Els alumnes de FP de 25 anys creixen el 66% des del 2008

ELS REPTES EDUCATIUS | L’APOSTA PER LA FORMACIÓ PROFESSIONAL

Ensenyament ho atribueix a la voluntat d’«estar més ben preparat en el món laboral»

L’afluència als cicles de grau mitjà augmenta fins a un 116% en quatre cursos

EL PERIODICO – Dimarts, 27 de desembre del 2011 -JORDI CASABELLA / Barcelona

El prestigi dels estudis de Formació Professional, molt de temps criticats per famílies, alumnes i docents aliens a aquesta etapa educativa, cotitza a l’alça. Entre el setembre del 2008 i el juny del 2011, el cens d’alumnes que cursen cicles formatius de grau mitjà (CFGM) i superior (CFGS) a Catalunya, en règim de classes presencials, ha fet un salt considerable: de 80.000 a una mica més de 100.000. Però en el cas dels estudiants més grans de 25 anys el pas ha estat de gegant: en tres anys han augmentat un 66%, d’uns 12.000 a més de 20.000. La seva presència s’ha disparat especialment als CFGM, als quals s’accedeix amb el títol de graduat en ESO, fins a incrementar-se en un 116% en aquest període de temps.

La inserció laboral dels graduats en FP ha anat a menys els últims tres anys. El procés de destrucció d’ocupació, que s’ha acarnissat amb els joves, no els ha estat aliè. Les enquestes anuals de la Generalitat i les cambres de comerç certifiquen que l’any 2008 un 68% dels graduats treballaven sis mesos després d’haver obtingut el títol. Un 5% figurava com a desocupat. Els primers mesos de l’any 2011, els que tenien una feina no arribaven al 47%. Un altre 40% seguia estudiant.

Els alumnes de FP de 25 anys creixen el 66% des del 2008 (pdf)

SALARIS RESISTENTS / Malgrat el fort retrocés, «pot afirmar-se que en el context de la crisi econòmica la FP ha resistit el cop», assegura la responsable de FP de Comissions Obreres (CCOO) a Catalunya, Montserrat Milán. La sindicalista cita en favor de la seva argumentació que la taxa d’atur en la població catalana d’entre 16 i 24 anys se situa en el 43,6%, mentre que entre els que acaben de finalitzar un cicle formatiu ronda el 13%. La baixada dels salaris dels graduats ha estat per una altra part escassa, com també reflecteix l’enquesta del Govern i les cambres. Milán atribueix aquesta conquista «als convenis col·lectius», que han aconseguit conservar el nivell de les retribucions.

El director general de Formació Professional, Melcior Arcarons, atribueix l’èxit creixent de la FP entre l’alumnat de més de 25 anys al «desig de formar-se, de guanyar en qualificació, no necessàriament perquè hagin perdut la feina, sinó perquè l’han vist perillar i volen un títol que tingui valor acadèmic i laboral». També a la «intensificació de les mesures que flexibilitzen l’ingrés a la FP per a les persones que ja han deixat d’estudiar, fent-la més atractiva». Entre elles, l’oferta de cursos semipresencials o adaptats a les seves necessitats. Arcarons insisteix que el que atrau aquesta categoria d’estudiants fins a la formació professional és «estar més ben preparats en el mercat laboral».

Els experts apunten a un factor recurrent a l’hora d’explicar l’interès que els últims anys desperta la FP. Entre la població espanyola de menys de 40 anys, i Catalunya no constitueix una excepció, el percentatge de titulats universitaris és homologable al dels països veïns, o bé està per sobre d’aquests nivells. Aquest no és el cas de la FP, franja d’estudis en què el dèficit d’especialistes tècnics ens allunya d’Europa.

Les administracions educatives redoblen els esforços per escurçar distàncies en aquesta matèria, però la tasca és encara ingent: l’objectiu és que, l’any 2020, el 85% dels joves disposin d’estudis secundaris postobligatoris (o sigui que, com a mínim, hagin completat el batxillerat, títol que permet accedir als CFGS, o un CFGM), però en l’actualitat encara no s’ha aconseguit arribar al 70%.

Les conseqüències dels desequilibris entre titulats d’aquestes dues vies no deixen d’aflorar. Eurostat, l’oficina que elabora les estadístiques de la Unió Europea (UE), acaba de publicar un nou informe en què se subratlla que Espanya és, juntament amb Grècia, el país amb més treballadors sobrequalificats entre els 27 estats membres. En altres paraules: l’Estat on hi ha més universitaris i titulats superiors de Formació Professional subempleats.

D’acord amb les dades de la UE, un terç dels llocs de treball espanyols, davant del 19% de mitjana europea, és ocupat per treballadors que tenen un nivell de formació superior al que es requereix per fer la seva feina, circumstància que resulta frustrant per a les seves expectatives econòmiques.

CAPTAR ‘NI-NIS’ / La batalla per aconseguir que la FP guanyi atractiu té un altre front obert. El de captar els joves que, després de concloure o abandonar l’educació obligatòria als 16 anys, ni estudien ni treballen. Un estudi recent del Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formació Professional xifrava aquesta legió en 800.000 espanyols, el cinquè pitjor registre de la UE, el 2010. La xifra de ni-nis d’entre 18 i 24 anys s’ha desbocat els últims tres anys, impulsada per la desaparició de milers de llocs de treball de baixa qualificació i l’expulsió dels pitjor formats cap a les files de l’atur.