Piscina AMPA IPSE – nou curs amb nou carnet.

L’activitat de piscina de l’AMPA IPSE comença la primera setmana d’octubre i aquest any estrenem carnet.

Podeu trobar la darrera versió de tots els documents de l’activitat de piscina al següent enllaç:

https://ampaipse.wordpress.com/piscina/

Calendari de l’activitat de piscina del cus 2012/2013

;-)

Catavolta 2.0, el joc en línia sobre el català.

Una de les formes més divertides que hi ha per aprendre és mitjançant els jocs de preguntes. Els jocs ens poden transmetre molta informació que podem retenir molt fàcilment. Quan encertem una pregunta, és lògic que ja sabíem la resposta, o que la intuíem. Quan no l’encertem, gravem la resposta de la pregunta per no tornar-nos a equivocar. La informació que transmeten els joc pot ser tan de ciències, història, música, política o la realitat lingüística del català. En aquest últim cas, hauríem de jugar al Catavolta 2.0 per conscienciar-nos de la realitat actual de la nostra llengua.

El Catavolta 2.0 és un joc promogut per la Plataforma per la Llengua. En aquest joc, els jugadors han d’anar responent les preguntes que li va llançant l’aplicació sota un mínim de temps. Totes les preguntes van relacionades amb la llengua catalana. Per cada encert es guanyen uns punts, determinats per el temps que li quedava a la usuària per respondre. Un cop s’hagin contestat les 10 preguntes, l’aplicació t’indica quina posició del rànquing estas.

La Plataforma per la Llengua continua apostant fort pels mitjans digitals, tan sigui per la seva pàgina web, la presència en xarxes socials o la promoció de jocs interactius com el Catavolta 2.0.

Font: xarxanet.org via  COEINF.CAT

Sols però junts, connectats però aïllats

Post de SOMA – TXEIKS

Per què tenim la necessitat imperiosa d’estar permanentment connectats a les xarxes socials? Per què aquesta estranya solitud compartida? Per quina raó milions de persones s’aïllen de la seves relacions quotidianes per submergir-se en relacions virtuals? Realment estem més connectats als altres gràcies a Facebook, Twitter, Whatsapp…? Quines conseqüències pot tenir aquesta dependència tecnològica en les nostres relacions humanes?

La Sherry Turkle, psicòloga i sociòloga nord-americana, professora a la Facultat de Ciències, Tecnologia i Societat del MIT, des de l’Any 1984 estudia l’impacte que les noves tecnologies tenen en la manera com l’ésser humà es comprèn a si mateix i construeix la seva identitat. Aquest vídeo és una conferència TED impartida el febrer de 2012 (dura uns 20 minuts però val molt la pena).

Això de l’Anna Tarrés

TOVALLONS NEGRES – EMPAR MOLINER – ARA – 26/09/2012

Llegeixo les crítiques que (ara) fan diverses exnedadores a la seleccionadora de natació sincronitzada, Anna Tarrés. Fora de context, les paraules que suposadament va dir-los esgarrifen. “Puc sortir a vomitar?”, diuen que va preguntar-li una. I es veu que ella va respondre: “No, t’ho empasses”. O: “Estàs grassa. No puc desfigurar l’equip”. Pel que sembla, la grassa en qüestió va tornar-se bulímica. Com que el diari As destaca, a més a més, que l’entrenadora va vexar una noia perquè “no entenia el català”, em pregunto per quina raó tot això surt ara i no pas abans.

Que consti que el meu pitjor malson és que la meva filla estigués a les ordres d’Anna Tarrés per guanyar medalles. Però no estaria més tranquil·la si estigués a les ordres de la seleccionadora xinesa. Tenir 14 anys i entrenar-se vuit hores cada dia per guanyar medalles és treballar. I els nens està prohibit que treballin. I com que els nens als 14 anys, per molt que la natació sigui la seva vida, tenen ganes no només d’entrenar-se, sinó també de jugar i de menjar patates fregides, suposo que els entrenadors han de fer-los entendre (amb una duresa que nosaltres trobaríem inacceptable) que no hi tenen dret. Per desgràcia, l’esport d’elit té unes servituds que els pares d’aquestes criatures per força havien de conèixer. Doncs sí; el cos d’una nedadora ha de ser tan prim com el de les seves companyes perquè si no, efectivament, “desfigura l’equip”. Per això no m’agradaria que la meva filla, als 14 anys, fos esportista olímpica. Trobo més important que pugui tenir el pes que li doni la gana.

Fora de context molts pares semblarien maltractadors si reproduíssim les coses que han dit algun cop als fills. “Et passaràs la nit a la taula fins que no et mengis les bledes” sembla una frase tan dura o tan de tràmit (i, per tant, poc real) com “empassa’t el vòmit”. Jo diria que el que no pot ser és fer entrenar nens durant vuit hores. Ni si no se’ls insulta.

Imatges de http://imgur.com/a/emAVG, en hi ha més.

Un web facilita l’intercanvi de roba infantil

La iniciativa pretén fomentar l’intercanvi entre famílies de peces de roba de 0 a 8 anys en desús però ben conservades.

El servei, en marxa des d’abans de l’estiu, compta amb 275 usuaris i una oferta de 75 lots classificats.

EL PERIÓDICO – EFE / Barcelona

L’enginyer informàtic Joan Marc García i l’arquitecte Christian Puentes han llançat una nova web, www.grownies.com, per facilitar l’intercanvi de roba infantil en desús, des de criatures acabades de néixer fins a 8 anys, entre totes les famílies que resideixen a Espanya.

La web, que funciona des d’abans de l’estiu, és una de les primeres que es dediquen a fomentar l’intercanvi a Espanya i ha nascut arran d’experiències similars en altres països.

Joan Marc García, que té 35 anys i que també és MBA per Esade, ha explicat que la idea li va sorgir al conèixer l’experiència d’una web similar que ha funcionat molt bé a San Francisco (EUA) i que en les setmanes que fa que està en marxa ja ha facilitat l’intercanvi de diversos lots de peces de roba infantil.

El funcionament de la web consisteix que totes les famílies que tinguin roba en bones condicions, que se’ls ha fet petita o passada de moda, poden fer lots d’entre 6 i 8 peces i oferir-les a la web, on especifiquen les característiques, les talles i inclouen una fotografia del lot.

TECNOLOGIA AL SERVEI DEL CONSUM SOSTENIBLE

Al posar a disposició de la web el lot de roba, reben un crèdit que els permet adquirir un altre lot dels que s’ofereixen a la web, sempre al preu únic de 15,95 euros, que inclou el servei d’intercanvi i el transport de recollida i entrega a través de l’empresa MRW.

La web té ja uns 275 usuaris i disposa de 75 lots de roba en existència, segons l’impulsor del projecte. “L’objectiu és arribar a tenir 500 lots de roba en oferta els pròxims mesos”, ha assenyalat García, que ha vist com alguna altra web s’ha començat a crear a Espanya amb el mateix propòsit que la seva.

Segons aquest emprenedor català, “el servei estén l’intercanvi presencial de tota la vida entre amics i familiars a potencialment totes les famílies d’Espanya gràcies a l’ús de les noves tecnologies i les xarxes socials”. “Les famílies necessiten noves formes d’estalviar diners, sentir-se millor quan consumeixen i aportar el seu granet de sorra a un millor futur”, opina García, que insisteix que la intenció de la seva web és contribuir a “racionalitzar el consum i fer-lo més sostenible”.

VALORS I SOLIDARITAT

L’enginyer informàtic ha assegurat que la seva nova empresa creu “molt en els valors i la solidaritat de les persones”. Per aquest motiu, a més de l’intercanvi de roba entre famílies, la web també permet oferir lots de roba solidaris perquè siguin enviats directament a una oenagé. “Inicialment trabellem amb la Creu Roja i amb la Fundació Formació i Treball, promoguda per Càritas Diocesana de Barcelona“, ha explicat García.

L’empresari, que es vol convertir en un referent en el sector tèxtil infantil en el consum solidari, ha argumentat que aquest nou servei d’intercanvi de roba infantil “estalvia diners, temps i allibera espai a casa, a més de permetre ser solidaris, augmentar la qualitat de vida i reduir emissions al medi ambient”.

La web, que està il·lustrada amb dibuixos infantils i que fa un control de qualitat de la roba oferta perquè estigui en perfecte estat, inclou fotografies i detalls sobre el producte, des d’indicar de quin any és, la temporada, si és per a nen o nena i fins i tot la marca del dissenyador.

Alts preus, salaris minvants. Sobre el descontrol del llibre de text escolar.

http://textosmareaverde.blogspot.com.es/

Traducció del post de @ntinomias libro de Manuel Gil.

Fa uns dies vaig enviar a la meva filla a comprar els seus llibres de text (1 º de Batxillerat). A finals de juliol li van comunicar els llibres que havia de comprar de 4 assignatures, els textos de les altres sis se’ls dirien a mitjans de setembre. Va anar a la llibreria (d’un amic) a recollir els quatre llibres encarregats. Va pagar 127,75 euros (preu mitjà 31,93 euros cada llibre). Si tenim en compte que el llibreter amic li va fer un bon descompte és obvi que el preu brut era molt més alt. I em falten encara per comprar 6 llibres. Si el preu mitjà es manté en aquesta línia, la suma total dels 10 llibres ascendirà a 319,33 euros. Això significa una desviació sobre el preu mitjà del text no universitari que determina l’últim informe de Comerç Interior del 82% (de 17,54-31,93). El problema de les dades de preu mitjà de l’informe de Comerç Interior és que només valen per còmics, sudokus, i calendaris de festes patronals. I a tot això encara falta el material escolar. Reflexió inicial bàsica: pot una família amb tres fills assumir aquest desemborsament? Doncs serà que no.

No cal dir que em sembla una autèntica passada amb la que està caient en aquest país. Aquest tipus de llibres té tirades molt llargues, no són les tirades de 1.200 exemplars de l’edició independent, gran part del contingut es recicla d’un any a un altre, etc. Crec que els editors de llibres de text no s’han adonat que en la situació actual es fa imprescindible ser molt competitius en preu. Una família amb tres o quatre fills no pot fer front a una despesa com aquesta es miri per on es miri. Moltes famílies no poden abordar la compra de llibres de text en la forquilla de 200-300 euros per fill, després és normal i raonable que es busquin la vida, recorrin a la segona mà o busquin l’intercanvi.

A tot això les papereries (dic papereries i no llibreries, ja que la majoria de les 250 llibreries independents – no en hi ha moltes més a Espanya – fa temps que van abandonar aquesta àrea del negoci editorial) estan que es pugen per les parets. D’una banda la supressió dels programes de gratuïtat i de xecs per llibres i per altra la venda directa a col·legis i AMPAS, els tenen més que preocupats. Els llibreters estan denunciant a certes AMPAS i Col·legis que intervenen en el circuit de distribució i comercialització d’aquest tipus de llibres. Qualsevol col·legi treu la llicència IAE per poder comprar a les editorials, però no compleixen cap requisit més dels que tenen establerts els punts de venda: llicència municipal d’activitat, empleats donats d’alta en seguretat social, pagar l’IVA i altres impostos. Un cop comprats els llibres, els venen directament a les famílies i el benefici produït es queda al col·legi. No es pot fer intrusisme d’aquesta envergadura només basant-se en la llicència IAE. La política dels col·legis concertats, d’instrumentalitzar la venda de llibres de text, és una autèntica anomalia d’aquest sector. Per què l’escola no ven el material esportiu (xandalls i sabatilles), els uniformes o el material escolar (carteres, retoladors, folis, etc). A la meva manera de veure els llibreters s’equivoquen, en lloc d’anar contra el públic (i tenir-lo en contra) haurien d’anar contra el proveïdor, en aquest cas les editorials, que haurien de posar tota mena de traves a aquest tipus de vendes. Sé que molts llibreters abans de denunciar han dialogat amb els col·legis, però en esgotar la via del diàleg han recorregut a la denúncia. És obvi que el negoci del text per les papereries suposa percentatges de fins al 50%, però no oblidem que, en un percentatge enorme, el negoci del text fa molt de temps que aquesta fora del circuit de la llibreria tradicional. Això és important tenir-ho clar.

Un fenomen ocasional i poc massiu fins fa un any era trobar xavals venent els seus vells llibres de text al carrer Llibreters de Madrid, però amb la crisi el fenomen s’ha convertit en tsunami, i aquest any les parades de carrer són multitud, i la gent va a comprar perquè s’estalvia més de la meitat en el cost dels llibres. El fenomen preocupa enormement als llibreters. Però que ningú s’enganyi. Quan jo estudiava era el més normal del món l’anar a aquest tipus de llibreries i vendre els teus llibres antics, i el llibreter els venia posteriorment a un client final. El que estan fent aquests xavals és intermediari, venda directa sense baules intermedis. Solucions, cap. L’elasticitat al preu té tal envergadura que em porta a pensar que els editors de «textos» no han llegit bé el partit, d’aquí el descontrol que s’observa. No oblidem que fins i tot la Casa del Llibre ha muntat un sistema de venda de textos de segona mà. Molts d’aquests fenòmens tenen una solució molt fàcil i raonable, preus baixos o molt baixos.

Parlant amb diversos editors sobre la situació de les llibreries que es dediquen al «text», em assenyalaven un extrem preocupant: i volen que els editors independents els donin suport? «Si són punts de venda de llibres generalistes de dos grans grups editorials». «La petita edició independent no existeix per a ells», la veritat és que una mica de raó porten, però el desordre que s’aprecia en el sector em fa veure que ara mateix cal unir forces i buscar consensos dins del sector, i en el cas dels agents comercialitzadors del llibre de text cal plantejar que no poden basar el 50% del seu negoci en mantenir una estructura de negoci amb les costures a punt de rebentar. El llibre de text es reconvertirà a digital en un parell d’anys com a molt i la hipòtesi més probable és que aquesta gamma de productes la vendran els editors directament, llevat que un profund reajustament del sector ho impedeixi i segueixin sent les llibreries el canal de comercialització . Encara que jo no apostaria en aquesta línia.

Al costat d’això llegeixo en un diari d’Albacete unes declaracions del conseller d’Educació de Castilla-la Manxa en què destaca que «ha arribat el moment de canviar els llibres de text per ordinadors». El proper curs posaran en marxa un projecte pilot en 21 centres educatius de la regió en què alumnes de 5 º i 6 º de Primària així com els alumnes de 1 º d’ESO cursaran tres assignatures amb tots els seus continguts digitals. Un altre paladí de la modernitat donant línia. I això és només el principi.

Un altre tema per reflexionar és la iniciativa dels professors de la Marea Verda. Han llançat una ofensiva contra les grans editorials de llibres de text. Pengessin a Internet apunts de forma gratuïta per substituir els tradicionals llibres de text ara que la CAM ha eliminat les subvencions a la compra de llibres de text. Els docents madrilenys han posat en marxa un projecte per elaborar textos gratuïts. Ja han penjat bastant material del cicle de l’ESO. Els seus textos s’ajusten a la normativa de la CAM. Els professors que han elaborat els textos treballen sota les sigles CDR: col·laborar, divulgar i recomanar. El link per veure-ho és el següent: http://www.apuntesmareaverde.org.es/

Des del meu punt de vista les editorials haurien de prendre aquest tema molt seriosament, no pensar que es tracta de la iniciativa d’uns extravagants. Molt al contrari. Crec que iniciatives com aquestes, que ja s’estan donant en altres països, tenen un suport social evident, i lluny de ser un fenomen passatger, marquen una tendència irreversible. Mirar a una altra banda no sembla el millor. El que avui és un «plugim» demà serà tempesta. Hi ha tendències que són aquí per quedar-se, i aquesta n’és una.

Mercè 2012, els audiovisuals.

Mercè 2012. Barcelona, la casa de tots

Mercè 2012. Barcelona, la casa de tots from Barcelona Cultura on Vimeo.

“Barcelona, la casa de tots” és el nom que reben les projeccions a la façana de l’Ajuntament, un espectacle produït per Urano i dirigit per l’artista Franc Aleu. Acosteu-vos-hi i gaudiu de l’espectacle!
21, 22, 23 i 24 de setembre de 2012.

😉

Mapping a la Sagrada Família

Moment Factory va aconseguir transformar la façana del naixement de la Sagrada Família amb un espectacle multimèdia realment sorprenent. Un muntatge que s’inspira en el mateix esperit de Gaudí, proporcionant moviment a l’estructura i donant vida a la pedra, enaltint la tradició en nom de la modernitat, il·luminant el nostre món amb  els misteris d’un “més enllà” que es troba “més aquí” del que ens pensem. La llum, l’aigua, les formes i els colors i tots els elements que configuren la vida ens porten a la contemplació d’un Creador. Un art que traspassa els nostres sentits per fer-nos arribar un tast d’aquesta realitat que queda a l’altra costat de la nostres percepcions.

😉

Mercè 2012. El Parc de la Llum i les Tecnologies

Mercè 2012. El Parc de la Llum i les Tecnologies from Barcelona Cultura on Vimeo.

Un any més, quan es pon el sol la Ciutadella es converteix en el Parc de la Llum i les Tecnologies, un espai on els espectacles de foc, les instal·lacions lúminiques i els malabarismes són els protagonistes.
21, 22 i 23 de setembre de 2012

😉

Merce2012 from Barcelona Cultura on Vimeo.

Més informació a bcn.cat/merce

.

Piulada: ajudeu a difondre la campanya #loquehayquewert per exigir a #Wert una #educació de qualitat?

La reforma educativa – Una educació, una nació

LA RAZON – Una Educación, una Nación (pdf)

😉

La mateixa educació per a tot Espanya

Traducció de l’article de LA RAZON.

El Govern aprova l’avantprojecte de la reforma educativa que garanteix que els alumnes adquireixin el mateix nivell de coneixements en tot el territori. Educació resta poder a les autonomies sobre els continguts de les assignatures. L’aprenentatge del castellà i de les llengües cooficials guanya hores de estudi.

MADRID – La nova reforma educativa del Govern està ja en marxa. El Consell de Ministres va aprovar ahir l’avantprojecte de la Llei Orgànica per a la millora de la qualitat educativa que pretén aconseguir que tots els estudiants, independentment de la comunitat on resideixin, assoleixin els mateixos coneixements al final de cada etapa, millori el nivell de l’educació, i s’acabi amb les altes taxes d’abandonament escolar primerenc (del 26,5%), un dels llastos del sistema educatiu.

Amb aquesta llei, el Govern guanya més control en els continguts educatius de manera que decidirà el 65% del que estudien els alumnes en les comunitats amb llengua pròpia i del 75% a la resta, un 10% més del que ara tenia (55% i 65% respectivament).

Mesures com aquestes impediran les diferències tan grans que hi ha en rendiment educatiu entre comunitats autònomes i evitaran el «greu risc de desigualtat de la que ja ens han advertit a informes internacionals», va destacar el ministre d’Educació, José Ignacio Wert, després de l’informe del Consell de Ministres. En definitiva, «es tracta de reduir una dispersió dels continguts educatius que ja era immanejable», va afegir Wert.

El ministre va justificar aquest augment de la quota de poder del Govern central en continguts emparant-se en la idea que «caldrà» per a guanyar pes les assignatures instrumentals, és a dir, les Ciències, Matemàtiques i Llengua.

La nova reforma educativa implantarà la “cultura de l’avaluació», el que significa que tots els alumnes espanyols hauran de sotmetre a exàmens que permetin constatar que han aconseguit els objectius acadèmics previstos per a cada etapa. Així, al llarg de l’ensenyament no universitari, l’alumne haurà de passar fins a quatre exàmens. Els resultats seran orientatius, en alguns casos i, en altres, serà obligatori aprovar aquest examen per obtenir el títol. En Primària, les avaluacions es realitzaran en 3r (solsament per detectar dificultats d’aprenentatge) i en 6è curs (sense efectes acadèmics). A l’ESO, l’examen es farà en 4r i en Batxillerat en 2n. I caldrà aprovar per aconseguir el títol. El Ministeri ha insistit en les últimes setmanes en què proves d’aquest tipus milloren els resultats acadèmics fins al punt que milloren en 16 punts els resultats de Pisa.

La reforma, que està sobre la taula pretén reduir el nombre de matèries, ja que es donava el cas que els alumnes arribaven a tenir fins a 13 assignatures diferents. Per posar només un exemple, actualment en 4r de l’ESO hi ha tres itineraris i fins a 56 combinacions possibles entre matèries d’itinerari que els centres han d’oferir, llevat que hi hagués un nombre insuficient d’alumnes i sota criteri de l’autoritat educativa.

La norma, que haurà de passar ara pel tràmit parlamentari, també pretén dóna més importància al coneixement dels idiomes. Guanyarà pes l’expressió oral i escrita i algunes assignatures s’impartiran en anglès.

L’aprenentatge del castellà i de les llengües cooficials també guanyarà hores, va aclarir Wert després del Consell de Ministres. Sobre aquest punt va demanar ahir explicacions Catalunya. Precisament Irene Rigau, la consellera d’Ensenyament de la Generalitat que no compleix amb les sentències que obliguen a que el castellà sigui llengua vehicular. Va considerar la reforma de «ofensiva recentralitzadora». La consellera d’Educació, Universitats i Investigació del Govern basc, Isabel Celaá també va considerar que el canvi legal “és una atac directe a l’autogovern”.

Les assignatures «zapateristes» per excel·lència desapareixen: Educació per a la Ciutadania i Coneixement del Medi. En lloc de Ciutadania es crearà una nova matèria en Secundària: Educació Cívica i Constitucional, mentre que Coneixement del Medi quedarà suplantada per Ciències de la Naturalesa i Ciències Socials. El Llatí és una de les assignatures que surt malparada. En principi es va pensar que tingués més pes en el currículum, fins i tot hi ha un sector del PP que va demanar expressament, però ara potser un estudiant passi pel sistema educatiu sense haver vist Llatí en la seva vida.

Amb la reforma dels centres tindran més autonomia i els directors manaran més perquè els consells escolars queden reduïts a mers òrgans consultius.

LA FI DELS LLIBRES DE TEXT COM EINA NACIONALISTA

Evitar l’adoctrinament a través de l’ensenyament és un dels objectius de la reforma. Per a què? Doncs perquè, entre altres coses, els alumnes de tot Espanya sàpiguen on neix i per on passa l’Ebre, no com passa ara a Catalunya, on molts llibres ensenyen que és un riu català que neix fora de Catalunya. Si bé no es tracta d’eliminar aspectes importants de la cultura local, es tracta d’evitar que al País Basc s’ensenyi, per exemple, que l’esdeveniment més important del 1978 va ser el Festival de Cinema de Sant Sebastià i no que s’aprovés la Constitució. O que aprenguin que la Península Ibèrica no està «al sud d’Euskal Herria».

____________________

Altres noticies sobre la reforma en altres diaris

_____________________

EL PERIÓDICO

Wert diu que la reducció del poder autonòmic en els currículums es deu a la “dispersió ingovernable”

L’esborrany de la futura llei rebaixa en un 10% els continguts que poden fixar les autonomies i proposa dues revàlides per obtenir els títols d’ESO i Batxillerat

El ministre d’Educació assegura que la reforma no obeeix “criteris polítics” sinó “eminentment pràctics”

_____________________

LA VANGUARDIA

Rigau critica la “recentralización total” planteada por Wert

La consellera d’Ensenyament ve en la reforma educativa una “ofensiva total” contra el marco competencial del Estatut

_____________________

EL PAIS

Nuevo viraje educativo

Esta es la séptima reforma en lo que llevamos de democracia y el hecho de que cada vez que hay alternancia política se produzca un cambio educativo de calado es un pésimo indicador, no tanto de la calidad de la enseñanza como de la calidad de la política, pues significa que los gobiernos de turno no han querido o no han sabido consensuar un modelo estable y duradero.

El objetivo es “incrementar el número de alumnos en FP”

Lo que el Gobierno ofrece como “atender a los talentos distintos” es visto por la oposición y los sindicatos como un intento de separar al alumnado más difícil

El Gobierno abre un nuevo frente autónomico con la reforma educativa

_____________________

ABC

Las siete leyes orgánicas que han regulado la enseñanza media en democracia, una a una

La nueva Ley Orgánica de Mejora de la Calidad Educativa supondrá probablemente el mayor cambio desde 1970

José Luis Villar Palasí (en el centro), ministro de Educación con Franco, visita una escuela de Madrid en 1969

Fotografia que acompanya la noticia de l’ABC.

_____________________

😉

La Mercè 2012 – La Festa Major de Barcelona

http://merce.bcn.cat/

JAUME PLENSA: BARCELONA ÉS UN SOMNI FET DE SOMNIS

Barcelona és un desig, una idea.
M’agrada imaginar la ciutat com un lloc de fusió i d’intercanvi entre gent de tot arreu: cultures, races i tradicions fonent-se en un sol cos que batega i respira amb el mar.
Llengües i alfabets abraçant-se i barrejant-se tot creant un teixit ple de finestres que miren al futur.
La veu de la gent és la veritable arquitectura on vivim i estimem.
Paraules, veus, lletres, somnis.
Barcelona és una veu feta de veus.
Barcelona és un somni fet de somnis.

Jaume Plensa

.
😉

Recordant La Mercè 2011

.
🙂

Toc d’inici – La Mercè 2011 – Barcelona

😉

Mercè 2011 – Espectacle de projeccions ‘La casa màgica’

🙂

Els Ministrils del Camí Ral – La Mercè 2011 – Barcelona

😉

%d bloggers like this: