Dubtes sobre la reforma de la secundària

Nombroses organitzacions recelen del pla d’Educació de treure-li un curs a l’ESO per sumar-lo al batxillerat.

Els temors són la segregació, la manca de finançament i l’encaix organitzatiu.

EL PAIS – J.A. AUNIÓN – Madrid – 30-01-2012

El nou esquema per a la secundària que planteja el ministre d’Educació José Ignacio Wert (tres anys d’ESO i tres de batxillerat, restant-li un curs a l’ensenyament comú) desperta de moment més recels que entusiasmes entre la comunitat educativa. Diverses autonomies (Andalusia i Catalunya, de signe polític contrari), bona part dels sindicats (des CCOO i UGT fins FSIE) i els pares d’alumnes han manifestat fins ara moltes pegues. No pel fet d’allargar el batxillerat, però sí per treure-li un curs a l’ESO. A l’espera que Wert doni més detalls demà al Congrés dels Diputats, aquestes són algunes de les claus de la reforma.

En què consisteix? Ara, els alumnes decideixen als 16 anys si continuen estudiant el batxillerat, un cicle de Formació Professional o si es llancen al mercat laboral (opció bastant poc atractiva avui en dia). Amb l’anunciada reforma, la decisió d’anar al batxillerat o la FP s’avança als 15 anys per als estudiants que no hagin repetit, que estaran obligats a estudiar com a mínim el 1r curs d’una o altra opció, ja que l’escolarització seguirà sent obligatòria fins als 16 anys. Per als que hagin repetit alguna vegada (el 40% dels nois de 15 anys) hi haurà una altra opció: els programes de qualificació professional inicial (PQPI), una via paral·lela per aprendre les bases d’un ofici, una mena de pre-FP que no condueix a cap títol acadèmic, però dóna possibilitat de reenganxament a l’ESO.

Seria un punt intermedi entre el sistema actual i l’anterior als anys noranta: els alumnes triaven després de la EGB, als 14 anys, entre batxiller i la FP.

Segregació? Diversos sindicats, els pares laics de Ceapa i nombrosos experts consideren un error segregar els alumnes un any abans, ja que rebaixa la formació mínima comuna, el que al seu torn pot reduir la igualtat d’oportunitats i tornar a donar la imatge de que la FP és per als mals estudiants. Per la seva banda, el PP sempre ha defensat que separar més d’hora és millor tant per als que volen seguir per la via acadèmica com per als que no.

Alguns especialistes, com Antonio Bolívar, de la Universitat de Granada, han dit que la iniciativa no és tan diferent de la que es va aprovar l’any passat (i Educació va a paralitzar) que feia un 4t de l’ESO amb tres opcions: assignatures enfocades al batxillerat de lletres, al de ciències o la FP. Així que l’important seran els detalls que acompanyin la idea, que és el que realment podria marcar aquesta segregació. Com més aviat arriba, més fàcilment reprodueix les desigualtats socials, explica la professora de Psicologia de l’Educació de l’Autònoma de Madrid Elena Martín.

Sense títol als 16. Què passa amb els que estudiïn 1r de batxillerat o FP perquè estan obligats? És certament poc comú que al final de l’edat obligatòria no coincideixi amb el final d’una etapa i, amb això, amb la consecució d’un títol. “Es queda un any despenjat, que no té sentit ni organitzativa ni pedagògicament”, diu el director d’institut madrileny Félix Torres. A Europa, només a Àustria, Eslovàquia, Lituània i Itàlia no coincideix la fi de la obligatorietat amb un títol.

Concertada. La consellera d’Ensenyament de Catalunya, Irene Rigau, va plantejar la setmana passada el problema que poden suposar els costos de la reforma. Si 1r ha de ser gratuït per estar dins de l’etapa obligatòria, s’obre la porta a concertar (subvencionar en la privada) tot el batxillerat, cosa que només passa de manera generalitzada a la Comunitat Valenciana, País Basc, Navarra i Balears. Fer-ho en la resta d’autonomies suposaria més de 340 milions d’euros, calcula Miguel Recio, de la Fundació 1r de Maig de CCOO.

Però, en contra del que pot semblar, hi ha una bona part de la concertada que no està amb la proposta. El sindicat FSIE, majoritari en la concertada, per exemple, es queixa que els col·legis subvencionats que ofereixen l’ESO, però no batxillerat, perdrien un curs. “Tindran serioses dificultats per reformar les seves instal·lacions i donar cabuda a les aules que seran necessàries […], sobretot els petits poden acabar perdent l’actual curs de 4t de l’ESO”, diu el sindicat en un comunicat.

L’encaix de la FP. El ministre d’Educació també ha anunciat una reforma de l’FP per connectar més amb les empreses. Però a més, el canvi de la secundària obre alguns dubtes sobre el seu impacte en la FP. La de grau mitjà, a la qual s’accedeix després de l’ESO i consta de dos cursos, també durarà tres anys? I la de grau superior, a la qual s’accedeix després del batxillerat? Com quedaran les vies de connexió (exàmens d’accés, convalidacions, etc) que s’han anat creant en els últims anys entre la secundària i la FP?

Calendari . El ministre Wert ha dit que espera tenir aprovada la normativa abans que acabi l’any. Però encara que la reforma entri en vigor en el curs 2013-2014, el normal és que es faci gradualment, és a dir, començar amb els alumnes que entrin aquest any a 1r d’ESO, després, que la reforma passi amb ells a 2n i així successivament. De tal manera que el canvi no arribaria al batxillerat fins d’aquí a almenys quatre anys, un moment en què potser ja s’hagi deixat enrere la crisi i el desemborsament de concertar tot el batxillerat seria factible.

%d bloggers like this: