Zona ‘Wi-Fi’ o zona perillosa?


CRÍTIQUES A LA TECNOLOGIA
Demanen que no hi hagi internet sense fil a les escoles pels seus possibles efectes nocius per a la salut.
Els experts diuen que no hi ha estudis que ho provi.

PEDRO CÀCERES / Madrid

– Si vol passar vostè a aquesta sala, apagueu el mòbil, si us plau.

– Sí, sí, ara mateix abaixo el volum perquè no molesti.

– No, no. No es tracta que tregui el so. Es tracta que ho apagueu del tot. Aquest és un recinte tancat i en espais així es reforça l’efecte de les radiacions nocives del seu mòbil, i més per a persones electrosensibles com algunes que hi ha aquí. I si ho va a apagar, apagui’l fora, perquè el procés d’apagar i engegar genera intenses emissions.

Aquesta escena la va viure ahir aquest redactor, que com tantes persones avui en dia acudia a una convocatòria amb el mòbil enganxat a l’orella. Ens hem acostumat de tal manera a utilitzar aparells que fan servir radiacions de baixa freqüència que no ens en adonem que és una tecnologia recent i que no tothom la percep com a natural … o segura. Ahir, van comparèixer a la seu d’Ecologistes en Acció representants de desenes d’associacions ciutadanes que asseguren que les ones electromagnètiques tenen potencials perills per a la salut.

Aquests grups s’han unit ara per fer front comú en una causa: que almenys no hagi instal·lacions de Wi-Fi a les escoles. El Wi-Fi (fidelitat sense fils, de l’anglès Wireless Fidelity) és un sistema que permet la connexió a internet sense cables. Es va començar a instal·lar a les escoles espanyoles el 2009, arran del projecte Escola 2.0, impulsat pel Ministeri d’Educació en col·laboració amb les comunitats autònomes i que pretén que cada alumne tingui un portàtil amb connexió a internet a l’aula.

Com a reacció a aquesta iniciativa va sorgir el 2011 el col·lectiu Escola sense Wi-Fi, que demana a les administracions que renunciïn al pla, ja que asseguren que l’exposició perllongada a aquestes radiacions pot produir efectes nocius per a la salut, «especialment en població vulnerable com la infantil». Augment del risc de càncer, afeccions a la fertilitat i l’ADN, pujada de les reaccions al·lèrgiques i debilitament del sistema immunològic són algunes de les conseqüències que Escola sense Wi-Fi atribueix a les radiacions. «Estem a favor que hi hagi internet a les escoles, però amb tecnologia segura, com la de transmissió per cable», explicava ahir Irina Rodríguez de la Flor, portaveu de l’Organització per a la Defensa de la Salut. Al costat d’ella van comparèixer representants de la Plataforma estatal contra la Contaminació Ambiental (PECCEM), d’Ecologistes en Acció i de la Federació Regional d’Associacions de Veïns de Madrid (FRAVM). Són part del moviment contra el Wi-Fi escolar, que acaba de remetre una carta al Govern instant que retiri aquesta tecnologia de les escoles. També demanen que s’instal·lin telèfons per cable en comptes dels fixos sense fil i quees declarin lesescoles «Zona Blanca sense contaminació electromagnètica».

Per això apel·len a una resolució del Consell d’Europa de 2011 i que instava els estats a protegir la salut, especialment la dels nens, davant radiacions d’alta freqüència com les emeses per Wi-Fi. El col·lectiu també recorda que, el2011, l’Agència Internacional per a la Investigació del Càncer (IARC), dependent de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), va classificar les radiacions com les del Wi-Fi, els mòbils o els fixos sense fil, com «agent cancerigen per humans tipus 2B».

Efectivament, aquest anunci va generar una tempesta mediàtica al juny de 2011. No obstant això, des del primer moment una multitud d’experts va minimitzar la notícia. Els índexs de l’OMS varien des de l’1, quan la relació amb el càncer ha estat provada en nombrosos estudis, i el 2A, que es destina als elements la relació amb el càncer té cert suport científic, fins al 2B que és per agents que «possiblement» tinguin alguna relació amb el càncer, encara que aquest vincle ha de ser demostrat. És precisament en el debat sobre la manca de treballs científics concloents on se centrala batallade les ones electromagnètiques. «Els estudis epidemiològics ni proven ni desaproven res. No hi ha evidència disponible ni indicis que diguin que estiguin relacionades les ones electromagnètiques amb el càncer », assegura Emilio Alba, president fins fa pocs mesos de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM).

No obstant això, els col·lectius com Escola sense Wi-Fi, que engloba a associacions que han militat també contra les antenes de telefonia mòbil, diuen que hi ha «milers de documents científics» que assenyalen indicis de perillositat. I que hi ha institucions que han mostrat la seva inquietud. Així, la Comissió de Medi Ambient del Parlament Europeu va expressar el 2008 la seva preocupació pels resultats de l’Informe Bioinitiative (2007) que explicava els efectes negatius dels camps electromagnètics en la salut i va insistir en la necessitat de posar en pràctica el principi de precaució, asseguren en Escola sense WiFi. I remeten a centenars d’articles publicats en revistes de referència científica sobre el nociu de les ones.

Per Emilio Alba, «aquests articles són fragmentaris i de poca qualitat científica» i no permeten concloure res. En realitat, assegura Alba, l’única concloent seria que hi hagués estudis epidemiològics realitzats sobre col·lectius de centenars o milers de persones durant més de 15 o 20 anys, perquè el període en que el càncer pot estar latent o gestant és molt llarg. Aquest tipus de treballs és el que no hi ha fins ara.

Zona ‘Wi-Fi’ o zona perillosa? (pdf)

Lògica perversa

Davant això, Irune Ruiz, de la Plataforma estatal contra la Contaminació Ambiental, assegura: «El ciutadà viu marejat per una falsa controvèrsia científica creada i perpetuada pel que la epidemiòloga Devra Davis anomena la indústria de la fabricació del dubte i ajornament de mesures de precaució. Són mètodes desenvolupats per defensar la indústria del tabac, l’amiant, del benzè i d’altres tòxics ambientals». L’activista afegeix: «Amb la suposada controvèrsia científica, la indústria ens manipula perquè acceptem com a normal la seva perversa lògica consistent en dir que com no hi ha acord entre investigadors, i encara no és clar més enllà de tot dubte si és nociu o no, doncs no se’ls pot coartar en res». A Espanya hi ha un ens expert en l’estudi d’aquestes radiacions. És el Comitè Científic Assessor en Radiofreqüències i Salut (CCARS), un organisme independent vinculat a la Fundació Complutense. L’octubre de 2011 va publicar un informe específic sobre el Wi-Fi en què desmentia que hagués potencials efectes nocius per a la salut.

«Les intensitats de radiofreqüències generades per transmissors de Wi-Fi són inferiors a les establertescom segures a laseva exposició per les organitzacions científiques competents internacionals», diu el text. El seu principal autor, l’epidemiòleg Francisco Vargas, creu que és «alarmista i absurd» demanar la prohibició del Wi-Fi a les escoles. Sobre els estudis citats pels col·lectius anti Wi-Fi, diu que no tenen qualitat, ja que molts no han pogut ser replicats i ha perdut crèdit per tant després de ser publicats.

És innocu el Wi-Fi?
Videoanàlisi de J. L. de la Serna.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: