LA RAZON – Una Educación, una Nación (pdf)
😉
La mateixa educació per a tot Espanya
Traducció de l’article de LA RAZON.
El Govern aprova l’avantprojecte de la reforma educativa que garanteix que els alumnes adquireixin el mateix nivell de coneixements en tot el territori. Educació resta poder a les autonomies sobre els continguts de les assignatures. L’aprenentatge del castellà i de les llengües cooficials guanya hores de estudi.
MADRID – La nova reforma educativa del Govern està ja en marxa. El Consell de Ministres va aprovar ahir l’avantprojecte de la Llei Orgànica per a la millora de la qualitat educativa que pretén aconseguir que tots els estudiants, independentment de la comunitat on resideixin, assoleixin els mateixos coneixements al final de cada etapa, millori el nivell de l’educació, i s’acabi amb les altes taxes d’abandonament escolar primerenc (del 26,5%), un dels llastos del sistema educatiu.
Amb aquesta llei, el Govern guanya més control en els continguts educatius de manera que decidirà el 65% del que estudien els alumnes en les comunitats amb llengua pròpia i del 75% a la resta, un 10% més del que ara tenia (55% i 65% respectivament).
Mesures com aquestes impediran les diferències tan grans que hi ha en rendiment educatiu entre comunitats autònomes i evitaran el «greu risc de desigualtat de la que ja ens han advertit a informes internacionals», va destacar el ministre d’Educació, José Ignacio Wert, després de l’informe del Consell de Ministres. En definitiva, «es tracta de reduir una dispersió dels continguts educatius que ja era immanejable», va afegir Wert.
El ministre va justificar aquest augment de la quota de poder del Govern central en continguts emparant-se en la idea que «caldrà» per a guanyar pes les assignatures instrumentals, és a dir, les Ciències, Matemàtiques i Llengua.
La nova reforma educativa implantarà la “cultura de l’avaluació», el que significa que tots els alumnes espanyols hauran de sotmetre a exàmens que permetin constatar que han aconseguit els objectius acadèmics previstos per a cada etapa. Així, al llarg de l’ensenyament no universitari, l’alumne haurà de passar fins a quatre exàmens. Els resultats seran orientatius, en alguns casos i, en altres, serà obligatori aprovar aquest examen per obtenir el títol. En Primària, les avaluacions es realitzaran en 3r (solsament per detectar dificultats d’aprenentatge) i en 6è curs (sense efectes acadèmics). A l’ESO, l’examen es farà en 4r i en Batxillerat en 2n. I caldrà aprovar per aconseguir el títol. El Ministeri ha insistit en les últimes setmanes en què proves d’aquest tipus milloren els resultats acadèmics fins al punt que milloren en 16 punts els resultats de Pisa.
La reforma, que està sobre la taula pretén reduir el nombre de matèries, ja que es donava el cas que els alumnes arribaven a tenir fins a 13 assignatures diferents. Per posar només un exemple, actualment en 4r de l’ESO hi ha tres itineraris i fins a 56 combinacions possibles entre matèries d’itinerari que els centres han d’oferir, llevat que hi hagués un nombre insuficient d’alumnes i sota criteri de l’autoritat educativa.
La norma, que haurà de passar ara pel tràmit parlamentari, també pretén dóna més importància al coneixement dels idiomes. Guanyarà pes l’expressió oral i escrita i algunes assignatures s’impartiran en anglès.
L’aprenentatge del castellà i de les llengües cooficials també guanyarà hores, va aclarir Wert després del Consell de Ministres. Sobre aquest punt va demanar ahir explicacions Catalunya. Precisament Irene Rigau, la consellera d’Ensenyament de la Generalitat que no compleix amb les sentències que obliguen a que el castellà sigui llengua vehicular. Va considerar la reforma de «ofensiva recentralitzadora». La consellera d’Educació, Universitats i Investigació del Govern basc, Isabel Celaá també va considerar que el canvi legal “és una atac directe a l’autogovern”.
Les assignatures «zapateristes» per excel·lència desapareixen: Educació per a la Ciutadania i Coneixement del Medi. En lloc de Ciutadania es crearà una nova matèria en Secundària: Educació Cívica i Constitucional, mentre que Coneixement del Medi quedarà suplantada per Ciències de la Naturalesa i Ciències Socials. El Llatí és una de les assignatures que surt malparada. En principi es va pensar que tingués més pes en el currículum, fins i tot hi ha un sector del PP que va demanar expressament, però ara potser un estudiant passi pel sistema educatiu sense haver vist Llatí en la seva vida.
Amb la reforma dels centres tindran més autonomia i els directors manaran més perquè els consells escolars queden reduïts a mers òrgans consultius.
LA FI DELS LLIBRES DE TEXT COM EINA NACIONALISTA
Evitar l’adoctrinament a través de l’ensenyament és un dels objectius de la reforma. Per a què? Doncs perquè, entre altres coses, els alumnes de tot Espanya sàpiguen on neix i per on passa l’Ebre, no com passa ara a Catalunya, on molts llibres ensenyen que és un riu català que neix fora de Catalunya. Si bé no es tracta d’eliminar aspectes importants de la cultura local, es tracta d’evitar que al País Basc s’ensenyi, per exemple, que l’esdeveniment més important del 1978 va ser el Festival de Cinema de Sant Sebastià i no que s’aprovés la Constitució. O que aprenguin que la Península Ibèrica no està «al sud d’Euskal Herria».
____________________
Altres noticies sobre la reforma en altres diaris
_____________________
EL PERIÓDICO
Wert diu que la reducció del poder autonòmic en els currículums es deu a la “dispersió ingovernable”
L’esborrany de la futura llei rebaixa en un 10% els continguts que poden fixar les autonomies i proposa dues revàlides per obtenir els títols d’ESO i Batxillerat
El ministre d’Educació assegura que la reforma no obeeix “criteris polítics” sinó “eminentment pràctics”
_____________________
LA VANGUARDIA
Rigau critica la “recentralización total” planteada por Wert
La consellera d’Ensenyament ve en la reforma educativa una “ofensiva total” contra el marco competencial del Estatut
_____________________
EL PAIS
Nuevo viraje educativo
Esta es la séptima reforma en lo que llevamos de democracia y el hecho de que cada vez que hay alternancia política se produzca un cambio educativo de calado es un pésimo indicador, no tanto de la calidad de la enseñanza como de la calidad de la política, pues significa que los gobiernos de turno no han querido o no han sabido consensuar un modelo estable y duradero.
El objetivo es “incrementar el número de alumnos en FP”
Lo que el Gobierno ofrece como “atender a los talentos distintos” es visto por la oposición y los sindicatos como un intento de separar al alumnado más difícil
El Gobierno abre un nuevo frente autónomico con la reforma educativa
_____________________
ABC
Las siete leyes orgánicas que han regulado la enseñanza media en democracia, una a una
La nueva Ley Orgánica de Mejora de la Calidad Educativa supondrá probablemente el mayor cambio desde 1970
Fotografia que acompanya la noticia de l’ABC.
_____________________
😉
AMPA IPSE BLOC ... un espai per a la comunicació i per a la participació. 