Corpus, la festa de les catifes de flors.

En moltes poblacions, la processó de Corpus i el seu seguici festiu passen per sobre de catifes de flors que diferents persones i associacions han preparat setmanes abans. D’aquesta manera els humans imitem el que està passant en aquest moment a la natura: de la mateixa manera que els vessants de les muntanyes s’omplen de flors (i especialment de ginesta), molts carrers de ciutats i pobles s’encatifen amb tot tipus de flors. Les catifes de flors són obres d’art naturals, mandales efímers pintats sobre l’asfalt i que s’omplen amb pètals, llavors i altres elements naturals de tots els colors. Les catifes contribueixen a embellir el carrer i a crear un espai excepcionalment perfumat. En l’actualitat, impulsades per un moviment de recuperació de les tradicions, s’elaboren catifes florals de Corpus en gran quantitat de viles catalanes.

El Corpus Christi (en llatí «cos de Crist») és una festa de l’església Catòlica destinada a venerar l’eucaristia. És una festa mòbil dins del calendari litúrgic que la situa el dijous següent a l’octava de Pentecosta.

Aquesta festa, d’origen medieval i instituida pel papa Urbà IV l’any 1264, havia de servir a l’Església per a la veneració pública del sagrament de l’eucaristia, exaltant la doctrina del cos de Crist, enfront dels que la negaven. Per això se li va atorgar un caràcter d’ostentació més propi de les festes paganes, que no d’una solemnitat cristiana. La festa pròpiament dita va arrelar ràpidament en els diferents estaments de la societat medieval i ha arribat fins als nostres dies malgrat haver perdut el caràcter religiós.

Barcelona i Girona van ser les segones ciutats del món que van celebrar el Corpus Chirsti amb una processó, de la que hi ha notícies des de l’any 1320.

Les processons del Corpus son l’antecedent de les actuals cercaviles de moltes festes majors de pobles i ciutats. Deslliurades de l’element litúrgic, recuperen el caràcter pagà de bona part dels elements que en diferents moments anaren introduint les classes populars a la festivitat religiosa, com ara les Enramades d’Arbúcies, el bestiari i altres entremesos absolutament arrelats a la tradició festiva a casa nostra.

Algunes de les festes de Corpus que s’han mantingut fins l’actualitat són: la Patum de Berga, la festa de Corpus de Solsona, les enramades d’Arbúcies i de Sallent, les catifes de flors de Sitges i la Garriga, i la tradició de l’ou com balla a diverses poblacions, com Barcelona o Tarragona.

Textos extrets de la Viquipèdia i de Festes.org

Fotografies de “El sitges que estimo – Per Corpus, catifes de flors“.

%d bloggers like this: