Les escoles limiten la pilota al pati per intentar que els alumnes recuperin altres jocs

LVG201203120201LC (pdf)

Com més divers és i més elements té el pati, més gran és la varietat de jocs.

El pati ocupa el lloc de la tradicional plaça del poble, el temps de joc lliure.

LA VANGUARDIA – MAITE GUTIÉRREZ – 12/03/2012

El futbol també ha envaït els patis de les escoles. El gran esport de masses a Espanya s’apodera del joc en horari lectiu, bàsicament en el cas dels nens, i arracona altres activitats, assenyalen els mestres. Sempre ha ocupat el lloc de joc estrella, però la tendència augmenta al costat de la popularitat de Messi, Xavi o Guardiola, tant és així, que diversos centres educatius han decidit limitar la presència de la pilota al pati.

Els dijous no es pot jugar amb pilota a l’escola Thau de Barcelona. “L’anomenem el dia sense pilota, però en realitat hauria de tenir el nom de dia sense futbol”, assenyala Agustí Olivares, mestre i coordinador de primària en aquest centre concertat. Aquest educador explica com el futbol ocupava l’espai central del pati fins fa no gaire, desplaçant als nens a qui no els agradava aquest esport i, sobretot, a les nenes, que encara són minoria en la seva pràctica. Un estudi sobre patis escolars de la Fundació Jaume Bofill remarca aquesta “falta de visibilitat” d’activitats diferents al futbol. Els nens, i les poques nenes, que juguen amb la pilota es fan amb l’espai d’esbarjo. “En conseqüència les activitats de les noies es tornen invisibles, queden excloses als marges”, assenyala Imma Marín, especialista en joc i directora de la consultoria pedagògica Marinva, que ha participat en l’elaboració de l’informe de la Jaume Bofill.

En general el pati es veu com un espai neutre on els alumnes trien, però no és així, indica Marín. “La distribució, la varietat d’espais, el fet que la pista esportiva ocupi el lloc central … tot influeix en el joc dels alumnes”. adverteix. Com més divers sigui el pati – pistes, elements naturals com arbres i terra – i més jocs introduïu el mestre, més gran serà la llibertat a l’hora de jugar.

LVG201203120211LC (pdf)

Jocs oblidats?

Quan els nens juguen al carrer es creen grups diversos, de nois i noies de diferents edats. Uns aprenen d’altres. Així es transmeten els jocs. Però ara els nens juguen molt menys al seu aire, al carrer o la tradicional plaça del poble. Alguns jocs han quedat, doncs, alguna cosa oblidats. Agustí Olivares, professor del centre Thau, explica que el projecte educatiu que segueixen ha aportat noves alternatives de joc als alumnes:

El pati, espai educatiu

L’esbarjo no és només un lloc on els nens campen a plaer. També és un lloc on continuar la tasca educadora, coincideixen Agustí Olivares i Imma Marín. Els jocs aporten noves formes de relacionar-se amb els companys de classe, ensenyen normes, generen conflictes que cal aprendre a resoldre. “Alguns mestres creuen que no cal intervenir a l’hora del pati per garantir la llibertat, però no és cert. La llibertat en l’esbarjo es millora aportant elements de joc diversos i diferents espais on els alumnes puguin estar, no es tracta de dirigir , sinó d’acompanyar”, assenyala Marín.

Tazos o ‘patacons’

Divertir no és gens car. Les modernes videoconsoles Wii o els helicòpters teledirigits que aquesta passada Nadal es van posar de moda sobrepassen els 100 euros, i sí, són entretinguts. Un Tazo o Pataco fet amb un tros de cartró també ho pot ser. És el joc estrella entre els alumnes de primària del centre Thau, per exemple. Aquests estudiants han agafat baralles de cartes velles i les han dividit en terços. Les retallen i fan un Tazo quadrat. Dibuixant unes línies al terra del pati poden crear un camp on disparar els tazos. Una variant del joc inclou un tros de sola vella de sabata-nova també val -. Col·loquen els tazos al camp i els hi llancen la sola – en general la part del taló-. Guanya el que millor punteria té i més tazos encerta.

Xapes

Les tapes de les ampolles de refrescos poden servir de xapes. S’utilitzen de manera similar als tazos o patacots, encara que Olivares assegura que entre els seus alumnes triomfa la variant del “futbol-xapa”. Els alumnes dibuixen un camp i disposen a les xapes com la seva fossin jugadors. Amb una bola de paper, per exemple, es fa la pilota de futbol.

Bales

Termes com tutela o guia són desconeguts per a molts nens d’avui dia. Olivares ha intentat introduir les bales entre els alumnes de primer curs, però creu que funcionaran millor amb alumnes més grans.

Indiacas

Un altre joguina que els alumnes poden fabricar per si sols. Amb cartró, paper, cinta adhesiva i altres materials es construeix aquesta espècie de cilindre, amb la base més ample i pesant i tires ala partsuperior. Les indiacases llancen capamunt i els nens han de agafar-les. També es juga donant-los cops amb el peu.

Xarranca o sambori

Amb un guix es dibuixen a terra 10 quadrats amb nombres dins. Cal llançar una pedra a cada quadrat, seguint l’ordre dels números, i completar la figura saltant a peu coix sense caure en la casella on hi ha la pedra.

Cordes i gomes

La corda permet jugar en solitari o en grup, amb dos nens que la mouen i altres que van saltant. En general es canta una cançó mentre es salta. Les gomes són diferents, es col·loquen a l’alçada dels turmells i cal saltar entre elles.

%d bloggers like this: