Enigma MATES

El nivell dels alumnes catalans ha de millorar, com? Més hores de classe i nova metodologia.
FA FALTA TEMPS – Les poques hores de classe actuals condicionen el procés d’aprenentatge.
MÉS CONTEXT – Els professors recomanen ensenyar matemàtiques a partir de situacions reals.

La Vanguardia – 12 feb 2012 – MAITE GUTIÉRREZ – Barcelona.

Tens 3.000 euros i els ingresses en un compte d’estalvis amb un interès del 6% anual, però en lloc de retirar els diners al cap d’un any, els mantens al banc. Així, els interessos engrosseixen la quantitat invertida i generen nous interessos. Quants diners tindràs en el compte al cap de cinc anys?”. Una pregunta amb què qualsevol es podria trobar en la vida real –excepte per això de l’interès del 6%, que tant de bo fos així– i a la qual seria molt útil saber respondre. Les matemàtiques, igual que el llenguatge, impregnen el dia a dia. Dominar-les ens pot ajudar a superar una situació difícil o situar-nos en una posició més bona a l’hora d’afrontar situacions quotidianes, com, per exemple, anar al banc i controlar els estalvis. I la base d’aquest domini matemàtic s’adquireix a l’escola.

Els alumnes catalans seran capaços de contestar la pregunta del principi quan siguin adults? (Ho són els seus pares ara?). Qui sap. El nivell mitjà de matemàtiques dels estudiants de Catalunya no brilla, segons va admetre la consellera d’ensenyament, Irene Rigau, quan es van conèixer els resultats de l’avaluació General de Diagnòstic l’estiu passat. Es tracta d’una prova del Ministeri d’educació que mesura els coneixements dels alumnes de 2n D’ESO de tot Espanya. Catalunya ocupa el catorzè lloc de les 17 comunitats autònomes avaluades, només per sobre d’extremadura, Andalusia i les Canàries, que la segueixen molt de prop. Tanmateix, a l’últim informe PISA –es va centrar en comprensió lectora, però va incloure preguntes sobre ciència– el resultat en competència matemàtica va ser millor: amb 496 punts, els alumnes de 15 anys catalans es van situar per sobre de la mitjana espanyola (483 punts) i de la OCDE (488) i van ocupar el sisè lloc en la llista de comunitats autònomes. Tot i així, i tenint en compte totes les avaluacions, Ensenyament ha cregut urgent impulsar el nivell de matemàtiques, que no considera òptim. La primera decisió sobre això acaba d’arribar i compleix una vella reivindicació dels professors d’aquesta matèria: més hores de classe dedicades als números. Catalunya és l’autonomia que menys hores lectives destina a matemàtiques a L’ESO: 420. El curs vinent n’hi dedicarà 490. L’augment es notarà només a 2n i 4t de secundària, que passaran de les tres hores setmanals d’ara a quatre –1r i 3r queden igual, tres hores a la setmana–. L’augment de les matemàtiques s’aplicarà a costa de les assignatures optatives.

Enigma mates (pdf)

Per què serveixen les matemàtiques

Serveixen per adquirir una formació intel·lectual, una de les millors, ja que ensenyen a pensar.

La Vanguardia – 12 feb 2012 – Enrique Gracián

Com a professional que he estat durant molts anys a l’ensenyament i com a divulgador científic, aquesta és una pregunta que em nego a contestar. I és que és una pregunta que no es formula en els mateixos termes en què es preguntaria, per exemple, per a què serveix la paleontologia o la música o la química o la informàtica.

La pregunta correcta és “per a què em serveixen a mi les matemàtiques? Ja que has decidit empipar-me durant uns quants anys amb aquesta assignatura, t’exigeixo que em donis una resposta”.

D’acord, ara en donaré una que, de moment, només considero vàlida dins l’àmbit de l’ensenyament primari i secundari. Es tracta d’un pur ensinistrament. Et serveixen per adquirir una formació intel·lectual, una de les millors, ja que fonamentalment t’ensenya a pensar. És una preparació. Exercita la comprensió d’un llenguatge especialitzat, la memòria, habilitats de càlcul i estratègies per resoldre problemes (no només de matemàtiques, sinó de qualsevol altre tipus).

Si vols preparar-te per practicar un esport has de fer gimnàstica, adquirir elasticitat, córrer per tenir fons, aprendre tàctiques, etcètera. “Si jo el que vull és córrer cap a la porteria per fer gols, per què em fas fer voltes corrent al voltant del camp? o per què m’obligues a fer estiraments?”. Aquesta és una pregunta molt absurda. I això només es pot preguntar en el cas de les matemàtiques? No. També en el dels escacs, el bridge, la música o la programació informàtica, per posar alguns exemples. El perquè s’imposen les matemàtiques davant altres disciplines és un assumpte que portaria uns quants folis.

El perquè no es fa una reforma urgent en els temaris i mètodes d’ensenyament d’aquesta assignatura, que tot just s’han tocat en els últims tres-cents anys, també portaria diversos folis. Però caldria fer-ho ara mateix.

Les matemàtiques, com la música o tantes altres coses que requereixen un esforç previ, es converteixen, fàcilment, en una font de plaer. Però quan, en condicions adverses, es viuen com a imposició es poden arribar a convertir en un infern.

La reforma és molt, molt urgent.

%d bloggers like this: