Aprendre de les derrotes… ( #somiserem un equip petit )

Permeteu que avui em limiti a copiar literalment aquest post de “Txeiks” del seu bloc “SOMA Pensaments i vivències sobre educació, cultura i actualitat“, no es pot explicar millor:

Em va emocionar veure el Camp Nou d’empeus aplaudint i animant el seu equip eliminat de la Champions.

De la mateixa manera, el diumenge després de la derrota del clàssic em va encantar veure tanta gent amb la samarreta del Barça pels carrers de Girona.

Tots els que tenim un xic de perspectiva històrica patíem pensant en què passaria quan aquest somni s’acabés. Aquest dia sembla que ha arribat i podem estar tranquils perquè aquí no ha passat res.

La humilitat té aquestes coses: quan saps que ets petit, qualsevol victòria és un triomf i les derrotes no són cap tragèdia.

Els petits pugen amb facilitat i cauen sense estrèpit, s’entrebanquen, però amb la mateixa facilitat es tornen a aixecar.

L’humil no es mesura a si mateix pels resultats, sinó per l’esforç.

L’humil no menysté les dificultats perquè coneix les seves pròpies febleses.

L’humil s’adona de la desproporció que existeix entre les seves possibilitats i els seus objectius per això es veu obligat sempre a somiar.

Un somni que no s’acabarà mai, perquè per més brillant que sigui el nostre joc, per més títols que aconseguim, per més lloances que ens dediqui la premsa internacional mai hem de perdre de vista el que som i serem: un equip petit.

%d bloggers like this: