspectiva, la decisió que van prendre la majoria dels partits catalans de pactar la Llei d’Educació (LEC) va ser excepcional. La norma va entrar en vigor fa poc més de tres anys, però ja ha aconseguit crear una sensació de marc estable que manté allunyada l’educació de la primera línia de la baralla partidista.

La qüestió és que, ara, tot això –el blindatge del professor contra la sobreproducció ministerial de reformes educatives i el pes específic de la LEC– es veurà amenaçat si l’avantprojecte de llei del PP s’aprova en els termes en què ha estat presentat.

Si els populars es mantenen ferms en el tràmit parlamentari i el redactat més polèmic –“correspondrà al Govern l’establiment i definició de les competències bàsiques de cada ensenyament i dels criteris per a la seva avaluació”– acaba dient el que sembla voler dir, l’intervencionisme del ministeri assolirà nivells insospitats. Dit d’una altra manera: fins ara podia fer-se un cas relatiu a les directrius de Madrid perquè qui avaluava era la Generalitat. Però ja se sap que qui posa l’examen té l’última paraula. Agradi o no agradi, bona part de l’esforç educatiu es dedica a preparar l’alumne perquè pugui superar les avaluacions.

És cert que entre les novetats de la llei n’hi ha algunes que generen cert consens. La inclusió de l’FP dual, per exemple, confirma el camí ja emprès per Ensenyament. Una altra és dotar de més autoritat els directors de centre perquè puguin “exercir un lideratge que ara es troba seriosament restringit”. El curiós és que aquesta mesura de reforç de l’autonomia dels centres encaixi tan malament en el conjunt d’una llei que, per centralitzadora, farà les delícies dels tertulians del somos

una y no diecisiete. A aquests, el que els excita és el terme auto-

ritat, més que el d’autonomia. Més enllà d’això, la reforma aspira a millorar l’ensenyament sense emprendre l’encaix d’aquest amb la realitat tecnològica dels nens i adolescents d’avui. Cert és que la digitalització de l’aula pot deixar-se per a desenvolupaments posteriors, però que una llei que té vocació de perdurar (almenys quatre anys, com la mitjana) eludeixi la qüestió de fins a quin punt influeix la xarxa en la formació dels joves suposa fer un altre pas cap a la fosilització del sistema. Ni una vegada s’esmenta la paraula internet o

xarxa als 47 folis de l’avantprojecte. Això sí, s’al·ludeix genèricament a les tecnologies de la informació com a eina per personalitzar l’educació.

Com assenyala un professor veterà, “si els alumnes són ja capaços de resoldre tots els deures que els poses consultant internet, ha arribat l’hora que espavilis”. Per molt que ens entossudim a reciclar els fonaments clàssics de l’ensenyament apel·lant a que qualsevol mètode passat va ser millor –hi ha nostàlgia de l’educació en blanc i negre–, la realitat és a la pantalla in-touch i full 24

bit color del telèfon mòbil. La quantitat de recursos educatius disponibles a la xarxa és cada vegada major i de més qualitat. Augura el mateix professor que un dia la gent no només decidirà el que vol estudiar i com, sinó que, a més, podrà fer-ho.

Rigau diu que la llei Wert suposa “la desconstrucció de les transferències”

La llei equipara la sectorial de consellers autonòmics amb el Consell Escolar i la taula de sindicats.

La febre política que viu Catalunya ha tapat parcialment la reforma educativa aprovada pel Consell de Ministres, però segons la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha d’interpretar-se com “la primera ofensiva antiautonòmica en tota regla”. En conversa amb La Vanguardia, la consellera ha recordat que l’1 de gener del 1981 van començar les transferències educatives i que trenta anys després “hem entrat en una fase de desconstrucció de transferències”.

Segons Rigau, el primer punt de l’avantprojecte ja reflecteix l’esperit de la reforma. S’hi afegeix un article (el 2.bis), aparentment innocu: “el sistema educatiu espanyol disposarà dels instruments següents: El Consell Escolar de l’Estat (…), la Conferència Sectorial d’Educació (…) i la Taula de Diàleg Social”. Segons la consellera, “en equiparar la conferència de consellers autonòmics, que tenen capacitat executiva, amb dos òrgans consultius com el Consell Escolar i la Taula de Diàleg amb els sindicats, deixem de ser part del sistema per convertir-nos en instrument, és la desaparició del sistema competencial compartit per l’Estat i les comunitats”.

La falta de negociació del text en la Conferència Sectorial ajuda a entendre també la duresa de la rèplica. “En la LODE es parlava d’ensenyaments mínims, però en la terminologia Wert es parla de continguts comuns. I si l’Estat fixa el 75% d’aquests continguts, això significa que la Generalitat i els centres s’han de repartir el 25% dels continguts restants, passem a ser un element auxiliar. L’Estatut i la llei d’Educació de Catalunya establien uns plans, una ordenació curricular i una avaluació amb competències compartides, no era cert que hi haguessin 17 sistemes educatius diferents. L’Estat ja tenia competències per ordenar el sistema, a través del tronc comú, de la durada dels cicles, de part del currículum, però ara es volen quedar, a més, els continguts i avaluar-los amb les revàlides”. Per Rigau, “és absolutament inacceptable per a qualsevol autonomia, encara que sigui del PP. A través d’una llei sectorial s’eliminen competències de lleis derivades del bloc estatutari i constitucional. I això no resisteix una anàlisi jurídica. Ho va interpretar perfectament el titular del diari La Razón: ‘una educació, una nació’. A partir d’ara ja no té sentit l’existència del Departament d’Ensenyament, tornem a l’etapa dels delegats provincials del ministeri”.

A Ensenyament tenen dubtes, a més, sobre un altre punt sensible. S’ha deixat per a un decret posterior la regulació del català i del castellà quant a la fixació del nombre d’hores.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: