Set obstacles al nostre nivell d’anglès

L’Eurobaròmetre situa els alumnes de 15 anys de l’Estat a la cua d’Europa en l’aprenentatge d’anglès. A Catalunya, segons un estudi de la Universitat de Cambridge de l’any 2012, el nivell d’anglès era fins i tot lleugerament inferior a la resta de l’Estat. Mirem d’esbrinar-ne els motius.

ARA – SÒNIA SÀNCHEZ Barcelona

La meitat dels adolescents no saben parlar anglès. L’Eurobaròmetre situa els alumnes de 15 anys de l’Estat a la cua d’Europa en l’aprenentatge d’aquest idioma, que ha esdevingut la ‘lingua franca’ moderna. A Catalunya, les coses no són pas gaire millors. Segons un estudi de la Universitat de Cambridge de l’any 2012, el nivell d’anglès dels catalans era fins i tot lleugerament inferior a la resta de l’Estat. Mirem d’esbrinar-ne els motius.

1. El factor cultural. Alguns experts parlen d’una “mandra sociològica dels catalans a aprendre anglès, que encara és més accentuada entre els que tenen el castellà com a primera llengua”.

2. La falta de professors nadius. La dificultat d’homologar el títol de magisteri, en molts casos, impedeix a professors estrangers treballar a l’estat espanyol.

3. El model universitari. L’anglès no es va introduir de forma regular a les aules universitàries fins l’any 2008.

4. Estades a l’estranger. Tot i l’èxit creixent del programa Erasmus, les estades a l’estranger encara no reben prou incentius públics.

5. La barrera econòmica. La crisi ha reduït els alumnes als cursos d’anglès.

6. Com s’ensenya a les escoles. Un 27% dels alumnes acaben la primària amb un nivell molt baix d’anglès. Moltes escoles comencen per la gramàtica en comptes de la part oral.

7. Més versió original. Falta un canvi de costums i que els ciutadans s’habituïn a veure les pel·lícules en versió original.

Podeu llegir el reportatge sencer a l’ARA Premium.

I també:

Suspens a nivell europeu i mundial

Es calcula que durant la pròxima dècada hi haurà, en tot moment, 2.000 milions de persones al món aprenent anglès. “La globalització, la industrialització i internet han canviat dràsticament el paper de l’anglès en els últims 20 anys”, diu Education First, l’organització educativa privada més gran del món.

El repte del multilingüisme

El pla d’immersió lingüística en anglès es reprendrà el curs que ve amb 170 nous centres de primària i secundària. A més, les universitats comencen a incloure l’anglès vehicular.

Només el 28% de joves de quart d’ESO tenen un anglès acceptable

PRIMER ESTUDI EUROPEU DE COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA.

Espanya ocupa les últimes places de 14 països europeus avaluats.

Encapçalen la classificació Suècia, Malta, Holanda, Eslovènia i Estònia.

EL PERIÓDICO – MANUEL VILASERÓ – MADRID

Presentació Estudi Europeu de Competència Lingüística (pdf)

Informe español de los resultados del Estudio Europeo de Competencia Lingüística I (pdf)

Informe español de los resultados del Estudio Europeo de Competencia Lingüística I I (pdf)

No és cap sorpresa sinó la constatació, una vegada més, que Espanya té un problema amb l’anglès. En el primer estudi europeu de competència lingüística, portat a terme entre els alumnes de 4t d’ESO de 14 països, Espanya ha quedat relegada al furgó de cua: ocupa la novena posició, però empatada amb els dos següents, Polònia i Portugal. Només el 28% dels estudiants espanyols arriben al nivell d’anglès que la Unió Europea considera necessari adquirir a aquesta edat, mentre que la mitjana del conjunt dels 14 països analitzats ronda el 50%.

L’estudi analitza el nivell dels alumnes tant en la segona llengua com en la tercera. En domini de la segona llengua (l’anglès en gairebé tots els casos) Espanya només se situa al davant de la Gran Bretanya, on el segon idioma és el francès, de França, que sempre ha menyspreat la resta de llengües, i la regió flamenca de Bèlgica.

Encapçalen la classificació Suècia, Malta, Holanda, Eslovènia i Estònia amb nivells molt superiors a l’espanyol. Al país escandinau, per exemple, el 91% dels alumnes aconsegueixen o superen aquest mínim en què «l’usuari de la llengua se’n pot sortir amb temes que li són familiars o en què té un interès personal». «Són tots països petits amb idiomes que no tenen projecció internacional», segons va destacar el director general d’Avaluació i Cooperació Territorial del Ministeri d’Educació, Alfonso González, durant la presentació de la investigació, en què no han participat ni Alemanya ni Itàlia.

DIFERÈNCIA PER SEXES

Entre els alumnes espanyols hi ha una diferència acusada per sexes. Les dones estan molt més preparades. El 33% de les noies superen el mínim mentre que només el 25% dels nois ho aconsegueixen. Per matèries, el pitjor resultat l’obtenim en comprensió oral. Només el 24% dels nois aproven, mentre que en comprensió lectora el percentatge puja fins al 30% i en expressió escrita al 29%.

Aquests resultats contrasten amb l’obtingut en la tercera llengua, el francès en el cas d’Espanya. El nostre país ocupa aquí la tercera plaça, només al darrere de Bèlgica i els Països Baixos i amb un nivell molt similar al de Malta. Els bons resultats es deuen sobretot al fet que només cursen aquest idioma el 35% dels alumnes que són els que, a més a més, l’han escollit voluntàriament com a optativa. En l’estudi hi han participat 53.000 alumnes , dels quals 7.651 són espanyols.

%d bloggers like this: