El ministeri vol més FP i menys batxillerat

La reforma educativa pretén equilibrar les sortides de L’ ESO.

La nova reforma educativa de Rajoy vol endurir l’accés a l’educació acadèmica després de L’ESO i a la prova de selectivitat.

La Vanguardia (Català) – 7/5/2012 -ALICIA RODRÍGUEZ DE PAZ Madrid – Més FP, menys batxillerat (pdf)

L’objectiu és clar, el que queda per saber és com es plasmarà definitivament a la reforma de la llei orgànica d’educació (LOE), impulsada pel ministre José Ignacio Wert. Segons va explicitar el Govern espanyol aquesta setmana a Brussel·les, l’executiu de Mariano Rajoy pretén que el percentatge d’estudiants D’FP augmenti fins a equilibrar-se amb els que fan batxillerat (aquest curs, 32,1% davant el 67,9%). Així, calculen que, per aconseguir que el 2020 l’alumnat D’FP superi el de batxillerat, hi hauria d’haver un descens anual de gairebé dos punts percentuals entre els estudiants de batxillerat, a més d’un creixement de vuit punts dels que estudien cicles formatius de grau mitjà.

Com es pot empènyer, aquest canvi, que segons l’opinió del Govern fomentarà l’ocupabilitat dels joves i contindrà la descompensada oferta de titulats universitaris? La modificació de la normativa educativa, que els dirigents del PP esperen començar a aplicar el curs 2013-2014, apunta cap a fórmules que avancen la separació dels alumnes, per adreçar els “que no hagin complert els objectius” –per fer servir l’expressió que aquesta mateixa setmana va emprar Wert– cap a L’FP. Segons el programa nacional de reformes, l’executiu reorganitzarà secundària a fi d’“anticipar l’especialització educativa”. El text també proposa revisar “les condicions de promoció” en els cursos anteriors al batxillerat. Wert ha reconegut, a més, que s’estan plantejant canviar la selectivitat (el sistema nou es va implantar el 2010).

Després d’aprovar les polèmiques mesures de retallada per a l’ensenyament –que han de suposar un estalvi per a l’administració pública de gairebé 4.000 milions– Educació està immersa en la reforma de la LOE, ja que han previst portar-la al Parlament després de l’estiu.

Autor “Faro” (http://www.e-faro.info).

Fonts del PP confessen que un dels principals trencaclosques que encara han de solucionar és com hi encaixarà el títol de l’educació secundària obligatòria (ESO). Reduint de quatre a tres cursos la durada de L’ESO. el títol es podria aconseguir als 15, un any abans de l’edat d’escolarització obligatòria –els 16–. No queda clar, doncs, com resoldran aquest desfasament temporal.

En tot cas, Wert ja ha anticipat que té la intenció d’aprofitar la reforma per endurir els requisits per aconseguir el títol de L’ESO. Actualment es pot obtenir aquest certificat, necessari per seguir els estudis no obligatoris, amb un total de fins a tres assignatures pendents. El ministre d’educació va qualificar la situació de “singular”, per bé que hores més tard va matisar aquestes paraules i va deixar la porta oberta a “diferenciar” entre els que aproven “totes les assignatures” al final del cicle i aquells que en tenen alguna de pendent. En aquest últim cas, va plantejar no dificultar la possibilitat de continuar estudiant. Això sí, “itineraris formatius”.

Una possible sortida per als que no acaben l’obligatòria amb tot aprovat seria aprofitar la modificació dels requisits d’accés i la durada dels programes inicials de qualificació professional (ja dissenyats per als repetidors que no aconsegueixen el títol de L’ESO).

Tot plegat significaria recuperar l’esperit de la LOCE –aprovada pel govern de José María Aznar, però paralitzada per José Luis Rodríguez Zapatero–, de crear vies que separin els estudiants en funció del rendiment acadèmic i deixar L’FP per als que treuen més mals resultats. En paral·lel, i seguint el discurs dels seus antecessors, fossin del signe polític que fossin, Wert defensa una nova FP de qualitat, vinculada al món de l’empresa i inspirada en el sistema dual alemany.

Autor “Faro” (http://www.e-faro.info).

Mentrestant, l’escurçament de L’ESO respon a la promesa del partit del govern d’augmentar a quatre cursos el batxillerat per donar-li més “solidesa”. Sobre el cicle previ als estudis universitaris, el Ministeri d’educació és partidari de reduir el nombre d’assignatures optatives i, igual com a primària, donar més hores a les matèries instrumentals (llengua, matemàtiques i idiomes). En principi, fonts coneixedores de l’elaboració de la reforma descarten un canvi en les tres modalitats del batxillerat (arts, ciència i tecnologia, humanitats i ciències socials) o la implantació de la revàlida.

En aquesta revisió a fons de l’arquitectura del sistema educatiu –així és com l’ha definida Wert mateix–, el ministeri també treballa en un canvi a la selectivitat. L’argument principal que mou l’equip de Wert a endurir la prova d’accés a la universitat es justifica per l’alta xifra d’estudiants de batxillerat que la superen. “Una prova que permet entrar a més del 90% dels que s’hi presenten no és selectiva”, es queixen. El ministre ha criticat, a més, que es dediqui bona part de l’últim curs del batxillerat a preparar la prova d’accés.

Tot això va d’acord amb les crítiques de l’equip de Wert a la “ineficiència” que atribueixen al fracàs entre els universitaris espanyols.

Autor “Faro” (http://www.e-faro.info).

%d bloggers like this: