Una gran part de la humanitat ha empinat el colze en alguna ocasió per celebrar algun esdeveniment o senzillament per superar tràngols. No obstant això, la majoria de nosaltres arrosseguem mites al voltant de l’alcohol i de les borratxeres. Heus aquí uns quants:
1. Per emborratxar no cal beure alcohol. De vegades n’hi ha prou amb creure que estem bevent alcohol per desinhibir-nos. En creure que estaven borratxos, els que no havien pres alcohol es comportaven com si haguessin begut. Aquí podeu llegir l’experiment sobre això.
El mateix tipus d’efecte apareix en els assaigs clínics: les persones exposades a falsa heura verinosa desenvolupen granellades reals, els que beuen cafès descafeïnat estan més desperts i els pacients que passen per una falsa operacions de genoll afirmen sentir menys dolor en els tendons “curats “.
2. Beure no ajuda a combatre el fred (quan és just el contrari: provoca l’enganyosa sensació de calor a causa la vasodilatació cutània que implica pèrdua de calor). I no, mai han existit els gossos Sant Bernat suïssos que es passejaven per la muntanya amb un gobelet d’alcohol penjat del coll.
3. Més del 90% de l’alcohol que consumim es metabolitza a través del fetge. Així doncs, de res serveix córrer per “suar” les copes de més que hem ingerit. Prendre dues cullerades d’oli o un iogurt abans de consumir alcohol no evita l’embriaguesa. Tampoc és cert que la ressaca desaparegui bevent suc de tomàquet o esmorzant cervesa.
4. Beure no ajuda a oblidar. Més encara: l’alcohol estimula àrees del nostre cervell implicades en l’aprenentatge i la memòria, tal com es desprèn d’un estudi del Centre Waggoner per a la investigació de l’Alcohol i les addiccions de la Universitat de Texas (EUA).
5. És fals que cada vegada que bevem alcohol es mor un grapat de neurones. Científics de l’Hospital de la Universitat de Heildeberg van estudiar els efectes de dos gots de vi al cervell amb un escàner i van comprovar que l’endemà tot torna a la normalitat, el que implica que els canvis són reversibles.
6. Científics de la Universitat d’Oxford (Regne Unit) van elaborar recentment un estudi que ha estat publicat a la revista mèdica BMJ Open que suggereix que la quantitat d’alcohol recomanable diàriament per millorar la nostra salut no era tan elevada com fins ara crèiem (2 o tres copes diàries de vi). Concretament, la quantitat òptima es redueix només a una miserable mitja part d’una copa de vi (5 grams). O una pinta de cervesa.
7. La alcohorexia o ebriorexia, una patologia doble on es combinen l’alcoholisme, l’anorèxia i la bulímia. Sobretot afecta dones menors de 30 anys. Provoca desnutrició, ansietat i danys psicològics. Afecta tres vegades més a les dones.
8. Abusar de l’alcohol en el cap de setmana duplica el risc de morir d’una aturada cardíaca respecte a un consum diari, segons un estudi comparatiu realitzat a França ia Irlanda del Nord i publicat per la revista British Medical Journal (BMJ).
9. Segons les estadístiques, Amèrica és el lloc on més alcohol es consumeix del món. La mitjana de consum d’alcohol pur en els 35 països d’Amèrica és de 8,5 litres per persona, un consum que està per sobre de la mitjana global, que és de 6,13 litres.
Només al Regne Unit, es calcula que el cost d’atencions mèdiques directament relacionades amb borratxeres són de 2.700 milions de lliures anuals, i les pèrdues per absentisme laboral a causa de ressaques podrien arribar a 20.000 milions. L’alcohol està relacionat d’alguna manera amb el 65% dels suïcidis, el 40% dels casos de violència domèstica i el 15% dels ofegaments, entre d’altres.
10. Si decidiu empinar el colze, tingueu en compte el color de la beguda alcohòlica que aneu a escollir. Com més fosca sigui, pitjor podria ser la vostra ressaca al dia següent. La culpa d’això la tenen els anomenats congèneres. Els congèneres són components biològicament actius que contenen moltes begudes. Si ordenem l’alcohol en base als seus símptomes de ressaca i per ordre descendent, quedaria de manera: conyac, vi negre, rom, whisky, vi blanc, ginebra, vodka i etanol rus.
11. La ressaca també es coneix sota el nom de guayabo, ratón, cruda (en sudamérica), goma (Panamà), Hangover (Anglaterra), Futsu-ca-yoi (Japó, significa borratxera del segon dia). El terme mèdic és veisalgia: etimològicament prové de kveis, terme noruec que significa intranquil·litat després d’una bacanal, i àlgia, del grec, que significa dolor. Imagineu-vos un alcohol que no fes ressaca. Deixeu d’imaginar-vos-ho, ja hi és: investigadors de l’Imperial College de Londres estan treballant en un compost químic que produeix la sensació d’embriaguesa, però que no deixa la conseqüència adversa de la ressaca i l’efecte es podria cancel·lar immediatament amb un antídot. En concret, s’està investigant amb un grup de substàncies anomenades benzodiazepines.
El nivell d’atur espanyol (i català) constitueix una aberració en el panorama europeu occidental que no està causada ni per una deficient regulació del mercat de treball, com pretenen la dreta en general i els neoliberals en particular, ni per un insuficient estímul públic sobre la demanda, com pretenen els keynesians en general i els sindicats en particular, sinó per la discordança entre el sistema educatiu i el model de creixement.
Considerem les afirmacions del paràgraf anterior una per una.
Referint-nos a mitjanes anuals, només cinc països més han experimentat taxes d’atur superiors al 10% en els darrers 15 anys: Alemanya (2004-2006), Irlanda (2009-2011), França (1997-99), Portugal (2009-2011) i Itàlia (1997-2000), tots ells entre tres i quatre anys, i cap no ha arribat mai al 15%. Mentrestant, Espanya ha superat el 10% 12 anys (tots menys 2005-2007), ha superat el 15% cinc anys (1997-98 i 2009-11) i ara mateix supera el 20%. El que ens hem de demanar no és per què ara hi ha molts aturats a Espanya (i a Catalunya), sinó per què n’hi ha sempre molts més que als països de l’entorn: tant quan les coses anaven bé com quan van malament.
La tesi que l’excessiu atur espanyol està causat perquè la regulació del mercat laboral inhibeix la creació de llocs de treball és una bestiesa que sobreviu perquè té un enorme atractiu intel·lectual (és el que predica el dogma neoclàssic) i polític (entre altres coses, promet una solució ràpida al problema). La tesi és falsa: entre 1995 i 2007, un país que representava el 13% de la població de l’eurozona va crear el 35% del total de llocs de treball; i ho va fer amb tal intensitat que va atraure una allau d’immigrants sense parió a Europa. Esglaia pensar què hauria passat si el marc laboral espanyol hagués estat encara més estimulant.
Què es pot dir de la pretesa manca d’estímuls a la demanda? Que es tracta d’una altra bestiesa. El model keynesià estableix que en el marc d’una depressió el que han de fer els poders públics és mantenir baixos els tipus d’interès i incórrer en dèficits: gastar més que el que ingressen. Ara bé, dubto que en els moments de més eufòria Keynes i els seus poguessin arribar a somniar que per combatre una depressió es combinarien tipus d’interès negatius i dèficits equivalents al 40% del PIB -un volum només imaginable en el context d’un conflicte bèl·lic-. És justament el que ha fet Espanya: els bancs espanyols han demanat tants diners com han volgut al BCE a l’1% mentre la inflació supera el 2% i les administracions públiques han incorregut, des de 2008, en aquell volum de dèficit acumulat, que segueix creixent. Espanya no té manca d’estímuls, sinó manca de resposta als estímuls, que no és el mateix. Keynes ja va construir la teoria que explicava en quines circumstàncies la política monetària expansiva podia esdevenir inoperant (“la trampa de la liquiditat”), però no les que podien fer el mateix amb la política fiscal, però que no ho fes no vol dir que no siguin possibles: hi som.
Si l’aberració de l’atur espanyol (i català) no pot ser explicada per les teories dominants, hem de buscar una explicació ad hoc. Per fer-ho hem de demanar-nos quines altres coses són peculiars a Espanya, i és inevitable constatar el següent: és l’únic país capaç de liderar la creació de llocs de treball i atraure una allau d’immigrants tot i mantenir alhora xifres molt altes d’atur (dos milions en el moment de màxima eufòria constructiva); és el país de l’OCDE amb els índexs més alts de sobrequalificació entre els natius (entès com el percentatge de treballadors universitaris, per una banda, i amb la secundària acabada, per l’altra, ocupats en feines que requereixen una qualificació inferior); és el país de l’OCDE amb l’índex més alt de fracàs escolar; finalment, és de llarg el país de l’OCDE amb un major pes del turisme.
És qüestió de fer encaixar les peces: la hipertròfia del turisme genera molta demanda de paletes i cambrers, feines per sota de les expectatives dels titulats, que s’esperen a l’atur mentre els immigrants i els fracassats escolars les ocupen. Hi ha així dos mercats de treball, l’un amb excés de demanda i l’altre amb excés d’oferta. Quan s’acaba la febre constructora, tots dos mercats estan en excés d’oferta. Algunes conclusions: reduir el fracàs escolar no és qüestió de millorar els estudis, sinó el model de creixement; reduir l’atur estructural exigeix un model educatiu més exigent per tal que no generi massa expectatives a massa gent; continuar apostant per la hipertròfia turística significa continuar apostant pel fracàs escolar, la immigració i l’atur.
Ensenyament reduirà el concert per al curs vinent a una quarantena d’escoles concertades. La majoria són centres petits, que hauran d’acomiadar professors o demanar crèdits amb un aval del Govern.
ARA – SÒNIA SÁNCHEZ – BARCELONALes escoles concertades ja acumulen tres mesos de retard en el cobrament dels ajuts, que es podrien convertir en quatre si tampoc els arriba la mensualitat a finals d’agost. Però, a més, un grapat d’escoles, en la majoria centres petits d’una sola línia, perdran per al curs vinent la subvenció per a un grup de P-3 i en alguns casos també a primer d’ESO, com a conseqüència de l’augment d’alumnes per aula aprovat pel ministeri d’Educació.
Això significa que deixaran de rebre el sou d’1,5 professors en el cas de P-3 i el sou d’1,68 professors en el cas de secundària, a més de la part corresponent per a despeses de manteniment, que ronda els 7.500 euros a l’any a infantil i primària i els 10.000 euros anuals a l’ESO.
“Hi haurà professors que seran acomiadats i d’altres a qui se’ls reduirà la jornada laboral”, admetia Carles Armengol, de la patronal majoritària a l’ensenyament concertat, la Fundació Escola Cristiana.
Una resolució del departament d’Ensenyament publicada al DOGC el 31 de juliol enumera les 39 escoles que veuran reduïts els ajuts, la majoria a Barcelona ciutat. El concert amb aquests centres està compromès per quatre anys i expira el 2014, però cada any se’n fa una revisió per assegurar que les matriculacions assoleixen el mínim d’alumnes per aula per obtenir concert. Si bé aquesta revisió no acostumava a suposar canvis significatius, per primer cop i a causa de l’increment de ràtios, enguany sí que s’ha reduït de manera àmplia el nombre de grups. I és que, a més, “Ensenyament ha estat molt més estricte que mai a l’hora d’aplicar les ràtios mínimes per concedir concert”, afegeix el secretari de la federació d’Ensenyament d’USOC -majoritari a la concertada-, Pere Forga.
Per Forga, la reducció de concerts tindrà “una afectació important” perquè, tot i que el nombre de grups tancats és relativament baix, “la majoria són en centres petits, que són els que tenen menys capacitat econòmica i els que estan patint més”. “Poden suposar molts més que 42 acomiadaments”, advertia Forga, i explicava que ja des del juliol el sindicat ha rebut una allau de “consultes de mestres i professors de la concertada a qui ja se’ls havia anunciat la reducció de jornada”.
Problemes de tresoreria
Armengol apuntava també que l’acomiadament de professors “afegirà encara més problemes econòmics als centres”, que hauran de pagar les indemnitzacions. La secretària general d’Agrupació Escolar Catalana (concertades laiques), Eva Salvà, va apuntar, però, que moltes escoles miraran, si poden, de mantenir aquests professionals assumint el seu sou amb recursos propis, “amb l’esperança que sigui una situació excepcional d’aquest curs”.
La reducció de concerts se suma als retards en els pagaments. Quan van deixar de cobrar al juliol, les 700 escoles concertades catalanes ja portaven un retard de dos mesos en el cobrament d’aquest ajut, amb què paguen els sous del personal de serveis i administració. Si a l’agost tampoc cobren -com Salvà diu que se’ls va anunciar- s’acumularan quatre mesos de retard. “Això suposarà greus problemes a molts centres”, advertia Armengol, i explicava que moltes concertades han hagut de demanar un certificat del concert al departament d’Ensenyament per donar-lo com a aval per demanar crèdits bancaris.
Els pares rebutgen el protocol que vol impulsar la conselleria d’Ensenyament per evitar el frau en les preinscripcions escolars. L’administració permetrà que les famílies puguin demanar als centres les dades d’altres famílies per investigar fraus en les preinscripcions escolars. Concretament, podran accedir a nom, cognom i domicili d’una família concreta o de totes les famílies del centre per tal de comprovar que viuen realment al domicili indicat.
En declaracions a Catalunya Ràdio, Àlex Castillo, president de la Federació d’Associacions de Pares i Mares de Catalunya (FAPAC), ha admès que hi ha frau però ha dit que qui ho ha de controlar és el Govern mateix. “L’administració no actua i ho ha de fer”, ha dit. La FAPAC demana que se sancioni aquells pares que menteixen sobre el padró i “cometen una sanció administrativa greu”. “Estem jugant a fer d’espies i generarà una mala maror impressionant”. “Amb la mesura, tots som sospitosos i tots ens veurem en l’obligació d’investigar”, ha remarcat. “La mesura crearà una malfiança entre els pares”, ha conclòs.
La directora general d’Atenció de la Família i a la Comunitat Educativa, Meritxell Ruiz, defensa que nom, cognom i domicili no són dades “íntimes”.
La crisi i les retallades
Els pares també estan preocupats per la crisi econòmica i per les retallades. “Serà un curs difícil perquè cada vegada hi ha menys recursos”, ha dit Àlex Castillo en l’entrevista a Catalunya Ràdio. “L’aplicació de les mesures d’estalvi ataca la despesa educativa”. “L’educació sempre es veu com una despesa, no es veu com una inversió”, ha afegit. La FAPAC critica les retallades però també com s’han convocat les mobilitzacions previstes per a l’inici de curs. Castillo ha dit que no li ha agradat el procés, “que s’ha fet des de les xarxes socials i sense cap reunió prèvia per consultar-nos”.
Avui és Sant Llorenç i precisament ens trobem en plena i dura canícula, anunciada des de fa dies, amb la qual assolirem temperatures rècord a casa nostra, entre avui i demà, la qual ens pot recordar al terrible martiri del sant.
Però, quan parlem de Sant Llorenç, tots mirem al cel, concretament al cel nocturn. Tots pensem en les Llàgrimes de Sant Llorenç. I el motiu és que la festivitat de Sant Llorenç cau ben a prop del màxim d’activitat de la pluja de meteors més seguida de l’any, els Perseids.
Tot plegat és culpa del (o gràcies al) cometa 109P/Swift-Tuttle (descobert el 1862), el qual descriu una trajectòria que dóna la volta al Sol cada 135 anys. Cada any, la Terra travessa literalment la cua d’aquest cometa, de manera que les partícules de pols i sorra que la componen entren a l’atmosfera terrestre a gran velocitat (uns 59 km/s!), i quan ho fan s’encenen. Això té lloc a una alçada d’uns 100 km sobre la superfície terrestre, on ens trobem nosaltres, els quals observem les precioses traces de llum al cel nocturn. Per tant, recordem que NO consisteix en una pluja d’estrelles o estels, com la solem anomenar, sinó que es tracta de meteors.
La pujada de l’IVA també afectarà la majoria del material escolar. A partir de l’1 de setembre, la majoria dels objectes utilitzats a les escoles, instituts i universitats passarà a tenir un IVA del 21%, en contra del 4% que paguen actualment.
Segons ha concretat Hisenda al Butlletí Oficial d’Estat (BOE), només els llibres de text, àlbums, partitures, mapes i quaderns de dibuix seguiran tributant al superreduït. No obstant, l’IVA de la resta del material pujarà 17 punts: portallapis, agendes, cartolines, blocs de manualitats, compassos, paperacolorit, plastilina, pasta de modelat, llapis de cera, pintures, témperes, quaderns d’espiral, rotllos de plàstic per forrar llibres i les motxilles infantils i juvenils.
També tributarà al tipus general (21%) el material didàctic d’ús escolar, inclosos els puzles i altres jocs didàctics, mecanos o de construcció. A més, l’aplicació del 21% d’IVA es realitzarà amb independència que els objectes que per les seves característiques només puguin utilitzar-se com a material escolar portin impresa la llegenda ‘material escolar’ o ‘ús escolar’.
Finalment, tributen també al general, sense que hi hagi hagut modificació en aquest sentit, el material d’oficina que es considerava que no era d’ús exclusiu escolar, com els folis blancs, bolígrafs, llapis grapadores, pòstit, típex, pegues, estisores, organitzadors, gomes d’esborrar, maquineta, carpetes de gomes, retoladors, marcadors, regles i plumiers, entre altres.
El BOE també detalla el nou IVA d’altres sectors. Així, els serveis d’hostaleria, campaments, balneari i restaurants aplicaran l’IVA reduït, que passa del 8% al 10%, mentre que els espectacles i sales de festa, entre altres, passaran a tributar al {tipus} general del 21%. Els serveis mixtos d’hostaleria, és a dir, que s’ofereixin conjuntament amb algun tipus de servei recreatiu, com sales de festa, espectacles o actuacions musicals, tributaran al 21%.
També deixaran de tributar al reduït del 10% i passaran al 21% les flors i plantes ornamentals, com gespes, ficus, orquídies, palmeres o plantes bulboses, entre altres. Al 10% tributaran les llavors, bulbs, o els productes susceptibles de ser utilitzats en l’obtenció de flors o plantes vives.
PERRUQUERIES
A partir de l’1 de setembre, també tributaran al tipus general (21%) els serveis de perruqueria i els relacionats amb l’estètica i bellesa. També ho faran els serveis prestats a persones físiques que practiquin esport o l’educació física, com els prestats per clubs nàutics, l’ús de pistes esportives, classes per a la pràctica d’esports o lloguer d’equips.
VIVENDA
Pel que fa a les vivendes, el BOE estableix que una operació subjecta a l’IVA, la meritació de la qual es produeixi amb anterioritat a l’1 de gener del 2013, aplicarà el {tipus} del 4% fins al 31 de desembre d’aquest any, però a partir d’aquesta data el Govern aplicarà el 10%.
Qui són aquests 12 tipus d’individus nascuts de les xarxes?
‘Hacker’, ‘cracker’ o ‘troll’ són alguns dels termes que més sonen per definir alguns dels usuaris tipus de les xarxes socials i de les TIC en general. Però n’hi ha de moltes altres menes.
L’hegemonia de les noves tecnologies en la societat actual ha provocat l’aparició de nous termes per definir comportaments, activitats i perfils d’usuaris fins fa poc inexistents. Aquests són els 10 neologismes utilitzats per parlar dels perfils més habituals a les xarxes:
1. ‘Geek’: És una persona apassionada per la tecnologia i els aparells amb “les habilitats socials necessàries per viure en el món real”. Així és com el defineix un dels creadors del portal especialitzat ‘Microsiervos‘, Javier Pedreira.
2. ‘Nerd’: A diferència de ‘geek’, ‘nerd’ és un terme despectiu. Pedreira explica que comparteix amb el primer la mateixa passió pels dispositius i la tecnologia, però que, tot i ser una persona molt intel·ligent, no té, “en certa o gran mesura”, habilitats socials.
3. ‘Hacker’: És un investigador que aprèn el funcionament dels sistemes sense finalitats delictives, segons el responsable de tecnologia de Symantec a Espanya, César Cid.
4. ‘Cracker’: És la persona que fa servir la tecnologia amb finalitats malicioses. L’advocat especialista en noves tecnologies Javier de la Cueva assegura que el ‘hacker’ és creatiu i constructiu i gaudeix esbrinant com funcionen les coses, mentre que el ‘cracker’ destrueix i fa mal.
5. ‘Spammer’: És un individu que crea i distribueix de forma massiva missatges de correu brossa.
6. ‘Carder’: És el, terme que es fa servir per definir les persones que manegen la informació i les eines necessàries per robar diners de targetes de crèdit alienes, indica el responsable del laboratori G Data Security Labs, Ralf Benzmüller.
7. ‘Lammer’: Es tracta de l’usuari que es fa passar per ‘hacker’ sense comptar amb el reconeixement d’una tercera persona. Normalment, aquesta falta de crèdit és perquè no té les habilitats necessàries per ser-ho, segons Benzmüller.
8. ‘Newbie’: És el principiant, l’usuari inexpert d’internet i les noves tecnologies.
9. ‘Cheater’: Terme que s’utilitza per designar l’usuari de videojocs que fa trampes per tenir avantatge sobre altres jugadors. Per a això, recorren a debilitats en el codi de programació d’un joc o fan servir programari no autoritzat.
10. ‘Troll’: Es tracta dels individus que participen en fòrums de debat, blocs, xarxes com Twitter, xats o altres entorns de conversa per provocar i molestar els altres usuaris i, així, interrompre el ritme de la conversa.
11. ‘Maquero’: Usuari fidel dels ordinadors Mac, d’Apple, que sol criticar el funcionament de Windows, el sistema operatiu del competidor Microsoft.
12. ‘Fanboy’: Aquest terme també està relacionat amb la companyia de la poma i es refereix als consumidors que compren totes les novetats d’Apple així que arriben al mercat.
Un 85% dels menjadors escolars de primària i secundària de Catalunya serveixen menús que compleixen les proporcions recomanades de carn, peix, fruita, verdura i llegums, cosa que no impedeix que un 40% dels nens de 6 a 10 anys tinguin sobrepès, estadi que antecedeix l’obesitat. Això és degut, entre altres raons, al fet que els nens només mengen a l’escola una vegada al dia durant les 173 jornades lectives del curs escolar, cosa que equival al 9% dels àpats de tot l’any, ha destacat avui Antoni Mateu, director de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, en la presentació de la nova guia sobre alimentació saludable en l’etapa escolar, L’alimentació saludable en l’etapa escolar que els departaments de Salut i Ensenyament posen a disposició de pares, cuiners i professors.
La guia mostra suggeriments per elaborar els menús diaris i setmanals dels nens, així com les proporcions d’aliment adequat per a cada àpat i la manera d’elaborar-lo. Incideix especialment en el tipus d’àpat que haurien de contenir les carmanyoles preparades a casa, que es degustaran als menjadors escolars, una opció sol·licitada per les famílies i autoritzada per la Generalitat. Aquesta opció tindrà un cost aproximat del 50% del preu que paguen els pares que tenen ns que mengen a l’escola, ha explicat Meritxell Ruiz, d’Ensenyament.
Aquesta iniciativa pretén conscienciar les famílies de la importància de respectar els grups d’aliments i les proporcions que convé prendre en l’edat infantil, ha destacat la dietista Gemma Salvador, coordinadora de la guia. “Hem d’aconseguir que els nens substitueixin les begudes ensucrades per l’aigua fresca, que augmentin els plats de verdura i hortalisses i que facin exercici físic”, ha dit Salvador.
Una de les principals preocupacions dels pares és què passa amb els seus fills menors quan estan fora de casa, especialment quan no són a l’escola o sota la tutela d’algun professor. El “mai parlis amb estranys” o el “no acceptis regals d’altres” té ara la seva versió 2.0: “mai hi afegiu a estranys al teu Facebook”, o “no descarreguis arxius d’algú que no coneixes”. Amb la proliferació de les noves tecnologies i d’internet, un menor – també els grans – està exposat a perills constants sense necessitat de sortir de casa. El perill s’accentua encara més si aquest menor navega per la xarxa sense que ningú controli el que fa. Davant d’aquest augment de ciberdelictes – alguns són els mateixos de sempre però en format digital – els policies Pere Cervantes i Oliver Tauste han editat el llibre Tranki pap@s , amb la intenció de donar consells als pares perquè els seus fills no corrin riscos en internet. Els especialistes expliquen en el llibre aquells delictes més comuns que poden afectar la privacitat dels menors, com el sexting, el hacking, el ciberbullying o el grooming, i indiquen quines mesures prendre perquè els fills puguin navegar de manera segura.
-Hi ha molts pares que encara pensen que els seus fills estan més segurs a casa que jugant al carrer. Aplicat al món d’internet, cal començar a canviar aquesta mentalitat?
-Oliver Tauste: Sí, completament. Estem ficats en una revolució digital. Els fills són nadius digitals, mentre que els pares tenen cervells analògics. Cal adonar-se que internet té una cara negativa i fosca que hem de conèixer. A la xarxa hi ha assetjadors sexuals i cal estar previnguts contra ells. Aquesta revolució tecnològica que estem vivint requereix d’una reacció per part dels pares i educadors.
-Entenc que a la xarxa no existeix el risc zero …
-Pere Cervantes: A internet no existeix el risc zero ni la seguretat zero.
– Els pares estan obligats a culturalitzar-se tecnològicament?
-PC: Sí És una obligació innegociable que els pares es culturitzin tecnològicament. La tecnologia avança a un ritme imparable i ja no estem parlant de pujar al tren de l’avui, sinó al tren de l’ahir. Per als nens, el correu electrònic és prehistòria. Per què? No és instantani, no és un WhatsApp.
-El handicap que ens trobem és generacional. La majoria de menors seran més experts tecnològicament que els seus pares perquè han nascut en aquesta revolució digital. Passa alguna cosa si són els propis fills els que ha d’ensenyar als seus pares l’ús d’aquesta tecnologia?
-OT: Creiem que no passaria absolutament res, l’important és que pares i fills vagin en la mateixa línia i que els progenitors puguin transmetre aquestes experiències vitals que tenen.
-PC: Però seria contraproduent que aquest llibre fos llegit primer per fills i després per pares.
-OT: Els que necessiten despertar són els pares i els educadors.
-Asseguren en el llibre que el pare tampoc s’ha de convertir en un policia ni fiscalitzar el seu fill. Com ha de ser aquesta aproximació?
-OT: Els conceptes que apareixen en el llibre i les eines de seguretat que nosaltres proposem valen per avui, però darrere hi ha un rerefons que parla de l’educació, de la conscienciació, que pares i fills parlin i es comuniquin. La millor manera per aconseguir una navegació segura per part dels fills és que hi hagi una comunicació amb els pares que es comenci a inculcar des de petits. Si hi ha una navegació per la xarxa conjunta des d’aquesta edat, aconseguirem que els menors d’avui siguin demà uns adults responsables i evitin tenir qualsevol problema amb internet.
-A més control, més possibilitats de rebel·lia.
-PC: Sí, és així. A més control, la reacció sol ser la contrària, tancar en banda i buscar la seva privacitat. Sabem que és una edat difícil, però aquí està l’habilitat dels pares i dels educadors per veure com arribar i transmetre sense que se senti un cohibit.
-Parlen dels educadors. L’escola també té un paper important en la protecció de menors dels perills que hi ha a la xarxa?
-PC: Els pares són els que tenen un paper protagonista en aquesta història, però els educadors són un altre dels focus als quals ens dirigim. La mentalitat d’utilitzar internet com si fos oci potser tingui l’origen erroni en l’educació. Si a l’escola se’ls dóna eines, se’ls explica què és internet i se’ls fa veure que hi ha informació bona i una altra que no és tan bona, això farà que als nens els canviï el xip de l’ús de les noves tecnologies.
-OT: Es vol introduir l’assignatura de seguretat en xarxes socials a les escoles. És una cosa que s’està parlant perquè han vist la importància que té aquest tema. Per què la gent es posa el cas de la moto? Perquè l’obliguen. Amb això ha de passar el mateix, i és important que la formació es faci també des del col·legi.
-PC: El món digital no és una moda, no passarà. És una forma de viure i anirà cada vegada a més a una velocitat que se’ns escapa de l’enteniment.
-La majoria dels consells que ens ofereixen en el seu llibre posen l’accent en que l’ordinador de la casa estigui en un espai comú i no a l’habitació del nen. Fins a quina edat hauria de ser així?
-OT: Aquest concepte l’introduïm gràcies a les nostres experiències en casos de menors que han estat víctimes de qualsevol dels delictes que hi ha. En la gran majoria de casos, el menor estava sol, connectat al seu ordinador en un quart i sense cap tipus de supervisió. Hi ha un percentatge d’assetjadors sexuals a la xarxa més gran al que la gent es pensa. També casos deciberbullying. L’edat per canviar aquest sistema és relativa i és una cosa que cal avaluar, i depèn de la confiança que tinguin els pares en els seus fills i del grau de responsabilitat del menor. Hi ha molta por a supervisar, a prohibir, però també cal fer-ho.
– Quin és el límit d’hores que no ha de sobrepassar un menor navegant per internet?
-PC: Els psicòlegs diuen que les imprescindibles, però no hi ha un valor numèric. El més important és que no afecti la seva vida ordinària.
-Internet ja no és només un ordinador, cada vegada hi ha més suports amb connexió a la xarxa. Recomanen que els pares regalin smartphones als seus fills?
-OT: El smartphone és el producte estrella per als menors, i això suposa un risc addicional perquè és més difícil de controlar i de supervisar. Passa igual que amb la resta de llibertats que podem donar als nostres fills, cal donar-lo quan considerem que el menor està preparat per portar i fer una supervisió sobre ell. L’ideal és començar per un mòbil normal, sense connexió a internet, i després anar avançant. El que passa és que hi ha molts pares que directament els compren un smartphone amb accés a tot tipus d’aplicacions. Valorem com a pares quin nivell de maduresa tenen els nostres fills i, a partir d’aquí, prenguem la decisió i supervisem. Si no es comporta com deu, jo com a pare li retiraria mòbil.
– L’augment d’aquest tipus de tecnologia ha comportat un increment dels ciberdelictes?
-PC: Sí, i s’ha notat molt d’un any a un altre. Han augmentat molt les amenaces a les xarxes socials a través dels smartphones o del fenomen del sexting , que és l’intercanvi d’arxius de fotografia de forma voluntària, arxius amb nus o sexe explícit. Es fa amb el nuvi o la núvia, però quan es deixa de ser-ho pot passar que algun ho pengi a la seva xarxa social. Cada vegada hi ha més gent que té smartphone i més menors amb accés a aquesta tecnologia. Això ha fet incrementar el nombre de delictes per internet que els afecten a ells. No es pot regalar un smartphone a un menor sense donar les instruccions de vida. Cal començar per mentalitzar al fill del que significa fer una foto i enviar-la.
– Han aparegut nous delictes arran d’aquesta revolució tecnològica dels últims anys?
-OT: Les noves tecnologies han afavorit que delictes que abans es donaven cara a cara es facin ara a través de les xarxes socials. L’assetjament escolar es donava abans a la mateixa escola i ara està tenint una conseqüència molt més gran en el món virtual. Qualsevol crea un perfil en una xarxa social, penja una foto d’un company o companya que tothom va a criticar, i això corre com la pólvora.
-Hi ha pares que seguiran sense veure-ho com un delicte, els semblarà una gràcia més …
– PC: Sobretot per als pares de l’autor dels fets. Per això donem normes de prevenció perquè el teu fill no sigui víctima, però també perquè no sigui autor d’aquests delictes. Molts pares d’aquest menor autor ho veuen com una broma o un joc de nens, però la víctima d’un ciberbullying ho passa molt malament, a més de baixar el rendiment escolar i les relacions afectives amb els seus pares. Molts casos acaben amb quadres depressius, així que no és cap broma.
-OT: És cert que, moltes vegades, pares i professors minimitzen el ciberbullying. Cal tenir en compte que és un inici d’assetjament, de molestar, d’insultar, i pot arribar a ser delicte perquè s’afecta a l’honor ia la integritat moral d’un menor. Cal protegir-lo i en això ha d’haver tolerància zero.
– Elciberbullying és un dels delictes que ha anat a més amb la potenciació de la tecnologia?
-OT: Diria que no, però per a nosaltres és difícil donar dades d’aquest tipus perquè hi ha alguns casos que van per ratxes, tot i produir-se es produeixen. El que sí que m’atreviria a dir és que, a més infants hi ha amb accés als nous mitjans tecnològics, hi ha més possibilitats que estiguin exposats a aquest tipus de delictes. Els delictes a internet han augmentat una barbaritat en els últims vuit o nou anys.
-PC: El sexting potser és el delicte més propi del smartphone i que ha anat a més. Abans es feia a través de les webcams, però no era instantani. El sexting i el ciberbullying a menors han augmentat amb l’ús dels smartphones.
– Quines conductes en el menor poden servir de pistes perquè els pares detectin que està patint algun tipus d’abús?
-PC: Són les bàsiques de qualsevol tipus de víctima que pateix un assetjament: el nen es tanca en si mateix, està més susceptible en les relacions paternofilials i baixa el rendiment escolar. Les tres solen complir-se rigorosament quan hi ha algú que està patint aquest tipus d’assetjament.
– Com ha de reaccionar un pare quan descobreix que el seu fill està sent víctima d’un abús?
-OT: Sobretot amb molta tranquil·litat, i que recapti tota la informació del que ha estat passant. Després vindria el pas d’assessorar-se en una comissaria amb gent especialitzada en el tema.
-PC: És important que els pares li treguin també als seus fills tot sentiment de culpa. No és el moment de buscar culpables, perquè l’únic responsable és el que comet el delicte. Eradicar la culpabilitat del fill, tranquil · litat, assessorar, diàleg ia comissaria.
– Són partidaris que els pares controlin les xarxes socials dels seus fills?
-PC: Sabem que la paraula control no agrada, sobretot als menors, però sí que seria important supervisar el que fa el fill. Recomanem que els pares es facin un perfil a les xarxes socials en què està el seu fill i, de forma transparent, supervisin el que fa i les amistats que té. Si el fill no està d’acord, perquè hi ha edats més complicades – com els 12 o 13 anys – els convidem a que es busquin la vida i confiïn en algun cosí o algú de la família d’una edat més propera al menor que pugui fer aquesta supervisió. Això no treu que el pare tingui un perfil, és important perquè sàpiga de què parlem ne el llibre i no perdi l’argot d’aquesta tecnologia.
– La maldat és més gran, amb l’anonimat que ofereix Internet?
-OT: Sí Hem vist algunes imatges que ens han bloquejat i que ens han afectat perquè són realment dures. Per això vam decidir que havíem de posar el nostre granet de sorra perquè la situació millorés.
– ¿Els policies també s’han hagut de posar les piles per perseguir aquests delictes per la xarxa?
-PC: Hi estem treballant. Hi ha vegades que no coneixem l’eina o el fòrum on ha començat el delicte i hem de investigar amb certa rapidesa. Els pares han de fer el mateix, investigar una mica i invertir el temps que calgui perquè hi ha molt en joc.
-Estem parlant de hackers potencials en un futur molt proper
-PC: Sí, i cada vegada són més joves. Però és important diferenciar els usuaris menors que són màquines de les noves tecnologies però que només són usuaris d’aquells que acaben convertint-se en hackers . L’únic que volem és fer prevenció, res més.
Imatge de “moltes noies borratxes i dormint “.
Imatge de “moltes noies borratxes i dormint “.
Imatge de “moltes noies borratxes i dormint “.
AMPA IPSE BLOC ... un espai per a la comunicació i per a la participació. 