Deu mites sobre l’edició digital


L’edició digital fa anys que està immersa en discussions poc creïbles que calen en la societat i que provoquen una visió allunyada de la realitat.

LA VANGUARDIA – Cultura – 2012.03.20

Alberto Vicente i Silvano Gozzer

El sector del llibre està experimentant una sèrie de canvis que modificaran el panorama editorial espanyol en pocs anys. Les empreses es transformaran o, a poc a poc, veuran que el model de negoci actual no s’adapta al nou escenari que imposa l’edició digital. No obstant això, noves oportunitats estan ja sorgint de la mà d’empreses tecnològiques i editorials.

L’edició digital fa anys que està immersa en discussions tant dins com fora del sector, moltes vegades amb arguments que no són del tot creïbles però que calen fàcilment en la societat i en el statu quo del sector. Exposem alguns dels mites més utilitzats i que provoquen un aparador allunyat de la realitat.

1. El llibre digital matarà als llibres impresos. Un dels arguments més utilitzat sobre l’avanç de les noves tecnologies i el canvi d’hàbits dels lectors és que el llibre digital acabarà acabant amb el llibre imprès. Optimistes tecnològics, ludites sense objeccions, romàntics del paper, mitjans de comunicació, etc., Tots ells han promocionat aquesta idea, bé per defensar-la o bé per atacar-la, empobrint el debat.

Llibres digitals o llibres impresos no és la resposta. Els suports s’aniran adaptant a la demanda dels lectors. I amb ells, els models de negoci. Si seguim aquest raonament els llibres impresos existiran mentre els lectors els vulguin i una editorial vegi rendible produir-los. Encara és molt aviat per vaticinar quins percentatges de llibres seran impresos i quines digitals. L’únic cert és que quan això passi no ens adonarem que està passant, ja que als llibres electrònics haurem deixat d’anomenar així per cridar-los simplement llibres.

2. Els llibres electrònics haurien de costar el mateix que els impresos. Aquest argument és recolzat per alguns editors, que pretenen establir els preus dels llibres digitals al mateix nivell que els llibres impresos per no haver de canviar el seu model de negoci actual. En un mercat incipient, on tot està per fer, portem diversos mesos veient intents d’establiment de preus o molt cars o molt barats en relació a l’edició impresa.

El problema és que en els llibres físics hi ha un model per establir el preu per part de l’editor en funció dels costos de creació i producció, mentre que el format digital exigeix un model més relacionat amb el tipus de contingut i els hàbits de consum ( per subscripció, per descàrrega, en el núvol, etc.). Per tant, el repte és crear una estratègia de preus que sigui independent de l’edició impresa, ja que establir un preu molt per sobre del que està disposat a pagar el consumidor allunya la possibilitat d’una trobada entre oferta i demanda.

3. Els llibres electrònics no costa res fer-los i haurien de ser gratis. Aquest argument és esgrimit pels lectors que no estan disposats a pagar res pels llibres electrònics. Res més lluny de la realitat. Un llibre electrònic inclou despeses d’autoria, traducció, correcció, disseny, màrqueting, promoció, comercialització, etc. Potser el continent no val res però el contingut sí que té un preu. Massa anys convivint amb el model en paper ha provocat que el consumidor associï el valor al continent i no al contingut. És per això que algunes editorials que no donen valor a la versió electrònica (o comercialitzen edicions amb errors) només contribueixen a agreujar aquesta percepció.

4. Un llibre electrònic no pot costar més de 3 euros. Podríem anomenar-lo ‘l’argument Amazon’. Incloure en el mateix sac tot tipus de llibres és un error. Els continguts poden ser de molts tipus i representar coses diferents per als lectors: entreteniment, ajuda tècnica, desenvolupament professional, etc. Tot això condiciona el que els lectors estan disposats a pagar per un llibre digital. En mercats més madurs, com l’americà, n’hi ha des dels de 3 € fins als de 60 €. És a dir, els preus tenen més a veure amb l’ús del contingut o amb el model de lectura que amb el format en sÍ mateix.

5. Els lectors no volen pagar pels llibres electrònics. Dins d’UN concepte tan abstracte com “els lectors” hi haurà alguns que no estiguin disposats a pagar i altres que estarien disposats a pagar si existís una oferta que cobrís les seves necessitats: un producte de qualitat, a un preu competitiu i amb una experiència de compra acceptable. Si l’any passat, amb el model actual encara imperfecte, almenys 1.500 persones van estar disposades a pagar per algun dels ebooks més venuts, hauríem d’assumir que en un mercat més madur aquesta quantitat es multiplicarà. Demandes insatisfetes estan generant activitats extramercat i creant en els consumidors l’hàbit d’accedir als llibres sense pagar. Com més es trigui a establir un mercat sa de llibres electrònics més difícil serà establir un preu pels continguts.

6. La autoedició acabarà amb els editors. Aquest argument és esgrimit pels que pensen que la tecnologia pot suplir la feina de l’editor. La tecnologia no converteix a ningú en editor. Com a molt, posa a l’abast de la mà de qualsevol la possibilitat de fer un llibre i de publicar-lo, però el treball de l’editor va més enllà. Edita també és seleccionar el contingut i adaptar-lo als requisits dels lectors (edició, correcció, traducció disseny, etc.).

Si bé és cert que els nous entorns socials han fet que la pròpia opinió dels usuaris serveixi com a filtre per seleccionar els continguts (és el cas d’alguns autors autoeditats d’èxit) en la major part dels casos això només s’aplica a cert tipus de continguts, ficció sobretot. En general, com a lectors encara confiem i confiarem en la validació que ens dóna un editor, en especial amb l’excés d’informació que hi ha a la Xarxa

7. El DRM impedeix la pirateria. De tots és sabut els problemes que comporta l’ús d’algun tipus de DRM per a l’usuari, dificultant en moltes ocasions la compra del mateix, sobretot amb el d’Adobe. Va passar en la música i està passant en els llibres. El fet d’incorporar un DRM als llibres no impedeix la pirateria, atès que és relativament senzill burlar. O innecessari, ja que la majoria dels llibres que circulen per la xarxa provenen de versions escanejades. Aquest argument ha estat utilitzat per autors i editors. No obstant això, no té cap base, atès que la pirateria no ha decrescut malgrat el seu ús massiu.

8. Les editorials espanyoles s’estan quedant endarrerides respecte a la resta del món. Hi ha la sensació que a Espanya anem més endarrerits que altres països en matèria editorial digital. Res més lluny de la realitat. Si bé és cert que en nombre de títols Espanya no és dels països que més oferta té, sÍ compta amb diversos models de lectura molt interessants. No només tenim actualment dues ofertes sota subscripció (com Booquo o 24Symbols), sinó que també tenim tres llibreries amb eReaders propis connectats a les llibreries (FNAC, Casa del Llibre i Amazon). Adicionalemnte, comptem amb plataformes internacionals que estan desembarcant (el cas de Kobo i The Copia).

A més, tenim un nombre creixent d’editorials digitals com  Sin ErrataGanso y PulpoMusa a las 9MinobitiaSportbios,, etc., I segells de grans editorials que només estan en digital com B de Books o EnDebateper exemple. Tot i així, estem lluny de tenir una oferta digital que cobreixi les necessitats actuals de la demanda.

9. No hi ha mercat per als llibres electrònics a Espanya. Segons el panell d’ebooks de GFK, l’any passat el títol que més va vendre va registrar aproximadament 1.900 descàrregues, el segon cobtuvo 1.500. Atès que aquest panell no compta les vendes fetes dins Amazon ni tampoc en altres plataformes estrangeres podem assumir que les vendes van poder ser superiors. És cert que fa als llibres impresos la facturació de llibres electrònics està encara per sota del 5% del total, però considerant que l’oferta disponible en digital encara és petita, els números són no són dolents. O almenys, prou interessants per justificar l’aposta pels continguts digitals.

D’altra banda, cal dir que encara que vendre, per exemple, mil descàrregues sembla poc, un editor petit sol vendre de mitjana encara menys exemplars en imprès. Podem dir que estem més avançats que Itàlia, França, Portugal o altres països de l’entorn, o almenys en xifres similars.

10. L‘edició digital està contribuint a la crisi en el sector editorial. Res més lluny de la realitat. Aquest argument és utilitzat en alguns ambients del sector editorial per determinar que la crisi del sector està en la tecnologia i no en les deficiències del sistema, que acaba pagant el lector. El sector editorial està patint, almenys, dues crisis: estructural i conjuntural. No és un sector, com es va dir al principis del 2008, que va ser aliè a la crisi econòmica per ser un substitutiu d’oci a baix preu. La caiguda de les vendes així ho testimonia. D’altra banda, és un sector molt artesanal, que no ha sabut aprofitar els avenços tecnològics per treure més profit a les noves oportunitats de negoci o per fer-se més eficient.

Aquests són alguns dels mites més freqüents sobre el sector digital. Hi ha més però parlarem d’ells en una altra ocasió.

Sobre els autors:

Alberto Vicente (@alvicente) i Silvano Gozzer (@gozque)són socis fundadors de http://www.anatomiadered.com, empresa consultora en estratègia editorial i de continguts, i autors del bloc http://www.anatomiadelaedicion.com.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: