El dia de 30.000 ‘bixestos’

UNA PECULIARITAT DEL CALENDARI

Els nascuts el 29 de febrer fan anys avui en la data exacta per primera vegada des del 2008.

El calendari actual, que ve del segle XVII, s’ajusta gairebé totalment al que dura un any solar.

EL PERIODICO – Dimecres, 29 de febrer del 2012 – ANTONIO MADRIDEJOS

Després de quatre anys d’espera, uns 30.000 espanyols nascuts el 29 de febrer podran celebrar avui el seu aniversari el dia exacte que van venir al món. Ni abans ni després, com els passa els altres anys. Sembla un capritx del calendari, però si el mes de febrer no tingués aquesta particularitat, si no existissin els anys bixestos o de traspàs, Llegir més …

Ferran Salmurri: “La felicitat es pot aprendre”

Psicòleg clínic, Ferran Salmurri exerceix a l’Hospital Clínic de Barcelona. Pioner a Espanya en la investigació d’estratègies per educar les emocions, és també autor d’un nou programa per a la seva aplicació a les escoles.

És possible una millora “científica” dels nostres sentiments, de la nostra qualitat de vida afectiva? La lectura de Llibertat emocional, el nou llibre del psicòleg Ferran Salmurri, publicat per Paidós, suggereix que sí, que és possible progressar en l’autocontrol de les nostres emocions mitjançant mètodes rigorosos i provats en el camp clínic. L’objectiu no pot ser més ambiciós: ser feliços.

Traducció de la entrevista publicada a Muy interesante.

El Dr. Ferran Salmurri farà les properes xerrades “Escola de Pares – Com ajudar als fills“. 

– Som esclaus de les nostres passions?

– Quan parlo d’adquirir la “llibertat emocional” és perquè al llarg de la història de la humanitat hem estat dominats per la gelosia, l’enveja, l’odi i, sobretot, pel por . Podem aprendre a sentir-nos millor, i en la mesura que ho aconseguim serem menys dependents d’emocions que ens superen.

Què significa exactament sentir-nos millor?

– La felicitat és sentir-se bé.

– Què ens ho impedeix?

– Una excessiva còlera, ràbia, ansietat o tristesa. És a dir, som excessius en la nostra expressió emocional. I seria suficient per millorar, per ser més feliços, que eduquéssim les nostres emocions manifestant-les d’una manera proporcionada. No cal sentir amb la intensitat amb què ho fem. No em refereixo a caure en la insensibilitat o que deixem de plorar, que és bo i necessari en moltes ocasions. L’emoció és natural però sempre que no arribi a dominar-nos. Un cas de sentiment desproporcionat és el dels pares que pateixen quan els seus fills surten de casa. Es pregunten: “i si els passa alguna cosa dolenta? I si tenen un accident?”. La probabilitat que això passi és d’una entre un milió, així que estan patint innecessàriament. En magnificar el risc anticipen successos que possiblement no van a passar, la qual cosa els provoca un dolor evitable.

– Vol dir que som una mena de masoquistes emocionals? ¿Des de sempre?

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

%d bloggers like this: