“El sexting i el ciberbullying a menors han augmentat amb l’ús dels smartphones”


Els experts creuen que és “una obligació innegociable que els pares es culturitzin tecnològicament”.

Els especialistes en delictes informàtics Pere Cervantes i Oliver Tauste donen consells als pares perquè els seus fills no corrin riscos a internet.

LA VANGUARDIA – ALBERT DOMÈNECH

Una de les principals preocupacions dels pares és què passa amb els seus fills menors quan estan fora de casa, especialment quan no són a l’escola o sota la tutela d’algun professor. El “mai parlis amb estranys” o el “no acceptis regals d’altres” té ara la seva versió 2.0: “mai hi afegiu a estranys al teu Facebook”, o “no descarreguis arxius d’algú que no coneixes”. Amb la proliferació de les noves tecnologies i d’internet, un menor – també els grans – està exposat a perills constants sense necessitat de sortir de casa. El perill s’accentua encara més si aquest menor navega per la xarxa sense que ningú controli el que fa. Davant d’aquest augment de ciberdelictes – alguns són els mateixos de sempre però en format digital – els policies Pere Cervantes i Oliver Tauste han editat el llibre Tranki pap@s , amb la intenció de donar consells als pares perquè els seus fills no corrin riscos en internet. Els especialistes expliquen en el llibre aquells delictes més comuns que poden afectar la privacitat dels menors, com el sexting, el hacking, el ciberbullying o el grooming, i indiquen quines mesures prendre perquè els fills puguin navegar de manera segura.

-Hi ha molts pares que encara pensen que els seus fills estan més segurs a casa que jugant al carrer. Aplicat al món d’internet, cal començar a canviar aquesta mentalitat?

-Oliver Tauste: Sí, completament. Estem ficats en una revolució digital. Els fills són nadius digitals, mentre que els pares tenen cervells analògics. Cal adonar-se que internet té una cara negativa i fosca que hem de conèixer. A la xarxa hi ha assetjadors sexuals i cal estar previnguts contra ells. Aquesta revolució tecnològica que estem vivint requereix d’una reacció per part dels pares i educadors.

-Entenc que a la xarxa no existeix el risc zero …

-Pere Cervantes: A internet no existeix el risc zero ni la seguretat zero.

– Els pares estan obligats a culturalitzar-se tecnològicament?

-PC: Sí És una obligació innegociable que els pares es culturitzin tecnològicament. La tecnologia avança a un ritme imparable i ja no estem parlant de pujar al tren de l’avui, sinó al tren de l’ahir. Per als nens, el correu electrònic és prehistòria. Per què? No és instantani, no és un WhatsApp.

-El handicap que ens trobem és generacional. La majoria de menors seran més experts tecnològicament que els seus pares perquè han nascut en aquesta revolució digital. Passa alguna cosa si són els propis fills els que ha d’ensenyar als seus pares l’ús d’aquesta tecnologia?

-OT: Creiem que no passaria absolutament res, l’important és que pares i fills vagin en la mateixa línia i que els progenitors puguin transmetre aquestes experiències vitals que tenen.

-PC: Però seria contraproduent que aquest llibre fos llegit primer per fills i després per pares.

-OT: Els que necessiten despertar són els pares i els educadors.

-Asseguren en el llibre que el pare tampoc s’ha de convertir en un policia ni fiscalitzar el seu fill. Com ha de ser aquesta aproximació?

-OT: Els conceptes que apareixen en el llibre i les eines de seguretat que nosaltres proposem valen per avui, però darrere hi ha un rerefons que parla de l’educació, de la conscienciació, que pares i fills parlin i es comuniquin. La millor manera per aconseguir una navegació segura per part dels fills és que hi hagi una comunicació amb els pares que es comenci a inculcar des de petits. Si hi ha una navegació per la xarxa conjunta des d’aquesta edat, aconseguirem que els menors d’avui siguin demà uns adults responsables i evitin tenir qualsevol problema amb internet.

-A més control, més possibilitats de rebel·lia.

-PC: Sí, és així. A més control, la reacció sol ser la contrària, tancar en banda i buscar la seva privacitat. Sabem que és una edat difícil, però aquí està l’habilitat dels pares i dels educadors per veure com arribar i transmetre sense que se senti un cohibit.

-Parlen dels educadors. L’escola també té un paper important en la protecció de menors dels perills que hi ha a la xarxa?

-PC: Els pares són els que tenen un paper protagonista en aquesta història, però els educadors són un altre dels focus als quals ens dirigim. La mentalitat d’utilitzar internet com si fos oci potser tingui l’origen erroni en l’educació. Si a l’escola se’ls dóna eines, se’ls explica què és internet i se’ls fa veure que hi ha informació bona i una altra que no és tan bona, això farà que als nens els canviï el xip de l’ús de les noves tecnologies.

-OT: Es vol introduir l’assignatura de seguretat en xarxes socials a les escoles. És una cosa que s’està parlant perquè han vist la importància que té aquest tema. Per què la gent es posa el cas de la moto? Perquè l’obliguen. Amb això ha de passar el mateix, i és important que la formació es faci també des del col·legi.

-PC: El món digital no és una moda, no passarà. És una forma de viure i anirà cada vegada a més a una velocitat que se’ns escapa de l’enteniment.

-La majoria dels consells que ens ofereixen en el seu llibre posen l’accent en que l’ordinador de la casa estigui en un espai comú i no a l’habitació del nen. Fins a quina edat hauria de ser així?

-OT: Aquest concepte l’introduïm gràcies a les nostres experiències en casos de menors que han estat víctimes de qualsevol dels delictes que hi ha. En la gran majoria de casos, el menor estava sol, connectat al seu ordinador en un quart i sense cap tipus de supervisió. Hi ha un percentatge d’assetjadors sexuals a la xarxa més gran al que la gent es pensa. També casos deciberbullying. L’edat per canviar aquest sistema és relativa i és una cosa que cal avaluar, i depèn de la confiança que tinguin els pares en els seus fills i del grau de responsabilitat del menor. Hi ha molta por a supervisar, a prohibir, però també cal fer-ho.

– Quin és el límit d’hores que no ha de sobrepassar un menor navegant per internet?

-PC: Els psicòlegs diuen que les imprescindibles, però no hi ha un valor numèric. El més important és que no afecti la seva vida ordinària.

-Internet ja no és només un ordinador, cada vegada hi ha més suports amb connexió a la xarxa. Recomanen que els pares regalin smartphones als seus fills?

-OT: El smartphone és el producte estrella per als menors, i això suposa un risc addicional perquè és més difícil de controlar i de supervisar. Passa igual que amb la resta de llibertats que podem donar als nostres fills, cal donar-lo quan considerem que el menor està preparat per portar i fer una supervisió sobre ell. L’ideal és començar per un mòbil normal, sense connexió a internet, i després anar avançant. El que passa és que hi ha molts pares que directament els compren un smartphone amb accés a tot tipus d’aplicacions. Valorem com a pares quin nivell de maduresa tenen els nostres fills i, a partir d’aquí, prenguem la decisió i supervisem. Si no es comporta com deu, jo com a pare li retiraria mòbil.

– L’augment d’aquest tipus de tecnologia ha comportat un increment dels ciberdelictes?

-PC: Sí, i s’ha notat molt d’un any a un altre. Han augmentat molt les amenaces a les xarxes socials a través dels smartphones o del fenomen del sexting , que és l’intercanvi d’arxius de fotografia de forma voluntària, arxius amb nus o sexe explícit. Es fa amb el nuvi o la núvia, però quan es deixa de ser-ho pot passar que algun ho pengi a la seva xarxa social. Cada vegada hi ha més gent que té smartphone i més menors amb accés a aquesta tecnologia. Això ha fet incrementar el nombre de delictes per internet que els afecten a ells. No es pot regalar un smartphone a un menor sense donar les instruccions de vida. Cal començar per mentalitzar al fill del que significa fer una foto i enviar-la.

– Han aparegut nous delictes arran d’aquesta revolució tecnològica dels últims anys?

-OT: Les noves tecnologies han afavorit que delictes que abans es donaven cara a cara es facin ara a través de les xarxes socials. L’assetjament escolar es donava abans a la mateixa escola i ara està tenint una conseqüència molt més gran en el món virtual. Qualsevol crea un perfil en una xarxa social, penja una foto d’un company o companya que tothom va a criticar, i això corre com la pólvora.

-Hi ha pares que seguiran sense veure-ho com un delicte, els semblarà una gràcia més …

– PC: Sobretot per als pares de l’autor dels fets. Per això donem normes de prevenció perquè el teu fill no sigui víctima, però també perquè no sigui autor d’aquests delictes. Molts pares d’aquest menor autor ho veuen com una broma o un joc de nens, però la víctima d’un ciberbullying ho passa molt malament, a més de baixar el rendiment escolar i les relacions afectives amb els seus pares. Molts casos acaben amb quadres depressius, així que no és cap broma.

-OT: És cert que, moltes vegades, pares i professors minimitzen el ciberbullying. Cal tenir en compte que és un inici d’assetjament, de molestar, d’insultar, i pot arribar a ser delicte perquè s’afecta a l’honor ia la integritat moral d’un menor. Cal protegir-lo i en això ha d’haver tolerància zero.

– Elciberbullying és un dels delictes que ha anat a més amb la potenciació de la tecnologia?

-OT: Diria que no, però per a nosaltres és difícil donar dades d’aquest tipus perquè hi ha alguns casos que van per ratxes, tot i produir-se es produeixen. El que sí que m’atreviria a dir és que, a més infants hi ha amb accés als nous mitjans tecnològics, hi ha més possibilitats que estiguin exposats a aquest tipus de delictes. Els delictes a internet han augmentat una barbaritat en els últims vuit o nou anys.

-PC: El sexting potser és el delicte més propi del smartphone i que ha anat a més. Abans es feia a través de les webcams, però no era instantani. El sexting i el ciberbullying a menors han augmentat amb l’ús dels smartphones.

– Quines conductes en el menor poden servir de pistes perquè els pares detectin que està patint algun tipus d’abús?

-PC: Són les bàsiques de qualsevol tipus de víctima que pateix un assetjament: el nen es tanca en si mateix, està més susceptible en les relacions paternofilials i baixa el rendiment escolar. Les tres solen complir-se rigorosament quan hi ha algú que està patint aquest tipus d’assetjament.

– Com ha de reaccionar un pare quan descobreix que el seu fill està sent víctima d’un abús?

-OT: Sobretot amb molta tranquil·litat, i que recapti tota la informació del que ha estat passant. Després vindria el pas d’assessorar-se en una comissaria amb gent especialitzada en el tema.

-PC: És important que els pares li treguin també als seus fills tot sentiment de culpa. No és el moment de buscar culpables, perquè l’únic responsable és el que comet el delicte. Eradicar la culpabilitat del fill, tranquil · litat, assessorar, diàleg ia comissaria.

– Són partidaris que els pares controlin les xarxes socials dels seus fills?

-PC: Sabem que la paraula control no agrada, sobretot als menors, però sí que seria important supervisar el que fa el fill. Recomanem que els pares es facin un perfil a les xarxes socials en què està el seu fill i, de forma transparent, supervisin el que fa i les amistats que té. Si el fill no està d’acord, perquè hi ha edats més complicades – com els 12 o 13 anys – els convidem a que es busquin la vida i confiïn en algun cosí o algú de la família d’una edat més propera al menor que pugui fer aquesta supervisió. Això no treu que el pare tingui un perfil, és important perquè sàpiga de què parlem ne el llibre i no perdi l’argot d’aquesta tecnologia.

– La maldat és més gran, amb l’anonimat que ofereix Internet?

-OT: Sí Hem vist algunes imatges que ens han bloquejat i que ens han afectat perquè són realment dures. Per això vam decidir que havíem de posar el nostre granet de sorra perquè la situació millorés.

– ¿Els policies també s’han hagut de posar les piles per perseguir aquests delictes per la xarxa?

-PC: Hi estem treballant. Hi ha vegades que no coneixem l’eina o el fòrum on ha començat el delicte i hem de investigar amb certa rapidesa. Els pares han de fer el mateix, investigar una mica i invertir el temps que calgui perquè hi ha molt en joc.

-Estem parlant de hackers potencials en un futur molt proper

-PC: Sí, i cada vegada són més joves. Però és important diferenciar els usuaris menors que són màquines de les noves tecnologies però que només són usuaris d’aquells que acaben convertint-se en hackers . L’únic que volem és fer prevenció, res més.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: