Per què volen eliminar la Selectivitat?


Traducció del Bloc: XarxaTIC – ON ES PARLA SOBRE EDUCACIÓ I NOVES TECNOLOGIES.

És realment curiós com una conversa et pot fer reflexionar sobre qüestions que “suposadament” tenies clares. Aquest és el cas del tema que ens ocupa. La Selectivitat. Aquest examen que es realitza en tot el nostre territori que porta decidint el futur de molts dels nostres joves. Un examen que, reflexionant en profunditat sobre aquest, es tracta d’una prova que permet, en certa manera, arreglar els desajustos entre les notes que obtenen els alumnes en els diferents centres educatius en el seu últim curs de batxillerat. Amb això es permet una competència molt més justa entre els alumnes a l’hora d’entrar en la seva carrera i Facultat de preferència.

Que la Selectivitat està mal dissenyada. Pot ser. Però que carregar-se la mateixa només beneficia a aquells centres que “manipulen” a l’alça les notes dels seus alumnes, també.

Anem pas a pas. Fa uns pocs anys el govern anterior va canviar la ponderació per donar més poder a la nota de batxillerat que a la de l’examen de Selectivitat, sent la mateixa d’un 60-40. És a dir, que el batxillerat compte el 60% de la nota per entrar a la Universitat, mentre que l’examen de Selectivitat només val el 40%. Amb això, suposadament, es tractava de compensar el valor de les qualificacions obtingudes al llarg d’un curs escolar davant d’un examen de durada tan curta com era el de Selectivitat. Una mesura a la qual, en un primer moment, no se li va saber veure cap tipus de rerefons.

Però això genera un problema. Permet que alumnes de centres on es inflin aquestes notes (i ningú amb una mica de sentit comú i observant les desviacions entre les notes de batxillerat de determinats centres i la nota de selectivitat m’ho pot negar) tinguin una mica més de privilegis per veure la seva nota d’accés a la Universitat lleugerament incrementada per aquesta pràctica.

Podem tolerar aquesta diferència de qualificacions perquè el 40% de la Selectivitat encara segueix sent decisiu perquè els alumnes, puguin en igualtat de condicions, accedir a la carrera que ells volen per mèrits propis.

Però, què pretén el govern amb la eliminació de la Selectivitat ?

Si desconeixem el funcionament intern del sistema, es podria arribar a suposar que l’eliminació i el plantejament d’una “revàlida externa” en acabar el batxillerat pugui ser molt més justa. Només una qüestió. Qui passa als alumnes aquests exàmens externs i passa els resultats a unes taules que s’enviaran posteriorment a la Conselleria de torn? Qui és, finalment, qui pot manipular aquests resultats? Quina fiabilitat ens pot donar que no hi hagi, com passa en la selectivitat, avaluadors externs que avaluïn als alumnes que no pertanyen al seu centre educatiu? Què impedeix a un centre educatiu falsificar, pujant, les notes dels seus alumnes, quan no hi ha cap tipus de prova que qüestioni els resultats que ells posin?

Segur que algun em dirà que, amb el nou model que pretén el govern actual, després seran les universitats qui posaran els seus propis exàmens personalitzats d’accés. I si no ho fan? I si es converteix en la via falsa perquè tots els alumnes d’aquells centres que pugen les notes de batxillerat indiscriminadament entrin en la carrera preferida saltant-se els principis de justa competència?

No hem d’oblidar que al nostre país hi ha dues vies educatives. Bé, tres. La pública, la concertada i la privada. Com és que un pot estudiar medicina de forma molt fàcil a la Universitat privada només aprovant la selectivitat? Per què a la pública exigeixen unes mitjanes que, traduïdes al format antic perquè un pugui entendre-ho, de més d’un vuit i mig a la majoria de facultats (un 12 i escaig amb els nous valors)? Per què hi ha facultats privades que només exigeixen aprovar la selectivitat (i algunes vegades ni això) perquè puguin entrar els alumnes en aquestes carreres d’accés impossible excepte pels estudiants més brillants? Per què algú amb diners pot matricular els seus fills en centres on es regalen les qualificacions (o es pugen les notes) per posteriorment entrar en unes Universitats que regalen títols? Per què un títol d’aquestes Universitats val el mateix (a efectes legals) que la d’una pública, on l’exigència i lliure concurrència per accedir a aquesta carrera fa que l’accés es doni en condicions de mèrit i capacitat? Per tant, a qui va a beneficiar que l’accés no es filtri per una prova de Selectivitat? Als que tenen diners per pagar aquests centres on es pugen indiscriminadament les qualificacions per no perdre clients. Com sempre.

Cansat de que venguin mesures i reformes educatives com el que no són. En aquest cas, l’eliminació de la Selectivitat, només conduirà a que si un paga prou al seu centre educatiu on curse batxillerat, pugui accedir de manera injusta (per no haver cap tipus de filtre) a la universitat que escullin. Serà que només les persones benestants tenen dret que els seus fills estudiïn una carrera universitària?

Hi ha molta ocultació darrere de l’eliminació de la Selectivitat. Una prova que, sent millorable, és l’únic sistema que garanteix igualtat d’oportunitats amb independència del poder econòmic de les famílies dels futurs universitaris.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: