Més desigualtat educativa a Catalunya

L’alt nombre d’universitaris contrasta amb l’elevada xifra de joves que no arriben a graduar-se en ESO.

Un estudi de la Fundació Bofill destaca la dada dels 140.000 joves que ni treballen ni estudien Catalunya, per sota de la mitjana en inversió anual per estudiant… … i per sobre de l’europea en joves que ni estudien ni treballen.

La Vanguardia – JOSEP PLAYÀ MASET – Barcelona – LVG201209060251LC (pdf)

L’endemà que la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, presentés les dades d’un curs escolar que s’inicia sota el signe de les retallades, es va donar a conèixer ahir un informe demolidor de la Fundació Jaume Bofill sobre l’estat de l’educació a Catalunya. L’anuari 2011 reflecteix uns avenços tímids en l’adquisició de les competències bàsiques o en la reducció de l’abandonament escolar, però reflecteix problemes gairebé endèmics com les baixes xifres de graduació en secundària, el pes escàs de l’FP en el conjunt dels ensenyaments obligatoris, la precarietat de la formació contínua i l’elevat nombre de joves de 16 a 24 anys que ni estudien ni treballen.

Miquel Martínez i Bernat Albaigès, directors de l’estudi, van remarcar la polarització que es produeix en el sistema educatiu català. D’una banda, hi ha un percentatge elevat de la població adulta amb estudis universitaris, fins al punt que un 41,3% de la generació de 30 a 34 anys té estudis superiors, quan la mitjana europea és del 34,6%. El més sorprenent és que aquest percentatge no es correspon amb l’estructura ocupacional del mercat de treball, fins al punt que l’ocupació de qualificació alta és del 32,9% (per sota de la mitjana espanyola i europea), i això obliga un sector de la població a treballar en feines de menys exigència. Però en l’altre extrem, hi ha una proporció molt elevada de població que no arriba a graduar-se en secundària (21%) o que abandona el sistema educatiu sense haver superat l’ensenyament secundari postobligatori (26%). I a la franja intermèdia persisteix el dèficit en la formació professional. El percentatge d’alumnes d’FP en comparació amb la resta d’estudis obligatoris situa Catalunya a la cua d’Europa, amb xifres només comparables amb Malta, Xipre o Portugal. “Cal recordar –es diu a l’estudi– que la formació professional és l’itinerari formatiu més seguit per l’alumnat amb més dificultats d’escolarització” i això contribueix a explicar l’abandonament prematur dels estudis.

Aquests desequilibris tenen una altra dada preocupant: els 140.000 joves que ni estudien ni treballen ( ninis), un 21,9% dels qui tenen entre 16 i 24 anys (a la UE són un 16%). I des del 2007 s’ha produït un augment de set punts percentuals. Tot i així, en els últims tres anys un sector d’aquests joves han tornat als estudis, segurament perquè han vist que les taxes d’atur arriben ja a la meitat de la població juvenil i es prolonguen en el temps.

Un altre element preocupant és que la participació en la formació al llarg de la vida s’ha estancat, amb un 9,9%. I el més desequilibrant és que entre els catalans amb estudis superiors els que es continuen formant són quatre vegades més que els que ho fan i únicament tenen estudis primaris. Els qui tenen menys formació són els que es reciclen menys.

Si en la comparació amb Europa, el sistema educatiu català en surt bastant malparat, tampoc no queda bé en les comparatives amb altres comunitats autònomes. Dos indicadors revelen una part dels problemes que afecten el sistema. La despesa pública en educació, tant amb referència al PIB com per estudiant, és netament inferior a la mitjana espanyola. També ho és la despesa en beques. En canvi, la despesa per pagar els concerts als centres privats és significativament més alta a Catalunya.

Des de l’any 2000 la inversió en educació a Catalunya ha augmentat de manera sostinguda i ha passat del 2,6% del PIB al 3,95%, que es va assolir el 2009 (lluny encara de la mitjana d’Espanya, 4,7%, i de la UE, 5,18%). “Però aquest dèficit d’inversió –afegeix l’informe– es produeix en un context comparat d’elevada complexitat socioeducativa”. Una d’aquestes problemàtiques és la presència d’alumnat estranger (un 15,3%, més de quatre punts respecte a la mitjana espanyola). I amb una concentració d’aquest alumnat al sector públic que triplica la del sector privat. “Catalunya és una de les comunitats que menys garanteix l’equitat en la distribució”, diuen els autors, i això és negatiu perquè està demostrat que com més augmenta la segregació més elevat és el percentatge d’estudiants que no arriben a graduar-se en ESO.

Dubtes sobre la jornada intensiva

La Fundació Jaume Bofill ha encarregat un estudi sobre l’impacte que pot tenir la jornada compacta que aquest curs s’implanta en el 70% dels instituts de Catalunya. El director de la fundació, Ismael Palacín, va avançar ahir alguns dels temors que acompanyen aquesta mesura. “Sorprèn la manera com s’ha pres aquesta decisió, amb certa precipitació i deixant-la en mans dels consells escolars”, diu. En la majoria de casos no s’ha plantejat com un debat educatiu, sinó com una qüestió de millores laborals. Un altre detall important és que no hi ha cap informe en països o regions on s’ha implantat que demostri que millora el rendiment escolar. Finalment, s’hauran d’analitzar les conseqüències de la jornada intensiva, “perquè el que pot passar és que accentuï les desigualtats”, afegeix Palacín. Als alumnes de les escoles privades no els afecta i a la pública els pares que puguin pagar enviaran els fills a les activitats extraescolars i els que no, els deixaran a casa.