La Generalitat demana un ús racional dels dispositius mòbils en la manifestació de la Diada.

La manifestació de la Diada de Catalunya posarà a prova la capacitat de la xarxa mòbil. Davant el possible col·lapse que es pot produir en una congregació de grans dimensions, la Generalitat de Catalunya ha decidit demanar un ús racional dels dispositius mòbils i publicar Els consells de supervivència digital per a una manifestació. Es podran trobar més recomanacions al compte de Twitter, @TIC, i al ‘hashtag #11S2012.

Prevenció digital

Segons Gencat, aquesta és la llista de consells digitals que els ciutadans han de tenir en compte durant la manifestació.

1. Quedar en un punt concret per trobar-se amb els familiars, amics o coneguts, per evitar haver de comunicar via dispositiu mòbil.

2. Reduir l’enviament d’imatges i materials audiovisuals per enviar per la xarxa. És preferible esperar a arribar a un lloc amb Wi-fi o a casa per publicar els continguts sobre la manifestació.

3. Anar amb compte amb les connexions que s’estableixen i les informacions que s’envien, perquè les xarxes Wi-fi disponibles durant el recorregut poden ser insegures.

4. Finalitzar les aplicacions que no s’estiguin usant i desactivar el correu electrònic i lageolocalització del telèfon. S’evitarà així ocupar la xarxa innecessàriament amb la connexió 3G residual que solen mantenir les ‘apps’ dels ‘smartphones’.

5. En cas d’una emergència, és important recordar que la telefonia fixa garanteix una millor comunicació amb el 112. En cas de col·lapse mòbil, serà d’ajuda demanar la col·laboració d’algun comerç o veí.

6. Si és necessari fer una trucada urgent i hi ha molta congestió, és recomanable allunyar-se uns metres de la concentració. El telèfon es connectarà així a través d’una altra estació base que no estarà tan saturada.

7. Per seguir la informació dels mitjans de comunicació, és preferible seguir l’actualitat a partir de laràdio, abans que navegar per Internet.

Font: COEINF.CAT.

El model educatiu: l’escola necessita millorar.

Després de 30 anys avançant, ara cal superar el llast del fracàs escolar.

EL PAÍS QUE VOLEM ARA (2): REALITAT

ARA – SÒNIA SÁNCHEZ

¿Formem bé els nostres joves? ¿Els donem prou eines per sortir-se’n en el món globalitzat d’avui? Els experts coincideixen que Catalunya no està a l’altura en aquests reptes. Però no som un cas aïllat. “Els mals del sistema educatiu català no són gaire diferents dels de l’Estat i els dels estats del sud d’Europa”, explica el director d’estudis de psicologia i ciències de l’educació de la UOC Carles Sigalés, que atribueix aquests dèficits al fet d’haver construït a corre-cuita un sistema educatiu en els últims 30 anys de democràcia. “No fa tantes dècades l’objectiu era encara la plena escolarització de la població. Hem hagut de cremar etapes molt ràpid, sense que els recursos ni la formació del professorat s’adeqüessin a les expectatives generades”.

01

Fracàs escolar i abandonament

Tot i que els tres anys de crisi que portem han retingut molts joves a les aules -“Ara veuen que no tenir educació és un problema greu, un fet que havia quedat emmascarat en els anys de bonança econòmica”, diu Sigalés-, encara hi ha un 26% d’adolescents que quan acaben la fase obligatòria, amb 16 anys, no volen seguir estudiant. I fins i tot un 22% ni tan sols acaben bé la fase obligatòria, perquè no es treuen el graduat d’ESO. “El problema és ja gairebé estructural, perquè malgrat les reformes educatives constants -la majoria, imposades per l’Estat- no s’ha pogut superar. ¿A què és degut? A múltiples factors. Cal una revisió profunda, no només dels recursos destinats a l’educació, sinó de currículum, metodologies, formació del professorat, responsabilitat de les famílies, tot”, assenyala també el doctor en ciències de l’educació i coordinador d’Edu21, Enric Roca.

02

Poc diàleg amb el mercat laboral

El 47,4% de la població catalana només té estudis bàsics, mentre que, a l’altre extrem, un 30,8% tenen estudis superiors. Només un 21% estan a la franja del mig, amb estudis professionals de grau mitjà, segons l’ Anuari de l’educació 2011 de la Fundació Bofill. “Aquest 20% hauria de ser el 40%, perquè es preveu que en els pròxims anys les feines sense qualificació a la Unió Europea (UE) només estiguin entre el 10% i el 15% i cada cop facin falta més tècnics mitjans, precisament el que menys tenim”, diu Roca. Els catalans hem associat tradicionalment els estudis postobligatoris amb el batxillerat i la universitat. El 40% dels joves de 25 a 34 anys són universitaris, però només el 32% de les feines que hi ha actualment al mercat de treball demanen un títol universitari. “Aquest desajust té influència en el concepte social de la importància de la formació”, perquè els titulats que genera el sistema no veuen les expectatives acomplertes, apunta el catedràtic de pedagogia i director de l’anuari, Miquel Martínez. En la seva opinió, l’ajustament s’ha de produir per les dues bandes, amb més inversió en R+D que generi llocs de treball d’alta qualitat i més oferta educativa de grau mitjà.

03

De mal comparar

El nivell de l’educació catalana dins el context internacional no és gens afalagador. Els informes PISA de l’OCDE fa una dècada que deixen en evidència les nostres mancances, tot i que ens situen millor que la mitjana de l’Estat (vegeu el gràfic). Però a més de les baixes competències dels nostres joves en ciència i matemàtiques, l’índex d’abandonament escolar ens situa també a la cua d’Europa. La comparació amb la resta d’autonomies tampoc ens fa quedar més bé. Segons l’anuari de la Fundació Bofill, els alumnes catalans són els que menys aconsegueixen graduar-se de l’Educació Secundària Obligatòria (ho fan el 78%), amb l’única excepció del País Valencià (75%), mentre que la mitjana estatal és del 81%.

04

Despesa pública

En la despesa pública dedicada a l’educació també destaquem negativament dins el context internacional. Catalunya destina avui el 3,9% del PIB al seu sistema educatiu, una taxa que ens situa a la cua de la UE dels 27, amb l’única excepció de Luxemburg (amb un 3,1%) i també en els últims llocs de les comunitats autònomes espanyoles. De fet, la mitjana de despesa a escala estatal és d’un 5%. Som en el número 14 a la llista de 17 autonomies en percentatge del PIB i al desè lloc en despesa per alumne (5.221 euros per estudiant, quan la mitjana estatal és de 5.319). No obstant, som la cinquena autonomia amb més despesa pública per alumne de l’escola concertada: 3.121 euros (la mitjana espanyola és 3.026). El 30% dels alumnes catalans van a centres concertats i un 5% als privats. Les famílies catalanes es gasten uns 148 euros anuals més que les de la resta de l’Estat en l’educació dels seus fills.

05

Una universitat eficient

Les universitats catalanes produeixen el 0,6% de la ciència mundial, un índex que proporcionalment està al nivell del Japó, Alemanya i Itàlia, i clarament per sobre d’Espanya i França. Un estudi de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques situava el sistema universitari català com el més eficient de l’Estat i un dels més eficients d’Europa, tenint en compte els recursos dedicats (0,65% del PIB). A més de la contribució en recerca, les 8 universitats públiques han actuat fins ara d’ascensor social: un 40% dels universitaris tenen pares sense estudis superiors. Però tot i que l’atur encara és més baix entre els universitaris, la crisi i la sobretitulació estan estancant l’ascensor.

 |  *  |

Font de la informació:

Quatre diaris per pensar el present i el futur del país.

L’ARA planteja una reflexió sobre el present i el futur de Catalunya. En un moment clau per al país, el diari es pregunta com som, com volem ser i com s’hi pot arribar

Coincidint amb la celebració d’un Onze de Setembre que pot ser històric i durant el qual milers de ciutadans sortiran al carrer per reclamar un nou marc de relacions entre Catalunya i Espanya, l’ARA prepara, per als dies 9, 10, 11 i 12 de setembre, quatre edicions especials per pensar sobre el present i el futur del país. El país que volem ara és una sèrie de quatre diaris que vol reflexionar a fons -i que convida tots els lectors a fer-ho- sobre els motius que ens han portat fins a la situació actual de desafecció, sobre el país que tenim actualment, sobre com ens agradaria que fos Catalunya en el futur i sobre què es pot fer per arribar-hi.

Aquests quatre especials pretenen oferir una visió àmplia i complexa sobre el present i el futur de Catalunya, i volen donar veu a totes les sensibilitats polítiques existents avui en dia al país. Per aquest motiu, s’hi recolliran opinions molt diverses, entre les quals hi ha les del filòsof Josep Ramoneda, la sociòloga Montserrat Guibernau, el jurista Francesc de Carreras i l’historiador Joaquim Coll.

9 de setembre. Raó

Quines causes han dut a plantejar el debat sobre la independència?

El primer d’aquests quatre diaris especials, que serà als quioscos aquest diumenge, té com a objectiu analitzar les raons de fons que han contribuït a posar sobre la taula el debat sobre la independència, que ha guanyat intensitat al llarg dels últims anys i que actualment és ben viu al carrer. Els historiadors Joan B. Culla, Josep Fontana, Borja de Riquer i Paul Preston argumentaran quines són per ells les causes que han originat la tensió que es percep avui entre Catalunya i Espanya i faran hipòtesis sobre què caldria fer per trobar una sortida a aquest atzucac. El diari reflexionarà també sobre els possibles escenaris futurs -des del manteniment de l’ statu quo actual fins a la creació d’un estat propi per a Catalunya-, s’emmirallarà en casos d’altres països europeus que s’han independitzat o han creat models federals i buscarà opinions i arguments favorables i contraris a la independència de Catalunya.

10 de setembre. Realitat

Com és avui en dia el país i en quin context se situa?

El diari de dilluns farà un retrat precís de la Catalunya actual per saber exactament com som ara els catalans, quins són els nostres punts forts i les nostres debilitats. Aquesta radiografia abastarà tots els angles possibles, des de la política, l’economia i el perfil ideològic de la població fins a la cultura, la sanitat, l’educació, el consum mediàtic i l’esport. L’ARA, doncs, posarà Catalunya davant del mirall abans de començar a imaginar com ens agradaria que fos d’aquí uns anys.

11 de setembre. Futur

Com ens imaginem la Catalunya de demà?

La Diada serà el moment d’imaginar el país que volem per a les pròximes generacions, i de proposar als ciutadans que, des del carrer o des de casa, pensin en un futur nou per a Catalunya un projecte que els il·lusioni i pel qual valgui la pena lluitar. El politòleg francès Sami Naïr i el sociòleg britànic Anthony Giddens donaran pistes sobre com podria ser el país d’aquí uns anys, i el sociòleg alemany Peter A. Kraus oferirà la visió que es té de Catalunya des d’Alemanya. A més, el filòsof Àngel Castiñeira reflexionarà sobre la importància del lideratge en temps d’incertesa, i tot plegat es completarà amb una projecció sobre com creiem que hauria de ser el país d’aquí uns anys, des del punt de vista polític, econòmic, cultural, lingüístic i esportiu, entre d’altres.

12 de setembre. Acció

Què poden fer el Govern i els ciutadans per aconseguir-ho?

I després de la manifestació, què? Aquesta pregunta servirà de punt de partida per a l’últim dels quatre especials, que l’endemà de la Diada oferirà una crònica àmplia i detallada sobre tot el que hagi passat als carrers, als despatxos, al Parc de la Ciutadella i davant del monument a Rafael Casanova, durant una jornada que probablement haurà estat històrica. Però aquest diari anirà més enllà i reflexionarà sobre les accions que, tant des del Govern com des de la societat civil, caldrà emprendre d’ara endavant per assegurar un futur millor per al país i per arribar a fer realitat els escenaris imaginats.

 
%d bloggers like this: