Alts preus, salaris minvants. Sobre el descontrol del llibre de text escolar.

http://textosmareaverde.blogspot.com.es/

Traducció del post de @ntinomias libro de Manuel Gil.

Fa uns dies vaig enviar a la meva filla a comprar els seus llibres de text (1 º de Batxillerat). A finals de juliol li van comunicar els llibres que havia de comprar de 4 assignatures, els textos de les altres sis se’ls dirien a mitjans de setembre. Va anar a la llibreria (d’un amic) a recollir els quatre llibres encarregats. Va pagar 127,75 euros (preu mitjà 31,93 euros cada llibre). Si tenim en compte que el llibreter amic li va fer un bon descompte és obvi que el preu brut era molt més alt. I em falten encara per comprar 6 llibres. Si el preu mitjà es manté en aquesta línia, la suma total dels 10 llibres ascendirà a 319,33 euros. Això significa una desviació sobre el preu mitjà del text no universitari que determina l’últim informe de Comerç Interior del 82% (de 17,54-31,93). El problema de les dades de preu mitjà de l’informe de Comerç Interior és que només valen per còmics, sudokus, i calendaris de festes patronals. I a tot això encara falta el material escolar. Reflexió inicial bàsica: pot una família amb tres fills assumir aquest desemborsament? Doncs serà que no.

No cal dir que em sembla una autèntica passada amb la que està caient en aquest país. Aquest tipus de llibres té tirades molt llargues, no són les tirades de 1.200 exemplars de l’edició independent, gran part del contingut es recicla d’un any a un altre, etc. Crec que els editors de llibres de text no s’han adonat que en la situació actual es fa imprescindible ser molt competitius en preu. Una família amb tres o quatre fills no pot fer front a una despesa com aquesta es miri per on es miri. Moltes famílies no poden abordar la compra de llibres de text en la forquilla de 200-300 euros per fill, després és normal i raonable que es busquin la vida, recorrin a la segona mà o busquin l’intercanvi.

A tot això les papereries (dic papereries i no llibreries, ja que la majoria de les 250 llibreries independents – no en hi ha moltes més a Espanya – fa temps que van abandonar aquesta àrea del negoci editorial) estan que es pugen per les parets. D’una banda la supressió dels programes de gratuïtat i de xecs per llibres i per altra la venda directa a col·legis i AMPAS, els tenen més que preocupats. Els llibreters estan denunciant a certes AMPAS i Col·legis que intervenen en el circuit de distribució i comercialització d’aquest tipus de llibres. Qualsevol col·legi treu la llicència IAE per poder comprar a les editorials, però no compleixen cap requisit més dels que tenen establerts els punts de venda: llicència municipal d’activitat, empleats donats d’alta en seguretat social, pagar l’IVA i altres impostos. Un cop comprats els llibres, els venen directament a les famílies i el benefici produït es queda al col·legi. No es pot fer intrusisme d’aquesta envergadura només basant-se en la llicència IAE. La política dels col·legis concertats, d’instrumentalitzar la venda de llibres de text, és una autèntica anomalia d’aquest sector. Per què l’escola no ven el material esportiu (xandalls i sabatilles), els uniformes o el material escolar (carteres, retoladors, folis, etc). A la meva manera de veure els llibreters s’equivoquen, en lloc d’anar contra el públic (i tenir-lo en contra) haurien d’anar contra el proveïdor, en aquest cas les editorials, que haurien de posar tota mena de traves a aquest tipus de vendes. Sé que molts llibreters abans de denunciar han dialogat amb els col·legis, però en esgotar la via del diàleg han recorregut a la denúncia. És obvi que el negoci del text per les papereries suposa percentatges de fins al 50%, però no oblidem que, en un percentatge enorme, el negoci del text fa molt de temps que aquesta fora del circuit de la llibreria tradicional. Això és important tenir-ho clar.

Un fenomen ocasional i poc massiu fins fa un any era trobar xavals venent els seus vells llibres de text al carrer Llibreters de Madrid, però amb la crisi el fenomen s’ha convertit en tsunami, i aquest any les parades de carrer són multitud, i la gent va a comprar perquè s’estalvia més de la meitat en el cost dels llibres. El fenomen preocupa enormement als llibreters. Però que ningú s’enganyi. Quan jo estudiava era el més normal del món l’anar a aquest tipus de llibreries i vendre els teus llibres antics, i el llibreter els venia posteriorment a un client final. El que estan fent aquests xavals és intermediari, venda directa sense baules intermedis. Solucions, cap. L’elasticitat al preu té tal envergadura que em porta a pensar que els editors de «textos» no han llegit bé el partit, d’aquí el descontrol que s’observa. No oblidem que fins i tot la Casa del Llibre ha muntat un sistema de venda de textos de segona mà. Molts d’aquests fenòmens tenen una solució molt fàcil i raonable, preus baixos o molt baixos.

Parlant amb diversos editors sobre la situació de les llibreries que es dediquen al «text», em assenyalaven un extrem preocupant: i volen que els editors independents els donin suport? «Si són punts de venda de llibres generalistes de dos grans grups editorials». «La petita edició independent no existeix per a ells», la veritat és que una mica de raó porten, però el desordre que s’aprecia en el sector em fa veure que ara mateix cal unir forces i buscar consensos dins del sector, i en el cas dels agents comercialitzadors del llibre de text cal plantejar que no poden basar el 50% del seu negoci en mantenir una estructura de negoci amb les costures a punt de rebentar. El llibre de text es reconvertirà a digital en un parell d’anys com a molt i la hipòtesi més probable és que aquesta gamma de productes la vendran els editors directament, llevat que un profund reajustament del sector ho impedeixi i segueixin sent les llibreries el canal de comercialització . Encara que jo no apostaria en aquesta línia.

Al costat d’això llegeixo en un diari d’Albacete unes declaracions del conseller d’Educació de Castilla-la Manxa en què destaca que «ha arribat el moment de canviar els llibres de text per ordinadors». El proper curs posaran en marxa un projecte pilot en 21 centres educatius de la regió en què alumnes de 5 º i 6 º de Primària així com els alumnes de 1 º d’ESO cursaran tres assignatures amb tots els seus continguts digitals. Un altre paladí de la modernitat donant línia. I això és només el principi.

Un altre tema per reflexionar és la iniciativa dels professors de la Marea Verda. Han llançat una ofensiva contra les grans editorials de llibres de text. Pengessin a Internet apunts de forma gratuïta per substituir els tradicionals llibres de text ara que la CAM ha eliminat les subvencions a la compra de llibres de text. Els docents madrilenys han posat en marxa un projecte per elaborar textos gratuïts. Ja han penjat bastant material del cicle de l’ESO. Els seus textos s’ajusten a la normativa de la CAM. Els professors que han elaborat els textos treballen sota les sigles CDR: col·laborar, divulgar i recomanar. El link per veure-ho és el següent: http://www.apuntesmareaverde.org.es/

Des del meu punt de vista les editorials haurien de prendre aquest tema molt seriosament, no pensar que es tracta de la iniciativa d’uns extravagants. Molt al contrari. Crec que iniciatives com aquestes, que ja s’estan donant en altres països, tenen un suport social evident, i lluny de ser un fenomen passatger, marquen una tendència irreversible. Mirar a una altra banda no sembla el millor. El que avui és un «plugim» demà serà tempesta. Hi ha tendències que són aquí per quedar-se, i aquesta n’és una.

%d bloggers like this: