Júpiter i Venus els dies 12 i 13 de març separats per només tres graus.

Júpiter i Venus brindaran un curiós espectacle astronòmic a l’aproximar-se fins a gairebé superposar-se.

EL PERIODICO – ANTONIO MADRIDEJOS / Barcelona

Dos fars al cel

MOMENT ÀLGID ELS DIES 12 I 13

Júpiter Venus, que actualment són els objectes més brillants del firmament nocturn, brindaran els pròxims dies un curiós espectacle astronòmic a l’aproximar-se fins a gairebé superposar-se: des del cap vespre fins a les 10 de la nit, aproximadament, es podran observar els dos planetes com si fossin dos llunyans focus en la foscor.

El fenomen ja és clarament visible, però el moment àlgid de la convergència es produirà els dies 12 i 13, quan es trobaran separats per només tres graus, equivalent a un dit amb el braç estès cap endavant. (accés a l’animació de EL PERIODICO).

“Possiblement, el que és més bonic d’aquest fenomen relativament habitual és poder observar com es van acostant durant els dies previs”, explica  Pere Closas, de l’associació astronòmica Aster, de Barcelona. Júpiter i Venus ja es poden observar amb facilitat mirant a ponent, cap on es posa el Sol. El gran planeta gasós se situa per sobre.

A 130 MILIONS DE QUILÒMETRES DE LA TERRA

Venus té una brillantor lleugerament superior perquè, entre altres factors, està a una distància de nosaltres molt inferior: ara està concretament a uns 130 milions de quilòmetres de la Terra, mentre que Júpiter se situa a 827 milions. Aparentment, els dos planetes resulten pròxims, però estan molt lluny entre si. Encara que els acostaments entre Venus i Júpiter són bastant comuns, no sempre s’aproximen tant. En qualsevol cas, això sí, per a un total solapament caldrà esperar al 2065.

Encara que sempre és recomanable, no fa falta fugir de la contaminació lumínica de les ciutats perquè no hi ha possibilitat d’error. “Al marge de la Lluna, no hi ha res més brillant al cel”, insisteix Closas. Es veuen a simple vista. Això sí, si es pretén observar la morfologia dels planetes, o fins i tot alguna de les grans llunes de Júpiter, com Ganímedes, Io o Calisto, és necessari anar a llocs allunyats de la llum i anar-hi amb un telescopi. Mercuri també s’exhibeix per sobre de l’horitzó al capvespre, encara que la seva observació també està limitada a aficionats amb experiència i amb mitjans.

%d bloggers like this: