Les edats de l’internauta

El “musth” és una condició periòdica dels elefants mascle, que es caracteritza per un comportament molt agressiu, acompanyat per un gran augment en les hormones reproductives – els nivells de testosterona es multipliquen per 60. Els afectats per aquesta fúria sexual emeten constantment grunyits sords per anunciar el seu urgent desig i la seva agressiva exasperació a tot elefant que pugui sentir-lo. Com a efecte secundari, el penis de l’elefant en musth pren una coloració verdosa poc atractiva, fins i tot per les elefantes.

En l’espècie humana, aquests canvis comportamentals no solen ser tan estacionals, sinó que estan lligats al moment evolutiu de cada persona, amb marcades diferències per raó de sexe. Així, podem associar el “musth” a l’adolescència masculina.

Traducció del post “Las edades del internauta” del bloc Administraciones en red.

No coneixem el cicle evolutiu d’Internet, però després de superar la barrera dels vint anys des de la seva creació, crec que coincidirem que es tracta d’un fenomen madur. Fins i tot la web 2.0 ja ha superat l’etapa de la varicel·la. Més interessant em sembla caracteritzar les i els habitants d’internet – m’agrada la paraula “internauta” – en funció de la seva edat digital. Aclareixo que l’edat digital té molt poca relació amb la biològica. Abans bé, veurem a provectes mares de la pàtria manifestar-se com infants ja destacats capdavanters del mètode científic amb clars símptomes de musth, tot i que encara no està bé comprovat el del penis verdós en internautes.

Infància:

Les nenes i els nens són éssers encantadors que es caracteritzen per una enorme, però dispersa, curiositat i per certa inconsciència que els porta a exposar-se a riscos seriosos, alhora que reaccionen amb por davant amenaces puerils que només existeixen en la seva imaginació. Trobem a molts internautes en diferents fases de la infància, des de la lactància fins a la pubertat, passant per la resta de perillosos estadis.

L’internauta nen sent una incontrolable afecció cap als gatets i altres bestioletes fotogèniques. S’exposa a tot tipus d’amenaces i sol ser presa dels virus. Quan entra en una xarxa social, la deixa pèrdua de babes i de emotimocos. Freqüentment, entaula relacions filials amb figures paternes i maternes a la xarxa, als quals reclama una atenció que no sol ser corresposta.

Adolescència:

En aquesta etapa de la vida els comportaments masculins i els femenins divergeixen radicalment, tot i que es donen també les conegudes diferències individuals.

Els internautes adolescents mascles són molt semblants als elefants en musth. Vaguen de bloc en bloc, de fòrum en fòrum, de mur en mur amb la intenció de muntar gresca. No entenen les postures conciliadores dels elefants – dic, dels internautes – adults, als quals consideren insulsos, acomodaticis i corruptibles. Fastiguegen als nois, que són presa fàcil dels seus pulles. S’enamoren cega i fugaçment de persones, animals o coses i trenquen violentament al poc temps. Valoren el sarcasme i l’agressivitat com a regles d’or de la conversa. Són insofribles per a tots els altres, que els consideren poc menys que trolls.

Les internautes adolescents femenines són romàntiques, d’una manera risible per a tots menys per a elles. La seva principal activitat consisteix en omplir el mur dels altres amb imatges i pensaments cursis. També adoren exposar-se al ridícul especialment mitjançant el posat en grup en entorn discotequer. De vegades les seves fotografies van una mica més enllà, el que exaspera el musth dels internautes mascles.

Joventut:

La i l’internauta jove estan plens d’energia i d’entusiasme. Estan descobrint el món. Els seus interessos encara no estan centrats i són variadíssims. No hi ha nova xarxa social, ni nou espai d’internet on no se’n registrin. No hi ha causa social, des de l’ablació femenina fins a la prohibició de la tauromàquia, que no donin suport amb la seva signatura. Tot els interessa i tot s’ho descarreguen. En els seus discos externs s’emmagatzemen discografies, filmoteques, infinites biblioteques borgianes amb les que podria alimentar un déu immortal.

El jove internauta és extensiu en la seva activitat, i només és intensiu en períodes curts. S’enamora i consuma la seva passió, per passar després a una passió nova. No sempre està ben considerat pels internautes madurs, però en el fons els internautes madurs l’envegen. Voldrien tornar a ser com ells, encara que amb l’experiència que ara tenen.

Maduresa:

La i l’internauta madur han après a integrar la vida digital i la vida fora de la xarxa, de manera que internet és un element que els ajuda a viure millor. És a dir, els seus interessos a internet estan lligats a la seva vida laboral i als seus altres interessos, personals o d’oci. Internet els ajuda a ser més productius i desenvolupar les seves aficions.

L’internauta madur sap que hi ha zones completes de la xarxa que no coneix, però és conscient que mai les explorarà. Sent abruptes erupcions de malenconia de tant en tant, durant les quals voldria tornar a ser jove i navegar lliure per l’infinit espai virtual. Després es pren un te verd, somriu i actualitza el seu perfil a Linkedin.

Senectut:

Una característica especial de la senectut digital és que, a diferència de les altres etapes, hi ha qui arriba aquesta sense haver travessat les anteriors. La i l’internauta ancià estan de tornada de gairebé tot. Internet els sembla, alternativament, un joc pueril o un perillós invent que acabarà amb la cultura occidental. Es vanaglorien de no participar en res, encara que els descobrirem llegint el Marca en versió digital o reservant un viatge per internet.

L’internauta ancià sol ser una persona que ha adquirit cert poder durant la seva vida i ara tem perdre. La seva freqüència és més alta en determinades professions: jutges, empresaris, metges, polítics, banquers, propietaris de cases de alcavoteria. Pensen que res de bo pot arribar d’un espai tan obert, tan fastigosament democràtic.

I tu, estimat lector, en quina edat et veus més reflectit?

Música Selvatge 2: 30 de gener: Dia de la Pau

Via Scoop.itEscola i Educació 2.0

El dia 30 de gener és el Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP). És el dia que es commemora la mort de Mahatma Ghandi i ja des de l’any 1964 s’ha establert com un dia per parlar i reflexionar de la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no-violència i la pau.

Nosaltres hi farem la nostra petita aportació parlant d’un cantant i compositor que ha fet molt per la pau: Bob Dylan. Nascut als Estats Units l’any 1941 ha estat tot un referent en el món de la música folk i de la música rock. Ell i  altres joves de la seva generació estaven convençuts que amb les seves cançons podien combatre la injustícia, la desigualtat i la guerra.

La meva amiga Flora del bloc Fem música a l’Àusias March, ha fet un magnífic treball de recopilació de les diferents versions que s’han fet d’una de les seves cançons més famoses “Blowing in the wind” (Escolta-ho en el vent). Podrem escoltar-la en català, en castellà i en anglès (que és la versió original), i a més la podrem tocar amb la flauta.

Via musicaselvatge.blogspot.com

La paraula Pau en 71 idiomes

albanès – pake
alsacià – freede
alemany – frieden
anglès – peace
àrab – salaam
aranès – patz
armeni – khanaghutyun
bielorús – pakoj
bengalí – shanti
bosni – spokoj
bretó – peoc’h
búlgar – mir
cantonès – wor ping
català – pau
castellà – paz
Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Mapa del món de les xarxes socials

Presentem una nova edició del mapa del món de les xarxes socials, mostrant les xarxes socials més populars per país, d’acord amb la informaciód’Alexa i Google Trends per a llocs web les dades de trànsit * (desembre de 2011).

A través de vincos.it, traducció del post “World Map of Social Networks”.

Facebook amb més de 800 milions d’usuaris actius ha establert la seva posició de lideratge en 127 dels 136 països analitzats (en aquesta edició s’ha afegit l’Afganistan). Des de juny de 2011, la major xarxa social del món per fi ha conquistat els Països Baixos, i amb ella tot Europa, Brasil, després d’una llarga lluita contra orkut, i Japó (advertència:. La mojor part de les activitats de xarxes mòbils són japoneses. Els més importants en mòbils són Gree, Mobage, Mixi).

Europa és el continent més gran de Facebook amb 223 milions d’usuaris, Amèrica del Nord en té 219 milions i Àsia 202.000.000 els usuaris (Plataforma Facebook Ads).

Encara hi ha una batalla en curs en els territoris de Rússia entre els dos principals protagonistes locals: V Kontakte i Odnoklassniki. Segons Google Trends per a llocs web, però no per Alexa, V Kontakte és qui guanya (es canviarà en el mapa quan les dues fonts diguin el mateix).

Evolució de les xarxes socials a tot el món (mapa animat) de 17 xarxes socials diferents es passa a 6.

Top 3 de xarxes socials (desembre de 2011 – Segons Google Trends per a llocs web)

Si fem una ullada de qui hi ha darrere de Facebook podem veurela batallaper la segona posició entre Twitter i LinkedIn, o, sobretot a Europa, entre Badoo i Twitter.

Social Networks around the world top 3

COMPRA EL CARTELL

L’ENIGMA DE L’ORDINADOR

Molta gent creu que la informàtica va començar amb els ordinadors personals, apareguts a la dècada de 1960. Però la veritat és que es pot anar molt més enrere, gairebé fins el cinquè mil·lenni abans de Crist, per a establir-ne l’origen. Va ser en aquella època quan les primeres civilitzacions humanes van desenvolupar tot un seguit d’eines per a facilitar-los la realització de càlculs senzills, com ara comptar ramats i mesurar extensions de terreny. Amb l’avanç de la ciència i la tecnologia, aquestes eines també es van anar perfeccionant: va aparèixer l’àbac, després l’astrolabi, les varetes de Napier, les calculadores, les tabuladores, els ordinadors centrals, el PC i, finalment, els nombrosos aparells que fem servir en el nostre dia a dia que porten xip incorporat.
..
Aquest repàs de la història de la computació és el que es pot descobrir a l’exposició L’enigma de l’ordinador, que s’ha obert aquesta setmana al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNATEC) de Terrassa (Vallès Occidental). En més de mil cinc-cents metres quadrats, s’hi repassa la història de l’ordinador, des de la gènesi fins a l’eclosió tecnològica actual, a través d’un recorregut visual amb una mostra de gairebé cent cinquanta instruments matemàtics i aparells electrònics, els més emblemàtics d’una col·lecció de més de quatre-cents ordinadors i dos-cents microprocessadors que s’allotja al mNATEC, que la converteixen en una de les més importants d’Europa.
.
Audiovisual introductori a l’exposició ‘L’enigma de l’ordinador’ (museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (Rambla d’Ègara 270, Terrassa), a partir del 25 de gener). El vídeo repassa de manera molt ràpida les grans fites de la humanitat que ens porten avui en dia a parlar de societat de la informació:
Els orígens de l’ordinador es troben al voltant del V mil•leni a.C., quan les primeres civilitzacions humanes van desenvolupar eines que els facilitessin la realització de càlculs senzills, com comptar ramat o mesurar extensions de terra. A mida que avançà la ciència i la tecnologia, aquestes eines es van anar perfeccionant: va aparèixer l’àbac, després l’astrolabi, les varetes de Napier, les calculadores, les tabuladores, els mainframes, el PC, i així successivament fins arribar als nostres dies, en què hi ha xips arreu i les tecnologies de la informació evolucionen de manera frenètica.
1010101010

NOU ÀMBITS

L’exposició, comissariada per Joan Munt, Joan Tubau i Jordi Vallès, s’ha dividit en nou àmbits: xifres i càlculs; el càlcul mecànic; les tabuladores: el gran problema del cens; la guerra; l’ordinador s’obre al món; connecta amb la ciència; la gran revolució s’integra a l’empresa; l’ordinador personal, i present i futur. En podeu trobar més detalls al dossier de premsa de l’exposició. Entre els aparells exposats hi ha autèntiques joies del museu com l’IBM 360, un BULL, facturadores, calculadores, algunes creacions catalanes i dues grans col·leccions de PC i Apple.
.

ENIGMA

Un dels aparells exposats al mNATEC de Terrassa és l’Enigma, una màquina utilitzada a la primera meitat del segle XX per a encriptar i desencriptar missatges. Més exactament, Enigma era una família de màquines electromecàniques de rotor, que es van fer servir des de la primeria dels anys 1920 en transaccions comercials, industrials i també militars. De fet, la versió més famosa és la de ‘exèrcit alemany abans i durant la Segona Guerra Mundial. Malgrat que el règim nazi creia que era inviolable, els aliats van saber trencar-ne la clau i van desxifrar els missatges. L’Enigma (explicació) també es va fer servir durant la guerra de 1936-1939.
.

SUPERORDINADORS

No gaire lluny de Terrassa, a la zona universitària de Barcelona, hi ha el Centre de Supercomputació de Barcelona, on s’allotja una de les màquines amb més potència de càlcul del planeta. L’anomenat MareNostrum, instal·lat en una antiga capella de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) des de 2005, és actualment el 299è ordinador més potent del món, segons la darrera actualització de la llista de cinc-cents superordinadors mundials (mapa).
.

Les meves dades són meves. Que m’oblidin!

La UE reforça les normes de protecció de la privacitat i crea el ‘dret a l’oblit’.

EMPREMTES A LA XARXA “Deixem una marca digital amb cada pas que fem”, adverteix la comissària Reding UN SECTOR EN AUGE Les notícies personals són el “petroli del segle XXI” tot i que els titulars no ho sàpiguen.

LA VANGUARDIA – 26/1/2012 – BEATRIZ NAVARRO Brussel·les. Corresponsal

Qui sap què de nosaltres? Podem demanar que una empresa ens oblidi? Com ens podem assegurar que el sistema destrueix el nostre historial de compres, el perfil de client, les fotos personals o els nostres comentaris…?

En el futur, un nou principi respondrà als molts interrogants que es plantegen en l’era digital davant la immensa quantitat de dades personals que manipulen les empreses: “Les meves dades són meves”. És el leitmotiv de les propostes presentades ahir per la comissària europea de Justícia, Vivian Reding, decidida a tornar al ciutadà el control sobre les seves dades.

La legislació, insisteixen, no pretén demonitzar les xarxes socials ni complicar la vida a les empreses que emmagatzemen dades personals, cada vegada més amb la intenció d’oferir productes més personalitzats als seus clients. La mateixa Reding va publicitar les seves propostes des del seu perfil de Twitter: “Deixem una marca digital amb cada pas que fem. Calen lleis de protecció de dades sòlides per a aquest nou món feliç de les dades”.

El dret a l’oblit és una de les novetats que incorporen les propostes legislatives de la Comissió Europea. Si tiren endavant, les xarxes socials i qualsevol empresa que emmagatzemi dades personals estarà obligada per llei a esborrar-les de seguida i completament si el titular ho sol·licita.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

SEMINARI TIC “La seguretat a Internet” – RECURSOS

12 mètodes per aprofitar Twitter en l’educació

Ja es parla molt sobre com utilitzar Facebook amb fins educatius, però el cert és que altres mitjans, com Twitter, també es poden usar per apropar-se més als estudiants, i fer-los arribar d’una manera més amena continguts que, d’altra manera, mai arribarien a assimilar. Sembla difícil que 140 caràcters puguin resultar tan útils per a l’ensenyament, però la quantitat d’opcions que ens dóna no està gens malament.

El sector de l’educació és un d’aquests camps que estan en constant canvi, i exigeix ​​als professors i educadors anar adaptant-se als nous mitjans. Convertir Twitter en un dels canals de comunicació entre alumnes i professors pot fer que aquells que no tenien cap interès en l’assignatura comencin a cultivar-lo. Vegem 12 mètodes que poden resultar molt útils.

    1. Tauler d’anuncis: En comptes d’enviar un email a cada un dels alumnes, podem aprofitar les possibilitats de Twitter per anar publicant novetats respecte al curs que poguessin interessar als estudiants. Cada un d’ells s’hauria de convertir en seguidor del professor. Per diferenciar unes publicacions d’altres, es podria afegir un hashtag que inclogui l’assignatura i el curs, alguna cosa com # Matematicas1Bac.
    2. Resums: És molt freqüent enviar com a tasca la redacció de resums que sintetitzen les idees principals d’un determinat text. Si la intenció final d’aquestes tasques és la que l’alumne aprengui a sintetitzar, els tweets poden ser potents eines per desenvolupar aquesta capacitat. Per exemple, es podria enviar un resum d’una obra concreta en un determinat nombre de tweets. És difícil veure a nois treballant a fons en el resum d’un llibre o d’un article, però la veritat és que ho fan cada dia quan publiquen coses a Twitter.
    3. Compartir enllaços: Amb l’arribada d’Internet, el trobar informació sobre un tema concret és una cosa que s’ha fet molt senzill. Alguns professors veuen això com una cosa negativa, ja que redueix la quantitat d’esforç que ha de dedicar un alumne a la investigació sobre aquest tema. No obstant això, es pot aprofitar això. Es pot assignar a cada alumne una quantitat de tweets setmanals on comparteixin amb els seus companys enllaços interessants sobre un tema concret que s’estigui tractant, i que no es repeteixi aquest enllaç entre els companys. Així, s’aconsegueix una gran quantitat d’informació i si aquesta tasca és puntuable, és molt probable que l’alumne llegeixi el contingut. Cal no oblidar el hashtag apropiat sobre el tema que s’estigui tractant, perquè tots els alumnes puguin veure el que publiquen els altres.
    4. Continua un personatge conegut: Es pot assignar un personatge famós sobre una temàtica concreta a cada alumne. I aquest haurà de seguir en Twitter i documentar la seva activitat, per exposar després a classe. És una forma fàcil de fer que es fiquin en l’ambient de l’assignatura d’una forma senzilla i que porta molt poc temps, i que és molt propera per als joves.
    5. Representa un personatge: Per assignatures d’història, literatura o, en general, qualsevol relacionada amb algun aspecte històric, es pot assignar a cada un dels alumnes un personatge històric. La seva tasca seria documentar-se sobre ell, i crear un compte a Twitter, on aniria twittejant publicacions ficant-se al rol de cada personatge. És ideal per assignar personatges contemporanis als alumnes, de tal manera que fins i tot es puguin comunicar entre ells representat cada un el seu paper.
    6. Hashtag del dia: Igual que ocorre amb els programes de televisió, pot ser genial començar cada classe escrivint en una cantonada de la pissarra el hashtag d’aquesta classe. Ja sabem que els alumnes fan servir el mòbil a classe, així que, de passada, que el facin servir per comentar ja amb el hashtag. En qualsevol cas, aquest hashtag duraria fins a la classe següent, de manera que a la tarda i al dia següent, es podria seguir comentant i opinant. Això generaria debat entre els alumnes i el professor, els faria entrar a la classe, ia sobre, amb el temps, l’atenció prestada a classe seria més gran, per poder participar en aquests debats. Bàsicament, els posem fàcil el ficar-se dins de la classe. En comptes d’esperar que ells decideixin atendre i fer l’esforç, l’hi apropem.
    7. Treballs col·laboratius: Si s’estableix un ordre, es pot aconseguir que entre tots es realitzi un treball complet. El professor continua parlant sobre un tema determinat, amb el hashtag corresponent. El primer alumne establert segons l’ordre, continua amb un tweet. El següent té un o dos minuts per escriure un tweet ampliant la informació de l’anterior. I així successivament, si algun triga més, es passa al següent alumne. Amb això, aconseguim que un grup sencer d’alumnes estigui prestant atenció al que publiquen els altres, alhora que investiga què va a aportar ell amb la seva publicació.
    8. Traduint frases: A les assignatures d’idiomes, podria ser molt útil que el professor llancés preguntes als alumnes i que aquests haguessin de traduir, o contestar-les en l’idioma corresponent. Fins i tot es podria iniciar una conversa en aquest idioma.
    9. Amics estrangers: Seguint en la mateixa línia, el treball podria consistir a trobar un usuari que parli un idioma estranger, i conversar amb ell regularment. És molt interessant, ja que el professor és el que pot estipular la quantitat de tweets que han de compartir, la quantitat setmanal o diària, quan ho han de fer, etc. A més, és un treball que el professor podrà després revisar en qualsevol moment, i d’una manera molt còmoda.
    10. Resum del dia: Si no es vol centralitzar l’ensenyament tant en un medi com Twitter, es pot començar per mètodes complementaris, com per exemple, llançar un resum del que s’ha donat en la classe a través de diversos tweets. Els alumnes només hauran de seguir al professor per veure el que aquest publica. I fins i tot podrien combinar unes quantes variables per crear un hashtag senzill que inclogui el curs, el grup, l’assignatura i la data de la classe, alguna cosa com # Mate16marzo2esoB.
    11. Comunicar-se amb altres grups: Es pot impulsar el debat entre classes creant discussions que involucrin a diferents grups de la mateixa escola, i fins i tot d’altres diferents, en sessions supervisades virtualment pels professors que la concertessin. Sens dubte, tindria molt al · licient per a alguns alumnes el poder discutir o debatre amb alumnes d’altres classes i fins i tot centres.
    12. Informar als pares: I no cal oblidar que Twitter és un mitjà molt útil per comunicar-se. A molts pares els interessaria poder saber quins temes estan tractant els seus fills a classe. Si els pares segueixen al professor, aquest podrà publicar el que s’està donant en cada classe. Per no parlar de la possibilitat d’informar de les faltes dels alumnes d’una forma directa.

Sens dubte, les opcions són molt variades, i hi ha un gran ventall on escollir. Tot depèn de l’originalitat i la imaginació del professor. Però sobretot de les ganes que tingui de esforçar-se per apropar als seus alumnes les matèries que imparteix. És una forma genial de facilitar-los les tasques que han de realitzar, i convertir l’educació en alguna cosa entretingut que forma part del seu dia a dia , en comptes d’alguna cosa que només els s’aparta del que realment volen fer.

Via | Gacemail

Traducció del post “12 métodos para aprovechar Twitter en la educación” de http://www.genbetasocialmedia.com.

Llibres digitals, on descarregar?

Encara que fa diversos anys que han sortit al mercat, els lectors de llibres electrònics encara segueixen sent considerats una gran “novetat”. És una cosa sorprenent, i també ho és molts dels arguments que les persones esgrimeixen en contra de l’ús dels ebook readers. Primer, els més “antiquats” diuen que estem perdent l’experiència del paper. Però tenir un lector de llibres electrònics no ens obliga a deixar de llegir llibres en paper, per què s’han d’excloure les dues coses? En segon lloc, molts també diuen que és complicat trobar llibres en espanyol, en format ebook. Això tampoc és cert.

Recentment m’he comprat un Amazon Kindle (un dels més populars en el mercat), i encara que al principi coincidia amb els membres del primer grup (amb una certa por a perdre el costum de llegir en paper), he d’admetre que tots els meus prejudicis estaven equivocats. Es llegeix excel·lent, i puc transportar sense problemes una vintena de llibres en 170 grams (ideal per a les vacances). Però un dels meus primers dubtes va ser, on puc descarregar els meus primers ebooks? Amb aquesta informació a les meves mans, he preparat un post amb els millors llocs i consells per aconseguir ebooks en línia. Passem al nostre.

El consell d’experts

Hi ha molts llocs web a internet que estan dedicats als ebooks (gairebé com un culte d’adoració, en alguns casos, però en d’altres, una mirada crítica també). Vaig a destacar dues, que em semblen els més interessants, un en espanyol i una en anglès. Primer vam arrencar amb la que està en anglès. Es tracta de Kindle Review , i encara que anem a admetre que el seu disseny no és massa atractiu, ens ofereix informació sobre tots els models del reader d’Amazon, i informació de descàrrega sobre llibres gratuïts.

En segon lloc, un bloc molt interessant que es diu Club del eBook , basat a l’Argentina, i comandat per veritables fanàtics del ebook que sempre tenen informació interessant per a compartir. A més, hi ha bons manuals d’ús per als que recentment comencen amb l’aparell, com per exemple com utilitzar la funcionalitat “send to Kindle” que ens permet enviar llibres amb una extensió, i guies de llocs on podem descarregar llibres gratuïts.

Aquests dos llocs ens donaran els consells que necessitem per arrencar. I també, alguns llocs d’on ens podem baixar llibres. I aquí, ve la pregunta, pagaments o gratuïts? Per descomptat, tots dos, si volem gastar els diners.

Ebooks de pagament

I, bé, estem acostumats a pagar pels llibres, i és natural que també els ebooks costin diners. No anem a mentir, hi ha alguns llocs “pirates” on podem aconseguir els mateixos títols de forma gratuïta, en format PDF, però la millor i més abundant oferta la trobem en els llocs de pagament. Ens anem a concentrar en els títols en espanyol, és clar, encara que si volen llibres en anglès o en un altre idioma, no hi ha problema per a res.

La primera opció, no podia ser d’altra manera, és Amazon España. Amazon ens ofereix força opcions a l’hora de descarregar: els llibres més venuts, les novetats, una selecció per gènere, i també en idiomes estrangers. Els preus ronden entre els 3 i 4 euros , pel que podem veure que ens estem estalviant uns bitllets. Però també trobem llibres a menys de dos euros, cosa que també destaca Amazon en la seva secció de preus. Podem descarregar també còmics i màniga , però això dependrà del tipus del model de reader que tinguem, perquè moltes vegades les imatges no es veuen bé.

Dues opcions més són Todo ebooks i Grammata (que també són fabricants d’un lector de llibres digitals a l’Argentina, anomenat Papyre). Aquí tenim una selecció més limitada, però per exemple en Grammata ens ofereixen promocions amb packs de llibres per descarregar. El preu és realment el problema, perquè moltes vegades s’equipara amb els llibres en paper. Una cosa que no succeeix ni als Estats Units ni a Europa.

Ebooks gratuïts

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Vestir-los d’adults / posar-los uniforme?

He vist uns escots i unes sabates de taló ..

FEAC_num55_2011 (pdf)

L’Estel i l Rita s’adrecen cap al pis del cicle mitjà per començar les classes de la tarda. Quan passen per davant dels lavabos de les nenes, senten molts crits i entren a veure.

Un grup nombrós de nenes estan arrambades a les parets i pel mig “desfilen” tres alumnes, com si fossin models. Quan les nenes que desfilen s’adonen que les mestres les estan mirant, fugen cap dins d’un vàter. Les altres, decebudes, protesten:

– Joo ara que ens ho estàvem passant tant bé!

– Au, va, cap a classe tothom!- diu la Rita

– Jo em quedo a parlar amb aquestes tres.- diu l’Estel-

Poc a poc es van obrint les portes i, entre excuses i canvis de roba,

– Vinga , canvieu-vos, poseu-vos la bata i expliqueu-me què estàveu fent aquí.

– Doncs res! Ja ho has vist: una desfilada …

– Sí, una desfilada de no res…

– I amb quina roba desfilàveu?- pregunta la mestra

Silenci i mirades creuades

– No anàveu pas amb la bata. – diu l’Estel.

– No… era amb roba de casa…

– Però no m’ha semblat roba vostra: He vist uns escots i unes sabates de taló que no porteu per casa.

Les nenes es miren entre elles. I la més agosarada diu:

– Segur que a tu també t’agraden! Mira! – i comença a treure peces de roba del lavabo on ha quedat tot per terra, i les ensenya a la mestra.

– No…, si encara …!- fa la mestra – Però d’on heu tret tot això?

– De la germana gran de la Marina… – diu una de les nenes

– …I de casa la seva mare…- diu una altra

– Està bé, està bé…. Tu, Lídia. canvia’t aquesta samarreta, i cap a classe.

– Però si aquesta és la que portava per venir a escola! – reacciona la nena

– Així has sortit de casa aquest matí? – pregunta l’Estel sense poder dissimular la cara de sorpresa.

– Sí…. me la van portar els tiets que van anar a Disneyland

– Clar, … sí, ja veig….- diu la mestra, desconcertada per l’escot i els brillantons – No badeu, canvieu-vos i després en parlem!

L’Estel, la mestra, no se’n sap avenir… Tot dirigint-se cap a la classe, recorda com li agradava disfressar-se, amb les amigues, quan ella tenia la mateixa edat… I posar-se les sabates de talons de la mare…i pintar-se els llavis… Ara, és clar, aleshores s’anava amb uniforme a l’escola… i Disney només feia la Blancaneu …

Qüestions per al diàleg:

  1. Les modes en el vestir, assimilen els estils dels adults als dels infants. De quina manera ens deixem influir nosaltres mateixos per les modes o tendències? Quins criteris fem servir a l’hora d’adquirir la roba per als nostres fills? Quina importància concedim al seu gust a l’hora de triar?
  2. Com ajudar els infants a entendre la diferència entre disfressar-se i anar vestit per a cada circumstància, sense menysprear les seves fantasies ni cedir a tots els seus capricis?
  3. Quins avantatges educatius té per als pares i mares que els fills no portin uniforme per anar a l’escola? I quins avantatges pràctics pot tenir que sí en portin?
  4. Com podem afavorir, a casa i a l’escola, que els nens i nenes valorin el fet de vestir-se adequadament al lloc on són, o a l’activitat que fan?

Parlem-ne tots plegats

LA PSICOLOGIA CIENTÍFICA I LES PSEUDOPSICOLOGIES

Moltes vegades el profà pot confondre la superxeria amb psicologia.

L’autor ens en explica les seves diferències.

La Psicologia científica.

La Psicologia neix com a ciència al segle XIX. És un moment apassionant on saberuts filòsofs del coneixement i de la ment convergeixen amb eminents fisiòlegs, intentant despullar a l’estudi de la part mental de l’especulació i la metafísica, per així col·locar-la al costat de les altres ciències objectives. La psicofísica, representada per investigadors com Weber i Fechner intenta mesurar quantitativament el que és mental i establir un pont entre el físic i el psicològic. Es trencava d’aquesta manera el vell dualisme cartesià segons el qual la ment era inabordable per la Ciència. Van arribar a establir lleis i fórmules matemàtiques que indicaven quant havia d’augmentar o disminuir una magnitud física concreta (vg. el pes d’un objecte) perquè el subjecte notés el canvi (la sensació). És probablement la primera vegada que un procés mental es mesura objectivament i de forma quantitativa. Moltes de les seves idees i mètodes continuen vigents en l’actualitat.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

%d bloggers like this: