El nou sistema educatiu tindrà tres proves d’avaluació o revàlides i eliminarà la selectivitat

See on Scoop.itEscola i Educació 2.0

El ministre d’Educació planteja suprimir assignatures i augmentar en un 25% les hores lectives de matemàtiques, llengua, ciències i anglès

El projecte de llei, que entrarà al Congrés abans de Nadal, inclourà de nou que no es pugui passar curs amb més de dos suspensos

See on www.elperiodico.cat – ANTONIO M. YAGÚE / Madrid

La futura llei orgànica de millora de la qualitat educativa que el ministre d’EducacióJosé Ignacio Wert, portarà al Congrés abans de Nadal suprimirà la selectivitat i instaurarà proves d’avaluacióque recorden les antigues revàlides al final de cada una de les etapes del sistema educatiu —primàriasecundària (ESO) i batxillerat o FP superior–, i que caldrà superar per passar a la següent. Aquesta és una de les principals novetats de l’esborrany presentat aquest divendres per Wert al Consell de Ministres.

La futura norma, que serà debatuda aquesta tardor amb el sector educatiu, preveu també reduir el nombre d’assignatures i augmentar en un 25% les hores lectives en matèries instrumentals —matemàtiquesllengua i idiomes–, tant a secundària (ESO) com en batxillerat.

Actualment, tercer de l’ESO arriba a tenir fins a 13 assignatures, i en altres cursos no n’hi ha menys de 10. I en el batxillerat, fins a 12. Educació estudia la possibilitat que, en els dos nivells educatius, els alumnes no arribin a tenir més de sis o set matèries.

CONEIXEMENTS BÀSICS

En la prova de final de primària, segons ha explicat Wert, s’exigirà als alumnes coneixements i habilitats bàsiques sobre lectura. Es podrà repetir una vegada, i si no se supera la prova es remetrà un informe als responsables de secundària on s’hi farà constar. Els alumnes que superin l’ESO obtindran el corresponent títol, però hauran d’aprovar la següent revàlida per poder cursar el batxillerat o la FP. Al final d’aquesta etapa hauran de superar una altra prova i la nota farà mitjana amb la del batxillerat per optar a cursar estudis universitaris.

Finalment, les universitats podran posar les proves que estimin oportunes centrades en la carrera que es vagi a cursar, i desapareixerà com a tal la prova de selectivitat actual. El ministre ha justificat la seva retirada per considerar que actualment és poc efectiva i que el nou model s’assembla més als implantats actualment a Europa.

La nova llei no deixarà passar de curs amb més de dos suspensos. També eliminarà l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania a primària i la mantindrà a l’ESO amb la denominació d’Educació Cívica.

El Govern, segons la vicepresidenta Soraya Saénz de Santamaría, persegueix amb la reforma millorar la qualitat educativa, acabar amb el fracàs i l’abandonament escolars i augmentar les possibilitats d’ocupació. Per això es buscarà la “complicitat” del sector i l'”acord” de totes les forces polítiques.

El document presentat al Consell de Ministres preveu que es cursin, a partir de segon de l’ESO, programes de millora de l’aprenentatge i del rendiment acadèmic, així com de qualificació professional.

ELECCIÓ D’ITINERARIS

El Govern vol avançar a tercer de l’ESO l’elecció d’itineraris mitjançant matèries optatives i convertir el quart i últim en un curs d’iniciació amb dues trajectòries ben diferenciades: cap al batxillerat i cap a la FP.

La reforma de la FP serà un altre element central del nou sistema educatiu, amb l’objectiu de combinar la formació amb les pràctiques remunerades a les empreses. El programa pilot es posarà en marxa de manera experimental el curs vinent.

El nou model pretén que el percentatge d’alumnes que estudien FP (32%) augmenti fins a equilibrar-se amb el dels de batxillerat (68%) i,sobretot, facilitar la inserció laboral dels joves.

La proposta de Wert inclou el disseny de la carrera docent mitjançant un estatut, una reivindicació del col·lectiu tan històrica i complexa que cap Govern de la democràcia ha gosat emprendre. El ministre vol acompanyar-la d’una altra patata calenta: la professionalització de la funció directiva.

Wert ha justificat el canvi en els resultats deficients del sistema educatiu espanyol, amb el doble d’abandonament escolar (26,4 %) que la UE i a penes un terç d’alumnes excel·lents (3%) que a la UE. També ha destacat que el 52% dels joves estan en atur com a conseqüència de la falta de coneixements.

MÉS NOTA PER A AJUDES

El Consell de Ministres també ha aprovat un decret que exigirà un esforç acadèmic més gran per a l’obtenció d’una beca, un 5,5 de mitjana en les beques generals i un 6 per a les salari o compensatòries. Wert ha anunciat que per al curs 2013-2014 l’exigència de nota per accedir a una beca universitària s’elevarà a un 6,5 % de mitjana.

El decret estableix que els universitaris amb beca compensatòria o salari que no aprovin com a mínim la meitat de les assignatures matriculades hauran de tornar l’import íntegre d’aquesta ajuda. A més, per accedir a les beques salari serà necessari un 5,5, en batxillerat, la mateixa nota que s’exigeix per a una beca en el primer curs universitari.

Identifiquen els 10 treballs amb els més alts índexs de depressió

El portal health.com va publicar un rànquing dels deu treballs en què els empleats són més propensos a experimentar un episodi depressiu, a causa de factors com estrès, llargues hores de treball o poc control de les seves activitats:

1. Infermeres / mainaderes

Aquestes proveïdores de cura personal encapçalen el top ten. Prop del 11% dels que es decideixin a aquest camp reporten almenys un episodi de depressió en la seva vida laboral, originat per la incapacitat de les persones que atenen d’expressar la seva gratitud o estima. Per a ells és estressant veure persones malaltes i no rebre molts estímuls positius.

2. Cambrers

Jornades laborals exhaustives, salaris baixos i rebre ordres de superiors han portat el 10% d’aquests treballadors a estar deprimits. D’aquests, el 15% són dones.

3. Treballadors socials

No és una sorpresa trobar-les en aquesta llista, ja que han de tractar amb nens abusats o famílies en crisi, a més d’enfrontar amb sistemes burocràtics.

4. Personal mèdic

Doctors, terapeutes i infermeres s’enfronten a llargues hores i jornades irregulars on la vida d’altres persones està literalment a les mans. Cada dia s’enfronten a les malalties i a la mort, i han de enfrontar-se als familiars dels pacients.

5. Artistes / Animadors / Escriptors

Aquests treballs creatius comporten pagaments irregulars, horaris incerts i aïllament, la qual cosa ocasiona que el 9% reporti episodis de depressió. D’aquest percentatge, el 7% són homes.

6. Professors

A més d’emportar-se feina a casa, reben pressió dels nens, dels pares dels alumnes i de les pròpies normes de l’escola, el que fa difícil portar a terme la seva professió.

7. Personal administratiu /Administradors

Aquests treballadors reben ordres de tot arreu i arriben a tenir poc control de les situacions. Tenen dies impredictibles i probablement no tenen coneixement de tot el treball que han de fer per facilitar la vida dels altres.

8. Treballadors de manteniment

Als electricistes i als llauners els criden quan alguna cosa està malament, el que fa que treballin en horaris irregulars, fins i tot de nit. Sovint se’ls paga poc per una feina dura. El seu treball pot ser perillós.

9. Assessors financers / comptadors

Gestionar les finances d’altres persones sense tenir control del mercat comporta molta responsabilitat. S’enfronten a crits dels clients quan aquests perden diners.

10. Venedors

Molts d’ells treballen per comissió, el que significa que no saben exactament que guanyaran i quan cobraran. Han de viatjar i passar molt de temps lluny de casa, família i amics. Si treballen de manera independent, els beneficis es veuen limitats.

Font: iProfesional.com

Síntesi de l’avaluació dels pares de l’activitat de piscina, curs 2011-2012

Valoració piscina curs 2011-2012 (pdf)

C.- COMENTARIS DELS PARES A DESTACAR.

No hi ha cap comentari a destacar.

D.- VALORACIÓ DELS RESULTATS.

La valoració de l’activitat de piscina ha millorat respecte l’any passat. A destacar que les millors valoracions s’obtenen en la valoració del servei d’acompanyament, en l’actitud que va el nen a l’activitat de piscina i en la valoració dels monitors de vestuari.

Internet estimula i millora l’escriptura: estudi

* La investigació va identificar que els nens amb xarxa milloren les seves habilitats d’escriptura, lectura i conversa lliure, el que feia més interessant seus textos.

Post de Jorge Sanchez a latarde.com

La incorporació d’una plataforma d’internet en l’ensenyament escolar permet als alumnes millorar les seves habilitats per a l’escriptura de manera notable, segons el resultat d’un estudi realitzat a Suïssa en els últims tres anys.

La principal conclusió, anunciada avui, és que els nens als quals es va proporcionar accés a aquesta plataforma, en la qual podien escriure, llegir i conversar lliurement, havien après a escriure els seus textos de manera més interessant per al lector i fins i tot amb una millor ortografia.

L’estudi va ser dirigit pel professor de l’Escola d’Estudis Socials del nord-oest de Suïssa, Hansjakob Schneider, l’equip de docents va repartir 724 nens entre set i deu anys (un total de 44 classes) de tres diferents cantons (Argovia, Zuric i Basilea) en dos grups. Al primer se li va donar accés a la plataforma d’internet, a la qual estaven obligats a inscriure, mentre que el segon grup no tenien cap plataforma i els nens havien d’escriure els seus textos a mà i en paper.

El que es va observar és que l’experiència en la plataforma d’internet va permetre als nens millorar la seva escriptura narrativa, una habilitat que havien desenvolupat molt millor que el segon grup al cap dels tres anys que va durar l’experiència, finançada pel Fons Nacional Suís (FNS), un organisme públic que promou la investigació científica.

Els professors van detectar que les diferències eren particularment importants a nivell de les “marques lingüístiques visibles” de l’ text, ja que els nens que van treballar amb la plataforma utilitzaven més conjuncions temporals, com “primerament” o “de seguida”. Així mateix, feien ús de frases o paraules que reavivaban l’atenció del lector, com “de sobte”, mentre que els seus adjectius i verbs tenien més a veure amb les emocions.

En suma, els seus textos eren més atractius que els del grup que escrivia en paper. La investigació va determinar que la raó d’això era que en el grup que va utilitzar internet els alumnes intentaven implicar més al lector, volien que el text agradés i podien deduir-en observar els textos que eren més llegits a la plataforma-el que més podia seduir.

Contràriament al que podria pensar, l’ortografia d’aquest grup no es va deteriorar, sinó tot el contrari, el que és destacable si es té en compte que els professors no corregien el que escrivien a la plataforma. Així mateix, l’estudi va determinar que nens i nenes van progressar per igual en la plataforma web, mentre que en el suport de paper les nenes van desenvolupar millor la seva escriptura , el que els investigadors van atribuir al fet que els ordinadors i l’internet desperten les ganes d’escriure particularment entre els nens.

En publicar aquestes conclusions, la FNS reconèixer que el món d’internet generalment desperta desconfiança entre els pares, tot i que ja és un element quotidià en la vida de nens i joves. Com a exemple, va esmentar que a Alemanya el 80 per cent de nens entre nou i tretze anys utilitzen un ordinador com a mínim un cop per setmana i que el 30 per cent són membres d’alguna comunitat internet i participen com a mínim un cop per setmana en algun fòrum de “xat”. (Ciutat de Mèxic / Agències)

Jane Fonda: El tercer acte de la vida

Hi ha hagut moltes revolucions en l’últim segle, però potser cap tan significativa com la revolució de la longevitat. Actualment vivim, de mitjana, 34 anys més que els nostres besavis. Pensin en això. És tota una segona vida d’adult que s’ha afegit a la nostra. I, no obstant això, en la seva major part, la nostra cultura no ha acceptat el que això significa. Encara vivim amb el vell paradigma de l’edat com un arc. Aquesta és la metàfora, la vella metàfora. Naixem, arribem al cim a la meitat de la vida i decreixem en la decrepitud. (Rialles) L’edat com una patologia.

No obstant això, moltes persones avui en dia, filòsofs, artistes, metges, científics, tenen una nova perspectiva del que jo anomeno el tercer acte: les tres últimes dècades de la vida. S’adonen que és en realitat una etapa de desenvolupament amb el seu propi significat, tan diferent de la mitjana edat com l’adolescència difereix de la infància. I es pregunten-tots hauríem de preguntar-com podem utilitzar aquest temps? Com podem viure-ho amb èxit? Quina és la nova metàfora apropiada per l’envelliment?

M’he passat l’últim any investigant i escrivint sobre aquest tema. I he arribat a trobar que una metàfora més apropiada per l’envelliment és una escala; l’ascensió de l’esperit humà que ens ha donat la saviesa, la integritat i l’autenticitat. L’edat, ja no com una patologia, sinó com un potencial. I endevinin què? Aquest potencial no és per a uns pocs afortunats. Resulta que la majoria de les persones majors de 50 anys se senten millor, tenen menys estrès, són menys hostils, menys ansioses. Tendim a veure més els trets comuns que les diferències. Alguns dels estudis, diuen fins i tot que som més feliços.

Això no és el que esperava, creguin-me. Vinc d’una família de depressius. A mesura que m’acostava als 50 anys d’edat, quan em despertava al matí els meus primers sis pensaments eren tots negatius. I em vaig espantar. Vaig pensar, oh, Déu meu! vaig a convertir-me en una vella rondinaire. Però ara que estic just a la meitat del meu propi tercer acte, m’adono que mai he estat més feliç. Tinc una forta sensació de benestar. I he descobert que quan un està en la vellesa, contràriament a veure-la des de fora, la por desapareix. Ens adonem que seguim sent nosaltres mateixos, potser encara més. Picasso va dir una vegada: “Es necessita molt temps per arribar a ser jove”.

(Rialles)

No vull idealitzar l’envelliment. Òbviament, no es garanteix que sigui un temps per gaudir i desenvolupar-se. És en part una qüestió de sort. És en part, òbviament, d’origen genètic. De fet, una tercera part és d’origen genètic. I no hi ha molt que puguem fer al respecte. Però això significa que dos terços del nostre èxit en el tercer acte depèn de nosaltres mateixos. Anem a parlar del que podem fer perquè aquests anys afegits siguin tot un èxit i marquin una diferència positiva.

Ara, permetin-me dir alguna cosa sobre l’escala que pot semblar una metàfora estranya per als adults grans, ja que per a molts les escales són un repte, (rialles) en els que em incloc. Com vostès saben, el món sencer funciona segons una llei universal: l’entropia, la segona llei de la termodinàmica. L’entropia significa que tot al món, tot, està en un estat de deteriorament i decadència, l’arc. Només hi ha una excepció a aquesta llei universal, l’esperit humà que pot continuar ascendint-l’escala-fins a la plenitud, l’autenticitat i la saviesa.

I vet aquí un exemple del que vull dir. Aquesta ascensió pot ocórrer fins i tot davant desafiaments físics extrems. Fa uns tres anys, vaig llegir un article al New York Times. Es tractava d’un home anomenat Neil Selinger -57 anys, advocat retirat-que s’havia unit al grup d’escriptors de la Universitat Sarah Lawrence on havia descobert la seva vena d’escriptor. Dos anys més tard, va ser diagnosticat amb esclerosi lateral amiotròfica, o mal de Lou Gehrig. És una malaltia terrible. És mortal. Fa malbé el cos, però la ment roman intacta. En aquest article, el Sr Selinger va escriure el següent per descriure el que li estava passant. I cito: “A mesura que els meus músculs es debilitaven, la meva escriptura es feia més forta. A mesura que perdia lentament la parla, guanyava la meva veu. A mesura que disminuïa, creixia. A mesura que perdia tant, vaig començar finalment a trobar-me a mi mateix “. Neil Selinger, per a mi, és l’encarnació de l’ascens per l’escala en el seu tercer acte.

Tots naixem amb l’esperit, tots, però de vegades decau pels reptes de la vida, la violència, el maltractament, la negligència. Potser els nostres pares van patir de depressió. Potser ells no van ser capaços d’estimar-nos més enllà dels nostres èxits o fracassos. Potser encara patim d’un dolor psíquic, una ferida. Potser pensem que moltes de les nostres relacions no han culminat. I tenim la sensació d’estar “inconclusos”. Potser la tasca del tercer acte és terminarnos a nosaltres mateixos.

Per a mi, això va començar quan m’acostava al tercer acte, el meu aniversari número 60. Com se suposava que anava a viure? Què se suposava que havia de complir en aquest acte final? I em vaig adonar que, per tal de saber on anava, havia de saber on havia estat. Així que vaig tornar al passat en la meva memòria i vaig estudiar les 2 primers actes tractant de veure qui era jo llavors,-qui era jo en realitat-no aquella que els meus pares o altres persones em van dir que era o em van tractar com si ho fos. Sinó qui era jo? Qui eren els meus pares-no com a pares-sinó com a persones? Qui eren els meus avis? Com tractar als meus pares? Aquest tipus de coses.

Un parell d’anys després vaig descobrir que aquest procés pel que havia passat es deia, segons els psicòlegs, “fer una revisió de la vida”. I diuen que pot donar un nou significat, claredat i sentit a la vida d’una persona. Vostès descobriran, com jo, que moltes coses que creien que van ocórrer per culpa, moltes coses que pensaven de si mateixos, realment no tenien res a veure amb vostès. No va ser culpa seva, vostès van fer bé les coses. I vostès seran capaços de tornar enrere i perdonar i perdonar-se a si mateixos. Seran capaços d’alliberar-se del seu passat. Vostè podran canviar la seva relació amb el passat.

Ara bé, mentre escrivia això, vaig trobar un llibre anomenat “L’home a la recerca de sentit” de Viktor Frankl. Viktor Frankl era un psiquiatre alemany que havia passat 5 anys en un camp de concentració nazi. I va escriure que, mentre es trobava al campament, podia dir, si arribaven a ser alliberats, qui anaven a tirar endavant i qui no. I va escriure el següent: “Ens poden treure tot el que tenim en la vida, excepte una cosa, la llibertat de triar com reaccionar davant d’una situació. Això és el que determina la qualitat de la vida que hem viscut, no es tracta de si hem estat rics o pobres, famosos o desconeguts, sans o malalts. El que determina la qualitat de vida és com ens relacionem amb aquestes realitats, quin significat els donem, quin tipus d’actitud adoptem enfront d’elles, quin estat d’ànim els permetem activar “.

Potser el propòsit central del tercer acte és tornar i tractar de, si és el cas, canviar la nostra relació amb el passat. Resulta que la investigació cognitiva demostra que som capaços de fer això, es manifesta neurològicament per vies nervioses creades en el cervell. Veuran que, a través del temps, si van reaccionar negativament als esdeveniments i persones del passat, s’han establert unes vies neuronals per mitjà de senyals químics i elèctriques enviades a través del cervell. I amb el temps, aquestes vies neuronals es fixen, es converteixen en la norma, encara que siguin perjudicials per a nosaltres perquè ens causen estrès i ansietat.

No obstant això, si tornem enrere i vam canviar la nostra relació, modifiquem la nostra relació amb les persones i esdeveniments del passat, les vies neuronals poden canviar. I si som capaços de tenir sentiments més positius sobre el passat, això es converteix en la nova norma. És com reiniciar un termòstat. El que ens fa savis no és tenir experiències, és reflexionar sobre les experiències que hem tingut el que ens fa savis. A més, ens ajuda a ser íntegres, ens porta saviesa i autenticitat. Això ens ajuda a convertir-nos en el que podríem haver estat.

Les dones, totes comencem íntegres, no? De nenes, comencem combatives – “Sí, ¿qui ho diu?” Tenim el lliure albir. Som els subjectes de les nostres pròpies vides. Però molt sovint, moltes, si no la majoria de nosaltres, arribada la pubertat, estàvem preocupats pel integrar-nos i ser populars. I ens convertim en subjectes i objectes de la vida d’altres persones. Però ara, al nostre tercer acte, pot ser possible de tornar al punt de partida i saber-ho per primera vegada. I si podem fer-ho, no serà només per nosaltres mateixes. Les dones grans representen la major població mundial. Si podem anar a la redefinirnos i arribar a ser íntegres, això crearà un canvi cultural al món i donarà un exemple a les generacions més joves perquè puguin repensar les seves pròpies vides.

Moltes gràcies.

(Aplaudiments)

Set obstacles al nostre nivell d’anglès

L’Eurobaròmetre situa els alumnes de 15 anys de l’Estat a la cua d’Europa en l’aprenentatge d’anglès. A Catalunya, segons un estudi de la Universitat de Cambridge de l’any 2012, el nivell d’anglès era fins i tot lleugerament inferior a la resta de l’Estat. Mirem d’esbrinar-ne els motius.

ARA – SÒNIA SÀNCHEZ Barcelona

La meitat dels adolescents no saben parlar anglès. L’Eurobaròmetre situa els alumnes de 15 anys de l’Estat a la cua d’Europa en l’aprenentatge d’aquest idioma, que ha esdevingut la ‘lingua franca’ moderna. A Catalunya, les coses no són pas gaire millors. Segons un estudi de la Universitat de Cambridge de l’any 2012, el nivell d’anglès dels catalans era fins i tot lleugerament inferior a la resta de l’Estat. Mirem d’esbrinar-ne els motius.

1. El factor cultural. Alguns experts parlen d’una “mandra sociològica dels catalans a aprendre anglès, que encara és més accentuada entre els que tenen el castellà com a primera llengua”.

2. La falta de professors nadius. La dificultat d’homologar el títol de magisteri, en molts casos, impedeix a professors estrangers treballar a l’estat espanyol.

3. El model universitari. L’anglès no es va introduir de forma regular a les aules universitàries fins l’any 2008.

4. Estades a l’estranger. Tot i l’èxit creixent del programa Erasmus, les estades a l’estranger encara no reben prou incentius públics.

5. La barrera econòmica. La crisi ha reduït els alumnes als cursos d’anglès.

6. Com s’ensenya a les escoles. Un 27% dels alumnes acaben la primària amb un nivell molt baix d’anglès. Moltes escoles comencen per la gramàtica en comptes de la part oral.

7. Més versió original. Falta un canvi de costums i que els ciutadans s’habituïn a veure les pel·lícules en versió original.

Podeu llegir el reportatge sencer a l’ARA Premium.

I també:

Suspens a nivell europeu i mundial

Es calcula que durant la pròxima dècada hi haurà, en tot moment, 2.000 milions de persones al món aprenent anglès. “La globalització, la industrialització i internet han canviat dràsticament el paper de l’anglès en els últims 20 anys”, diu Education First, l’organització educativa privada més gran del món.

El repte del multilingüisme

El pla d’immersió lingüística en anglès es reprendrà el curs que ve amb 170 nous centres de primària i secundària. A més, les universitats comencen a incloure l’anglès vehicular.

Només el 28% de joves de quart d’ESO tenen un anglès acceptable

PRIMER ESTUDI EUROPEU DE COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA.

Espanya ocupa les últimes places de 14 països europeus avaluats.

Encapçalen la classificació Suècia, Malta, Holanda, Eslovènia i Estònia.

EL PERIÓDICO – MANUEL VILASERÓ – MADRID

Presentació Estudi Europeu de Competència Lingüística (pdf)

Informe español de los resultados del Estudio Europeo de Competencia Lingüística I (pdf)

Informe español de los resultados del Estudio Europeo de Competencia Lingüística I I (pdf)

No és cap sorpresa sinó la constatació, una vegada més, que Espanya té un problema amb l’anglès. En el primer estudi europeu de competència lingüística, portat a terme entre els alumnes de 4t d’ESO de 14 països, Espanya ha quedat relegada al furgó de cua: ocupa la novena posició, però empatada amb els dos següents, Polònia i Portugal. Només el 28% dels estudiants espanyols arriben al nivell d’anglès que la Unió Europea considera necessari adquirir a aquesta edat, mentre que la mitjana del conjunt dels 14 països analitzats ronda el 50%.

L’estudi analitza el nivell dels alumnes tant en la segona llengua com en la tercera. En domini de la segona llengua (l’anglès en gairebé tots els casos) Espanya només se situa al davant de la Gran Bretanya, on el segon idioma és el francès, de França, que sempre ha menyspreat la resta de llengües, i la regió flamenca de Bèlgica.

Encapçalen la classificació Suècia, Malta, Holanda, Eslovènia i Estònia amb nivells molt superiors a l’espanyol. Al país escandinau, per exemple, el 91% dels alumnes aconsegueixen o superen aquest mínim en què «l’usuari de la llengua se’n pot sortir amb temes que li són familiars o en què té un interès personal». «Són tots països petits amb idiomes que no tenen projecció internacional», segons va destacar el director general d’Avaluació i Cooperació Territorial del Ministeri d’Educació, Alfonso González, durant la presentació de la investigació, en què no han participat ni Alemanya ni Itàlia.

DIFERÈNCIA PER SEXES

Entre els alumnes espanyols hi ha una diferència acusada per sexes. Les dones estan molt més preparades. El 33% de les noies superen el mínim mentre que només el 25% dels nois ho aconsegueixen. Per matèries, el pitjor resultat l’obtenim en comprensió oral. Només el 24% dels nois aproven, mentre que en comprensió lectora el percentatge puja fins al 30% i en expressió escrita al 29%.

Aquests resultats contrasten amb l’obtingut en la tercera llengua, el francès en el cas d’Espanya. El nostre país ocupa aquí la tercera plaça, només al darrere de Bèlgica i els Països Baixos i amb un nivell molt similar al de Malta. Els bons resultats es deuen sobretot al fet que només cursen aquest idioma el 35% dels alumnes que són els que, a més a més, l’han escollit voluntàriament com a optativa. En l’estudi hi han participat 53.000 alumnes , dels quals 7.651 són espanyols.

Revetlla de Sant Joan 2012. La nit més… química de l’any!

See on Scoop.itEscola i Educació 2.0

[…] és la nit més curta i el dia més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!

S’acosta la nit de Sant Joan i, pensant-hi, em venen a la memòria els versos de Sisa, carregats de màgia i acompanyats per la dolça melodia.

Es tracta d’una de les nits més màgiques del calendari. Nit de fogueres, pocions de bruixa, petards, coca, cava i música; una autèntica Revetlla, amb tots els ets i uts… i amb molta química!

See on pepquimic.wordpress.com

Tot i que estríctament no és la nit més curta de l’any (enguany ho va ser la nit del 20 al 21 de juny, tal i com vàrem explicar aquí mateix), és com si ho fós, ja que si les revetlles s’allarguen ens porten a veure el llevant del Sol… De manera que, la magnífica cançó de Sisa, sens dubte la sintonia d’aquesta nit (amb el respecte dels Strombers, que en varen fer una versió més moderna aquesta darrera dècada), podria ésser modificada amb un …és la nit més “química” de l’any :)

Tal i com he fet els darrers 3 anys (23/06 de 200923/06 de 201023/06 de 2011), adjunto un vídeo que he gravat especialment al laboratori, desenvolupant un experiment químic relacionat amb la Nit de Sant Joan. Engauny us ofereixo la Síntesi de la pólvora negra, principal component dels focs artificials i petards.

Tal i com recordo sempre, si us plau, no reproduïu l’experiment si no és en un laboratori i amb el material adequat, així com amb les màximes mesures de seguretat.

Molt bona Revetlla de Sant Joan! Molta química i, sobretot, precaució!

L’AMPA IPSE us desitja unes … Bones vacances!!!

Ensenyament obre la porta a la jornada intensiva en l’Educació Primària

El Departament d’Ensenyament accepta provar l’ús de la jornada intensiva a l’Educacio Primària. Segons ha pogut saber Catalunya Ràdio, a partir del proper mes de setembre, sis escoles concentraran les classes al matí en un projecte pilot com el que han dut a terme diversos instituts durant aquest curs.

Catalunya Ràdio – 20/6/2012

Aquestes sis escoles tenen en comú que han demanat jornada intensiva amb el consens de les famílies, tot i que els projectes no són exactament iguals. Les escoles participants són dels municipis de Castell-Platja d’Aro, Esclanyà, Vallòbrega i el Papiol. Els centres de les comarques de Girona són tots de localitats costaneres, de manera que el projecte va lligat als horaris de treball de les famílies, mentre que l’escola Pau Vila del Papiol és un centre amb un projecte pedagògic molt singular.


La directora general d’Educació Infantil i Primària, Alba Espot, aclareix que només es tracta d’una prova i que la intenció del departament és mantenir l’horari partit a Primària. Espot, però, matisa que el departament vol “tenir grups de mostra per anar veient contrast amb el que fem, treure conclusions i comparar”.

Aquest curs, sis instituts han iniciat un pla pilot d’horari intensiu. De cara al curs vinent, un total de 400 centres de Secundària han demanat fer aquest horari. La conselleria ha d’anunciar aquesta mateixa setmana si els autoritza o no a concentrar les classes al matí.

%d bloggers like this: