Errors dels pares en el seu afany perquè els seus fills llegeixin


Per què a molts nens no els agrada llegir? Potser tota la culpa no la tinguin ni la televisió ni les consoles.

«Feu el que vulgueu, perquè de tota manera ho fareu malament», deia Sigmund Freud a les mares. Potser va ser massa extrem, però la veritat és que amb tota la bona voluntat del món, de vegades els pares s’equivoquen. Tots voldrien veure els seus fills devorant llibres i gaudint de llegir mentre aprenen sobre mil i un afers, però en el seu afany per fomentar la lectura, el tir els hi surt per la culata. Què falla?

No «cal llegir». Ja ho deia l’escriptor francès i professor de literatura Daniel Pennac en l’assaig «Com una novel·la» amb el que porta obrint la ment a molts pares i educadors des de fa 20 anys: el verb llegir, com el estimar o el somiar, «no suporta l’imperatiu». Llegir és un dret, no un deure. És inútil obligar a llegir i a més resulta contraproduent perquè no es transmet una afició per la força.

No es contagia un «virus» que no es té. Si els pares no llegeixen o els seus fills no els veuen llegir, difícilment podran convèncer-los que s’ho passaran bé llegint. Les persones a qui els agrada llegir normalment han tingut algun familiar que els ha transmès la passió pels llibres. La manca de temps no és excusa perquè quan alguna cosa realment es vol, es busca el temps, insisteix Pennac.

La lectura, no sempre en soledat. Llegir a un nen «és una pràctica fonamental, potser la més important i eficaç sobretot amb els nens que tenen dificultats per llegir i els costa un gran esforç», assenyala el mestre, llicenciat en Història i logopeda Pau Pascual Sorribas. En escoltar als seus pares, comprenen millor el missatge i gaudeixen amb la història.

¿… I per què en silenci? «Estranya desaparició la de la lectura en veu alta. Què hauria pensat d’això Dostoievski? I Flaubert? Ja no tenim dret a ficar-nos les paraules a la boca abans de clavar-nos-les al cap? Ja no hi ha oïda? Ja no hi ha música? Ja no hi ha saliva? Les paraules ja no tenen gust? I què més! És que Flaubert no es va cridar la seva Bovary fins rebentar els timpans? És que no és el més indicat per saber que la comprensió del text passa pel so de les paraules d’on treuen tot el seu sentit?», Escrivia Pennac.

No al constant «què heu llegit?». Examinar als nens de cada capítol o cada llibre converteix un plaer en un examen, amb l’ansietat que se’n deriva. Conversar sobre un llibre que s’ha llegit fomenta la lectura, sempre que el nen no se sent com a una banqueta. És el «dret a callar» de tot lector, perquè a qui no el molesta que li preguntin què ha entès?

No als clàssics per obligació. L’escriptora Ángeles Caso descrivia en l’article «Lectors del segle XXI» com es va enamorar de la literatura: «No recordo que em pare em negués mai un llibre. Ni per bo ni per dolent, ni per massa senzill ni per massa complicat, ni per moral ni per immoral. A casa llegíem amb la mateixa fruïció els «Contes del comte Lucanor» i les historietes de Tintín, el «Poema del Cid» i les malifetes de Guillermo Brown … ». I afegia: «Si alguna vegada li vaig tornar un llibre sense acabar-lo, el va recollir amb el mateix somriure amb que me l’havia entregat, sense fer-me sentir culpable o tonta pel meu desinterès». Els pares poden encoratjar i estimular, però els lectors tenen dret a triar.

No al «fins que no ho acabis, no hi ha televisió». La televisió es converteix així en un premi i la lectura en un treball, al peatge necessari fins a la tele, una contradicció. I pot ser la tele, o la consola …

Miguel de Cervantes deia: «Qui llegeix molt i camina molt, veu molt i sap molt». No posem travetes.

Traducció de l’article del mateix títol de l’ABC.es FAMILIA.

Imatge de “Pad&Quill Little Black Book iPhone 4 Case“.

Els deu drets del lector

L’escriptor i professor francès Daniel Pennac recull en «Com una novel·la» (Anagrama) el decàleg dels drets del lector:

El dret de no llegir un llibre.
El dret de saltar-se les pàgines.
El dret de no acabar un llibre.
El dret de rellegir.
El dret de llegir el que sigui.
El dret al Bovaryismo (malaltia textual transmissible).
El dret de llegir on sigui.
El dret de buscar llibres, obrir-los on sigui i llegir-ne un tros.
El dret de llegir en veu alta.
El dret de callar.

Arxivat a Pares. 1 Comment »

Una resposta to “Errors dels pares en el seu afany perquè els seus fills llegeixin”

  1. Juanjo Fernández Says:

    Precisament els Drets del Lector enunciats per Daniel Pennac formen part de la meva xerrada “Com Fer de la Lectura una Aventura (i no una tortura!)” http://bit.ly/K05xkc entre d’altres reflexions i propostes per animar la lectura. Perquè llegir, si no ve de gust, no serveix de res. De fet, si no ve de gust, no té gust de res! Una abraçada als pares i mares de l’AMPA IPSE, sempre tan apanyats!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: