Són útils els recursos educatius en línia per als professors?

Estudio 1: ¿Qué opina el profesorado sobre el Programa Escuela 2.0? (pdf)

Les eines digitals es multipliquen però es resisteixen a entrar a l’aula.

LA VANGUARDIA – Anna Solana – Tecnologia.

No falten propostes. YouTubepresentar fa poc una plataforma per a escoles. Vídeos educatius acuradament seleccionats i degudament ordenats per temes. El MIT ofereix cursosen línia gratuïts i Microsoft diu haver creat una “nova experiència de recerca social per a estudiants” amb So.cl (pronunciat “social”).

A Espanya, també hi ha cercadors socials intel · ligents amb continguts educatius, com el nadóTiching , i iniciatives més veteranes com Educared , impulsada per la Fundació Telefónica. A més, el Ministeri d’Educació compta amb l’Institut de Tecnologies Educatives ( ITE ), ia Catalunya, la xarxa XTEC del Departament d’Ensenyament, integra continguts multimèdia de diversos tipus.

Segons un estudi publicat per l’ITE el novembre del 2011, la majoria de professors considera que l’ús de les TIC a l’aula ha augmentat la motivació de l’alumnat, però curiosament el 60% considera que les eines digitals no restaran protagonisme al llibre de text. C. Planella, professora d’institut, ho confirma. Explica que en el seu centre, les aules estan equipats amb “projectors, ordinador per al professor i wifi”. “Els alumnes també disposen de portàtils, però es continua utilitzant el llibre de sempre i, de tant en tant, el llibre digital, encara que és cert que depèn del docent.”

Per Pere Marquès, professor de tecnologia educativa de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el problema rau en la manca de temps del docent per seleccionar recursos adequats.Per això, Marquès considera que ara per ara les eines amb més valor afegit són els llibres digitals. “Estan més orientats al professorat. En canvi, els portals o xarxes socials estan més atomitzats i és el docent qui ha de buscar el que pot ser d’utilitat per a les classes “, afirma.

Tot i això, l’expert es mostra convençut que “la digitalització és un procés imparable” i que és l’escola la que ha de “capacitar als alumnes”. Una cosa, que segons subratlla, “va més enllà dels anomenats nadius digitals, que saben jugar amb tot tipus de dispositius però no tenen molt clar com utilitzar les TIC de forma eficaç i eficient.” Marquès reclama per a això fonts “que facilitin la recerca de continguts adequats i la seva utilització “.

Ferran Casals li dóna la raó. El cofundador de Tiching assegura que “en el sector de l’educació no hi ha referències clares a Internet” i que és fonamental que tant professors com alumnes puguin trobar fàcilment allò que busquen. Aquesta és, diu, la necessitat que Tiching vol cobrir. El web, que Casals defineix com “una xarxa educativa que integra alhora un cercador de continguts digitals educatius i una xarxa social” vol convertir-se en “un punt neutre de trobada per a la comunitat educativa global amb continguts adaptats a la manera d’aprendre i d’ensenyar de cada persona “.

De moment, té indexats més de 50.000 recursos i té presència a Argentina, Colòmbia, Mèxic i Perú, a més d’Espanya. Durant el 2012, subratlla Casals, Tiching té previst atacar el mercat anglosaxó i seguir estenent per Amèrica Llatina. El cofundador de la xarxa educativa admet que encara no tenen clar el model de negoci, el que no vol dir que no tinguin pensades “possibles formes de treure-li rendiment a la plataforma” per fer sostenible la iniciativa. “El primordial ara és fer un bon projecte, un projecte que tingui sentit i que compleixi una funció educativa”, afirma.

Que els professors puguin utilitzar-la en les seves classes és un altre tema. “Si els docents veuen que el temps que inverteixen en portals de diversa índole no els facilita la feina, deixaran d’usar-los. La clau per aconseguir que millori el seu ús a classe és fer les coses bé”, conclou Pere Marquès.

%d bloggers like this: