3 de març: Sant Medir, Dolça Festa

La tradició de la festa de Sant Medir aplega els barris de Gràcia, Sarrià, Sant Gervasi i La Bordeta.

La Federació de Colles de Sant Medir organitza aquesta festa amb 182 anys de tradició. Composta per 26 colles, enguany s’encarregaran de repartir 44 tones de caramels al llarg de tot el dia, en què desfilaran pels carrers de la Vila. La portadora de la bandera de la Federació serà “la Humorística de Sant Medir”, fundada l’any 1912 i que compleix 100 anys.

Durant el matí, les colles participen en la cercavila pels carrers i places de Gràcia. A migdia, missa a l’ermita i col·locació de llaçades commemoratives. I a les 8 del vespre començarà la desfilada pel carrer Gran, des de Sant Salvador fins el Pla de Salmerón, on seran rebudes per les autoritats.

Fotografies: http://josepfornes.blogspot.com/2011_02_20_archive.html

Festa de Sant Medir

La festa de Sant Medir és una celebració popular que té lloc a Barcelona i Sant Cugat del Vallès. Concretament, consisteix en una romeria que es fa cada 3 de març, festivitat de Sant Medir, des deGràcia i Sant Gervasi de Cassoles, actualment barris de Barcelona, fins a l’ermita de Sant Medir a la serra de Collserola (terme de Sant Cugat del Vallès).

L'ermita de Sant Medir al municipi de Sant Cugat del Vallès és un santuari ubicat a la serra de Collserola on cada 3 de març se celebra el tradicional aplec de Sant Medir.

Sobre l’origen de la festa hi ha dues versions:

  • segons la veu popular, en una ocasió, durant la guerra dels Set Anys (la Primera Guerra Carlina), un cabdill carlí fugia dels enemics que el perseguien, i ferit i mig mort, va refugiar-se en l’ermita del sant. Va demanar-li ajut pel seu mal trànsit i li va prometre que, si sortia bé del pas en què es trobava, cada any, el dia de la seva festa l’aniria a visitar. El devot es va salvar, es va guarir les nafres, i va complir la prometença. Per tal d’honorar més i millor al sant, cada any va procurar d’anar-lo a visitar amb una bona colla d’amics, com més millor. I així l’aplec va restablir-se, o potser organitzar-se, puix que no s’han trobat dades antigues que testimoniïn el culte ostentós i popular a sant Medir.
  • La segona versió, més estesa, i potser més curiosa i bonica, que ens centra en aquesta història, és la següent: molts i molts anys després, concretament el 1830, un forner i pastisser de Gràcia però fill de Sant Cugat, dit Josep Vidal i Granés, va caure greument malalt. L’home tenia una gran devoció a sant Medir, i coneixia la seva història, i va prometre al sant, que, si es curava, aniria en pelegrinatge fins a l’ermita muntant un ase i faria tots els possibles perquè tothom a la vila se n’assabentés i també li tinguessin gran devoció. El cas és que el forner es va curar, i quan va arribar el tres de març, que és la festa de Sant Medir, es va disposar a complir la prometença.

Fer la peregrinació era cosa fàcil: al capdavall, l’ermita de sant Medir era a poques hores de camí de la vila de Gràcia, i el forner vivia a Gran de Gràcia. El que semblava més complicat era trobar la manera que tothom a la vila se n’assabentés. I rumia que rumiaràs, el forner va trobar una manera ben original: va omplir tot un sac amb els caramels que ell mateix preparava a l’obrador i, a mesura que anava recorrent els carrers de Gràcia dalt de l’ase, els anava repartint entre la gent. Com és natural, tota la vila en va anar plena, d’aquell original romiatge, i tothom va saber la història del sant i la de la curació del forner.

L’any següent, el forner va repetir el romiatge fins a l’ermita, però aquesta vegada se li van afegir els seus parents i amics, tots amb cavalls i ases. Varen tenir la bona idea d’incorporar-hi música mitjançant un sac de gemecs, una cornamussa i un timbal que tocaven dos músics i que feren sonar al llarg del camí, i que, com era lògic, despertava la curiositat de tots aquells vianants que encara desconeixien la gesta d’agraïment del forner. I, per mantenir el costum, tots van agafar caramels per repartir entre els graciencs.

I la cosa va anar a més. Cada vegada hi havia més gent que, el dia tres de març, anava a l’aplec a l’ermita, de la mateixa manera que cada vegada hi havia més gent que esperava als carrers el pas dels romeus per agafar caramels. La gent de Gràcia que participava en el romiatge i en el llançament de caramels va començar a aplegar-se en colles a mesura que passaven els anys des del segle XIX, colles que desfilaven sota les seves ensenyes i els seus pendons i anaven a l’ermita per beneir-los anualment davant el sant durant la missa. El pastisser Vidal tenia l’establiment en un punt del carrer Gran de Gràcia on hi havia un cinematògraf, més tard va traslladar-se al davant, on encara subsisteix la pastisseria. Fins ara, en record d’haver estat antic amo de l’establiment el qui va fundar la festa, cada any, el dia d’avui, els propietaris de la pastisseria treien al balcó la bandera de la primera colla.

%d bloggers like this: