Entrevista a Ferran Salmurri – “Som el que practiquem”


El Dr. Ferran Salmurri farà les properes xerrades “Escola de Pares – Com ajudar als fills“. 

Per conèixer-lo una mica millor, publiquem aquesta entrevista que li van fer a “Va d’educació” – Juny 2007 núm 5 Editat per ‘La Granja’ de Santa Maria de Palautordera – la-granja.net – petitsgrangers.net.

FERRAN SALMURRI . Psicòleg clínic

“Som el que practiquem”

Tinc 60 anys. Vaig néixer a Barcelona i visc a Valldoreix. Estic casat i tinc dos fills de 25 i 30 anys. Sóc psicòleg de l’Hospital Clínic de Barcelona i autor del llibre Llibertat Emocional.M’interessa la felicitat de les persones.

Vas ser autor del Programa per a la millora de la salut mental escolar. Què és?

És un programa per demostrar que hi ha una sèrie d’accions que les persones podem practicar per aprendre a sentir-nos millor.

Com va surgir la idea?

Quan al gent ve aquí a la consulta, tant si són nens com adults, diuen que no es senten bé. Passat un cert temps de treballar plegats, la gent millora. Doncs vam pensar que podiem ensenyar a aquestes persones com evitar que es sentin malament o es posin malaltes, des d’un punt de vista preventiu. Però calia demostrar que això aplicat a una població general era eficaç.

Com es va dur a terme?

Vam agafar un paquet d’aquestes estratègies o habilitats i les vam ensenyar als professors d’una escola pública de Barcelona, perquè després ells ho ensenyessin als alumnes. El programa va durar 4 anys

I què va demostrar?

Que eren eficaços. En el professorat va haver uns canvis molt importants; la millora de les relacions entre ells, menys dies de baixa laboral, millora de l’estat psicològic en quant a assertivitat, cooperació, millora de l’autoestima i de l’autocontrol emocional.

I en els nens?

Van haver resultats molt bonics. Abans de fer res específic amb els nens, només amb els treballs amb els mestres, ja van haver-hi canvis importants de comportament en els alumnes (el ser més empàtics va reduir problemes de conducta i agresivitat). Vam podem comprovar que l’estat emocional del professorat i de l’alumne estan molt lligats.

Què hem d’entendre per educació emocional?

Totes les persones, des de sempre, hem estat i som molt esclaus de les pròpies emocions, o millor dit, de com se’ns presenten. Se’ns menja la por, la gelosia i ho acceptem com que és així. No ens adonem de que podem ser més lliures de les nostres emocions educant-les.

Tots volem sentir-nos bé.

I avui sabem com aprendre a sentir-se millor i d’una forma més proporcionada i adequada a la realitat. Generalment quan ens sentim malament quasi sempre és desproporcionat a la realitat , ens sentim excesivament malament masses moments de la vida.

I com ho fem de fer per sentir-nos millor?

Hem d’aprendre a viure

I com s’aprèn a viure?

En el sentit de percebre la realitat d’una forma més adequada, més proporcionada. En general tots som bastant mal pensats.

I això ens ve de la prehistòria.

Sí. Avui sentim igual que fa 6.000 anys. L’home ha evolucionat molt i en molts aspectes (tecnològicament, socialment…), però emocionalment hem evolucionat ben poc.

És freqüent veure des de la publicitat o la política la manipulació de les persones d’una manera brutal. Es manipula la por de la gent perquè voti cap una banda o una altra.

Les pors ens dominen igual ara que a la prehistòria, l’únic que ha canviat és a què li tens por (abans era a un depredador i ara a que l’avió caigui!) . Tenim la percepció de la vida ara igual que abans.

Un dels motius de les noves patologies que apareixen és que no estem preparats per a les noves circunstàncies. Et posaré un exemple: durant milers i milers d’anys la gent ha intentat menjar per poder sobreviure. De sobte ens trobem amb una sobrealimentació i apareixen els trastorns alimentaris. Llavors posem serveis per mitigar els trastorns alimentaris en comptes de preparar-se per a la vida que ens toca viure.

Ara ens preocupem del bullyng o la violència domèstica però no posem mesures preventives

Com?

Està clarament demostrat que un bon programa d’educació emocional pot prevenir no només el bowling, els trastorns alimentaris o l’agresivitat sinó la primera causa de mortalitat en aquest país en persones entre 16 i 45 anys; el suïcidi. Parlem de que programes per a la millora integral de la persona eviten molts problemes, perquè si la persona es sent millor, té major autoestima , pensa més i millor ,es sap relacionar amb els demés i és més feliç és menys propensa a patir qualsevol patologia o transtorn mental.

Llavors no ho entenc. Si això funciona, per què no s’aplica? Què ens ho impedeix?

El primer és que les novetats a les persones ens costen d’acceptar. Segon, qui comença?. Tercer, el adults no en sabem. Personalment penso que s’ha de començar des de la família i l’escola. L’administració o el govern no s’implicarà fins que la societat ho reclami

És molt desconegut aquest tema?

Sí, però cada cop es parla més perquè es veu que moltes coses no rutllen. L’escola cada cop està més lluny de la seva funció principal, preparar homes per al futur. Cal replantejar-se la funció de l’escola.

Els humans sempre ens hem mogut a través del benefici més immediat, d’aquí els problemes ecològics que tenim. Amb això és el mateix, quan aquest tema doni vots , quan la societat ho demani i doni vots, es farà. A més, es un tema que no demana grans inversions econòmiques.

Doni’ns un mini curset d’educació emocional per als pares?

Primer; aprendre a pensar (qüestionar que el que pensem sovint no és correcte; per exemple, quan tenim por de que li passi alguna cosa a la filla si surt..i probablement no li passarà res!)

Segon; aprendre a comunicar correctament (sense implicar a l’altre . En comptes d’expressar els propis sentiments centrem el missatge en el que l’altre fa, o pitjor, en el que l’atre és. Dieu el que pensem o sentim nosaltres i deixem els demés tranquils!).

Tercer; la pràctica d’uns valors, dels quals en parlem sovint (empatia, respecte, tolerància i honestedat) però que practiquem ben poc i ben malament

Hi ha moltes coses més, us recomano llegir llibres sobre educació emocional perquè és important.

Sembla que això de pensar bé no és fàcil?

Fa molt que ens hem adonat, ja Epitet va dir per allà l’any 1900 “el que ens afecta no és el que ens passa sinó el que pensem del que ens passa”.

Hem de vigilar el que pensem del que ens passa i també del que no ens passa. Per exemple, si pensem en terme de gelosia o enveja, és una manera malsana de pensar , hem de canviar-ho per una manera més adequada.

Educació emocional és igual a felicitat?

Una bona educació emocional ens ajuda a ser més feliços

Què vol dir ser feliços?

No cal fer gaire filosofia, ser feliç és un sentiment, el sentir-se bé amb nosaltres mateixos i amb els que ens envolten.

Què vol dir autocontrol emocional?

És sentir-se estable amb les emocions, no variable o vulnerable i sentir-se positiu. No val allò de “ és que jo sempre estic igual de fotut”. Vol dir que el nostre estat d’ànim no varii al llarg del dia o la setmana per un sentiment o pensament.

Com ens afecta?

Ens sentim fatal. Quan ens costa sentir-nos bé i per qualsevol esdeveniment o fins i tot si no passa ni l’esdeveniment, només amb un pensament, ens sentim amenaçats. Una persona ha d’aprendre a percebre i a controlar el que pensa.

Com saps que ets una persona negativa?

Perquè pateixes, ets patidora per angoixa, por, ansietat, depressió… Ho saps perquè no ets sents bé i perquè habitualment penses malament

I què pot fer?

Revisar les coses que pensa sobre ell/a, sobre els altres, sobre la vida, sobre el futur i a partir d’aquí començar a pensar amb més utilitat. Et posaré un exemple: et creues amb una amiga i no et saluda; una persona negativa pensarà: es clar, con que ningú no m’estima, o, estarà enfadada amb mi… Una altra persona pensaria no m’haurà vist o va distreta!.

O quan ens aixequem al matí, pensarà: és dilluns, quin pal, no puc, tinc són… però què vols tenir si t’estàs aixecant?

Les persones negatives es fan un fart de patir!!

Una quotidianetat.

Una que passa cada dia a tots els domicilis de Barcelona i rodalies “nen recull les sabates del menjador!, cada dia el mateix !”. Et sona?

Sí, molt.

Quan hi ha nens entre 6 i 30 anys passa tots els dies a la majoria de les llars. I passa saps des de quan?

No.

Des que existeixen les sabatilles!. I sempre diem el mateix i ens enfadem pel mateix

Què hem de fer llavors?

Dir les coses d’una manera diferent. Encara no ens hem adonat que dir 10 anys seguits el mateix cada dia no ha canviat res, les sabatilles segueixen al menjador. Podem parlar més des del propi sentiment , sense culpabilitzar, que no porta en lloc.

Per exemple?

“no em fas sentir bé quan veig les teves sabatilles al mig del menjador, em faries un favor si les endrecessis”

L’estrès, és un mal de la nostra era?

Sovint confonem la causa amb l’efecte. La gent diu “estem estressats” i no, “estem pressionats” .

Tots tenim unes pressions internes i unes externes. És necessari la pressió per fer coses, estar actiu, tenir “marxeta”.

Però a vegades no controlem aquesta pressió i fa que ens sentim malament, amb somatitzacions (mals de cap, de panxa, insomni..) provocant llavors l’estrès, que és una conseqüència. L’estrès és una manifestació d’una pressió no controlada. Quan ens pot més la pressió interna o externa o les dues, estem estressats.

I com podem controlar-lo?

Doncs marcant uns horaris, sabent dir no, reconeixent els nostres propis límits… També tenir un tipus de vida que ens ajudi a compensar aquestes pressions (ha d’haver prou activitat lúdica, social, de relaxació o esportiva a la nostra vida..)

Per què és tant bo fer esport o exercici físic en l’educació d’un nen?

I d’un adult!. Té efectes balsàmics des del punt de vista emocional, està demostrada la seva eficàcia a l’hora de produir benestar emocional .

Comunicar-se bé és important?

Fixa’t bé, si parles d’una manera adequada (sense jutjar als altres) acabes pensant d’una manera adequada. Som el que practiquem.

Ara, però, l’imprescindible és ensenyar empatia

Per què?

Perquè és el que ens ajuda a frenar l’egoisme (només deixo de pensar en les meves necessitats quan començo a pensar en les de l’altre). És una forma de pensar molt més coherent i que ens ajuda a controlar l’agresivitat, consustancial en l’ésser humà.

Vivim una época de sobreprotecció sobre els nostres infants?

Sí. Hem de saber que fer content al nano ens fa contents a nosaltres. Però és una camí equivocat (el del benefici immediat). Avui dia, com que ens fa feliços veure feliç al fill, doncs li donem tot el que vol, i a més podem fer-ho ! . Però això no els convé, el que convé és fer l’esforç per sentir-se bé.

Què hem de fer els pares?

L’esforç que hem de fer els pares és el de no donar-los tot el que ens demanen perquè em ve de gust veure’l somriure, és un error terrible.

No hem d’oblidar que volem formar un fill perquè sigui feliç, educar-lo per tenir les eines per anar feliç per la vida, però amb la sobreprotecció el que li estem ensenyant és que “sóc feliç quan tinc el que vull, ara i aquí”.

No estem educant d’una manera adequada als nostres menors, ni per una vida futura ni present.

I com acaba la història?

Aquests nens acaben amb una poca tolerància a la fustració, a la negativa i a que les coses no són com ells volen. Els eduquem perquè pensin ”la vida ha de ser com jo vulgui i si no, no ho suporto” i llavors per ells és insoportable que la mare li faci apagar la play o la tele.

Una resposta to “Entrevista a Ferran Salmurri – “Som el que practiquem””

  1. Entrevista a Ferran Salmurri – “Som el que practiquem” | TAC i educació | Scoop.it Says:

    […] background-position: 50% 0px; background-color:#222222; background-repeat : no-repeat; } ampaipse.wordpress.com – Today, 1:41 […]


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: