Renta’t les dents després de dinar, menys quan prenguis dolços.

Si ingerim menjars o begudes amb excés de sucre o àcid no convé rentar-se les dents fins passada mitja o una hora.

Des de petits, sempre ens han dit que hem de rentar-nos les dents immediatament després de dinar, però sempre és així?

Quan ingerim menjars o begudes amb excés de sucre o àcid ens preocupem per rentar la nostra boca quan abans. Però aquesta «bona acció» és errònia i contraproduent per a la nostra salut dental.

ABC /ESTEFANÍA MAGRO  / MADRID

Hi ha situacions – com quan hem pres mig litre de beguda ensucrada, dos sucs de taronja, o ingerit diversos pastissos – en què no convé raspallar-se les dents fins que no hagi passat, almenys, mitja o una hora. Perquè, en aquest moment, en el raspallat «els àcids i els sucres s’expandeixen, i no deixem que l’esmalt es recuperi», explica el Dr Joan Carles Llodra , vicesecretari del Comitè Executiu del Consell General de Col·legis de Dentistes d’Espanya .

No obstant això, en situacions normals, quan prenem una quantitat moderada d’aquestes substàncies, cal rentar-se les dents com més aviat millor, en la primera mitja hora «perquè els aliments que es queden a la superfície de les dents, es converteixen en àcid i danyen el esmalt », comenta Llodra.

Com a mínim ens tenim de rentar les dents dues vegades al dia. Una al matí, ideal només aixecar-se, abans d’esmorzar, i una altra a la nit, abans d’anar a dormir. Podem rentar-nos les dents totes les vegades que vulguem al dia perquè no produeix cap dany o erosió en l’esmalt.

Per contra, no ho han de fer més de dues vegades al dia les dones embarassades perquè, durant els primers mesos, l’esmalt és més sensible a causa dels àcids dels vòmits, i els que tinguin algun problema de sensibilitat dental.

El dentifrici amb fluor és el millor company per a la nostra higiene bucodental. La pasta fluorada afavoreix a l’esmalt perquè la dent reprèn ràpidament el calci que es desprèn amb l’àcid. «Tota la població ha de utilitzar-la, llevat dels nens menors de 3 anys», considera el doctor Joan Carles Llodra.

És molt difícil quantificar quanta dentina i esmalt perdem en el procés de desmineralització perquè «tot i que s’estudiï en laboratoris amb dents de boví o vaques joves, a la boca hi ha saliva i en els humans és complex mesurar-lo», prossegueix Llodra.

La saliva és el nostre millor aliat perquè és un mecanisme natural que produeix bicarbonat, i recupera el calci perquè el manté a la nostra boca. D’aquesta manera, contraresta l’efecte de l’àcid. A més, es recomana mastegar xiclets sense sucre per produir més saliva. Sobretot, en moments on no podem rentar-nos les dents.

«El millor raspallat»

El doctor Llodra considera que «el bon raspallat és el que millor elimina la placa bacteriana». Tant és com començar, hem de raspallar totes les superfícies i zones de les dents, tant les que es veuen com les que no. I, sobretot, molt important, «no podem oblidar de raspallar la llengua, perquè és “l’esponja de bacteris”».

Per molt bé que ens els rentem, no hi ha manera d’eliminar els bacteris que s’acumulen entre mitjanes de les dents i els queixals. Per això, «a partir dels 12 anys, la població ha de començar afer servir el fil de seda, com a mínim, un cop al dia, perquè si no poden aparèixer càries o malalties més problemàtiques com la piorrea », conclou Llodra.

No hi ha una horari per al seu ús, però es recomana que es faci a la nit, per raó de temps i comoditat.

No obstant això, els col·lutoris no els ha d’utilitzar tothom. «El dentista determinarà el seu ús a les persones amb alt risc de càries o amb alguna malaltia periodental», estableix aquest dentista del Consell General de Col·legis de Dentistes d’Espanya.

Finalment, es recomana utilitzar el raspall de duresa intermèdia. Com més dures són les pues – encara que triguen menys temps a deformar – més perillós és per als nostres dents, perquè van a esgarrapar i erosionar l’esmalt. Hem de canviar el raspall als 3 o 4 mesos.

Quina diferència hi ha entre esmalt i dentina?

La corona de la dent està formada per dos teixits:

El exterior, el que podem veure, és el esmalt. És com una capa de vernís que recobreix tota la peça. És un mineral de calci duríssim.

La dentina és un teixit intermedi, compost per cèl·lules, i és més tou que l’esmalt. Està vinculada a la polpa dental, més coneguda com a «nervi».

Quan tenim una càries superficial, en l’esmalt, no ens fa mal. Però quan es fica dins de la dentina tenim dolor i sensibilitat.

.

%d bloggers like this: