Més carrer per als nens, si és possible.

Instal·lació ‘Happy Bunker’
Festival ‘Ingràvid 2011′. Figueres (Girona)

Els centres comercials s’han convertit en el refugi de la infància

Els nens arriben a l’adolescència sense haver viscut gairebé riscos

EL PAIS – PAU LINDE 6 ENE 2012

En els 12 anys es podria situar el moment crític. Cada nen és diferent, però aquesta edat sol marcar un punt d’inflexió. Es veuen grans per compartir moltes activitats amb els seus pares i a aquests els fa por deixar-los amb massa llibertat perquè encara els veuen molt nens. És l’entrada a l’adolescència, en la que creuen que poden fer qualsevol cosa després d’anys en què els estava vetat gairebé tot. La clau per als pares és trobar l’equilibri, però haurien d’haver començat abans d’arribar a aquest moment. Perquè molts dels nens d’avui estan sobreprotegits.

Els pares perceben els carrers com a perillosos, cada vegada hi jugue menys canalla sense supervisió d’un adult, cada vegada és més rar que vagin a l’escola sols, cosa que fa unes dècades era molt freqüent. Els centres comercials s’han convertit en el refugi on deixen els seus fills amb tranquil·litat, un univers tancat i vigilat que sembla fora de riscos. En part es deu a unes ciutats hostils, pensades per als cotxes, poc amables per a la infància. Però també a una retroalimentació. Fins i tot els pares que veurien natural una major llibertat per als seus nens, poden arribar a pensar que alguna cosa fan malament quan els fills dels altres estan tan protegits. Els sobrevé una culpa per donar-los una autonomia que de vegades és molt recomanable, segons els experts consultats. I entren en aquesta mateixa dinàmica.

Escola “Happy Bunker”

De vegades els pares estan mal vistos per donar més autonomia

El pedagog italià Francesco Tonucci s’ha entestat a tornar la ciutat als nens amb el seu projecte La Città dei Bambini (La Ciutat dels Nens). Aporta algunes dades que marquen els seus objectius: a Anglaterra, per exemple, un 90% dels que tenien entre 6 i 11 anys anaven sols a l’escola en els anys seixanta. Aquest percentatge s’ha anat reduint de mica en mica i es queda avui al voltant del 5%. “Hi ha una pèrdua d’autonomia gairebé total”, es queixa. Postula que cal revertir aquesta situació. “Estem vivint una paradoxa. Quan jo era petit, fa 60 anys, no se sabia gairebé res dels nens. Era una temporada d’espera. L’important era tenir-ne cura perquè arribessin a ser adults, que era l’edat important. En aquesta situació se’ls permetien bastants coses. No se’ls deia drets, però sí que tenien permès viure i utilitzar espais que els adults no utilitzaven i gaudien del temps lliure necessari per fer-ho. Jugaven amb amics sense un control directe. Avui l’actitud dels adults ha estat de fer bastants més coses per als nens tancant-los en espais dedicats a ells que els exclouen de la vida social. Se’ls reserven llocs com jardins, gairebé sempre tancats, amb reixes, per protegir-los, amb gronxadors i tobogans, tots iguals i sempre han d’anar vigilats. En el moment que sabem com d’important és la infància, que els primers anys són fonamentals per a la resta de la vida, els estem excloent, és una forma de por respecte a la infància perquè ens interessa que no estiguin al mig de les coses de majors “, explica.

Una altra paradoxa és que a més tecnologia, a més capacitat de control i de cura, amb mòbils que permeten fins a tenir localitzats mitjançant GPS als fills, menys capacitat de moviments se’ls permet. Això es pot produir fins i tot entre pares que no presten especial atenció als seus nens, que no els donen el suficient cura emocional i limiten la seva atenció a controlar els seus espais.

Del Bloc de l’AMPA de l’Escola de Garrigàs

La tecnologia per controlar els fills creix i es restringeixen els seus moviments

Una de les iniciatives del projecte de Tonucci és la de fomentar que els nens vagin sols a l’escola. Es tracta de conscienciar a tots els residents d’una zona perquè prenguin partit en el trajecte. Que els comerciants i veïns estiguin una mica pendents al recorregut dels escolars perquè puguin anar a l’escola sense acompanyament d’un adult des dels primers cursos de primària. Que els deixin utilitzar el telèfon del seu establiment si ho necessiten.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

%d bloggers like this: