10 idees per aprendre en obert: Manifest EOI

En tot context social no és casual que l’escenografia del treball sigui un reflex i al mateix temps un dinamitzador de la configuració de l’ensenyament. En la societat industrial , tenir tancats els alumnes en la “escola” servia a un model educatiu basat en l’exclusivitat de l’accés a la informació ia la replicabilitat a grups massius a escala . Es desplegava per tant una representació molt similar a la producció en sèrie de la fàbrica.

Traducció del bloc de “comunicación de las actividades e intereses de EOI, (Escuela de Organización Industrial)“.

A la economia del coneixement , provocada per la irrupció de les tecnologies de la informació i la comunicació, l’organització dels processos productius està generant al seu torn demandantcanvis en les formes de treballar i en conseqüència també en les maneres d’aprendre . Una de les diferències principals d’aquest pas de societat industrial a digital té a veure amb la propietat de ubiqüitat que transforma la visualització dels temps i espaisen què els dos realitats succeeixen: més enllà de la fàbrica i més enllà de l’escola .

Font de les imatges: Nationaal Archief a Flickr CC.

MANIFEST EOI: 10 idees per aprendre en obert

En EOI (Escuela de Organización Industrial) s’assumeix el repte de la transformació educativa amb un Manifest que inclou deu idees per aprendre en obert

1. L’escola és una plataforma

L’escola és un lloc obert on es propicia la interacció. La generació de valor es mesura per la capacitat d’atreure talent.

2. L’aprenentatge es suporta en valors globals i sostenibles

EOI propugna una visió ètica dels mercats. La sostenibilitat econòmica, social i mediambiental teixeix el procés d’aprenentatge de les competències i habilitats professionals.

3. Emprenem. Fem, després som

Separar l’aprenentatge de la realitat, o si més no de la pràctica en la qual s’insereix, limita l’experiència fins anul · lar. Cada alumne és diferent.

4. El món és l’escola

L’aprenentatge es produeix de manera expandida en qualsevol lloc i en qualsevol moment. Només hi ha una realitat que integra les experiències presencials i digitals.

5. Aprendre és compartir

Aprenem des dels fets i des de les emocions. L’aprenentatge col · lectiu enriqueix les visions de la realitat. La diferència, la diversitat, és la primera font de riquesa i creativitat.

6. Els continguts ens presenten, les dades ens acrediten

L’únic control possible de la qualitat i actualitat dels continguts formatius és la seva pública discussió. La transparència és una qüestió de principis.

7. La pantalla transforma l’experiència d’aprenentatge

Les tecnologies ens permeten humanitzar i singularitzar l’aprenentatge. Com més digitalitzem el diàleg i l’accés a la informació, més important són els espais físics de relació.

8. Del diàleg amb el client sorgeixen les necessitats

Com més talent involucrem en la identificació dels cursos i en la definició dels seus continguts, més a prop estaran de les necessitats reals del mercat laboral i d’adaptar a les seves tendències.

9. L’escenari és global, la realitat és local

Les competències vinculades al territori són determinants per a la competitivitat global. La proximitat al client i la singularització dels productes determinen creixentment la demanda.

10. Innovació social, innovació moral

Les principals oportunitats de negoci a les que ens anem a enfrontar en els propers anys provenen de les necessitats de fer el món més habitable i garantir la seva sostenibilitat.

Font de les imatges: Nationaal Archief a Flickr CC.

😉

%d bloggers like this: