Trucs per superar amb èxit els exàmens.

El millor truc per superar amb èxit qualsevol examen és l’estudi i la planificació. Partint d’aquesta base, és cert que hi ha altres factors, com l’alimentació, les tècniques d’estudi, els fàrmacs o els hàbits que podem tenir en compte si volem millorar el nostre rendiment. Si tens exàmens pròximament et convé fer una ullada a les nostres recomanacions.

EVA DEL AMO – REDACCIÓ APRENDEMAS.

Els exàmens constitueixen la major font d’estrès per a l’estudiant, que sol veure com s’acosta el dia de la prova i ha de fer front a una gran quantitat de matèria. Les llargues jornades d’estudi en vigílies de la prova i la tensió acumulada per la por al fracàs poden jugar-nos una mala passada. Per això, els estudiants sovint es pregunten què pot ajudar-los a millorar el seu rendiment i aprovar l’examen, si pot ser amb nota.

La veritat és que no hi ha trucs màgics o infal·libles per aprovar un examen que no hem estudiat. Passar-se 48 hores sense dormir, amb una cafetera ben carregada al costat, o recórrer a perillosos fàrmacs, com les amfetamines, pot invertir els resultats esperats.

Si preguntem a professors o psicopedagogs ens respondran que la millor forma de fer front a un examen és l’estudi diari. Partint d’aquesta base inapel·lable, que qualsevol alumne serà incapaç de negar, hi ha altres factors que ens poden ajudar a assolir el nostre objectiu de superar amb èxit els temuts exàmens. Repassem-ne alguns d’ells.

Aliments que ens ajuden

És habitual que, en èpoques d’exàmens, l’estudiant intenti guanyar el màxim temps possible per a l’estudi saltant-se àpats o recorrent a plats elaborats, al que cal afegir una gran ingesta de snacks o llaminadures, i refrescs o cafè per mantenir-se ben despert. Això és just el contrari del que hauríem de fer.

Si volem que la dieta jugui al nostre favor, cal reduir els greixos saturats i els sucres refinats. Una correcta alimentació  incideix de manera positiva en el nostre rendiment, memòria i concentració, però per a això cal que, almenys en època d’exàmens, consumim verdures, llegums, fruites i hortalisses, sense oblidar abundants quantitats de cereals i derivats, com pasta, arròs o pa, i millor si són integrals.

Una dieta equilibrada és una eina molt eficaç per aconseguir un adequat rendiment intel·lectual. En ella també podem incloure l’oli d’oliva i la fruita seca, consumint menors quantitats de peix, aus, ous i lactis, i molt poca carn.

Durant els dies que estem estudiant, i especialment el dia que tinguem l’examen, és molt important que no ens saltem l’esmorzar, que ha d’incloure fruites, lactis i cereals. Deixar de fer aquest àpat suposa sotmetre el cos a llargues hores de dejuni, cosa que pot reduir la concentració de glucosa a la sang, disminuint la rapidesa i exactitud de la memòria  auditiva i visual a curt termini, així com la memòria immediata, retardada, de reconeixement i espacial. Si no esmorzem, la nostra fluïdesa verbal es pot veure alterada, així com el nostre rendiment en proves matemàtiques.

Són dolents tots els fàrmacs?

La falta de temps, la ansietat davant la prova, un extens temari i la por al fracàs conforma l’explosiu còctel que porta a molts estudiants a recórrer a determinats fàrmacs per afrontar una època d’exàmens.

Entre estudiants de batxillerat, universitat i opositors sempre s’ha parlat, de forma més o menys encoberta, de determinats medicaments que poden augmentar la nostra concentració o ajudar a mantenir-se desperts. No tots són iguals ni comporten els mateixos riscos.

En principi, els experts no consideren perillosos certs complexos vitamínics capaços de pujar el to general, com el Arcalión (derivat de la vitamina B1) o el Denubil, que ajuden a contrarestar la fatiga i no produeixen dependència ni hàbit. Però la veritat és que cap d’ells seria necessari si portem una dieta equilibrada que inclogui aliments de tots els grups en la freqüència recomanada, si descansem adequadament i tenim una aportació calòrica suficient com per afrontar l’estrès dels exàmens.

Si volem prendre aquests complexos vitamínics, encara que es venen sense recepta, el més adequat és anar al metge, que és qui millor pot donar-nos les pautes, des de la prescripció fins a la retirada. També cal tenir en compte que perquè aquest fàrmac tingui l’efecte desitjat en els nostres estudis hem de començar a prendre-ho amb certa antelació i no la vigília de l’examen.

Un altre tipus de medicaments tenen més riscos, que van des de marejos i vertígens, a danys en el sistema nerviós central, cardiovascular, metabòlic, respiratori o en el comportament sexual, pel que el seu consum només pot ser pautat per un facultatiu.

Avui en dia s’ha reduït la possibilitat de prendre els fàrmacs més perillosos, com les amfetamines, que no es venen sense recepta. Molts estudiants, però, s’utilitzen medicaments usats per a trastorns de dèficit d’atenció o per a trastorns de son o fatiga, que poden provocar nombrosos efectes secundaris com interrupció del ritme del son, hiperactivitat, irritabilitat o alteracions en el pols. Molts estudiants, a més, han patit la desagradable experiència de quedar-se en blanc en l’examen o literalment adormits durant el mateix com a conseqüència de l’automedicació.

Utilitzar la tècnica de repàs adequada

Els experts calculen que entre un 20 i un 25% dels estudiants té ansietat causada per por de no superar l’examen. En realitat, es tracta d’una “ansietat anticipatòria”, és a dir, una predisposició a pensar que no s’és capaç d’aprovar o que no ha estudiat tot el que ho havia de fer.

Per intentar evitar aquests nivells d’estrès dels experts recomanen seguir determinades tècniques que poden contribuir a millorar el rendiment en èpoques d’exàmens. La psicòloga i pedagoga Rosa Serrate, directora del Gabinet Pedagògic Rosa Serrate i autora del llibre “Ajuda-li a estudiar” (editorial Laberint), afirma que “l’estudi requereix esforç i comporta disciplina i entrega, però existeixen tècniques que ens permeten mantenir alta la nostra motivació i aconseguir millors resultats “.

Rosa afirma que el primer que l’estudiant ha de preguntar és en quin moment del dia se sent més còmode. Es pot estudiar al matí o a la nit, però en cap cas s’ha de fer amb son o havent-se saltat menjars. La sessió d’estudi hauria de començar amb uns exercicis de autoconcentración per deixar enrere els pensaments negatius del tipus “no puc” o “no sóc capaç”.

Segons la psicòloga, abans de seure cal planificar el temps d’estudi i de descans. “És molt útil començar pel que resulta més fàcil, continuar amb el més difícil i, finalment, abordar el que requereixi un esforç intermedi. A continuació, l’estudiant ha de seguir un mètode d’estudi que inclogui prelectura, lectura (amb subratllat, resum i esquema), memorització i autoavaluació”, assenyala.

“Aquestes tècniques, dutes a terme diàriament, permetran a l’alumne enfrontar-se als exàmens sense ansietat i amb confiança. I si no se sent preparat per fer-les, convé demanar ajuda a un professional. Existeixen mètodes molt senzills i eficaços que, aplicats de forma personalitzada, ofereixen excel·lents resultats “, afirma Rosa.

Trucs casolans.

Existeixen trucs bàsics que són tremendament senzills i que ens ajudaran a passar millor l’època d’exàmens. Un d’ells és hidratar-se bé, bevent entre un litre i mig i dos litres d’aigua al dia. Convé deixar de banda les begudes gasoses o estimulants, i beure més aigua i sucs de taronja, el que ens ajudarà a sentir-nos millor.

Un altre truc molt útil és estudiar amb música instrumental , que posarem molt baixa. Aquest ambient, si ho acompanyem de llum natural, ens ajudarà a concentrar-nos millor. Això sí, prèviament, haurem haver tret de la taula qualsevol element que pugui distreure’ns.

Normalment es recomana fer deu minuts de descans per cada hora d’estudi. En aquesta pausa no convé posar-se a jugar amb el mòbil, Internet o tauleta tàctil, ja que és molt probable que aquest curt període de descans s’allargui molt més del que pensem. Tenir els nostres objectius i el nostre horari d’estudi lloc en la paret,  just davant nostre, ens ajudarà a complir les nostres fites.

Fer esport ens ajuda a oxigenar les cèl·lules del cervell i repassar la matèria just abans d’anar-nos al llit ens ajudarà a fixar conceptes. I fins i tot menjar gelats, segons estudis efectuats per diferents universitats, també ajuda a calmar l’ansietat.

Per als qui sentin molta pressió en els moments previs a l’examen, els experts recomanen el que ells denominen “escriptura expressiva”. Deu minuts abans de la prova l’alumne ha d’expressar les seves preocupacions per escrit, aixó ajuda a afrontar l’examen amb més calma i tenir un millor rendiment durant el mateix, ja que l’estudiant ha eliminat gran part de la seva pressió.

“Xuletes” memorístiques i tecnològiques

Per memoritzar, és fonamental haver comprès prèviament els conceptes. Hi ha diversos trucs per fer “xuletes mentals” que et poden ser de gran utilitat per recordar conceptes molt específics. Gairebé totes elles són memorístiques. La “tècnica de la historieta”, per exemple, consisteix a construir una història a partir dels elements que vols recordar. La “tècnica de la cadena” utilitza alguna part de les paraules que s’intenten memoritzar per crear una frase o una altra paraula més senzilla de recordar. Repetir les paraules en veu alta o escriure-les diverses vegades en un paper també és un truc que resulta bastant útil.

Altres estudiants, però, prefereixen utilitzar les típiques xulets com a mètode per aprovar un examen. Els apunts en minúsculs papers van donar pas als bolígrafs de tinta invisible i llum ultraviolada. A continuació va arribar la moda del MP3, que es col·locava sota la màniga, amb el cable de l’auricular camuflat amb els cabells i les anotacions al mòbil.

Però des de fa alguns anys, els estudiants utilitzen tècniques més sofisticades, com un petit auricular o auricular sense fil, de tot just un centímetre, que es col·loca a l’orella i està connectat amb un telèfon mòbil. Per utilitzar aquesta tècnica, l’estudiant necessita un còmplice que li vagi “deixant anar” les preguntes.

Antonio Durán, propietari de “La Botiga del Espia”, assenyala que la demanda d’aquests aparells creix moltíssim en temps d’exàmens. Valen entre 300 i 400 euros, i els estudiants que els compren els rendibilitzen després llogant a altres alumnes per una mitjana de 50 euros. “Aquests aparells, en principi, estan pensats per als escortes, però com que és un producte homologat es poden vendre a qualsevol persona, sense necessitat que aquest cap identificació”, afirma Duran.

El que molts estudiants no saben és que moltes universitats ja compten amb un inhibidor que impedeix la connexió. Aquests inhibidors no tenen un preu molt elevat, de manera que molts professors fins i tot els porten ells a títol personal.

Quan tinguis l’examen davant

I arriba el temut moment de tenir l’examen davant de tu. Respirar dues o tres vegades profundament abans de començar t’ajudarà a eliminar la tensió acumulada.

El primer que has de fer és llegir atentament totes les preguntes. Comença a respondre per les que et sàpigues i les que puntuïn més alt, deixant un espai en blanc per si recordes algun altre concepte que vols afegir més endavant. A continuació, resol les preguntes amb les que tinguis més dubtes.

Procura calcular bé el temps disponible, perquè no us faltin minuts amb les últimes preguntes i et doni temps a fer un últim repàs, on pots afegir nous conceptes amb els quals ampliar o millorar una resposta, però tractant de contestar únicament i exclusivament el que et pregunten. No oblidis corregir les faltes gramaticals i els errors d’estil.

Autor “Faro” (http://www.e-faro.info).

10 recomanacions per a estudiar matemàtiques.

Les matemàtiques són el dimoni en forma d’assignatura per a molts estudiants. Aprendre-les sempre és complicat, però seguint els consells que veurem a continuació, les podem fer una mica més senzilla.

  1. Concentració a classe. Quan el professor explica matemàtiques, intenta transmetre un concepte que és abstracte. La nostra concentració ha d’estar al màxim, ja que són els temes més complicats per assimilar. Prestar atenció no és mirar endavant i escoltar callat les paraules del docent, és entendre el que ell ens està tractant d’explicar.
  2. Practicar . Per millorar, la millor manera és fer molts exercicis. I quan diem molts, no diem tres o quatre. Potser en hem de fer vint, trenta o fins i tot més. Passar-se hores assegut fent exercicis és l’única manera d’assimilar els temes.
  3. Profunda concentració en estudiar matemàtiques. No és el mateix que estudiar història. Els textos es poden llegir com llegim una novel·la o el diari. Però la nomenclatura matemàtica es llegeix a una altra velocitat, més lenta és clar. Recordem l’objectiu, no és “cobrir” tot el text, sinó entendre-ho. I si porta més temps caldrà acceptar-ho.
  4. Estudiar la teoria. Aquí és on molts estudiants fallen. Llegeixen la teoria i intenten assimilar-la en anar resolent exercicis. Però moltes vegades, quan ens expliquen axiomes o teoremes, cal estudiar-los i memoritzar. Provin de fer això la propera vegada que estudiïn matemàtiques i es sorprendran amb l’agilitat que resoldran els exercicis.
  5. Portar la matèria al dia. Més que amb qualsevol altra assignatura. És molt probable que si perdem el ritme de la classe, ja no puguem entendre més res. Per això, per evitar aquest gran problema, és preferible dedicar una estona cada dia a la matèria. I sí, reconeguem-ho, moltes vegades aquest “estona” són unes quantes hores.
  6. Arrencar resolent el més fàcil. Sempre és convenient resoldre aquells problemes més simples, per més ximples que semblin. En els llibres apareixen sempre exemples explicats en detall, els hi pot aprofitar per iniciar la sèrie d’exercicis.
  7. Portar endavant una forma organitzada de resoldre les guies d’exercicis . En Ments Alliberades ja vam veure com fer-ho en l’article  Consells per encarar una guia d’exercicis. Seguir cada un d’aquests passos ajuda moltíssim a l’estudi d’assignatures com matemàtica.
  8. Consultar a classe. Els llibres de matemàtiques solen ser molt freds i rígids. Moltes vegades trobaràs que la nomenclatura del manual no coincideix amb la que et van ensenyar a classe. Llavors, no cal esperar, és preferible consultar els dubtes amb els professors, que tindran més facilitat per explicar el tema i podran respondre un dubte de forma directa, cosa que un llibre no aconsegueixi fer.
  9. Estudiar en grup. No serà una reunió tan participativa com quan s’estudia alguna assignatura de ciències socials on tots han d’opinar, però pot ser útil igualment. Un company pot arribar a explicar tan bé, o fins i tot millor que un professor. Però clar, cal mantenir cert ordre i silenci durant la reunió, perquè la concentració es mantingui al màxim.
  10. Repassar les bases. Alguns estudiants porten un mal nivell de matemàtiques del nivell primari o secundari. Això fa impossible aprendre conceptes més difícils. Si aquest és el teu cas, no cal tenir vergonya a buscar algun manual de nivells inicials i estudiar novament els temes.

Font: traducció del post “10 tips per estudiar matemàtica” del bloc “mentesliberadas“.

http://www.conejofrustrado.com/

😉

Flash mob in the Copenhagen Metro. Copenhagen Phil playing Peer Gynt.

In April 2012 Copenhagen Phil (Sjællands Symfoniorkester) surprised the passengers in the Copenhagen Metro by playing Griegs Peer Gynt. The flash mob was created in collaboration with Radio Klassisk http://radioklassisk.dk/. All music was performed and recorded in the metro.

Visit our website: http://copenhagenphil.dk/ and facebook:http://www.facebook.com/SjaellandsSymfoniorkester.CopenhagenPhil

Produced by http://makropol.dk/

The sound: The Copenhagen Metro is very quiet and the recording you hear is where the train is standing still. That’s why the recording you hear is so clean and crisp – and the sound is actually surprisingly good in the Copenhagen metro. We did this deliberately because we feel that a good sound experience is vital when trying to portray the actual experience that day. Further to the main recording, when the train was standing still, the recordings from the cameras was, as far as possible, mixed into the sound.

Quote from the sound technician: I recorded the sound with XY Oktava MK-012 supercardioid microphones close to the soloists and a set of DPA 4060 omnidirectional microphones as overhead for the rest of the orchestra. For some of the closeupshots, the cameramikes (Sennheiser ME 66) was added.

José Antonio Marina: “Google no es pot encarregar d’educar els nostres nois”

El filòsof, que acaba de publicar ‘La intel·ligència executiva’, defensa que “els nens han d’aprendre de memòria com més, millor”.

LA VANGUARDIA (EFE / Catalina Guerrero).

Google i Apple són “fantàstics” però “no es poden encarregar d’educar els nostres nois”, subratlla en una entrevista amb Efe el filòsof i pedagog José Antonio Marina , que acaba de publicar el llibre La intel·ligència executiva , i defensa que “els nens han d’aprendre de memòria com més, millor”.

“Que imaginen els pares que el cervell del seu fills és com un ordinador potentíssim, que conté totes les mecàniques hagudes i per haver, però sense cap informació. És molt ràpid, però sinó hi posem res, no serveix per a res”, diu Marina per exemplificar que “la intel·ligència resideix en la memòria”.

I és que “quan pensem ho fem amb continguts i coneixements”, subratlla aquest escriptor i antic professor que encapçala des de fa anys la Fundació Universitat de Pares, una ambiciosa plataforma per ajudar pares i docents a educar.

Una fundació sense ànim de lucre que ofereix a partir d’avui els seus cursos en www.superpadres.com, encara que de la gestió s’ha fet càrrec el Grup Planeta després d’un acord assolit recentment.

“Per educar un nen fa falta la tribu sencera i la consciència educativa ha de ser dels que ens dediquem a l’educació. Nosaltres tenim cura del futur. L’educació és una cosa complicada, és una ciència d’avantguarda, per això els millors talents hem de dedicar a l’educació”, diu.

Parlant d’avantguardes, “el final del segle XX va ser – assenyala Marina – el segle de la genètica i en el que portem del XXI s’ha fet un pas més, estem en l’epigenètica”, en la constatació que l’entorn i, per tant, l’educació i la cultura influeixen en en l’expressió genètica, ja que són “acceleradores de l’evolució”.

“Les noves tecnologies estan configurant el cervell humà, en algunes coses no sabem si per a bé o per mal”, assenyala l’autor de L’educació del talentEl cervell infantil: la gran oportunitatEls secrets de la motivació  i La intel·ligència executiva , quart tom editat per Ariel de la Biblioteca UP (Universitat de Pares), que arribarà als “deu o dotze” volums.

El que sí que s’ha comprovat ja és que la gent jove que està ficada en noves tecnologies “gestiona l’atenció de manera diferent, controla bé les multitasques”, “té moltíssima habilitat”, “utilitza superficialment molta informació però – adverteix – se li queda molt poc, es recorda de molt poc i això és un problema “.

Un altra”gran errada” és per Marina que s’hagi estès la idea que “si pots buscar una cosa per què la vas a estudiar”, “construir-te la teva pròpia memòria és el teu gran recurs, és el teu gran tresor. És el que et va a donar més o menys possibilitats i, per tant, has de diseñártela tu. És una de les funcions de la intelligència executiva: la memòria de treball, crear-se-la i saber activar “, aconsella Marina, un dels pensadors espanyols contemporanis de més prestigi.

Els nens tenen “d’aprendre de memòria com més, millor, i després han d’aprendre què fer amb això”, manté.

A més de la memòria de treball, altres de les funcions bàsiques de la “intel·ligència executiva” són: capacitat d’aturar la resposta a un estímul, establiment de projectes, organització de mitjans, control de l’atenció, autoregulació emocional, iniciació de la tasca, persistència i la gestió del temps.

La “intel·ligència executiva”, un terme encunyat per Marina, és – precisament – com “un director d’orquestra” capaç de dirigir per metes la “intel·ligència generadora” de “la nostra prodigiosa maquinària cerebral” per controlar accions, anticipar el futur i fer projectes , perquè “així vivim tots, salvant pels pèls, agafant-nos d’un projecte”.

Un altre “gran objectiu educatiu”, continua, és “que els nens aprenguin a ser lliures”, que no siguin dependents, però “la llibertat no ha d’estar al principi sinó al final del procés educatiu”, per això han de tenir límits i aprendre a obeir, primer als seus pares i educadors i després han de començar a donar-se ordres a si mateixos, cosa que passa als 3 o 4 anys.

El període de major desenvolupament de les funcions executives va dels 6 als 8 anys, als 12, el nen té una organització cognitiva propera a la d’un adult, però és als 16 quan s’assoleix el desenvolupament complet dels lòbuls frontals del cervell.

I, finalment, un consell de Marina: per evitar infantilitzar l’adolescència s’ha de donar més responsabilitats als nens, així els estarem impulsant a madurar, guanyaran en confiança i construiran sobre millors bases seva personalitat. És, diu, “un tema educatiu d’alt voltatge”.

L’internet de les coses.

Aviat la majoria dels objectes que ens envolten estaran connectats a la xarxa o entre ells.

Es calcula que d’aquí a vuit anys hi haurà 50.000 milions de coses enllaçades i cadascú tindrà deu dispositius que dependran d’internet.

Durant molts anys i fins fa relativament ben poc, teníem internet a l’ordinador i prou. Ara la connexió dels telèfons mòbils no para de créixer –actualment supera el 20% de penetració a l’Estat, amb més de setze milions de línies– i també hi ha força llars amb consoles i tauletes amb accés a la xarxa. El pròxim pas serà el dels televisors intel·ligents, que ja són al mercat, però l’evolució no s’acaba aquí. Cotxes, frigorífics, comptadors de la llum, contenidors… Cada cop tindrem més i més objectes quotidians que es connectaran a internet i interactuaran entre ells. Anem amb pas ferm cap a l’anunciada internet de les coses.

FONT: EL PUNT AVUI – BARCELONA – XAVI AGUILAR

Aquest concepte, que possiblement deixi de ser-ho per esdevenir una realitat abans que no ens pensem, fa referència a la possibilitat que tot estigui connectat. Les coses del nostre entorn es comunicaran amb nosaltres, però també entre elles, sense necessitat de la nostra intervenció, gràcies a xips intel·ligents que els identifiquen amb radiofreqüència o a una connexió amb un telèfon mòbil. És el que es coneix commachine to machine o M2M.

La implantació extensiva d’aquesta interconnexió hauria de permetre milers d’avantatges, i per posar alguns exemples pràctics només cal deixar volar una mica la imaginació: si un professor universitari anul·lés la seva primera classe per indisposició, els despertadors dels alumnes podrien endarrerir les seves alarmes per deixar-los dormir més i les seves cafeteres també s’activarien més tard. O si un pacient oblidés prendre una medicació essencial es podria avisar automàticament un familiar o centre mèdic. O si els sistemes meteorològics preveuen pluja es podrien cancel·lar els sistemes de reg. Fins i tot, si s’arribessin a etiquetar degudament tots els aliments, la nevera ens podria fer automàticament la llista d’anar a comprar.

“Tot allò que obtingui o pugui obtenir un benefici si està connectat, ho estarà. Com que les persones ja ho estem, el següent pas és que ho estiguin les coses i els llocs”, pronosticava en un estudi recent l’empresa de telecomunicacions Ericsson. La multinacional sueca calcula que el 2020 es podria arribar als més de 50.000 milions d’aparells connectats. El director de Telefónica a Catalunya, Kim Faura, valida aquesta tesi, tot i que alertava que, davant la velocitat dels canvis tecnològics, “és molt complicat preveure què passarà, i segurament no l’encertarem”. En tot cas, la seva companyia treballa sobre la base que l’internet de les coses implicarà canvis molt importants per als ciutadans: “Actualment se sap que, de mitjana, cada persona té dos objectes connectats a internet. El 2015 ja en seran cinc i el 2020, deu.”

Aquest creixement tindrà implicacions econòmiques i infraestructurals, perquè s’hauran de multiplicar per deu el nombre de línies mòbils de tot el món. I això que actualment a bona part dels països desenvolupats la taxa de penetració ja supera el 100%.

A finals de l’any passat, a l’Estat ja hi havia gairebé dos milions i mig de coses connectades. A partir d’enguany, la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions ja ha habilitat un prefix específic, el 59, per a la numeració de les línies que s’assignen a les màquines, que tenen tretze dígits en comptes dels nou de les línies telefòniques convencionals.

Comptadors a les llars

Actualment, ja s’estan instal·lant a les nostres llars comptadors dels diferents subministraments que transmeten les dades de manera telefónica. El següent pas podria ser a la carretera, ja que la Comissió Europea també creu en la comunicació M2M i aspira a aconseguir que el 2015 els vehicles ja incorporin per defecte aquesta tecnologia. La seva principal missió seria incorporar la funció e-call: en cas d’accident, el cotxe alertaria els serveis d’emergència corresponents i indicaria la seva posició i, fins i tot, el nombre d’ocupants.

Ford va presentar en la darrera edició del Congrés Mundial del Mòbil un vehicle familiar que ja incorpora aquesta tecnologia, però no és l’única marca que hi creu. Nespresso, per exemple, ha signat amb Orange un acord que permet als clients amb cafeteres professionals (de moment només a França) tenir un servei que permet fer un diagnòstic remot d’aquests aparells, de manera que n’optimitza el manteniment. Són només dos exemples, però la majoria d’empreses amb cara i ulls tenen ja cervells pensant quin paper tindran en aquest canvi.

I la seguretat?

Si ara un pirata informàtic pot accedir a la majoria d’ordinadors i bloquejar-los, què passarà el dia que tinguem la casa o el cotxe connectats? Un ciberdelinqüent podria obrir les portes del nostre habitatge o bloquejar-nos el vehicle? Com tota incorporació tecnològica, l’internet de les coses també planteja interrogants, genera riscos i arrossega contraprestacions. Perquè si, per exemple, Toyota volgués exercir el dret de canviar l’operador telefònic que gestiona les trucades d’emergència, com canviaria les targetes SIM de tots els cotxes que ha venut arreu del món? Per no parlar del preu que hauria de pagar el planeta per generar tota l’energia necessària per obtenir, intercanviar i emmagatzemar la gran quantitat de dades que hi hauria en un món completament interconnectat.

17 de maig, Dia Mundial de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació.

Tema 2012:

“Les dones i les nenes en les TIC”

Les dones són el fonament de les nostres societats i els pilars que sustenten a totes les famílies i les comunitats. No obstant això, les desigualtats de gènere segueixen estant profundament arrelades. A les dones i les nenes se’ls nega accés a l’atenció bàsica de salut ia l’educació, així com a les mateixes oportunitats de treball que els homes. Aquestes queden al marge de l’adopció de decisions en les esferes econòmica, política i social, i sovint pateixen violències i discriminacions.

Aquesta situació és inacceptable i hem de resoldre-la recorrent a tots els mitjans disponibles.

La igualtat de gènere és un dret humà bàsic consagrat en la Carta de les Nacions Unides i una de les principals metes dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) de les Nacions Unides. Les TIC són eines que poden accelerar el progrés cap a l’assoliment d’aquests objectius, i aquesta és la raó per la qual el Consell de la UIT va proposar que aquest any centrem els nostres esforços en les dones i les nenes, utilitzant el poder de les TIC per proporcionar noves oportunitats digitals, posar terme a la discriminació i facultar a la meitat de la població mundial, de sexe femení, perquè ocupi el lloc que li correspon en un peu d’igualtat en el món. I aquests esforços amb les TIC han de començar no ja al bressol, sinó en l’atenció de salut prenatal, i arribar a les comunitats més remotes, garantint a cada mare, dona i nena el seu dret al naixement.

El tema d’aquest any del DMTSI, “Les dones i les nenes en les TIC” , apunta a garantir que aquesta meitat femenina vulnerable de la població mundial avanç cap a la igualtat.

Theme 2012: “Women and Girls in ICT”

El Dia Mundial de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació (DMTSI) aspira a contribuir a la sensibilització respecte de les possibilitats que la utilització d’Internet i altres tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) poden aportar a les societats i economies, i també a la reducció de la bretxa digital. El 17 maig es commemora l’aniversari de la signatura del primer Conveni Telegràfic Internacional i la creació de la Unió Internacional de Telecomunicacions.

Dia Mundial de les Telecomunicacions
Des de 1969 , el Dia Mundial de les Telecomunicacions se celebra el 17 de maig de cada any, data en què es commemora la fundació de la UIT i la signatura del primer Conveni Telegràfic Internacional a 1865. La commemoració d’aquest dia es va decidir en la Conferència de plenipotenciaris celebrada a Màlaga / Torremolinos el 1973.

Dia Mundial de la Societat de la Informació
En novembre de 2005, la Cimera Mundial sobre la Societat de la Informació va demanar a l’Assemblea General de les Nacions Unides que declarés el 17 de maig com el Dia Mundial de la Societat de la Informació per promoure la importància de les TIC i els diversos assumptes relacionats amb la Societat de la Informació plantejats a la CMSI. L’Assemblea General va adoptar el març de 2006 una Resolució (A/RES/60/252) per la qual es proclama el 17 de maig com a Dia Mundial de la Societat de la Informació tots els anys.

Dia Mundial de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació
En novembre de 2006 , la Conferència de Plenipotenciaris de la UIT reunida a Antalya (Turquia) va decidir celebrar ambdós esdeveniments, Dia Mundial de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació, el 17 de maig. En la versió actualitzada de la Resolució 68 es convida als Estats Membres i Membres de Sector a celebrar anualment aquest dia organitzant els programes nacionals apropiats a fi de:

    •  estimular la reflexió i l’intercanvi d’idees sobre el tema elegit pel Consell
    •  realitzar debats sobre els diversos aspectes del tema amb tots els membres de la societat
    •  elaborar un informe que reculli les deliberacions nacionals sobre els diferents aspectes del tema, que es remetrà a la UIT i la resta dels estats membres i Membres dels Sectors

FONT: ITU (International Telecommunication Union).

A Espanya, només els joves s’acosten a la mitjana europea en cultura sobre ciència.

La meitat dels espanyols no sap citar un sol investigador

Suspens en cultura científica. Els espanyols estan a la cua pel que fa al coneixement sobre ciència i tecnologia, el seguiment de la informació científica o la participació en activitats relacionades amb aquest àmbit. Segons un estudi internacional de la Fundació BBVA, la distància amb altres països europeus i els Estats Units només es redueix entre els més joves (en especial, els que tenen entre 18 i 34 anys).

Més informació:
* Cultura científica (.doc). Nota de premsa de la Fundació BBVA (2012.05.08).
* Comprensió de la ciència (comprension-de-la-ciencia ppt). Presentació en power point de la Fundació BBVA (2012.05.08)
* Ignorància científica, La Vanguardia (2012.05.09)
* Estudi internacional sobre cultura científica, Observatori 2.0

Ignorància científica (pdf)

La Fundació BBVA ha realitzat un estudi internacional sobre cultura científica per examinar la familiaritat i l’interès de la població amb la ciència així com el nivell de coneixement científic que té la població adulta.

L’àmbit geogràfic de l’Estudi Internacional de Cultura Científica són 10 països de la Unió Europea (Espanya, Itàlia, França, Països Baixos, Alemanya, Àustria, República Txeca, Polònia, Regne Unit i

Dinamarca) i Estats Units. Entre octubre i novembre de 2011, es van realitzar 1.500 entrevistes a persones majors de 18 anys a cada país, en total van ser unes 16.500 entrevistes aproximadament.

Els primers resultats mostren que els joves espanyols tendeixen a convergir amb Europa en cultura científica, però que hi ha fortes distàncies entre els altres grups de població i que se senten més interessats que informats en els temes científics.

En general, el principal canal d’informació sobre temes de ciència és la televisió i en segon lloc, el diari, i l’assistència a museus de ciència i conferències científiques registra nivells baixos en tots els països.

Dinamarca i Països Baixos són els països que presenten un nivell més alt de coneixement científic, més d’un 50%, enfront d’un 22% entre els espanyols.

En preguntar que esmentin científics importants de tota la història, el 46% dels espanyols no és capaç de donar cap nom, enfront d’un 27% en la mitjana dels països europeus inclosos. El primer científic esmentat pels espanyols és Albert Einstein (32%), igual que a la resta de països. El primer científic espanyol que nomenen, Santiago Ramón i Cajal, obté el 5% de les mencions.

100.000 visites, gràcies als que ho heu fet possible.

El programa Erasmus: el gran èxit d’Europa

El programa Erasmus continua sent molt llaminer per als universitaris.
Des del 1987 més de 2,5 milions de joves han cursat estudis superiors a l’estranger gràcies a les beques europees.
Han passat 25 anys d’ençà que els primers estudiants comunitaris van marxar a l’estranger a fer un semestre o un curs sencer a una universitat europea gràcies al programa Erasmus. Durant el curs 1987-1988 només hi van participar 3.244 alumnes de tot Europa. Un quart de segle després, estudiar amb una beca de mobilitat universitària Erasmus s’ha convertit en una experiència inoblidable que cada any atreu més … (llegir més).
.

“Hablando en plata” (Parlant clar)

El Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola recull la locució “en plata” amb el valor de “breument, sense circumloquis ni embuts”. El Diccionari d’ús de l’Espanyol de María Moliner, per la seva banda, conté l’expressió “hablando en plata” que defineix com “dir les coses sense pal·liatius, embuts ni embuts”, indicant que generalment s’usa en gerundi.

L’origen de l’expressió pot trobar-se als processos de purificació dels metalls, on s’elimina el sobrant fins a quedar la substància pura.També s’ha observat que en el passat algunes normes es gravaven en planxes de plata amb la redacció succinta que els és pròpia, podent portar causa l’expressió d’aquest costum.

Com bé observa María Moliner, fem servir generalment l’expressió en gerundi per introduir una frase en què s’expressa sense miraments alguna opinió, utilitzant sovint paraules malsonants o ofensives.Indiquem amb aquesta locució que ens anem a expressar amb tota cruesa, anomenant les coses pel seu nom o al pa, pa i al vi, vi, per utilitzar una construcció avui en cert desús.

En català la traducció de “hablando en plata” es “parlant clar” o “clar i català”.

En anglès, podem utilitzar per aconseguir aquest efecte introductori de frases més o menys descarnades l’expressió  to put it bluntly.  En aquest context,  blunt  té en anglès un valor similar a directe, franc o categòric pel que podem utilitzar la locució proposada amb el sentit que busquem.

Exemples pràctics:
  • Et segueix preocupant molt un paio que, parlant clar, t’ha enviat a la merda.  You’re still very Concerned for a Bloke who, to put it bluntly, has ditched you.
  • Parlant clar, la major part dels futbolistes professionals són uns descerebrats que s’envolten de putes i es poleixen els diners a la babalà.  To put in bluntly, most professional footballers are Braindead fools who hang around with whores and spend their money like water .

Text del post “ Hablando en plata “del bloc  working-language

Imatge de “Audi de Plata de Sultan Al Nahyan

%d bloggers like this: